tag:blogger.com,1999:blog-28973446461059552242023-06-05T14:51:20.672+02:00Voltreu tots el racons i tornareus a FalgonsEduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.comBlogger30125tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-57969226393924218642011-11-01T16:50:00.005+01:002011-11-01T17:12:00.612+01:00El llingüistes a-hi han de posar l'ui tabéFa pa' gaire qu' ha sortit una <a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/469840-el-dialecte-banyoli.html">notíca al punt diari avui</a> que diu que un llingüista de Girona ha nat a York del Canadà i n'ha tornat pr'estudiar el nostre català de per la banda del Plà de l'Estany. Li diuen Jordi Fornells. <div><br /></div><div>Fins ara me semblaria molt que només ho hvia fet la Montserrat Adam a <a href="http://books.google.cat/books?id=cFWGXqt7mxoC&pg=PA506&lpg=PA506&dq=montserrrat+adam+catal%C3%A0+septentrional&source=bl&ots=SHnQrM-q_7&sig=D3uB5Qv1WkNrhjWtOaUBE9ofWI0&hl=ca&ei=vhWwTpKlL5HDswaZkbFf&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CCoQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false">la seua Tesi</a>, pró era nomé' de morfologia.</div><div><br /></div><div>Són molt benvinguts tots aquets estudis perquè ne sabem molt poc de la nostra llenga. A-n'hi han pocs llibres fets.</div><div><br /></div><div>Iam, fa de mal dir, pró hi ha força gent que qon se troben diuen: guita, te hi has fitsat que qon parlem diguems aixó i aixó atre? Poc ho diuen aixó mb atres puestos cum a Girona a Figueres o a Olot. Allavores se posen a pensar a veure de quines praules i enfilerades de praules se n'en recorden que siguin diferentes dels atres puestos. Lo que no fa gaire gràcia è que se posen a dir castellanismes cum una catedral que se varen començar a dir podé ara fa quinz' o vin' anys i se pensen qu' è' lo més banyolí del món i resulta que tabé 'ls-a diuen a per tot. </div><div><br /></div><div>Pró ja ms-a sembla bé que faixin llistes de praules. Ara, que després hi deixin ficar l'ui al llinguistes. A-n'hi han que s'ho han de pensar dos cops, perquè vegades som sentit que "basura" è una praula de les més banyolines, la mare que els va pollastre!</div>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-41792716896471552082010-09-30T14:17:00.010+02:002010-09-30T19:37:17.868+02:00Idiologia de 'quet blogDes de que vàrems començar 'quet blog, som après moltes coses. A-n'hi han algunes que ms-a fan canviar les ideies. Ja ho dèiems el dia <span style="font-size:100%;"><span>30/07/2009 a l'escrit que vàrems fer 'qui 'l blog que es deia <a href="http://tornareuafalgons.blogspot.com/2009/07/toca-remirar.html">Toca remirar</a>. Avui escicriurems amb un registre mé' periodístic perque se'ms-a 'ntengui mé depressa.<br /><br />Aquí reconeixems que va bé tenir un estàndard de llenga. Ès una manera de ser mé' forts i que la llenga visqui. Va bé que 'quet estàndard serveixi a per tot unt-a s'hi parla alguna cosa semblant al català. L'estàndard vol aconseguir ser neutre i servir a tots els dilectes difrents. Escriure d'una manera diferent de l'estàndard pot ser prillós i dolent per la llenga, perquè se poria 'ntenrre que 's vol nar en contra de l'estàndard.<br /><br />S'ha vist molt de cops que la gent que 'scriu amb dilecte té un idiologia de foment del castellà cum a 'stàndard i, sovint, tabé un idiologia política de centralisme espanyol i homogenització política. Només volen la seua pitita llenga per ells i el castellà per tots. D'estàndard general semblant al català 'n volen pa' cap. No ès el cas nostre. 'Questa mena d'idiologies volen que no hi gagi cap terreny d'intercanvi entre 'ls que parlems aquesta llenga semblant del català, cap projecte comú ni de societat, ni de cultura, ni de política.<br /><br />L'idiologia nostra de 'qui 'quet blog è' la de mantenir la força d'un estàndard comú, el que hi ha ara. Poria ser mellor? Podé si. El poriem canviar. Si hi hgués consens sí. Pró de moment ès aquet. La força de l'estàndard fa que el nous parlants de català cum a segona llenga sàpiguen què han de <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0079796&BATE=aprendre">penrre</a>. Fa que sapiguems cum hems d'escriure qon volem abastar ab el català el màtsim de persones: hem de fer servir l'estàndard. Prou que costa penrre a escriure a colègit. Qontes ortografies hem d'ensenyar al nens? Amb un ortografia per llenga n'hi ha prou. Ara, els hi hem d'ensenyar a menystenir les atres ortografies i variants dilectals cum se fa a vegades? Aixó tapoc. A-hi ha mil coses que fan necessari l'estàndard.<br /><br />'Quet pensaments els-a dic aquí perquè fa poc som trobat a internet algunes iniciatives dilectals que funcionen amb idiologies homogenistes i excluients. D'aquestes iniciatives n'hi han més a València i a les Balears. La nostra idiologia no ès excluient perquè atceptem totes les llengues i dilectes. La nostra idiologia è' plurilingüista, mai bilingüista i mai monolingüista. Atceptem l'estàndard català i l'estàndard castellà, pró cadascun al seu puesto. Quin è' 'l puesto? Això ja ho deixems pr'un atre dia.<br /><br />Un cop vàrems parlar amb un que 'scrivia un dilecte d'Alacant. Me va dir: tu no deus estar gaire d'acord amb l'estàndard oficial si 'scrius aixís cum al blog. Des d'algun puestos entenen que 'scriure 'm dilecte s'associa a un idiologia anti-stàndard, pró no ès aixís.<br /><br />Escrivims amb dilecte falgoní perquè volems que se coenixi que 'tzisteix i volems que no se'n descuidin els que l'han conegut. Alguns pensen que se n'han de descuidar, que ès incorrecte. No ès incorrecte, simplement ès diferent de l'estàndard i es fa servir 'mb atres moments. Els-a podem fer servir i escriure tot dos. La nostra idiologia ès a favor dels estàndards i a favor de totes les escriptures variades i variables sense qu'una faci mal a l'atra. Val la pena tabé que 'l nostre 'standard i 'l nostre 'stil a l'hora de parlar 'standard begui del nostre dilecte. Tabé val la pena cultivar 'l dilecte pur. Ara diguem-ho clar: aquesta ès la nostra idiologia, no pas un' atra.<br /><br />Aquí teniu uns <a href="http://miszelani.wordpress.com/miguel-miquel-michel-i-mikel-4-academichs-baleas-en-1/">etzemples</a> de baraies qon se vol fer servir 'l dilecte amb idiologies excluients. Veieu la primacia del castellà en algun d'aquests casos: surten només a la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Academia_de_la_Lengua_Balear">Viquipèdia en castellà</a>. <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Gonellisme">Informació ràpida</a> sobre el tema. Un <a href="http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/viewFile/142364/193918">article acadèmic</a> per qui ne vulgui saber més.<br /><br /></span></span>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-89034465896529586812010-03-24T13:49:00.009+01:002010-03-24T22:38:44.337+01:00Vinga dir p'renostresGoiteu, aquet cop el nostre 'scrit parla del p'renostre, allò que 'ms-a vàren ensenyar dir per resar. Ara 'ms el mirarem del costat de la llenga. Som trobat un llibre que parla de llenga unt hi deien aixó:<o:p></o:p><p></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">«<span style="font-style: italic;">La diversitat lingüística inclou altres aspectes: la diversitat de sistemes de categorització o conceptualització/segmentació de la realitat tal com és percebuda -i, per exemple, les diferents versions del parenostre en múltiples llengües ens ofereix un camp d'estudi especialment rellevant-</span>».<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">Fuentes-Calle, Alicia. «Pregària i diversitat lingüística». A: Junyent Figueras, M. Carme. Llengua i acollida. Barcelona: Horsori, 2009. (Quaderns per a l'anàlisi; 27)<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">El p'renostre <a href="http://www.christusrex.org/www1/pater/index.html">se pot trobar am' moltes llengues</a> i l'han fet servir molt de cops els entesos per veure cum ne són de dif'rentes les llengues. Podé són les p'raules qu' hi són am' mé' llengues totes dif'rentes. Ara 'ms-a 'gradaria passar 'l p'renostre 'l falgoní. 'Llà Falgons poc el diuen pa' 'm' falgoní eh 'l p'renostre; el diuen am' el català tot estrany de resar. 'Qui farems la provatura de dir'l am' falgoní, pró ho farems de dugues maneres: primer canviarems nomé' la llenga i després mirarem d'escriure'l cum si Jesús el hgués fet esprés pel falgonins.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">P'renostre 'm català de resar normal</span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">Pare nostre, que esteu en el cel,<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">sigui santificat el vostre nom;<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">vingui a nosaltres el vostre regne;<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">faci´s, Senyor, la vostra voluntat,<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">així en la terra com es fa en el cel.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d'avui;<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">i perdoneu les nostres culpes,<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">així com nosaltres perdonem els nostres deutors;<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">ans deslliureu-nos de qualsevol mal.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">P'renostre 'm' falgoní</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">Pare nostre, que sous al cel,</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">sigui santificat el vostre nom;<o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">vingui a nosatros el vostre regne;<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">faixis, Senyor, la vostra voluntat<o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">aixís a la terra cum se fa 'l cel.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">El nostre pa de cada dia<o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">doneu-ens-el, Senyor, el dia d'avui;<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">i perdoneu les nostres culpes,<o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">aixís cum nusatros perdonem els nostres deutors;<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">i no permeteu que nosatros caiguems a la temptació<o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">ans deslliureu-nos de qonsevol mal.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><br /><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><span style="font-weight: bold;">P'renostre pel falgonins</span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">Pare nostre que sous allà al cel,<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">que faixin sant el vostre nom;<o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">que vingueu vos a mandar;<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">que faixin, Senyor, lo que vos volgueu,<o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">tant a la terra cum al cel.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">El pa nostre de cada dia,<o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">doneu-ens-el avui, Senyor;<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">i perdoneu les nostres malifetes<o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">aixís cum nosatros perdonem a-n els que 'ns en han fet alguna;<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">i no deixeu pas que al final ne fem cap;<o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">lo qu'huriu de fer è' priva'ns-a de qonsevol mal.</span></p> <p style="font-family: georgia;"></p>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-70587005110451268272010-03-14T18:21:00.001+01:002010-03-14T19:38:44.504+01:00Cotre coses de tractors<div><a href="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/S5oh94OhnrI/AAAAAAAAAxA/WPitHrKKfbw/s1600-h/img003.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5447704046207082162" style="display: block; margin: 0px auto 10px; width: 400px; height: 297px; text-align: center;" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/S5oh94OhnrI/AAAAAAAAAxA/WPitHrKKfbw/s400/img003.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><br /><br /><div>Vet aquit una foto de cap al 1972 que som trobat del tractor mateix que hi ha en <a href="http://tornareuafalgons.blogspot.com/2008/02/oda-al-tractor.html">una foto d'ara fa poc que ja hvia posat</a>. Encara que la foto sigui 'm blanc i negre 's veu prou que 'l tractor è' nou. Goiteu la xemineia cum brilla i cum xoca el vermei de Massey-Fergusson a sota del sol que enlluerna a l'istiu: ara en canvi è' roveiada, les lletres esborrades i el motort brut de greix. Goiteu la foto de celebració i de triomf del nou amic-màquina.<br /><br />Un xic d'história. 'Quet devia ser 'l tercer tractor de la vall de Campmajor (sense contar el que venia abans d'aquet que no va durar gaire). El primer devia ser un Ford i el segon un Lans. Qui tenia tractor llavontes el llogaven els atres perquè 'ls-a vingués a 'judar. 'Xis se varen gonyar un qon cèntims aquells que ne varen tenir primer, de tractor. Ja 'ls hi hvia costat cart per 'xo: quet de la foto va valguer 349.000 pessetes. N'hi hvia d'atres qu'ho deien d'un atre manera: en Sitjar, Déu l'hagi perdonat, tenia 'l mateix tractor i deia que l'hi hvia costat tretze vedells.<br /><br />A-hi ha <a href="http://tractor.wikispaces.com/MASSEY+FERGUSON+165+EBRO">gent que diuen que 'quet tractor è' de l'any 1972</a>: ja poria ser. I que 'ms-a roben les fotos: 'ms ès igol. Cum ja 's veu al llaç que som posat, aquet tractor è' fet a Barcelona. Les peces els-a feia <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Massey_Ferguson">Massey-Ferguson</a> a Inglaterra pró 'ls-a muntava Ebro, marca que menava l'Estat d'aquell temps. Primer 'bans de la guerra havia sigut la Ford, després s'ho hvia quedat l'Estat i 'n hvien dit Motor Iberica, i després ne varen dir Ebro. Els de Massey-Ferguson tenien forces atcions d'Ebro i per 'xo feien tractes. Cap d'un temps aquestes atcions les va tenir Nissan, s'ho varen quedar tot i llavores el tractors ja no eren Masseys ni eren vermeis, sinó que eren blaus. A l'any 1980 varen plegar de fer tractors.<br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter:</span> tractor, traktor, Трактор,</span><span style="font-size:78%;"> economia rural, rural economy, pensament contemporani, sociologia, pensamiento contemporáneo, sociología, contemporary thinking, sociology, evolució social, evolución social, social evolution, disseny, ruralisme, ruralismo, ruralism, antopologia, anthropology, industrialització, industrialization, història industrial, industrial history, màquines agràries, máquinas agrarias, vehicle agrari, vehículo agrario.</span><br /></div></div>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-35036850937865968812009-11-30T14:32:00.003+01:002009-11-30T14:42:27.162+01:00La scenssió a la panoràmica<object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/rpeNzqAKWBY&hl=es_ES&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/rpeNzqAKWBY&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><br />Al meu primer vídio demostroc cum per pujar fins a les més encimbellades contemplacions del paisatge falgoní va molt mé' bé de fer-ho de l'escala de la cort estant.Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-62208323464110070602009-07-30T20:27:00.003+02:002009-07-30T20:39:36.373+02:00Toca remirarAmics, fa temps que no scrivim rè qui l blog. Pró si qu hems pensat molt. Ja no pensems ben bé lo mateix que qon vàrems començar-hi scriure. Ja veieu que provems d'escriure b un ortografia diferent i tot. L'ideia è que no costi tan de lligir i que s'assembli més a l'ortografia sms del telefans mòbils. Tapoc pensems lo mateix de per què serveix de scriure m dilecte i de qon s'ha de fer. Per xó ara ms-a remirarem algun dels escrits que hvíems fet sobre cum huriems d'escriure. Farems tot una colla d'escrits que diguin què ès lo que pensems ara de cada scrit que hvíems fet que parlés de cum s'ha d'escriure l nostre dilecte, qon s'ha d'escriure i per què.Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-32386709016220561232009-01-15T18:59:00.009+01:002009-01-26T08:22:45.146+01:00En Serra de BanyolesI començarems l'any dos mil nou am' mé' películes: una cosa que no passa gaire al blogs cum aquet, perquè de películes dilectals n'hi ha pa' gaires. Us a presentoc el director de cine mé' dilectal del bisbat de Girona. Parlems de l'Albert Serra, que a <a href="http://xiscadegardi.blogspot.com/">Xisca de Gardi</a> el coneixen com el director mé' comercial de Banyoles.<br /><br />L'Albert Serra fa unes d'aquelles películes que no s'acaben mai. Ja ho diu qon ensenya les seues películes a la gent: només us-a demanaria un xic de paciéncia. No è' que les películes durin molt, è' que hi passen poques coses en vist les atres. Pró què vol dir qu' hi passin poques coses? Qui diu lo qu' è' poc i lo qu' è molt?<br /><br />Estem massa 'vesats al cine normal de sempre. Pró qon sembla que no passi rè, a les películes de l'Albert Serra lo que es mou è' 'l cel, són les herbes: a-hi ha una 'scena que dura tant que la lluna es mou. I no è' molt lo que diu la lluna qon se mou? Bé que si hi fossems de vritat a mirar la lluna ems-a 'gradaria i ems-a faria venir molt de pensaments.<br /><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/-6GrKjOxdYM&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/-6GrKjOxdYM&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"></embed></object><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;">(El Cant dels Ocells )</span><br /></div><br />Pró tabé hi ha gent a les películes de l'Albert Serra. Són gent de Banyoles, que no hvien fet cap película 'bantes. Són gent que parlen cum nosatros. Són allò que 'n diuen actors no-professionals o amateurs, que 's veu que ja sortien a les películes de directors dels que diuen qu'ho fan bé, cum aquell en Passolini. I el directors de fotografia tapoc hvien tocat cap càmera abantes. I l'Albert va estudiar filologia hispànica a Barcelona, aixís que tot lo que saben ho han après ells tot sols a Banyoles.<br /><br />Els actors xerren cum ho fan sempre i parlen amb una llenga vritable i no s'han après re' i no lligeixen re'. L'Albert els hi diu parleu d'aixó: i ells ne parlen. Els actors han de creure molt am' tres coses: no poden parar d'actuar, no poden mirar el director i no li poden contestar. Pró mentrestant l'Albert els hi va diguent coses i no totes les entenen i ell ja 'ls-a diu perquè no les entenguin. Les coses que 'ls hi ha dit ell els hi fa fer coses i dir coses i aixís surt la película. De guió n'hi ha pa' cap: no cal, perquè ells poc-a fan teatre filmat, qu' è' lo que estems avesats a veure.<br /><br />Ha fet tres películes ell: <span style="font-style: italic;">Crespià, the film not the village </span>(2003), <span style="font-style: italic;">Honor de Cavalleria </span>(2006) i <span style="font-style: italic;">El Cant dels Ocells </span>(2008). La primera película no la som vist. La segona sí, è' la del Quijote i en Sancho que van pel camps de l'empordà. L'última è' la del tre reis que van a veure el nen Jesús: hi surten el reis, el nen Jesús, la Mare de Déu, Sant Josep i un àngel. El tre reis els-a fan en Lluís Carbó, (que tabé feia de Quixot i è' conegut de Xisca de Gardi), en Lluís Serrat Masanelles (el pare) i en Lluís Serrat Batlle (el fill, el que feia de Sancho). La Mare de Déu è' la Montse Triola, que tabé è' productora i Sant Josep el fa 'n Mark Peranson, que parla amb Hebreu i fa conversa bilingüe amb la Mare de Déu. L'Àngel è' la Victòria Aragonès.<br /><br />Les dugues últimes películes de l'Albert Serra parlen de llibres i históries molt coneguts, pró 'l tros que surt a la película è' 'l que no diuen el llibres, són el camin llars del Quixot, d'en Sancho i del tre reis i tot lo que van xerrant mentres no 'riben allà unt han de 'ribar.<br /><br />I per què té tanta 'nomenada en Serra de Banyoles? Perquè es veu que l'han anomenat amb una revista francesa de cine que se'n diu <span style="font-style: italic;">Cahiers du Cinéma</span> i es veu qu' han dit que les seues películes són de lo mellor que hi ha. I d'ençà d'aixó que té tanta 'nomenada i li donen premits i surt al festival de Cannes i no sé pas a-u-on.<br /><br />A-hi ha gent que li sembla que en Serra è' un capdetrons i que estan ofesos per la manera cum ell parla perquè diu les coses sense pensar gaire si 'gradarà 'ls atres. Pró ja podem dir i n'estem certs que 'questa gent no hi entenen pa' ben re'. Poc-a diguem que no sigui vritat lo que diuen, pró si ho diuen è' perquè no ho entenen. El que ho enten calla i escolta i encabat ne parla i esplica pensaments un xic ben fets, pa' una colla de renecs.<br /><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/0Jlj4yl83ik&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/0Jlj4yl83ik&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"></embed></object><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;">(Honor de Cavalleria)</span><br /></div><br />Hem de parlar un xic del dilecte, que 'xó 'ms intressa. Els actors que són ben banyolins són el tre reis, els atres no us els escolteu pa' gaire. Pró hem de dir que no tot lo que diuen è' banyolí, perquè hi deixen colar molt de castellanismes que no 's hvien dit fins fa poc i tabé cultismes que la gent de falgons no entenen.<br /><br />Pró tenen un merit molt gros, fan una cosa que costa molt i que si no s'è' nascut allà mateix no 's pot pa' fer; aquí jo mateix no me'n surto prou i ells ho fan cum qui 'ngruna blatdemoros: ells parlen de vritat encara que no totes les paraules siguin de les de 'bantes, les seues converses porten pensaments banyolins de vritat i porten sentiments banyolins tabé, se fan de la mateixa manera que les fan de fa segles a tota la comarca, tan a casa cum a la cort cum al camps, se tracten entr' ells cum s'ha fet sempre; encara que no tots el trossos de la llengua siguin de vritat, la manera de fê-la servir no pot pas a-ser mé' vritable.<br /><br />Al Youtube nomé' hi hem trobat aquet trossos, pró no són pa' 'l mellors. Al Cant dels Ocells a-hi ha converses que no tenen preu. Encara la fan a molt de cinemes: neu-la veure!<br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter, avainsana, avainsanat: </span>cinema, Kino, cinéma, film, pel·lícula, parla espontània, habla espontánea, sociolingüística, pragmàtica, pragmatik, pragmatics, </span>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-88397616081017205362009-01-04T11:33:00.005+01:002009-01-04T12:23:36.291+01:00NinouJa soms al 2009. Diuen que hi ha poc blogs catlans que durin mé' d'un any. Lo que podems dir des d'aquet blog è' que al cap d'un any ems-a costa molt més escriure. Pró 'xó depèn força de la vida de cadascú, è que sí?<br /><br />Pró 'l començament d'aquet any volíems deixar una cosa clara: 'quet bloc no desapareixerà, volem fê'l durar perquè tota la vida necessitarems un puesto pr'ensenyar lo que descobrims de les llengues i dilectes i sobretot de la nostra estimada vall. 'Quet puesto, i que sigui per molts anys, ha de ser 'quet blog.<br /><br />Volíems felicitar 'l Ninou a tothom i sobretot al blogaires, que 'ls hi desitgems que la seua feina d'escriure 'ls hi surti molt bé i que sigui per molts anys. Bon any nou, doncs!Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-74284043583054125632008-09-17T15:31:00.011+02:002008-09-19T14:54:05.647+02:00Tabé películes<div style="text-align: justify;">'Qui quet escrit obrims un claix nou, un de cine. Èh, que no us ho hguessu pensat mai que 'qui hi huria un claix de cine? No, èh que no? Jo tapoc. No m'ho 'sperava pas pró vaig trobar un prei o tres de coses p'r esplicar. Els de <a href="http://xiscadegardi.blogspot.com/">Xisca de Gardi</a> ne saben mé' que pa' nosatros de cine. Començ'rems pe' la mé' veia de les películes que som trobat: <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Pandora_and_the_Flying_Dutchman"><span style="font-style: italic;">Pandora and the Flying dutchman</span></a>.<br /><br />'Questa película a 'Spanya, am' castellà ne diuen <a href="http://cine.linkara.com/pelicula/pandora_y_el_holandes_errante"><span style="font-style: italic;">Pandora y el holandés errante</span></a>. A'b el català nostre 'xó es diria: Pandora i l'holandès que va perdut per 'quí 'n ell·llà. La varen fer l'any 1950 'questa película, i la persona mé' famosa qu'hi sortia era l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ava_Gardner">Ava Gardner</a>, 'quella que tenia tanta 'nomenada. Pró per què ne parlems aquí d'aquesta película? Doncs perquè la varen fer a Tossa de Mar i perquè les primeres paraules que se senten a la versió original són am' català.<br /><br />Tossa de Mar ès a dintre 'l bisbat de Girona i 'xó vol dir que 'llà hi parlen una mena de català septentrional de transisió. 'Ls actors de la primera 'cena de<span style="font-style: italic;"> Pandora and the Flying dutchman</span> són pescadors de Tossa de Mar de l'any 1950. Per què varen decidir de posar aquesta 'cena a la película? Devia ser un toc etzòtic, colorista. Si hguéssen sigut indígenes de l'Amazones que parlessen una llenga inventada comptes d'indígenes catalans els hi hgués servit igol.<br /><br />Cum parlaven la gent de mar d'aquell temps? Aquí hi poreu veure un etzemple. Ara, no 'n feu pa' gaire cas: heu de pensar que 'ls pobres homes devien hver gravat la 'cena molt de cops i que 'staven cansats i se'ls hi 'ntrebancava la llenga. È' una situació molt artificial i no serveix d'etzemple de llenga real. A més a més, a-hi devia hver 'lgú que va fer el guió, i 'xó vol dir que la llenga hvia de ser menos espontània. Ara vurem el vídio i transcriurem el diàleg am' la nostr' ortografia. La nostra 'cena la tenims entre el minut 2 i el 2:25. Cap al final del vídio vurem cum a-hi ha balls i cançons de flamenco: Mar' de Déu cum ho barregen tot aquets americans! Sort que 'l doblatxe castellà d'aquell temps d'en Franco varen deixar 'quet tros am català, ben bé cum a l'original. Costa de creur'-ho i encar' podé è' l'edició d'ara 'm' dvd que ho han arreclat.<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/nj7-fEt3rOo&hl=en&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><embed src="http://www.youtube.com/v/nj7-fEt3rOo&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><span style="font-style: italic;">Pescador 1</span>: Que creus que hi tenim a-n aquí, una ballena?<br /><br /><span style="font-style: italic;">Pescador 2</span>: Una manada de ballenes! Pere, vine 'judâ'ns-a qu'hem pescat una ballena.<br /><br /><span style="font-style: italic;">Pere</span>: Ah, jovent, si jo tinguera la vostra 'dat.<br /><br /><span style="font-style: italic;">Pescador 2</span>: Ja ho sabem ja que vares pescar una bota de vi i no pas peix!<br /><br /><span style="font-style: italic;">Pere</span>: Ahir vaig veure tant que vaig tancar la dona a l'eixida i me'n vaig emportar la truja.<br /><br />A-hi ha coses estranyes a 'qui 'quet diàleg: el primer <span style="font-style: italic;">que</span> è' neutre. Per què? L'espedient x, ampró, ès: per què en Pere fa sonar la <span style="font-style: italic;">r</span> d'<span style="font-style: italic;">ahir</span> i d'<span style="font-style: italic;">emportar</span> cum si fos valencià i no fa sonar la de <span style="font-style: italic;">tancar</span>? Ara traduirems el diàleg al falgoní i marcarems les difréncies amb lletres mé' negres.<br /><br /><span style="font-style: italic;">Pescador 1</span>: Qu<span style="font-weight: bold;">è</span> 't penses <span style="font-weight: bold;">qu'hi</span> tenim<span style="font-weight: bold;">s</span> aquí, una ballena?<br /><br /><span style="font-style: italic;">Pescador 2</span>: Un <span style="font-weight: bold;">ramat</span> de ballenes! Pere, vine 'judâ'<span style="font-weight: bold;">m</span>s-a qu'hem pescat una ballena.<br /><br /><span style="font-style: italic;">Pere</span>: <span style="font-weight: bold;">Ai</span>, jovent, si jo tinguera la vostra 'dat.<br /><br /><span style="font-style: italic;">Pescador 2</span>: Ja ho sabem<span style="font-weight: bold;">s</span> ja que vares pescar una bota de vi, <span style="font-weight: bold;">pas</span> un peix!<br /><br /><span style="font-style: italic;">Pere</span>: Ahir vaig veure tant que vaig tancar la dona a l'eixida i <span style="font-weight: bold;">me</span> vaig emportar la truja.<br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter, avainsana, avainsanat: </span>cinema, Kino, cinéma, pel·lícula, entrevista, treball de camp, parla espontània, habla espontánea, trabajo de campo, enquesta, encuesta, sociolingüística, costa brava </span><br /></div>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-66291742587038452632008-09-05T18:16:00.012+02:002008-09-06T11:54:19.791+02:00Litertura dilectal a Finlàndia<div style="text-align: justify;">Qui sabaria dir qontes llengues se parlen a finlàndia? El finès, esclar; el suec, tabé; i algú podé dirà el lapó: allà ne diuen <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Sami_languages">sámi</a>, del lapó. El lapons són aquella gent que viuen allà dalt de tot de la península d'Escandinàvia, tan a Noruega, cum a Suècia, cum a Finlàndia. A hi ha moltes menes de sámi molt difrentes una de l'atra. El sámi el parlen 2.500 persones a finlàndia, pró 25.ooo a tot Escandinàvia. Són pa' gaires.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Pró hi ha pa' nomé' 'questes, de llengues: a-hi ha la llenga del gitanos, el romaní, que ja se parla molt poc, no tant cum el sámi. Llavontes a-hi ha tabé totes les llengues fíniques que són més a prop del finès 'stàndard i que vegades ne diuen dilectes, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Image:FinnishDialects.png">a n'hi ha set de prencipals</a>. Tabé hi ha unes atres llengues fíniques que la gent ja no ne diuen dilectes, pro nomé' per coses de política: el <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Me%C3%A4nkieli">meänkieli</a>, el <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Karelian_language">carelià</a>, el <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Olonets_Karelian_language">livvi</a>, l'<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Ingrian_language">ingri</a> i el <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Kven_language">kven</a>. No 'ls-a 'splicarem pa' totes aquí.<br /><br />D'aquestes llengues ne triarem dugues perquè ne tenim un llibres p'r ensenyar. Són el meänkieli i el finès del sudoest, de la ciutat de Turku. Les escriventes representantes d'aquet dos dilectes són la <a href="http://www.rosaliksom.com/english/english_index.htm">Rosa Liksom</a> (1958) i la <a href="http://www.arsnet.net/default.asp?viewID=293&peopleID=504">Heli Laaksonen</a> (1972), dugues dones molt difrentes: a la Rosa no li 'grada que li faixin fotos, a la Heli li encanta. La Rosa 'scriu en dilecte perquè ho ha decidit per l'estètica i l'espresió, pró la Heli ho fa tabé per compramís social i 'ctivisme. Mireu cum se presenten a les seues fuies webs. Goiteu, un llibre de cadascuna:<br /></div><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SMJSSvkkgUI/AAAAAAAAAdM/OnsVSFwUT4k/s1600-h/Llibre+Rosa+Liksom.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SMJSSvkkgUI/AAAAAAAAAdM/OnsVSFwUT4k/s320/Llibre+Rosa+Liksom.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5242843398173655362" border="0" /></a><span style="font-variant: small-caps;">Liksom, Rosa. </span><i style=""><span style="">Tyhjän tien paratiisit</span></i>. Juva: Werner Söderström Osakeyhtiö, 1989.<br /><br /></div><div style="text-align: center;"><span style=""><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SMJSeDgT6nI/AAAAAAAAAdU/huisRCIokzU/s1600-h/Llibre+Heli+Laaksonen.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SMJSeDgT6nI/AAAAAAAAAdU/huisRCIokzU/s320/Llibre+Heli+Laaksonen.