tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post8039524349580592568..comments2023-06-05T14:51:20.667+02:00Comments on Voltreu tots el racons i tornareus a Falgons: Litertura Dilectal CatalanaEduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-29962587772530793982007-10-20T19:03:00.000+02:002007-10-20T19:03:00.000+02:00Mercès Joan! 'Xó è' lo que jo volia saber: si hi h...Mercès Joan! 'Xó è' lo que jo volia saber: si hi hvia litertura dilectal als atres racons catalans. Ja m'estranyava que no n'hi hgués. Hurem de nar investigant.Eduard Abelenda i Puigverthttps://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-60367304405068721942007-10-18T19:56:00.000+02:002007-10-18T19:56:00.000+02:00A la Catalunya del Nord, sí que hi ha una literatu...A la Catalunya del Nord, sí que hi ha una literatura dialectal, o parcialment dialectal. M'explico. Trobaràs obres escrites completament en dialecte, com per exemple les peces de teatre i contes d'en Pere Guisset que era de Ceret. Els trobaràs <A HREF="http://bguisset.club.fr/index.htm" REL="nofollow">aquí</A>. <BR/>Les obres parcialment dialectals son les que son escrites en català normatiu pero amb totes les converses en dialecte. Un bon exemple n'és "Esgarrpades i pinyols a l'ombra de Bellaguarda" escrit per Joan Tocabens (del Portús). Hi conta records de la seva infantesa.<BR/>En Pere Verdaguer va editar un diccionari de mots rossellonesos tirats de la literatura dialectal i, per la major part, desconeguts del diccionari de l' I.E.C.Joan de Peirotonhttps://www.blogger.com/profile/17057669967498980392noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-54485232606894479612007-09-10T00:42:00.000+02:002007-09-10T00:42:00.000+02:00Crec que l'anàlisi que fas de perquè en català no ...Crec que l'anàlisi que fas de perquè en català no hi ha (gaire) literatura dialectal és encertada. Suposo que tots els catalans al llarg d'aquest segle XX hem contribuït, volent enfortir la nostra llengua que moltes vegades hem cregut en perill, que les variants dialectals cada vegada s'utilitzin menys. Nosaltres mateixos ens corregim i ens esforcem a dir les coses com ens ho han ensenyat a l'escola o com ho sentim a TV3, deixant de banda aquelles paraules expressions que ens surten de manera natural però que "no són correctes". I això no pot pa' ser.<BR/><BR/>D'altra banda, espero que no estiguis tan encertat en el teu diagnosi que la riquesa actual de la literatura dialectal a França, Itàlia o Alemanya és preludi de la seva desparició. Jo no tinc pas aquesta sensació, ans al contrari. Recorda que, a Freiburg, per exemple, l'Stefan Pflaum feia classes d'alemànic a la Universitat! I és cosa sabuda que, al sud de França, els joves tornen a parlar la llengua dels avis que els seus pares van arraconar. Per tant, no crec pas que la cosa estigui tan malament... I, en qualsevol cas, estic segura que blogs com el teu contribuiran a la riquesa i la vivacitat de les llengües petites!Lucila Mallarthttps://www.blogger.com/profile/12768415343726980840noreply@blogger.com