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5242843592503061106" border="0" /></a><o:p></o:p></span></div> <p class="MsoNormal"><span style=""><o:p> </o:p></span></p> <div style="text-align: center;"><span style="font-variant: small-caps;">Laaksonen, heli.</span><span style=""> <i style="">Pulu uis</i>. <i style="">Runoja.</i> Turku: Sammakko, 2006.<br /><br /></span><div style="text-align: left;">Goiteu: aquestes són les escriventes.<br /><br /></div><br /></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SMJImB8fkfI/AAAAAAAAAc8/QTpoKkSTkg0/s1600-h/Rosa+Liksom.jpeg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SMJImB8fkfI/AAAAAAAAAc8/QTpoKkSTkg0/s320/Rosa+Liksom.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5242832734407070194" border="0" /></a><span style="font-weight: bold;">La Rosa<br /></span></div><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SMJI22d6AtI/AAAAAAAAAdE/10mDmnRpffg/s1600-h/Laaksonen_Heli.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SMJI22d6AtI/AAAAAAAAAdE/10mDmnRpffg/s320/Laaksonen_Heli.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5242833023383765714" border="0" /></a><span style="font-weight: bold;">La Heli</span><br /><br /><div style="text-align: left;">Del llibre que us-a som ensenyat de la Heli Laaksonen, ne triarem un poema i el traduirem al català septentrional falgoní tal cum ems-a hvien demanat el nostres lligidors.<br /><br /><div style="text-align: left;"><b>Lehm ja koiv</b> <p><br />Mää tahro olla lehm koivu al.</p> <p>Mää en tahro olla luav.<br />Mää en tahro oppi uut taitto-ohjelma.<br />Mää en tahro selvittä äit-tytär suhret.<br />Mää en tahro viärä sitä kirjet posti.<br />Mää en tahro soitta Kelan tätil.<br />Mää en tahro muista yhtäkän pin-koori.</p> <p>Antakka mu olla lehm koivu al.<br />Viäkkä mu väsyne nahk<br />kamarim permanol, kakluni ette.</p> <p><br /><span style="font-style: italic;">Heli Laaksonen (Pulu uis 2000)</span></p><p><br /><span style="font-style: italic;"></span></p><p><span style="font-size:130%;"><b>La vaca i el bedoll</b></span> <b><br /><br /></b>Vui ser la vaca de sota 'l bedoll.<br /><br />Vui pa' ser creiativa.<br />Vui pa' 'penre 'l programa d'edició nou.<br />Vui pa' reglar 'l tractes entre mar' i filla.<br />Vui pa' dur 'quella carta a correus.<br />Vui pa' telefonar 'quella veia de la segurtat social.<br />Vui pa' 'nrecordâ-me'n de cap mé' codic pin.<br /><br />Deixeu-me ser la vaca de sota 'l bedoll.<br />Porteu-me la meua pell cansada 'lla terra al cuarto,<br />a davant de l'estufa.</p></div><br /><span style="font-style: italic;">Versió d'Eduard Abelenda i Ari Korhonen<br /><br /></span><span style="font-size:78%;"><br /><span style="font-weight: bold;">Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter, avainsana, avainsanat: </span>poesia dialectal, literatura dialectal, suomi, suomalaisen, murre, murret, traducció, käännös, runo, runoja, dialectal poetry, finland, </span><br /><p> </p></div></div>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-72550763962225454252008-07-30T16:46:00.009+02:002008-09-06T11:30:44.757+02:00'L dia vint-i-dos de juriol aquet blog va fer un any<div style="text-align: justify;">Podé hgués sigut mé' maco fer 'quet escrit el dia vint-i-dos, pró 'qui no 'ms interessa pa' gaire qon fem els anys. De moment, no. Si us-a lligiu el <a href="http://tornareuafalgons.blogspot.com/search/label/Primer">primer 'scrit del blog</a> podé vureu que hem complert lo que hvíem dit que volíem fer: volíem ensajâ'ns-a a 'scriure 'l català septentrional de transició de Falgons. Tabé volíem apenre coses d'atres llengues i dilectes, i més coses. 'Xó ja ho hem fet. A-hi ha atres coses que ems han quedat sense fer.<br /><br />Pró 'xó cansa força. Al final ha costat. El blogs cansen. È' vritat que la mijana è' de menos d'un any. Pró 'm català segurament è' més alta. No us-a dic pas que plegarem, no, pró podé sí qu'irem més a poc a poc a fer 'ls articles, podé sí. 'Xó vol dir que ja us-a podeu avesar a fer servir 'l google reader. A radere d'un blog a-hi sol hver una persona, que tabé fa mé' coses, pa' 'scriur' i prou. Podé vol fer 'lgun atre blog sobre humanitats am' general.<br /><br />Després de Nadal, aquí hi va hver forces lectors i molt de comentaris. Ja 'mpipa prou que si hi ha comentaris è' perquè l'escrivent del blog tabé comenta molt els atres. Ar' últimament no n'hi ha pa' gaires de comentaris. Què ho fa?<br /><br />Si més no 'quet blog quedarà 'qui preparat per esplicar coses a qui vulgui. Tothom pot preguntar i comentar. I Déu n'hi do lo que j' hem fet: n'estem ben contents. El protsim escrit podé serà sobre les llengues i dilectes de Finlàndia. Irem per 'llà buscar llibres i a-us a 'splicarem lo que hguem après.<br /><br /></div>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-8905641378778785942008-07-09T18:47:00.009+02:002008-07-10T21:42:34.884+02:00Ucraïna. Una novela am' gascó.<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SHTr5SLImyI/AAAAAAAAAb8/0-BHk2CeQz0/s1600-h/Ucra%C3%AFna+Leclercq.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SHTr5SLImyI/AAAAAAAAAb8/0-BHk2CeQz0/s400/Ucra%C3%AFna+Leclercq.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5221057237392857890" border="0" /></a><span style="font-variant: small-caps;">Leclercq, Joan-Marc. </span><i style="">Ucraïna</i>. Tolosa: Institut d’Estudis Occitans, 2006.<o:p></o:p> </div><br /><div style="text-align: justify;"><a href="http://elsviatgers.blogspot.com/2008/03/ms-sobre-tuluso.html">Qon vàrem nar a Tolosa</a>, un del llibres que m'hi vaig comprar va ser 'quet. Me varen dir ui, <span style="font-style: italic;">lo gascon qu'ei hèra mauaisit! </span>ui, el gascó è' molt difícil. Pró no, m'ho varen pa' dir 'm' gascó, primer perquè erems a Tolosa i allà hi parlen el llenguadocià, després perquè 'l botiguers no sabien ben gota ni d'occità ni de català: sort qu'era la llibreria occitana de la ciutat. Tapoc m'ho varen dir 'm' gascó perquè jo no 'n sabia. Ara puc dir que ne sé un xic, perquè ja som lligit el llibre. Me'l vaig comprar per 'xó, pr'apenr' un xic de gascó. Ara entenc mé' bé lo qu'escriu el company <a href="http://loblogdeujoan.blogspot.com/">Joan deu Peiroton</a>.<br /><br />Ara us-a plantoc aquí sota lo que hi ha 'scrit a l'esquena del llibre.<br /><br /><span style="font-style: italic;">Per l’an 1920, au bèth miei de la revolucion bolchevica, un joen jornalista anglés que serà mandat tau centre d’Ucraína tà realizar lo son tot purmèr reportatge. Que descobrirà un país esmiraglant de las granas pradas sauvatjas, traversat per las armadas rojas, blancas e nègras, on lo sens de l’istòria que sembra de se jogar a tot moment. Lo joen eròi qu’i encontrarà las populacions qui poblan las granas estèpas : Cosacs, Tziganes, Judius, aubarèus desadinerats, e qu’i passarà la soa batiada deu huec : purmèr long viatge capvath las granas vilas d’Euròpa, purmèras batèstas, purmèr vira-sang sentimentau.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">Joan-Marc LECLERCQ que vasóc a Lille (Nòrd) en 1961. Poliglòt apassionat (especialista de las lengas eslaus) e musician de profession, qu’enregistrèc uns disques en lenga esperanto, puish qu’entrèc au Líber Guinness deus Recòrds 2000 per aver cantat 22 cantas en 22 lengas. Autor tanben d’un líber de conversacion sus l’occitan gascon, que demòra a Tornahuèlha hens la Gasconha tolosana.</span><br /><br />Què us-a sembla? Primer s'ha de dir que l'escrivent è' pa' de gascònia, è' francès, pró un ciutadà exemplar, perquè 'pren la llenga que parlen allà unt ell viu. Durant tot el llibre 's nota la debilitat que té l'escrivent per les llengues: sovint hi surten cites en llenga orignal i amb alfabet cirílic i tot. 'Xó 'm 'grada des del costat sociolingüístic, que les llengues siguin vistentes i tal cum són, que 's vegi la varietat i la comunicació am' moments normals de la vida. Hi surten l'inglès, el francès, l'alemany, el polonès, el rus, l'ucraïnès, el jiddisch, el romaní i el romanès.<br /><br />Ja es nota qu' è' la seua primera novela, perquè la novela no don pa' gaire, ni del costat narratiu, ni 'stètic, ni d'ideies. 'S veu que lo qu'intressa l'escrivent è' l'história, i cum podia viure a la guerra un periodista i la gent normal d'un pobble. Aixís, doncs, è' cum un documental. El narrador parla am' primera persona, i parla de vivéncies íntimes a vegades, cosa qu'huria de volguer dir que les inquietuds i la vida interior del protagonista guien la narració. Pró no è' pas aixís i lo que passa è' que la primera persona narrativa contrasta 'am la presentació del fets, perquè 'ls-a presenten cum qui ho veu des de fora, cum si fóssem uns que es goiten unes estampes d'história.<br /><br />La novela è' bona pr'imaginar la guerra entre el blancs, el rojos i el negres després de la primera guerra mundial. È' bona pr'apenre cum se va viure 'lló - Ucraïna. La simpatia de l'escrivent è' pel negres, qu'eren els anarquistes, i tabé pel jueus, que varen patir molt aquella guerra i tabé la mala pau que hvia vingut abans. 'S veu que nar 'ncenre pobbles jueus, i matar i violar era cosa que passava sovint ja 'l temps del Zar.<br /><br />'Questa novela us-a la conselloc, encara que del costat literari sigui pa' gaire bona, pró tabé s'hi aprèn, tan llenga cum cultura. Jo, p'retzemple hi som après que 'm' gascó <span style="font-style: italic;">seieu</span> se diu <span style="font-style: italic;">plegatz la cama</span>. L'avi diu que a mallorca deien <span style="font-style: italic;">prengui per ses cul</span>, pró jo no m'ho caboc pa' de creure. A-us plantoc un tros de la novela, perquè ne pogueu fer un tastet:<br /><br /><span style="font-style: italic;">Aqueth ambient deus calorós que'm brombèc un còp de mei los deus pubs d'en çò nòste e, gaireben per arreflèxe, un còp arribat au taulèr que comandèi ua bièrra. Tot lo monde que parlava hòrt en tot bracejar, shens de dobte de las pataquèras dab los Arrois o los Blancs. Que m'estèi atau ua bèra pausa, lo veire a la man, l'escuma de bièra au pòt, en tot espiar lo monde. Las caras, arrojas de calor e de plasèr, que lutzejavan tot a l'entorn de jo. Tad aqueth ahualh desparelhat de paisans, lo tornar en çò son arron de setmanas de combats crudes qu'èra ua escadença meravelhosa. Los poder tornar ténguer au braçat aus sons qui n'èran pas quitament solide de tornar véser un dia, tornar espiar la cotivada quin prava, tornar tocar la tèrra, aquò qu'ei lo paradís tad un portaesclòp aluenhat tròp longtemps. La gaujor simpla d'aqueths òmis simples qu'èra vesedera. Eths, qui sabèvan ne debèvan pas arren a degun, qui lutavan tà la lura tèrra e la lora libertat tot solets contra un adversari cent còps mei numerós, qu'aprofitavan un de las estonas rialas d'arrepaus e de relaish qui la vita los auherissèva. Qu'i avèva tamben hemnas, joenas e vielhas, qui gaudissèvan de la serada. Uas qu'èran apelhadas d'òmi e portavan ua arma. Qu'ei vertat n'i avèva pas cap estupalutz de las autoritats bolshevicas! Ua nueit de hèsta taus combatents. </span><span>(pàg. 152-153)</span><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter:</span> literatura occitana, occitan literature, gascón, gascona, ucraïna, ucraine, ucrania, Україна, guerra, bolxevics, bolcheviques, bolsheviks, bolshevists, </span></div>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-30795060694042393262008-06-10T13:23:00.005+02:002008-07-30T18:00:58.187+02:00El grup de caramelles (qort tros)<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SF5djTtcn5I/AAAAAAAAAb0/ELwI4luWCas/s1600-h/IMG_3958.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SF5djTtcn5I/AAAAAAAAAb0/ELwI4luWCas/s400/IMG_3958.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5214708279709310866" border="0" /></a><br />Grup de caramelles de Sant Miquel de Campmajor qon van a cantar per les cases<br /></div> <span style="font-weight: bold; font-style: italic;"><br /><br />AVÍS:</span> 'Quet escrit è' 'l tros que vé després d'uns atres escrits. Si ho voleu entenre tot mé' bé podeu lligir els atres capítols d'aquet trebai:<br />1. <a href="http://tornareuafalgons.blogspot.com/2008/02/nem-fer-un-volt-la-vall-de-campmajor.html"><span style="font-style: italic;">Nem a fer un volt a la vall de Campmajor per veure cum parla cadascú (primer tros)</span></a><br />2. <a href="http://tornareuafalgons.blogspot.com/2008/03/el-grups-que-som-trobat-la-vall-segon.html"><span style="font-style: italic;">El grups que som trobat a la vall (segon tros)</span></a><br />3. <a href="http://tornareuafalgons.blogspot.com/2008/05/la-colla-de-caadors.html">La colla de caçadors (tercer tros)</a><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ès una coral que canta les cançons tradicionals catalanes que ne diuen caramelles, pró tabé canta a la missa a vegades, sobretot si ès festa grossa, cum ès el cas d’aplecs i festa major. Actualment hi canten catorze persones, tot i que aquest nombre va variant. En algunes ocasions s’hi afegeixen tabé el nens. Llavors poden arribar a ser més de vint persones. El nucli del grup, pró, són els catorze adults, que ensegen un cop cada setmana. Els nens només </span><span lang="CA">ensegen</span><span lang="CA"> en ocasions especials. Que hi siguin de quan es va fer el grup l’any 1996, hi ha tres persones: el director i dos homes de mitjana edat. <span style=""> </span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El cas del director del grup ès peculiar. Va començar a dirigir-lo quan tenia quinze anys, perquè li ho varen demanar, ja que era la persona que sabia més música de tota la vall. Actualment ja ha acabat els estudis de magisteri musical. Són membres del grup tabé, a més del director, el seu pare i la seu mare, un matrimoni (65 anys) d’una casa important del poble </span><span lang="CA" style="font-family:Arial;">—</span><span lang="CA">ell va ser alcalde</span><span lang="CA" style="font-family:Arial;">—, </span><span lang="CA">un altre matrimoni (65 anys), un regidor de l’ajuntament (60 anys), l’ alcalde</span><span lang="CA"> actual</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family:Arial;">—</span><span lang="CA">propietari de moltes terres</span><span lang="CA" style="font-family:Arial;">—, </span><span lang="CA">dues dones, un pare (76 anys) i la seua filla, i els nostre informador, en J.E., d’uns quaranta anys.<span style=""> </span>Ès especialment remarcable que les persones que viuen al poble pró no són catalanoparlants de la comarca no són en aquest grup.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Són vuit homes i sis dones, cosa curiosa, ja que a les corals, en general, sempre ès més difícil trobar dones que vulguin cantar, que no pas homes. L’explicació en aquest cas podria ser simplement la casualitat, o el fet que qosibé no hi hagi dones solteres i que el paper tradicional de la dona la faci estar massa lligada a la casa i ser més dependent. Recordem que es tracta d’un poble de cases disseminades. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Una diferència important respecte a la colla de caçadors és que a la coral hi participen tant homes com dones, cosa que introdueix noves variables sociolingüístiques. Segons Labov, el lideratge del canvi lingüístic, almenys en zones urbanes, és femení. Aquí, aquestes conclusions que ell recolza amb dades molt concretes, no les podem adoptar, per falta de proves. Sí que observem que, un canvi lingüístic liderat per dones s’estén ràpidament i amb èxit, ja que elles són les mares de la següent generació. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En les dones grans podem afirmar que hi ha una certa tendéncia a l’aproximació a formes prestigioses del llenguatge (l’estàndard, en certa manera). Aixó s’esdevé a causa de diversos factors socials. Principalment hi actua el fet que a les dones se’ls demanava un paper de submissió, aproximació i servei dels altres que les fa embellir-se tant en la presència com en les accions i les paraules. Aixó les fa adaptar-se a les maneres de fer de les persones que són prestigioses, o de les classes altes. No totes les dones tenien la mateixa capacitat, mitjans o interés de fer-ho, per la qual cosa es podien trobar, en un mateix poble, dones que actuessen de maneres diferents. Aixó encara ès cert per a totes les edats, tot i que hi ha una davallada grossa d’aquestes tendéncies en les generacions més joves, especialment en l’adolescéncia. L’evolució que facin aquestes joves serà molt important per al canvi lingüístic futur. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Era molt freqüent, segons ens explica C.M., que les noies pobres anessen a servir a altres cases, sovint de pobles més grans o ciutats, a canvi de manutenció i potser algun diner. En el seu temps, als anys quaranta, anaven a Olot, Banyoles i Girona. Allà hi podien aprendre les formes i paraules de la gent prestigiosa de la ciutat i imitar-les. J.P. i C.M. són marit i muller i presenten diferències en la manera de parlar. A més, ella mostra una manera de parlar diferent qont li parla a ell, que qon ho fa amb nosaltres. Podríem dir, potser, que l’home tendeix a adoptar només les paraules que li agraden i li manquen, mentre que la dona, ràpidament rebutja una paraula seua, si l’altra que no ho ès li sona més bé. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Tabé vàrem observar que D. Q., esposa de J.C., també de Sant Miquel, ha perdut qosibé tot l’accent del català septentrional, mentre que el seu marit el conserva. N’hem observat algun petit tret fonètic, solament. Fins i tot li hem sentit utilitzar la paraula «menys» en lloc de <i style="">menos</i> [m</span><span style="" lang="CA">ɛ</span><span lang="CA">nus], cosa insòlita en la immensa majoria de dones de la seua edat a la ciutat de Banyoles. Després ens va explicar que era d’una de les cases més riques de Sant Miquel i que havia estat enviada, de petita, a estudiar en un internat de monges de Calella, on no es parla el català septentrional. Aixó explica moltes coses. Després va viure amb el seu marit a Banyoles, on ja fa molts anys que viuen. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Així doncs, al grup de caramelles hi veiem una societat més propera a la normal: amb homes, dones i nens. Tot i aixó, el grup de caramelles no ès un reflex exacte de la societat en general, esclar, sinó que s’hi crea una societat especial, altament familiar, pró amb elements de jerarquia social local. La relació familiar, juntament amb el fet de parlar, tots els integrants del grup, el català septentrional, aporta una manera de parlar amb més preséncia de la varietat local. De totes maneres, per a fer bromes, cadascú aportarà les seues innovacions, sentides aquí i allà. Les dones parlaran diferent si parlen al marit, que si parlen a algú altre. Els més joves parlaran diferentment entre ells que amb els més grans. Això passa tabé en la vida pública quotidiana: hi ha una distribució personal, podríem dir; la qol cosa significa que segons la persona a qui es parla, s’usa una o altra manera de parlar, inconscientment, esclar. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">A dins del grup de caramelles hi ha, ocasionalment, nens. Parlem, doncs, una mica del lleu contacte que hem pogut tenir amb els nens a través dels informadors A.I. i N.I., que són dues nenes d’uns set anys. N.I. té més trets septentrionals que A.I., pró a totes dues se’ls veu, enmig d’un bon nombre de formes septentrionals, una preséncia de l’estàndard manifestada en detalls, que no trobaríem mai en un adult de la zona, i que són propis del registre més estàndard escrit, tals com «caramel», enlloc de [kər’m</span><span style="" lang="CA">ɛ</span><span lang="CA">l], o «així» enlloc de [ə’</span><span style="" lang="CA">ʃ</span><span lang="CA">is]. Les causes d’aquesta presència de l’estàndard són difícils d’explicar en els nens, més enllà de la llarga exposició a l’estàndard a l’escola o davant del televisor.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">A dins de cada nucli familiar hi ha tabé canvi lingüístic: els fills influeixen els pares i tots són influïts per l’entorn. El grup de caramelles només ès un element més, potser més actiu, per definir una manera de parlar al poble, que no ès exactament la mateixa a fora, en què alguns trets dialectals són mantinguts i els altres són canviats a poc a poc. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Si a la colla de caçadors parlàvem de bilingüització, al grup de caramelles hi ha més pluralitat i una manera de parlar diferent per a cada tipus de persona. Al grup de caramelles la diferència entre estàndard i septentrional no és tant taxativa, sinó que hi ha molts graus lingüístics entremig i, segons cada interlocutor, pertoca de situar-se en un grau o un altre. La colla de caçadors podria significar l’acolliment de l’altre i l’intercanvi amb ell; el grup de caramelles, podria significar la definició dinàmica del nosaltres.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter:</span> cant, coral, cançó popular, bidialectalisme, bilingüisme, canvi de codi, canvi lingüístic, bidialectalismo, bilingüismo, cambio de código, cambio lingüístico, language shift, code switching, bilingualism, bidialectalism, </span>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-17006319344208172652008-05-08T10:59:00.011+02:002008-07-30T18:01:17.605+02:00La colla de caçadors (tercer tros)<span style="font-weight: bold; font-style: italic;">AVÍS:</span> 'Quet escrit è' 'l tros que vé després d'un atre 'scrit. Si ho voleu entenre tot mé' bé podeu lligir <a href="http://tornareuafalgons.blogspot.com/2008/02/nem-fer-un-volt-la-vall-de-campmajor.html">l'escrit que fa cap, que se titula <span style="font-style: italic;">Nem a fer un volt a la vall de Campmajor per veure cum parla cadascú (primer tros)</span></a> i tabé <a href="http://tornareuafalgons.blogspot.com/2008/03/el-grups-que-som-trobat-la-vall-segon.html"><span style="font-style: italic;">El grups que som trobat a la vall (segon tros)</span></a><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SC8p3JXxkAI/AAAAAAAAAbs/tqhBsW4-vRE/s1600-h/IMG_3906.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SC8p3JXxkAI/AAAAAAAAAbs/tqhBsW4-vRE/s320/IMG_3906.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5201422122021392386" border="0" /></a> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />Oficialment s’anomena Societat de Caçadors de Sant Miquel de Campmajor. Ès una societat integrada únicament per homes, des de ben joves fins a veis, tot i que la majoria sobrepassa els quranta anys. Està dividida en tres grups segons els animals que cacen: els que van al senglar, els que van a la pluma i els que van al conill. Aquests tres grups no tenen gaire relació entre ells en la pràctica quotidiana de la cacera: cacen en dies diferents i no hi ha persones que estiguin en dos grups. Cacen als municipis de Sant Miquel, Porqueres (una part), Canet d’Adri (una part), Sant Ferriol, i Camós. Tots són territoris limítrofs, excepte Camós. No tots els municipis tenen colla de caçadors. Cacen quatre dies a la setmana, dos dels qols són feiners, amb la qol cosa només hi poden assistir els jubilats i les persones amb horaris flexibles, cum ara alguns pagesos. Posarem una atenció especial a la colla de senglanaires, ja que ès la mé nombrosa i actiua.<o:p></o:p></span></div> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p><br />Un dia de cacera de la colla de senglanaires segueix la seqüència següent: primer es troben un qonts per decidir unt se caçarà aquell dia, ja que cal delimitar la zona de cacera. Les persones que fan aquesta feina han de tenir un cert pes a la colla, i ser persones experimentades i de pagès. En segon lloc, cal que cada persona triï una parada, ès a dir, un lloc unt el caçador espera el pas de l’animal. Durant la cacera el caçadors es comuniquen per ràdio. Pot ser que un qonts se trobin en algun punt per fer comentaris. L’hora en què la jornada de cacera s’acaba no està fixada; cadascú plega qon vol i alguns pleguen qon se fa vespre. Hi ha una hora de plegar general, al voltant de l’hora de dinar, en què es va a escorxar i repartir el porc. Aquest ès un moment de trobada i discussió. Una bona part del caçadors dina a l’hostal. Després de dinar es fa una partida de cartes. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Hem dit que el caçadors se comuniquen durant tot el dematí per ràdio. La manera de parlar per ràdio no ès gaire diferent, en els aspectes socials i dialectals, de la manera corrent de parlar. Així doncs, cadascú hi parla tal cum ho sol fer habitualment amb el companys de colla. Tot i així, sí que hem de dir que es tracta d’un parlar funcional, més conscient i per tant, en segons quins moments, menys espontani.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>La colla de caçadors ès un grup social complex unt, cum a totes les societats, hi ha jerarquies no escrites, prestigis, simpaties i antipaties etc. Hi ha tabé algun càrrecs necessaris per a la legalitat de la societat de caçadors, cum ara el president, el secretari etc. Val a dir, però, que a la colla de caçadors no hi ha cap membre de l’ajuntament. La cacera genera moltes ocasions de parlar, tant en les jornades de cacera cum en trobades fortuïtes, o a l’hostal, o en visites personals a casa d’un dels membres. Les converses poden ser llargues i entusiastes. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>El nostres informadors han sigut J.P. i J.C., tot dos de la mateixa edat, al voltant de setanta-cinc anys. El primer ès un caçador que ha nascut i viscut sempre a la vall i té experiència. El segon té el càrrec de secretari de <st1:personname productid="la Societat" st="on"><st1:personname productid="la Societat" st="on">la Societat</st1:personname></st1:personname> i ha nascut i viscut la infantesa i part de la joventut a la vall. Un cop casat, se va traslladar a viure i trebaiar a Banyoles cum ho varen fer tants cap als anys xixanta.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>El nombre total de membres de la societat de caçadors ès actualment de vuitanta-un. Farem ara una llista de les poblacions en les qols resideixen i indicarem al costat de cadascuna, el nombre de persones de la colla que resideixen en aquella població.<o:p></o:p></span></p> <table class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse;font-family:georgia;" border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr style=""> <td style="border: 1pt solid windowtext; padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Pla de l’Estany</span></b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <u1:p></u1:p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Sant Miquel de Campmajor 11<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Porqueres 20<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Banyoles 25<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Fontcoberta 3<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Serinyà 2<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Cornellà del Terri 2<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="border-style: solid solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Garrotxa</span></b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <u1:p></u1:p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Mieres 1<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Santa Pau 1<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Olot 3<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Sant Martí de Llémena 1<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style=""> <td style="border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Gironès</span></b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <u1:p></u1:p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Girona 2<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Salt 2<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Empordà</span></b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <u1:p></u1:p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Figueres 2 <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Torroella de Montgrí 1<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style=""> <td style="border-style: none solid solid; padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><st1:personname productid="La Selva" st="on"><st1:personname productid="La Selva" st="on"><b><span lang="CA">La Selva</span></b></st1:personname></st1:personname><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <u1:p></u1:p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Fornells 3<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Cassà 1<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="border-style: none solid solid none; padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Maresme</span></b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <u1:p></u1:p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Arenys de Mar 1<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> </tbody></table> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p><u1:p></u1:p><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">Si ens-a preguntem ara qontes persones que no vénen de Sant Miquel hi són, en canvi, nascudes, vurem que són tretze i qosibé totes procedents de Porqueres i Banyoles. El gruix de les persones, segons veiem, vénen del Pla de l’Estany i, especialment de Porqueres i Banyoles. La raó d’això ès que són les poblacions més properes a Sant Miquel, amb més habitants, i unt varen establir-se qosibé tots els emigrants de la vall de Campmajor, algun del qols manifesten un vincle amb el poble qon participen de grups socials cum ara la colla de caçadors. Tabé ès veritat que moltes persones de la colla que no són nascudes a la vall, potser són fills o cònjuges de persones que hi són nascudes. La resta de persones que venen de pobles mé llunyans poden ser tabé familiars o amics d’atres membres de la colla i són aquestes relacions personals les que els atreuen cap a la colla. Molt del pobles de procedència del membres de la colla tenen tabé una colla de senglanaires, això indica que si no volen anar amb la colla del poble unt viuen, ès perquè prefereixen les persones de la colla de Sant Miquel o, en algun cas, perquè defugen algunes persones de la colla del poble de residència. Per altra banda, el fet que dugues persones puguin provenir d’una població aparentment tant deslligada de Sant Miquel cum ès Salt, no ès per atre motiu que el de ser aquestes persones pare i fill. Aquest ès un cas que es dona freqüentment. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Fem ara algunes interpretacions sociolingüístiques. Tres dels socis de la colla de senglanaires parlen habitualment castellà. Cum se pot explicar? Perquè són persones de fora de Sant Miquel a qui interessa la cacera i són amics o companys de feina d’atres persones de la colla. <st1:personname productid="La Majoria" st="on"><st1:personname productid="La Majoria" st="on">La Majoria</st1:personname></st1:personname> d’integrants de la colla parlen el català septentrional de transició, tot i que ho fan en graus diferents. Tabé hi ha persones que parlen un català estàndard o bé un català influït pel castellà, però són un grup petit. Cadascú s’expressa a la seua manera, dins de la colla. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Així doncs, la colla està oberta a la influència de persones prou llunyanes, sociolingüísticament, del nucli rural de la vall de Campmajor. Ens hurem de preguntar si aquestes persones poden influir gaire el parlar de les atres persones de la colla. Podríem pensar que els atres poden valorar-los de tal manera que siguin influïts pel parlar d’ells. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Una persona de la colla que ve de Girona ès metge. Hem sentit dir a J.P., amb un cert orgull, que a la seua colla hi havia un metge de Girona i explica anècdotes de qon ell era a l’hospital i aquest metge el va afavorir a causa de la relació que tenien. La figura del metge es relaciona a la vall amb el tradicional metge rural que anava de casa en casa i tothom tenia en alta estima. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Però si aquest metge parla un català amb masses trets fonètics o idiomàtics castellans, o bé massa estàndard, les seues expressions no seran especialment benvingudes, ja que hem sentit comentar a J.P. que els presentadors de <span style="font-variant: small-caps;">tv3</span> no en saben gaire, perquè utilitzen una certa paraula. Si aquest metge no coneix les paraules precises del camp de la cacera, o els coneixements tradicionals, potser serà ben valorat i tingut en estima, però es podria tendir a mirar-lo de manera paternalista. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>D’aquest metge, una persona gran de la vall en podria adoptar, potser, una expressió divertida, elegant o precisa que no tingués equivalent en català septentrional, però no una que tingués equivalent. Igualment, la persona de la vall pot canviar una mica la seua manera de parlar qon se dirigeix al metge, però només en alguna paraula o expressió o formula considerada antiga.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><u1:p></u1:p>Si prenem en consideració ara una persona nascuda a la vall però emigrada a Banyoles i amb un ofici que inclou l’atenció al públic, cum ès ara el de comerciant, administratiu o barber, veurem que si parla amb el metge utilitzarà formes lingüístiques més acostades a l’estàndard, i si parla amb el pagès de la vall assolirà graus força elevats de català septentrional. Aquest tipus de persona, coneix i utilitza totes dugues variants de manera funcional, amb consciència o sense; fa una mena de bilingüització. A l’estàndard tendeix a associar-hi l’educació i la cultura i al català septentrional, la familiaritat. El pagès està més orgullós de la pròpia varietat, probablement. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><u1:p style="font-family: georgia;"></u1:p><span style="font-family:georgia;">La persona forana, per exemple el metge, aprendrà paraules i expressions de la vall, però mai adoptarà formes morfològiques, si el seu contacte amb el català septentrional no va més enllà de la colla de caçadors. Així doncs, les persones que es veuen més influïdes, a la fi, són les que tenen capacitat per a la bilingüització, que són les mateixes que coneixen i usen el català estàndard, bé perquè han viscut fora de la vall, bé perquè són joves de la vall, que han fet l’adquisició de la llengua ja de manera bilingüitzada.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter:</span> jabalí, bidialectalisme, bilingüisme, canvi de codi, canvi lingüístic, bidialectalismo, bilingüismo, cambio de código, cambio lingüístico, language shift, code switching, wild boar, bilingualism, bidialectalism, keiler, wildscwein, hunting, Jagd, Jägerei, caza, cacería</span><br /><span lang="CA"><o:p></o:p></span></p>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-48399162429572234282008-04-16T13:49:00.009+02:002008-07-10T19:19:18.469+02:00Unes coses i tabé llenga murciana<div style="text-align: justify;">'L títol diu: unes coses. 'Questes coses són del blog mateix. A-us-a volia dir, per si no ho sou vist, que vaig posar un claix aquí al marge de la dreta del blog que diu: <span style="font-size:100%;">Escrits triats del blogs de l'enfilerada. 'Xó vol dir que de tota 'questa 'nfilerada de blogs am' llengues pitites que vaig posar tabé 'qui la dreta, jo ne lligeixoc un qons i si me semblen intressants, els-a poso junts en una fuia que trobareu si preteu al llaç que hi ha allà, que tabé us el poso aquí: <a href="http://www.google.com/reader/shared/00058758425607627098">escrits triats de l'enfilerada</a>. 'Xis si teniu manra de mirar tot aquet feix de blogs en llengues estranyes, sabeu que no cal, que ja me'ls-a som mirat jo i que si confieu am que soc prou bon triador, podeu tenî'ls-a ja triats.</span><br /><br /><span style="font-size:100%;">El segon tros d'aquet escrit è' pr'esplicar un descobriment si fa no fa de fa poc. È' que vaig descobrir la llenga murciana. Jo sabia d'un llibre (<a href="http://ana-andalucia.org/biblioteca-archivos/lengua/biblioteca-lengua-2.htm"><span style="font-style: italic;">Llengües Ignorades</span></a>), que hvia 'tzistit el murcià, pró poc-a sabia que 'ncar' etzistís i qu'hi hgués gent que l'escrigués.</span><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SAuy2g3G4GI/AAAAAAAAAbM/faMNrWX0b4o/s1600-h/llengues.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SAuy2g3G4GI/AAAAAAAAAbM/faMNrWX0b4o/s320/llengues.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5191439645078380642" border="0" /></a></span><br /> <span style="font-family:Book Antiqua;">Autors diversos. Coordinadors: Jordi F. Fernández y Gorka Redondo. </span><span style="font-family:Book Antiqua;">Amics de les Arts i Joventuts Musicals. Terrassa. Editorial: Emboscall, Colecció Mnemòsine. Vic, Març de 2006.</span></div><br /><span style="font-size:100%;">El murcià è' una llenga am molt influéncia del català, i força de l'àrab. Té un substrat que 's parteix a miges am l'andalús, poria ser. Ho dic perquè fa 'l plural a'b obertura de les vocals, i té hrmonia vocàlica, cum l'andalús. No nomé' se parla a Múrcia, sinó un xic a tot volt, i té variants difrents.</span><br /><br /><span style="font-size:100%;">A-hi ha una fuia web de lo mé' maco qu' hi ha que se'n diu <a href="http://www.llenguamaere.com/">Llengua Maere</a>, que don moltes informacions i té forces trossos escrits am murcià. Goite-us-a-la!</span><br /><br /><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SA0PQA3G4HI/AAAAAAAAAbU/_AT4dmqTnjk/s1600-h/llengua+maere.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/SA0PQA3G4HI/AAAAAAAAAbU/_AT4dmqTnjk/s400/llengua+maere.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5191822713211510898" border="0" /></a></span><br /><span style="font-size:100%;">Tabé som descobert un llibre 'm' murcià; un llibre ben estrany: è' una tradutció d'un llibre de versos d'una poeta de Cuba que 's diu Lucía Muñoz que 'scriu am castellà i l'han traduït al murcià i al francès; è' un llibre trilingüe: ara no vegis tu quina pulecra!</span><br /></div><span style="font-size:100%;"><br />Muñoz, Lucía. <span style="font-style: italic;">Una mujer puede andar</span> (<span style="font-style: italic;">Una muger pué pernear</span>). Trad. </span><span style="font-size:100%;">Sánchez Verdú, Antonio i Martínez Torres, Francisco. </span><span style="font-size:100%;">Murcia: </span><span style="font-size:100%;">Ediciones Ambos Mundos. Copygraph, 2006.<br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter:</span> antologia, múrcia, murcian language, lengua murciana, murciano</span><br /></span>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-54611635816145028522008-03-24T20:08:00.013+01:002008-04-23T13:36:28.088+02:00El grups que som trobat a la vall (segon tros)<span style="font-weight: bold; font-style: italic;"><br /><br />AVÍS:</span> 'Quet escrit è' 'l tros que vé després d'un atre 'scrit. Si ho voleu entenre tot mé' bé podeu lligir <a href="http://tornareuafalgons.blogspot.com/2008/02/nem-fer-un-volt-la-vall-de-campmajor.html">l'escrit que fa cap, que se titula <span style="font-style: italic;">Nem a fer un volt a la vall de Campmajor per veure cum parla cadascú (primer tros)</span></a>.<br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R-qddi74rlI/AAAAAAAAAaM/QOyCY-r_8Xc/s1600-h/IMG_3486.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R-qddi74rlI/AAAAAAAAAaM/QOyCY-r_8Xc/s320/IMG_3486.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5182127452162928210" border="0" /></a><br />Grup de Caramelles de Sant Miquel.<br />Font: revista <span style="font-style: italic;">Golany </span>del primer semestre del 2006<span style="font-style: italic;">.</span><br /></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><u><span lang="CA">Grups socials diversos a la vall de Campmajor<o:p></o:p></span></u></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El grup autòcton ès el més ben assentat, malgrat que no ès majoritari i disminueix. Ès el grup dels nascuts a la vall, fills de persones també nascudes allí i són els únics que parlen septentrional. Considerarem part d’aquest grup també les persones provinents de municipis veïns que parlen septentrional i estan integrats al poble. Hi ha també un grup de persones que han comprat una casa de segona residència; n’hi ha que s’integren un xic i n’hi ha que no ho fan gota. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Hi ha també el grup de nouvinguts, grup molt heterogeni. Considerem nouvinguts tots aquells que porten un cert temps vivint permanentment a la vall. A dins d’aquest grup hi diferenciem els que s’integren i els que no. Entre els que no s’integren hi podem afegir els neorurals (allà anomenats hippies). Els teixits socials que formen aquestes persones van més enllà de la vall i són constituïts de persones del seu mateix estil de vida. Poden tenir relació amb algun veí concret, o bé tenir mínimes interactuacions en espais de comunicació social, però els seus teixits més sòlids són els propis. Hi ha persones que no es relacionen amb els altres, però atrauen grupets de persones al seu entorn: ès el cas de la petita comunitat evangèlica dels EUA, o bé d’un domador de cavalls alemany que convidava gent del seu país a treballar amb ell i a fer cursos, o bé la gent que viu al càmping permanentment o intermitentment. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Els nouvinguts que s’integren són aquells que participen de les activitats col·lectives, com els sopars organitzats per l’ajuntament, les festes del poble, les caramelles, la colla de caçadors. Aquests poden anar de tant en tant a l’hostal i tenir amistat amb diverses persones del grup autòcton de la vall. Segons A.N., l’acollida de la gent de la vall ès bona, més enllà de les malfiances habituals de les zones rurals. A.N. va ser convidada a sopar i va ser en aquella trobada quan es va formar un grup de persones, tant nouvingudes com autòctones, que es trobaven cada setmana per sopar i parlar. Malauradament, aquest costum que va sorgir espontàniament s’ha perdut.</span></p><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R-qeey74roI/AAAAAAAAAak/WRrcM8-x9gQ/s1600-h/IMG_3496.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R-qeey74roI/AAAAAAAAAak/WRrcM8-x9gQ/s320/IMG_3496.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5182128573149392514" border="0" /></a><br />Corporació Municipal de l'Ajuntament de Sant Miquel.<br />Font: revista Golany del segons semestre del 2007.<br /></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><u><span lang="CA">Els informadors<o:p></o:p></span></u></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Els informadors amb els quals hem pogut parlar han sigut dotze. La informació d’uns ha sigut més abundant que la dels altres. Per fer la selecció dels informadors no hem fet servir cap sistema aleatori, sinó que hem parlat amb les primeres persones disponibles que hem trobat i hem pensat que ens podien informar, bé perquè han viscut a la vall, bé perquè han participat als grups que volíem investigar. La manera de collir les dades ha sigut finalment la conversa o l’observació participant. Malauradament, no hem pogut parlar directament amb ningú de l’ajuntament ni del grup de jugadors de cartes, encara que n’hem rebut informació indirecta. Ens referirem als informadors amb unes lletres: (J.P.), (C.M.), (J.C.), (N.C.), (G), (A.N.), (J.B.), (C.H.), (J.E.), (N.I.), (A.I.), (D.Q.).</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Una mica d’atenció a les persones que ens han fet d’informadors. Hem tingut informadors que no parlen gens el català septentrional i altres que el parlen totalment, però els més interessants són aquells que el parlen a mitges. Entre aquests que el parlen a mitjes, hi tenim la gent gran que va anar a viure a Banyoles per una banda, i els joves de la vall per l’altra, que podríem començar a considerar a partir de cinquanta anys en avall. S’ha de dir que, a partir dels quaranta anys, hi pot haver gent que parli el septentrional en major o menor grau: dependrà de la posició social, que tot sovint pot variar depenent del lloc de la vall d’on es procedeix. Per exemple, si es procedeix de l’extrem de Falgons, hi ha moltes més possibilitats de parlar el septentrional, ja que a Falgons hi vivien, més apartats, només pagesos. J.P., C.M., G., i J.B. parlen totalment septentrional. Comentarem només els informadors que no el parlen totalment:</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">J.C. Home de setanta-cinc anys que va anar a viure a Banyoles des d’abans de casar-se. Ha fet estudis de comerç i treballat d’administratiu. Parla septentrional amb poc accent, però en la seva parla hi hem registrat algunes formes morfològiques i molts fenòmens fonològics del septentrional.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">D.Q. Esposa de J.C., de la mateixa edat. Va estudiar en un internat de Calella. Procedeix d’una casa important de la vall. Gairebé no té accent septentrional, hem registrat un sol tret fonètic del septentrional.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">J.E. Home d’uns quaranta-cinc anys. De família de pagesos. Pagès i artista. Actualment un 80% de la seua feina ès artística, però no sempre ha estat així. Ensenyament secundari. Va estudiar català a l’escola. Servei militar. Alguns viatges curts. Escriu la revista de la vall. Accent septentrional, alternança entre morfologia i fonètica del septentrional i de l’estàndard. Fenòmens fonològics del septentrional. Vol apropar-se a l’estàndard, perquè l’interlocutor ès jove i no ès de la vall i també pels temes artístics que tractem. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">C.H. Dona nascuda a la vall, d’uns quaranta-cinc anys. Ha viscut més de la meitat de la vida a la vall. Ha viscut en zones de parla castellana. Casada amb home de parla castellana. Treballa a l’Hostal. Joventut rebel. Ensenyament secundari. Va estudiar català a l’escola. Poc accent, però fonètica i fonologia septentrional. Alguns trets morfològics. Expressions de la vall al costat d’expressions castellanes. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">N.C. Dona entre vint-i-cinc i trenta anys. De Barcelona. Pares castellanoparlants. Estudis universitaris. Català estàndard correcte amb petita influència fonètica del castellà. Ha fet servir una forma septentrional. A.N. Dona d’uns seixanta anys, parla català central amb alta presència d’estàndard, fa més anys que viu a la vall i no utilitza cap forma septentrional. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Tant J.E. com C.H. i altres persones de la seua edat no poden evitar alguns fenòmens inconscients del septentrional, però intenten parlar estàndard segons els interlocutors. Són la generació bilingüitzada. Les nouvingudes N.C. i A.N. mostren una permeabilitat diferent davant del septentrional. </span></p><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R-qd2i74rmI/AAAAAAAAAaU/9LarkCXO6yY/s1600-h/IMG_3492.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R-qd2i74rmI/AAAAAAAAAaU/9LarkCXO6yY/s320/IMG_3492.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5182127881659657826" border="0" /></a>X Biketrial Pla de l'Estany.<br />Font: revista <span style="font-style: italic;">Golany </span>del primer semestre del 2006<span style="font-style: italic;">.</span><br /><br /></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style=""><u><span lang="CA">Estudi dels grups d’activitats socials<o:p></o:p></span></u></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La manera més ràpida i senzilla de localitzar xarxes de relacions personals va ser fer una llista dels grups de persones que es troben periòdicament per fer alguna activitat. Aquesta ès la primera llista que vàrem fer:</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <ol style="margin-top: 0cm;" start="1" type="1"><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">la colla de caçadors</span></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">el grup de caramelles</span></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">el grup de gimnàstica</span></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">l’ajuntament (no hi hem pogut accedir)</span></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">l’equip de futbol</span></li><li class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">el grup de jugadors de cartes.</span></li></ol><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R-qeNC74rnI/AAAAAAAAAac/Y-hrDlV6iSA/s1600-h/IMG_3494.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R-qeNC74rnI/AAAAAAAAAac/Y-hrDlV6iSA/s320/IMG_3494.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5182128268206714482" border="0" /></a>Grup de gimnàstica de la vall de Campmajor.<br />Font: revista Golany del segons semestre del 2007.<br /><br /><div style="text-align: left;"><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter:</span> Sociolingüística, sociolinguistics, William Labov, micro sociolingüística, ortografia, ortography, ortografía, societat rural, sociedad rural, rural society, relacions personals, relaciones personales, personal relationships, activitat social, actividad social, social activity, grups, grupos, mètode, método, method, enquesta, encuesta, survey<br /></span></div></div>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-53370049655426571752008-02-29T19:51:00.024+01:002008-03-14T18:02:44.221+01:00de boc' oreia de boc' oreia<div style="text-align: justify;">Fa mé' de deu anys, qon estudiava la secundària, vaid demanar l'avi que me digués versos o me cantés cançons. M'ho vaig apuntar tot a'b un paper i ho devia dar a colègit cum un trebai. Aquell joc de poemes i cançons se va quedar embaumat a les baumes de l'ordinador. Fa poc dies que 'l som tornat a lligir i som pensat de posâ'l aqui 'l blog. Vaig començar a buscar l'internet aiam si trobaba alguna cosa sobre 'quell poemes i em som quedat parat de lo que som trobat. Jo no'm pensava pas que tinguéssem tot aixó a Falgons!<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Tres poemes d'aquells eren romaços! Sí, romanços d'aquell' populars, ancestrals, que 's passaven de boc' oreia i de pares a fills. Som començat a mirar llibres de romanços i som vist que són molt intressants: un gruix molt gros de fantasia i de saviesa de la gent senzilla. L'avi 'ls-a va penre qon nava bosc a fer jornal a'b una colla d'homes. Ell era 'l mé' jove. Mentres trebaiaven un començava cantar la primera ¡strofa d'un romanço. Allavons tots junts el contestaven cantant la tornada. I després seguia cantant la segona estrofa 'quell mateix que hvia començat a cantar. A-hi ha molta gent de la generació de l'avi que sap pa' 'questes cançons. Es hvia d'haver nat a bosc aa'b el veis per sabê'ls-a.<br /><br />De romanços a-n'hi ha a cents, i cada poble ne saben un qonts, a vegades parlen d'atres pobles i ciutats que són molt lluny. Aquet romanços deuen hver viatxat molt. A mi ja 'm hvia semblat que 'quell poemes que 'm hvia dit l'avi eren força ben fets, que no podia pas a-ser que 'ls-a hgués fet qonsevol. Els-a devien fer capellans o 'studiants o 'scrivents qu'ho feien sense dir 'l seu nom, per gonyar qotre monedes de l'impresor que 'l hi 'ncarregava o per passar l'estona.<br /><br />Pró no només me va dir romanços, l'avi; tabé me va dir cançons i versos de totes menes. Aquí us-a n'ensenyaré un qonts; per començar nomé' 'l romanços. L'avi me'ls-a va dir a trossos. Qon pugui li daré cues de pança aiam si se'n recorda dels atres trossos. Som trobat el seu romanços al llibres, pró són un xic difrents, perquè cada romanço canvia d'un pobble a l'atre. A-us-a daré el de l'avi de Falgons i amprés el del llibre perquè tingueu tota 'ntera l'história qu' esplica cada romanço. Els iré 'mplenant si l'avi se'n recorda més. Si vosatros ne sabeu una atra versió o un atre tros digueu-m'ho i escriviu-el al comentaris!<br /></div><br />El llibres que som goitat.<br /><br />Amades, Joan. <span style="font-style: italic;">Folklore de Catalunya.</span> Cançoner. Barcelona: Selecta, 1979, vol. 2, pàg. 523, 594.<br /><br />Llorens de Serra, Sara. <span style="font-style: italic;">Cançoner de Pineda.</span> Barcelona: Alta fulla, 1992, pàg. 75, 169.<br /><br />Massot i Muntaner, Josep. (ed.). <span style="font-style: italic;">Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Memòries de Missions de Recerca.</span> Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, vol. 6. pàg. 264, 270.<br /><br />Milà i Fontanals, Manuel. Romancer català. Barcelona: Edicions 62, 1980.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Per un galant de muntanya </span><span style="font-style: italic;"><br /><br />Si n’hi havia tres ninetes</span><br /><span style="font-style: italic;">i allí a dintre d’un jardí</span><br /><span style="font-style: italic;">i elles canten i s’alegren</span><span style="font-style: italic;"> </span><span style="font-style: italic;"><br />passen el temps divertit</span><br /><span style="font-style: italic;">menos una que es diu Clara</span><span style="font-style: italic;"> </span><span style="font-style: italic;"><br />que el seu cor sempre en viu trist.<br /></span><span style="font-style: italic;">Perquè no us alegreu Clara,</span><span style="font-style: italic;"> </span><span style="font-style: italic;"><br />perquè no us alegreu un xic.<br /><br /></span><span style="font-style: italic;">(...</span><span style="font-style: italic;">)</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">Qon va ser 'l replà de l’escala,</span><br /><span style="font-style: italic;">un infant li va venir.</span><br /><span style="font-style: italic;">I se’l mira i se’l remira</span><span style="font-style: italic;"> </span><span style="font-style: italic;"><br />i qon lo 'n veu tan eixorit:</span><br /><span style="font-style: italic;">Ai! infant, si jo te llenço</span><br /><span style="font-style: italic;">no hi porà haver cel per mi;</span><br /><span style="font-style: italic;">i si jo te’n donc la teta</span><span style="font-style: italic;"> </span><span style="font-style: italic;"><br />ja mai més trobré marit.</span><span style="font-style: italic;"> </span><span style="font-style: italic;"><br /><br />(...)<br /><br /></span><span style="font-style: italic;">I si Déu no me la mata<br />jo me la 'n faré morir.<br /><br />No ho feu pas aixó gran jove<br />no ho feu pas aixó per mi;<br />qu' ar' ho fariu amb ella<br />i un atre di' ho fariu amb mi.<br /></span><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82NX4eypqI/AAAAAAAAAZA/aV1ta1W9dX8/s1600-h/IMG_3239.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82NX4eypqI/AAAAAAAAAZA/aV1ta1W9dX8/s320/IMG_3239.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5173946988356609698" border="0" /></a><br /><div style="text-align: center;">Obra del Cançoner. Collit a Olot el 1925.<br /><br /><br /></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82MSoeypoI/AAAAAAAAAYw/N8sYBC7spM8/s1600-h/IMG_3244.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82MSoeypoI/AAAAAAAAAYw/N8sYBC7spM8/s320/IMG_3244.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5173945798650668674" border="0" /></a><br />Cançoner de Pineda.<br /></div><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82MnYeyppI/AAAAAAAAAY4/J2l4rJozvjg/s1600-h/IMG_3245.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82MnYeyppI/AAAAAAAAAY4/J2l4rJozvjg/s320/IMG_3245.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5173946155132954258" border="0" /></a><br />Cançoner de Pineda (atre tros).<br /><br /></div><div style="text-align: justify;">L'avi me va dir que 'xó era una cançó. La som trobat al llibres am' molt de títols; a més a més del que l'hi som posat, qu' è' de l'<span style="font-style: italic;">Obra del Cançoner</span>, a-hi ha el que li va posar Milà i Fontanals, qu' è <span style="font-style: italic;">La Jove i el Rei Moro</span>, i el de Llorens, qu' è' <span style="font-style: italic;">La Proposició del Fill del Rei</span>. Sembla que l'avi nomé' me ne va dir un tros. Falta sobretot la part final i tabé les tornades de la cançó, que l'avi no me ne va dir cap. Tapoc me ne va cantar cap; nomé' les va dir. Goiteu a les fotos que som plantat a per tot l'escrit, que vureu el romanço 'nter. Goiteu's-a bé les difréncies entre 'l romanç de Pineda i el d'Olot.<br /></div><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Mestre Joan</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">Déu vos gord mestre Joan,</span><br /><span style="font-style: italic;">gran botiga n’heu parada</span><br /><span style="font-style: italic;">de tupins valencians</span><br /><span style="font-style: italic;">i algun' olla envernissada.</span><br /><br />(Tornada)<br />Jo que no 'n puc dormir la nit<br />sinó un xic la matinada.<br />Jo que no 'n puc dormir la nit<br />sinó la matinad' un xic.<br /><br /><span style="font-style: italic;">¿Un te’n teniu la muller</span><br /><span style="font-style: italic;">que no en sigui per criada?</span><br /><span style="font-style: italic;">I el frares de sant Francesc</span><br /><span style="font-style: italic;">si me l’han enmanllevada.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">Tretze dies, tretze nits,</span><br /><span style="font-style: italic;">i encara no me l’han tornada.</span><br /><span style="font-style: italic;">Si l’en tinc d’anar a buscar</span><br /><span style="font-style: italic;">li’n faré mala arribada.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">(…)</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">¿Què te’n feien fer muller</span><br /><span style="font-style: italic;">que te n’hagin ben pagada?</span><br /><span style="font-style: italic;">Em feien rentar i cuinar</span><br /><span style="font-style: italic;">i també fer la bugada.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">(...)</span><br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82OQ4eyprI/AAAAAAAAAZI/nH6sBsRzE2Q/s1600-h/IMG_3240.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82OQ4eyprI/AAAAAAAAAZI/nH6sBsRzE2Q/s320/IMG_3240.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5173947967609153202" border="0" /></a><br />Obra del Cançoner. Collit a Sant Privat d'en Bas, el 1925.<br /><br /></div><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82OiIeypsI/AAAAAAAAAZQ/6s3alOeoljI/s1600-h/IMG_3235.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82OiIeypsI/AAAAAAAAAZQ/6s3alOeoljI/s320/IMG_3235.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5173948263961896642" border="0" /></a><br />Joan Amades. Collit a Reus, el 1925.<br /><br /><div style="text-align: justify;">J' heu vist aquet romanço, de la dona de Mestre Joan. È' ben estrany qu' el tupins valencians arribin fins a Falgons! Un romanço humorístic que tal cum podeu lligir a la foto, segueix amb un to encara mé' bromista. È' 'l tema del cornuts alegres, qu' è' normal de trobar 'l romancer.<br /></div></div><br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">El testament d’Amèlia</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">El castell de bons aires</span><br /><span style="font-style: italic;">el moros l’han emprès.</span><br /><span style="font-style: italic;">No l’han emprès per riquesa</span><br /><span style="font-style: italic;">ni tapoc per diners.</span><br /><span style="font-style: italic;">L’han emprès per una nina</span><br /><span style="font-style: italic;">filla del rei francès.</span><br /><span style="font-style: italic;">La gent l’en van a veure,</span><br /><span style="font-style: italic;">condes i cavallers,</span><br /><span style="font-style: italic;">i tabé hi va la seu mare</span><br /><span style="font-style: italic;">cum si rè no hi sabés.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">(...)</span><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82TZoeyptI/AAAAAAAAAZY/9tJaTI-MqIs/s1600-h/IMG_3238.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82TZoeyptI/AAAAAAAAAZY/9tJaTI-MqIs/s320/IMG_3238.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5173953615491147474" border="0" /></a><br />Joan Amades. Collit a Riu de Cerdanya? el 1919.<br /></div><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82T3oeypuI/AAAAAAAAAZg/s-Uf5B4a7DA/s1600-h/IMG_3246.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82T3oeypuI/AAAAAAAAAZg/s-Uf5B4a7DA/s320/IMG_3246.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5173954130887223010" border="0" /></a><br />Cançoner de Pineda.<br /></div><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82T_YeypvI/AAAAAAAAAZo/mUUHzLDGA3A/s1600-h/IMG_3247.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R82T_YeypvI/AAAAAAAAAZo/mUUHzLDGA3A/s320/IMG_3247.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5173954264031209202" border="0" /></a><br />Cançoner de Pineda<br /></div><br /><br /><div style="text-align: justify;">Aquet è' 'l romanço mé' famós de tot Catalunya. De boca de l'avi som sentit l'incipit del mé' corprenedor del romanços. Tabé 'l cull en Milà i Fontanals. El romanço dramàtic de la mare qu' envrena la filla per treure-li el castells i el marit. La mare i la filla van xerrant durant el versos. El romanço de l'avi comença difrent que 'l d'en Milà, perquè té un principi que nomé' se trob a 'lguna comarca. Jo <a href="http://depts.washington.edu/hisprom/optional/balladaction.php?igrh=0299">som vist internet una fuia qu' hi surt una versió d'Osona</a> que parla del castell de Bonsaires, cum fa l'avi. A l'Alt Empordà tabé se comença semblant, pró 'l nom del castell è' un atre. Cum veieu a la foto, a Pineda ja no començ' igol.<br /><br />Intentarem mellorar 'questa collida. Digueu-me vosatros el romanços que coneixeu i sobretot les versions que sabeu d'aquet mateixos que jo us-a som ensenyat. Aiam si nosatros a 'ls a 'nsenyem tabé 'l nostres fills.<br /></div><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter:</span> literatura popular, tradició oral, poesia popular, romanç, transmissió oral, etnografia, cançó popular, antropologia, tradición, romance, canción, folk literature, oral tradition, folk poetry, romance, ethnography, folk songs, anthropology.</span>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-51217774244046799032008-02-14T21:44:00.009+01:002008-02-29T13:09:37.453+01:00Oda al tractor<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R7SqOZn4G6I/AAAAAAAAAYg/5DFm6zjllug/s1600-h/IMG_1621.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R7SqOZn4G6I/AAAAAAAAAYg/5DFm6zjllug/s400/IMG_1621.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5166941836873833378" border="0" /></a> <p style="text-align: center;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">Tractor present. Tractor passat.</span></span></p><p style="text-align: center;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">Tractor </span><a style="font-style: italic;" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Massey-Ferguson">Massey Fergusson</a><span style="font-style: italic;"> /</span><a style="font-style: italic;" href="http://www.xtec.es/%7Ecgarci38/tecnologia/transport/tractors/historia11.htm">Ebro</a><span style="font-style: italic;"> 165, dels anys 70,<br /></span></span></p><p style="text-align: center;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">tractor molt falgoní, de tecnologia anglesa i muntatge espanyol</span></span><br /></p><span style="font-weight: bold;"><br /><br /></span><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;font-size:180%;" >Oda al tractor</span><br /></div><br />È’ la llum, è’ ‘l cerevel, són les gallines,<br />è’ la gent, è’ ‘l matalàs, s’obren les portes,<br />l’air’ è’ fred, ‘’s hem de ‘xecar, ‘scolten la ràdio.<br />Baixem, mengem i nem un jau<br />el bou etern, tractor present,<br />que vol bramar i llaurar la pau.<br />Hvent menjat, hem emplenat tot el dipòsit.<br />Diu el vei: posa punt mort, posa les curtes;<br />trebaiem, que ‘l nostre cor, que la civada...<br /><br />Goitem tots cum se li fa ‘l cos a ‘quell home:<br />llarg i fort, reies per mans, peus giradissos,<br />fum pel nas, uis cum un pou, cor ventarulla!<br />Mengen verdures que de l’hort<br />el tractor ‘renca i que tabé<br />el xai que ‘s mengen fa sa i fort.<br />Torna ‘’b ells lo que suara tan bé sembraven<br />i serveix p’r engreixinar la maquinària<br />i, un cop nets, nar-ho cremar dintre l’iclèsia.<br /><br />Tractor present, tractor passat:<br />de tu no se’n descuidaran<br />el fills mellors que tu tinràs.<br /><br />Qon el sol esquerda ‘l cap no té capota<br />el tractor ‘l jove i el vei tornems a casa.<br />El motor bull i tabé bullim els homes;<br />i a casa entrem mentres pensem<br />qu’ è’ massa feina per tan poc<br />pró més que ‘l temps del bous tinrem.<br />Sense hver volgut aixó, botzinem ara<br />i xerrem mentres dinem, vei, noi i veia:<br />aquest any poc ha plogut; re no pot creixre.<br /><br />Hvent dinat i refrescats a dintre casa,<br />ha tornat la quietud i l’estrebada<br />i un ha dit: nem que ningú ‘ms farà la feina.<br />Tabé cavall del tractor va<br />un vei que no té atre cavall;<br />de dalt estant l’han fet xerrar.<br />Va passant una coral que ‘ls-a saluda;<br />cadascú canta el seu ei, ja tornem nar-hi.<br />Gas a fons poden nar tots unt-a ‘ls hi toca.<br /><br />Tractor present: et ruixarà<br />el ministre ‘’b aiga beneita<br />al vespre davant de l’iclèsia.<br /><br />T’ha creat el negociant per a l’empresa<br />al llunyans Estats Units de Nord-amèrica;<br />industrialització ‘t fan fer i fan peixre.<br />Pró ‘llà ‘l mediterrani ou<br />fas pinya ‘l pobbles mé’ pitits;<br />hi ha ‘tra vianda que s’hi cou.<br />Beneït pel sacerdot pont de l’iclèsia!<br />Inserit en tradicions molt milenàries!<br />Pare gran d’un gran tractor, del biològic!<br /><br />Va ‘ribar la societat colaborista,<br />queden grups pitit prohibits capitalistes<br />i als espais interurbans de pagesia<br />hi viu el tractor d’ar’, humil,<br />en simbiosi ‘’b el pagès,<br />lligats per voluntari fil.<br />El tractor, que té per nom Delanovera,<br />diu ben fluix qon tona ‘l cau: beneït pare,<br />seguiré ‘l solc que vas fer, tractor mecànic!<br /><br />Tractor passat, tractor passat,<br />el teus fills prou t’han recordat;<br />són munió, són reeixits!<br /><br />No è’ l’esforç, no è’ per calmar la consciéncia,<br />no è’ ‘l poder, no è’ que ningú ‘ms-a feliciti;<br />viu aquí, viuen aquí i formen família<br />el bous eterns, tractors vivents,<br />que callen i llauren la pau,<br />que són el nostres confidents.<br />Hvent menjat, a cal tractor hem fet sobretaula.<br />Diu qui è’ vei: j’hem acabat; nem a fer feina;<br />i ells al camp van i els humans nem a la xarxa.<br /><br />Goitem cum la vida fa ‘quella persona:<br />temps per fer, temps per pensar, temps per conviure,<br />l’atre ‘l nas, uis cum un riu, raigs cor endintre.<br />Plantes i xais mengen dels horts,<br />que ‘ls-a talaia el bon tractor,<br />i humà i tractor fan sans i forts.<br />Torna ‘’b ells lo que suara tan bé sembraven<br />i serveix per enxamplar la mútua cura<br />i, un cop nets, nar-ho cremar dintre l’iclèsia.<br /><br />Tractor passat, tractor vivent,<br />Cura’m a mi i tabé ‘l meu fills<br />i a tu i al teus jo curaré.<br /><br />Malgrat l’ús que fan humans d’atres persones<br />i tabé apropiacions que no valoren,<br />hi ha un acord sobr’ un pinyol just i energètic.<br />A casa entrem mentres pensem<br />qu’ è’ molta fein’ i dona molt,<br />pró per l’esprit molt més volem.<br />Hvent dinat, ems refresquem encara casa;<br />conversem humans am’ biomecanoides;<br />cadascú trebaiarà ‘llà un li pertoca.<br /><br />A l’aplec nostre no hi ha ningú que falti.<br />Per fer ‘l ball ems hi posem uns entre ‘ls atres;<br />mid del cos i de l’esprit: tractor cultura!<br />entre l’amic i l’amic, re,<br />o tractor culturnatural<br />o tractor del passat i fe.<br />Hvent ballat, fem un adéu, tan al ministre<br />cum a tots, i arrepleguem a la mainada;<br />gas a fons cad’ habitant va cap a casa.<br /><br />Tractor, tractor, tractor, tractor,<br />el bou de pau, el bou etern,<br />company vital, company etern!<br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R7Sog5n4G5I/AAAAAAAAAYA/jns08oGdiBE/s1600-h/8_c04.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R7Sog5n4G5I/AAAAAAAAAYA/jns08oGdiBE/s400/8_c04.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5166939955678157714" border="0" /></a><br /><span style="font-style: italic;">El tractor biològic, tractor del futur. És un </span><a style="font-style: italic;" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Biomechanoid">biomecanoide</a><span style="font-style: italic;">. Il·lustració de </span><a style="font-style: italic;" href="http://laveudet.blogspot.com/">Ferran Recio Calderó</a><span style="font-style: italic;"> feta expressament per a l'Oda al tractor. Tècnica: només Photoshop.</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter:</span> tractor, traktor, Трактор, ode to the tractor, ode an den traktor, estrofa, antístrofa, èpode, strophe, antistrophe, poesia ciberpunk, cyberpunk poetry, literatura dialectal, rural cyberpunk, dialectal literature, biomecanoide, Биомеханоид, bioroide, bioroid, ciborg, cyborg, </span><span style="font-size:78%;">futurisme, futurismo, futurism, utopia futurista, fturist utopia, ciència ficció, ciencia ficción, science fiction, economia rural, rural economy, pensament contemporani, sociologia, pensamiento contemporáneo, sociología, contemporary thinking, sociology, evolució social, evolución social, social evolution, literatura utòpica, utópica, utopic literature, diacronia, diacronía, diacrony, distopia, distopía, dystopia, il·lustració, art, pintura, disseny, ruralisme, ruralismo, ruralism</span><br /></div>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-41399705933332695142008-02-06T18:44:00.000+01:002008-02-07T14:08:39.355+01:00Nem a fer un volt a la vall de Campmajor per veure cum parla cadascú (primer tros)<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R6oBW5MDkhI/AAAAAAAAAXY/c_ohcOOOefw/s1600-h/IMG_2557.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R6oBW5MDkhI/AAAAAAAAAXY/c_ohcOOOefw/s320/IMG_2557.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5163941415553831442" border="0" /></a><br /><span style="font-style: italic;">El Pla d'en Pujol am' vaques i un fil de la tracitat</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;">A'b aquet escrit obrirem un claix nou, que li'n direm de sociolingüística. È' un trebai que som fet fa pa' gaire. Vaig 'nar a Falgons i a Sant Miquel i vaig parlar am' la gent; els hi vaig fer preguntes. Després vaig pensar i ne vaig treure conclusions. Ho vaig escriure tot am' català 'stàndard i ho vaig donar a l'Universitat per servir de trebai de l'assignatura de sociolingüística. A vosatres a-us-a servirà cum una 'ntrada a la vall de Campmajor, unt-a hi ha Falgons, perqu' ès escrit cum si 'l que lligeix no hi hgués estat mai.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R6oB2ZMDkiI/AAAAAAAAAXg/PnnB8HlHjNA/s1600-h/IMG_2576.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R6oB2ZMDkiI/AAAAAAAAAXg/PnnB8HlHjNA/s320/IMG_2576.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5163941956719710754" border="0" /></a><br /><span style="font-style: italic;">Les penyes de Golany a la tardor<br />a'b un primer pla d'abres de tots colors<br />entre el castell i Cal Sabater<br /></span></div><br />Cum qu' è' un trebai un xic científic, l'ortografia que faré servir serà difrent. Començaré un' atra investigació d'ortografia. No patiu: serà mé' fàcil que 'questa am que 'scric ara mateix. Serà un pas més cap un objectiu que mentres som nat escrivint aquet blog som vist que 's hvia de 'conseguir: que 'l català 'stàndard de l'<a href="http://www.iec.cat/">Institut d'Estudis Catalans</a> tingui una versió que reculli la saviesa qu' ha 'conseguit el català septentrional de transició (falgoní), cum la tenen el català nord-occidental o 'l valencià. Primer hviem de fer una 'sprimentació, qu' è' lo que fem aquí 'quet blog, i després mirar d'acostar-la l'estàndard.<br /><br />Aquest' è' una manera de fer que 'l catalans de les comarques settentrionals no se'n descuidin del seu català ancestral i 'l canviïn per un estàndard i encara menos per un mal estàndard. Ara de moment tot va malament: se'n descuiden de la llenga dels avis. Aquesta versió del català estàndard am' tinys de settentrional podé no 'gradarà ningú pró ès igual: farà pensar n algú, cosa que sí qu' ès important.<br /><br />Aixís è' que parlarem de cum se troben sociolingüísticament per 'llà dalt a la vegada que comencem a 'sprimentar l'estàndard settentrional. L'ortografia d'aquet escrit no us-a la prengueu pas cum a definitiva, només è' pr' acostâ-s' un xic a l'estàndard, pró 'ncara ben ficats en l'escriptura dilectal, aixó vol dir que 'ncar' è' pa' la meua proposta d'estàndard settentrional.<br /></div><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R6oCfJMDkjI/AAAAAAAAAXo/MrCkXnOazSs/s1600-h/IMG_2558.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R6oCfJMDkjI/AAAAAAAAAXo/MrCkXnOazSs/s320/IMG_2558.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5163942656799380018" border="0" /></a><br /><span style="font-style: italic;">La recta del Pla d'en Pujol pujant a Falgons<br />am' les penyes de Golany i les de Muntné<br /></span></div><span style="font-weight: bold;"><br />Introducció</span><br /><b style=""><u><span lang="CA"><o:p></o:p></span></u></b><p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p></o:p>P'r orientar aquest trebai, hvíem escrit un primer projecte esquemàtic d’una investigació que volríem que fos acomplerta en el futur. Al projecte que hvíem fet, planejàvem d’estudiar-hi la societat de la vall de Campmajor i la de Mieres; tant l’actual cum la dels anys qoranta. Volíem localitzar i descriure les xarxes de relacions personals que constitueixen aquestes societats, amb la inspiració presa dels trebais de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/William_Labov">Labov</a>. L’objectiu final de tota la feina era compenre mellor el canvi lingüístic que es produeix i s’ha produït a la vall de Campmajor. L’estudi de la societat dels anys qoranta ens huria ajudat a entenre l’actual, i la comparació de la vall de Campmajor amb Mieres ens hgués sigut útil per descriure més bé totes dugues societats.<o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En aquesta primera collita de dades que hem fet, hem pogut dedicar'ns-a només a la vall de Campmajor i al moment actual, tot i que els informants ens han donat algunes dades sobre Mieres i sobre el passat. Les conclusions que presentem en aquest informe, ja poran donar algunes orientacions vàlides per poder fer estudis posteriors.<o:p><br /></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"> </p> <div style="text-align: justify;"><span lang="CA">La variant lingüística que volem estudiar ès l’anomenada català septentrional de transició, una variant pròpia de les comarques gironines i dels Pirineus, que abasta i inclou <st1:personname productid="la Cerdanya. Aquesta" st="on"><st1:personname productid="la Cerdanya." st="on">la Cerdanya.</st1:personname> Aquesta</st1:personname> variant se trob en recessió des de començaments del segle<span style="font-variant: small-caps;"> xx, </span>però especialment des del retorn de la democràcia, a finals dels anys setanta.</span><br /></div><p class="MsoNormal"><br /></p><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R6oC35MDkkI/AAAAAAAAAXw/WFK3gn-dUSU/s1600-h/IMG_2559.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R6oC35MDkkI/AAAAAAAAAXw/WFK3gn-dUSU/s320/IMG_2559.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5163943082001142338" border="0" /></a><br /><span style="font-style: italic;">El Pla d'en Pujol amb les penyes de Golany al fons</span><br /></div><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><span style="font-weight: bold;">Presentació del territori d’estudi: la vall de Campmajor</span><o:p><span style="font-weight: bold;"> </span><br /></o:p></p> <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R6n_aJMDkgI/AAAAAAAAAXQ/SAyRc3S7bs4/s1600-h/ref_plaestany.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R6n_aJMDkgI/AAAAAAAAAXQ/SAyRc3S7bs4/s320/ref_plaestany.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5163939272365150722" border="0" /></a> <p style="text-align: center;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">Mapa tret de municat.net</span></span><br /></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">Aquest del cim ès el mapa de municipis de la comarca del Pla de l’Estany. El nom de la comarca ja diu que es tracta d’una plana, però hi ha una única excepció: la vall de Campmajor, situada a l’occident de la comarca, que constitueix el primer contrafort de <st1:personname productid="la Garrotxa." st="on">la Garrotxa.</st1:personname><o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal">La vall de Campmajor coincideix amb el municipi de Sant Miquel de Campmajor, que està format de diverses poblacions la més grossa de les quals ès Sant Miquel de Campmajor. Les altres són Briolf, Falgons, Sant Martí de Campmajor i Ventajol. L’estructura urbanística ès sempre la de cases disseminades. La vall tenia, l’any 2006, una població de 218 habitants, una superfície de 33’2 Km2, i una <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge:Densitat_de_poblaci%C3%B3_de_les_comarques_catalanes-relatiu_%282005%29.svg">densitat de població</a> de 6’6 hab./Km2; una densitat realment baixa, situada entre les d’<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Isl%C3%A0ndia">Islàndia</a> i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Noruega">Noruega</a>, les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_pa%C3%AFsos_per_densitat_de_poblaci%C3%B3">més baixes d’Europa</a>, o comparable a la de la comarca del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pallars_Sobir%C3%A0">Pallars Sobirà</a>, la més baixa de Catalunya. Si la <a href="http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=8&V0=3&V1=0&V3=0&V4=0&PARENT=0&VN=1&VT=S&CTX=F">comparem amb la d’altres municipis</a> de Catalunya, en trobaríem unes qontes de més baixes. Si considerem, en canvi, els municipis que l’envolten, sí que la trobem entre les més baixes, ara bé, aquests municipis veïns de baixa densitat no són valls conreubles i àmplies cum la de Campmajor, sinó municipis formats per muntanya, cum <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Ferriol">Sant Ferriol</a>. Així doncs, la vall de Campmajor ès un cas peculiar d’èxode rural en una vall ben comunicada, de baixa altitud i altament conreuable.</p><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R6oDUpMDklI/AAAAAAAAAX4/eRppbrIWYms/s1600-h/IMG_2570.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R6oDUpMDklI/AAAAAAAAAX4/eRppbrIWYms/s320/IMG_2570.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5163943575922381394" border="0" /></a><br /><span style="font-style: italic;"> Cal Sabater, masia pitita de 1740, tal cum ès ara<br /></span><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter:</span> Sociolingüística, sociolinguistics, normativització, estandarització, estàndard polimòrfic, normativización, estandarización, estándar polimórfico, polymorphic standard, William Labov, micro sociolingüística, ortografia, ortography, ortografía, societat rural, sociedad rural, rural society, relacions personals, relaciones personales, personal relationships, activitat social, actividad social, social activity</span><br /></div><div style="text-align: left;"><br /><span style="font-style: italic;"></span></div></div>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-8253560074406052262008-01-24T13:53:00.001+01:002008-02-15T16:44:16.485+01:00Falgons al començament del segle XXIV<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R5uKb5MDkdI/AAAAAAAAAWM/GUgeu_wSZ4s/s1600-h/IMG_2751.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R5uKb5MDkdI/AAAAAAAAAWM/GUgeu_wSZ4s/s320/IMG_2751.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5159870009895522770" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Vegades ems-a procupem molt de cum són les coses ara; huriems de pensar en el futur i no soms capaços de treure els uis de les cabóries d'ara mateix. Atres cops fem les coses perquè 'ms imaginem el futur i no volem aquell futur. Vegades aquet futur el veiems massa negre. Fer bon tractes a'b el futur i qon toca è' difícil.<br /><br />Un dia vaig pensar: i si 'lgun del problemes i pors que tenims ara no fossen més que sentiments mal esvandits. Poria fer un llibre de poemes a'b el fonaments de la Catalunya del segle XXIV i el pobble de Falgons del segle XXIV. Imaginems-a la gent qu' hi viurà. Podé 'staran contents del seu país. Podé poran dir que 'stan satisfets del seus ètsits.<br /><br />Algunes coses qu' ara 'ms-a semblen dolentes, fem-els-a bones. Algunes de les bones, els-a fem dolentes. Les atres les deixem tal cum estan ara, que no ha pa' de canviar tot. Trabuquem el món: aiam cum queda.<br /><br />Ja sé que 'xó pot 'ribar ser 'xis, o no; pró només el fet de pensar que pot ser difrent d'ara, i a més a més difrent de lo que volrríem, 'juda pensar i 'xampla les ideies.<br /><br />Imaginems-a "Falgons el civil", am' la gent cosmopolita i urbana, satisfets de la seua civilitat, que tots ballen sardanes per celebrar-ho. Si Falgons è' ple de gent, cum deu ser Barcelona? Ai, manyac, a-hi ha cotre gats, è' un pitit pobble de cinc mil persones. La costa té grans ciutats, pró trossos molt grossos qosi deserts. Catalunya serà una part de la CCE, la Confederació Continental Europea. L'estat nació hurà desaparescut.<br /><br />¿I què se n'hurà fet del nostres esforços perquè Falgons se mantingui rural, encara que sigui que canviem el sistema económic i tingui 'l fonaments nous amb el turisme naturalista, l'educació i les feines a distància? Doncs, algú se n'hurà descuidat d'aixó, pró hurà servit per mantenir la cultura tradicional i el català falgoní prou temps perquè sigui 'rel de la nova cultura civil. El pobbles rurals nous huran sigut plantats a sobre el mar, o al Vallès o al Maresme o què sé jo. Pró conservaran les tradicions del pobbles rurals d'abantes i tabé d'atres cultures rurals del món.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R5uKy5MDkeI/AAAAAAAAAWU/4dIjHNBUO1I/s1600-h/IMG_2766.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R5uKy5MDkeI/AAAAAAAAAWU/4dIjHNBUO1I/s320/IMG_2766.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5159870405032514018" border="0" /></a><br /><br />Xavier Maria Puigvert serà un poeta de Falgons el civil, que a començaments del segle XXIV 'scriurà un esbós per fer un poema de lloança al seu pobble natal. La llenga que farà servir, segurament no serà ben bé cum aquesta que vureu, pró poria ser que no 'n fos gaire lluny. Vet aquit l'esbós.<br /></div><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;">Sardana Coral I<br /></span><span style="font-style: italic;">de Xavier Maria Puigvert (2282-2253)</span><span style="font-weight: bold;"><br /><br /></span><div style="text-align: left;">De la vall de Falgons me meravelloc i per 'xò, jo,<br />Xavier Maria Puigvert, i els meus amics veïns dansem avui<br />amb el cap i el cor plens dels seus carrers i cases.<br /><br />Trenem la dansa: dona amb ome, ànimes dispars amb ritme i gest!<br />Vosaltres Mallart, Krurrush, Elayachi, Recio, Majoko, Riba, Bartra, Zankaré i tots els restants:<br />trenem-la per cordar el petit món nostre!<br /><br />Tenim dos països bressol: Falgons, el civil, i l'enmurallat <a href="http://sefobi.eresmas.net/Fitxers/bassegoda.html">Bassegoda</a>, que engendra espontàniament; dues sines que ens alimenten, prò una sola mare: Catalunya, amb moltes atres sines per als fills! Les accions conjuntes de les generacions són Catalunya. Es va definint un objectiu.<br /><br />Una noieta plorava i omplia<br />el curs sec de la <a href="http://flickr.com/photos/morgui/205981940/">Riera del Corral</a>. Li vaig dir: què plores?<br />I respongué: llegeixoc novel·la istòrica del pobre segle XX.<br /><br />I a casa, quan entrava, els-i vaig preguntar: què són aquets crits d'arenga?<br />Van respondre'm: el documental que parla de l'empenta<br />que el poble va tenir en el gloriós segle XXII.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R5uLMJMDkfI/AAAAAAAAAWc/7qTqwpMDePA/s1600-h/IMG_2757.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R5uLMJMDkfI/AAAAAAAAAWc/7qTqwpMDePA/s320/IMG_2757.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5159870838824210930" border="0" /></a><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter:</span> futurisme, futurismo, futurism, utopia futurista, fturist utopia, ciència ficció, ciencia ficción, science fiction, la Catalunya del futur, la Cataluña del futuro, the future Catalonia, urbanisme, ordenació del territori, urbanismo, urbanism, economia rural, rural economy, pensament contemporani, sociologia, pensamiento contemporáneo, sociología, contemporary thinking, sociology, evolució social, evolución social, social evolution, literatura utòpica, utópica, utopic literature, diacronia, diacronía, diacrony, distopia, distopía, dystopia</span><br /></div><br /><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><br /></div><span style="font-weight: bold;"></span></div></div>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-87426504951920464112008-01-11T13:17:00.001+01:002008-07-10T19:19:46.928+02:00Gŵr Pen y Bryn / La Masia del Turó<div align="center"><br /></div><div align="justify">'Quet de 'qui 'l cim són el títols am' <a href="http://www.omniglot.com/writing/welsh.htm">galès</a> (<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Welsh_language">atre llaç</a>) i am' català de la novela galesa que va 'scriure <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Edward_Tegla_Davies">Edward Tegla Davies </a>a l'any 1923. 'Quest' è' la novela que som lligit per nadal i que us-a conselloc.<br /></div><div align="center"></div><div align="center"><br /></div><a href="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R4gHvezpISI/AAAAAAAAAVo/-ac8dvA2W_U/s1600-h/IMG_2779.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154378285830447394" style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center;" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R4gHvezpISI/AAAAAAAAAVo/-ac8dvA2W_U/s320/IMG_2779.JPG" border="0" /></a><br /><div align="justify">Davies, Edward Tegla. <em>La Masia del Turó</em>. Trad. i pròleg d'Esyllt T. Lawrence. Barcelona: Proa, 1985. Col. A tot vent.</div><br /><div align="justify">El títol català è' pa' tradudció clavada, perquè <em>Gŵr</em> vol dir home, <em>pen</em> vol dir cap, i <em>bryn</em> vol dir turó. Pen, igol que cap, vol dir moltes coses. È' normal que qon les llengues 'gafen parts del cos per dir coses, ne vulguin dir moltes: cap è' lo que tenims a sobre el cos, è' 'l capatàs o l'amo, è' una preposició... Am' galès è' igol. L'esplicació d'aquestes coses que passen a les llengues è' intressanta, pró ara no toca. Allavons seria L'home del cim del turó, podé. Pró 'l galesos, qon ho lligeixen ja enten que vol dir l'home de cal cim del turó. A-hi ha una <a href="http://kimkat.org/amryw/1_cymraeg/cymraeg_llenyddiaeth_0513c.htm">web sobre Catalunya i Gales </a>que ne parl' un xic. Té mé' coses de lo que sembla, 'questa web, pró è' veia i feta ''b unes eines no gaire bones i costa de moure-s'hi. </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">A-hi ha una tradudció am' català! Visca! È' l'única tradudció am' català que surt a <a href="http://databases.unesco.org/xtrans/xtra-form.sp.shtml">l'Index Trnaslationum</a> de la Unesco. Pró sé prou que n'hi ha més. A-hi ha prou aquets atres que som trobat: </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><em>Poesia gal·lesa actual</em>; introducció de R. Gerallt Jones; selecció de Sian Ithel; traducció edició i notes de Carme Manuel i Josep V. Garcia. València : Alfons el Magnànim. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1992.<br /></div><div align="justify"></div><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R4itGezpIVI/AAAAAAAAAWA/H6ZV25sZvpk/s1600-h/IMG_2791.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154560100386021714" style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center;" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R4itGezpIVI/AAAAAAAAAWA/H6ZV25sZvpk/s320/IMG_2791.JPG" border="0" /> </a><p align="center">A sota a-hi ha la referéncia d'aquet llibre.<br /><br /></p><p align="justify">Amorós, Xavier; Davies, Mererid Puw; Fitzgerald, John; Llwyd, Alan; Huws, Meirion MacIntyre; Parcerisas, Francesc; Rodés, Montserrat; Zabala, Júlia. <em>Veus paral·leles. D</em>'<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Snowdon">Yr Wyddfa</a> <em>al Canigó. Poetes gal·lesos i catalans</em>. Trad. Ian O'Hannaidh. Barcelona: Re&Ma 12 S.L., 2005.</p><div align="justify">Del primer d'aquet dos llibres no us-a ne puc pa' dir re. Del segon sí: són el versos que se varen dir a la Semmana de la poesia de Barcelona, el maig del 2005. Durant uns anys hvien fet una trobada que 'n deien Veus paral·leles i convidaven poestes catalans i poetes d'una atra llenga minoritària. Malit siga, ara ja no ho fan. Allá hi vaig poder sentir la "ll" galesa: un fonema que no us-a podeu deixar perdre. Sembla que sentes parlar 'ls elfs. </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify">I per què podem lligir La masia del Turó 'm català? Prencipalment perquè hi hvia una traduttora qu' era galesa i sabia 'l català. Se deia <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Esyllt_T._Lawrence">Esyllt T. Lawrence</a>, va neixre a gales, va 'studiar a Cambridge, se'n va nar a Mèjic i allà va coneixre l'escriptor <a href="http://www.escriptors.cat/autors/ferrandepoll/pagina.php?id_sec=2086">Lluís Ferran de Pol </a>i s'hi va casar. Varen nar viure a Catalunya i varen viure Arenys de Mar molt tranquils, sense fer fressa, que qosibé ningú 'ls-a coneixia. Varen morî-se el 1995 i després els hi varen dar creus de Sant Jordi i tota la pesca. </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">Han fet un llibre de la seua vida i tot: </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify">Garcia Raffi, Josep-Vicent; Manuel Cuenca, Carme. <span style="font-style: italic;">Esyllt T. Lawrence : un gal·lesa entre dracs.</span> València: Universitat de València, 2007.<br /><br />Hem de dir 'lguna pitita cosa sobre la tradudció i la corredció del llibre. La tradudció è' 'dceptabble, se pot lligir bé, té troços macos. A vegades, a-hi ha castellanismes i è' culpa del correttors de no hvê'ls-a tret. Atres vegades, a-hi ha un sinónims que són buscats al didcionari Franquesa, que 's veu d'un' hora lluny. Les faltes, si no sous llepafils, se poden tolerar, no són masses ni massa grosses, pró si que n'hi ha unes qontes de greus, que són per falta de corredció.<br /></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">L'escrivent qu'ha fet el llibre, l'Edward Tegla Davies, er' un mossèn de l'iclèsia metodista, un' iclèsia cristiana lligada ''b el nacionalisme galès, que nava contra l'iclèsia 'nglicana, que era la dels Inglesos. Va neixre 'l 1880 i es va morir el 1967. Era fill de pagesos pobres i 'm' l'ajut de l'iclèsia va fer 'ls estudis. Va 'scriure sempre 'm' galès.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R4iq3uzpITI/AAAAAAAAAVw/QfAQYbYilSU/s1600-h/Tegla+Davies.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154557647959695666" style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center;" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R4iq3uzpITI/AAAAAAAAAVw/QfAQYbYilSU/s320/Tegla+Davies.jpg" border="0" /></a>(Viquipèdia galesa)<br /></p><p align="justify">A 'quelles lletres que hi ha l'esquena del llibres (perquè si tenen llom, bé han de tenir 'squena, tabé) hi solen presentar 'l tema del llibre. A n'aquesta 'dició de proa ho fan difrent: posen un cartró prim prim a dintre 'l llibre que hi ha 'questes mateixes lletres. I allà hi diu:</p><div align="justify">"La Masia del Turó <em>presenta els conflictes vitals d'una societat camperola a la fi del segle passat. Sobre el verd intens i el relleu suau d'una comarca de Gal·les, Davies dibuixa uns personatges, concrets i arrelats a la terra, que podrien ser, amb lles seves misèries i les seves grandeses, de tots els temps i de totes les contrades. Guiada pel profund sentit dramàtic de l'autor, la novel·la ultrapassa el simple compromís amb la lluita social i nacional i esdevé obra literària, plena d'entitat per ella mateixa. Qui no se sentirà apassionat pel misteri dels gossos matadors, que apropa </em>La Masia del Turó<em> a la millor novel·la negra?"</em> </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify">Aiam, tot aixó è' vritat, pró lo de la novela negra no. Té 'lgun moment que fa intrigar, pró 'l voltant è' tot sempre de pagès. A més a més, aixó només ès un pitit bocí que no pesa gaire. Allà les lletres del pitit cartró tabé diu qu' è' un semblant de Víctor Català, pró menos aixó dels voltants de pagès, no hi ha rè que s'hi sembli. </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">La novela parl' un xic d'história. Més aviat tot passa en un moment históric que fa 'penrr' hitória, pró no è' lo prencipal. Ell parla d'un temps qon ell era pitit, de lo que va veure i va sentir dir. Tabé devien ser histories que sonaven al seus lectors. Per ells hi hvia un bon troç de conegut, per nosatros no. Pró 'l valor de la novela no è' 'n lo conegut, sinó 'm' la manera d'entenrr-ho de l'autor. Lo conegut els-hi servia pr'enrecordâ-se de coses, i per posar una gota de fantasia en les coses un xic fades de que 's podien enrecordar.<br /><br />El temps que passa tot è' qon feien la guerra del delme. 'Xó vol dir, qon la gent no volia pagar el delme, els impostos, a l'iclèsia 'nglicana, perquè ells eren galesos i metodistes. Er' una guerra tirant a nacionalista. No hi ha pa' l'história sola, ampró, perquè tabé 'splica molt bé costums i paisatg' i tot. No us-a penseu qu'è' un estil de nomé' descriure, no; té troços que sí i troços que no: combina moltes eines d'escriure. </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify">Les eines d'escriure d'en Tegla Davies són pa' cum les películes que 'stems abesats a veure, ni cum les de la novela realista, que s'espliquen les coses una radera l'atra i a-hi ha un cap, un nu, i una cua molt fàcils de seguir; no, 'qui 'quet llibre, lo que hi ha è' cum una pelicula d'autor que a vegades passen abantes les coses qu' hurien de hver passat després. A-hi ha capítols que s'hi 'spliquen només históries passades del personatxes, o es dedica molt de troç a 'splicar-ho ben tot d'un aplec que fan... </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">Allavontes ems-a podem perguntar: per qui va 'scriure 'questa novlea en Tegla Davies? Només al galesos d'aquell temps o tabé 'ls inglesos o tabé pensava ''b el futur? Me sembla que per tothom, pró podé ell tenia 'l cap primer de tot el galesos. Esclar, la novlea era 'm' galès, i no la varen traduir l'inglès fins el 1975 (ai aquets inglesos!). </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify">Pró 'l temes que fa són molt universals, per 'xó poden servir per tothom. Amb ell, cum qu' er' un bon pastor metodista, li 'ntressaven la gent, les persones i 'l seu esprit. I si 'ms-a mirem les persones i cum canvien i creixen a la novela, veiem que 'l canvis de l'esprit són lo que guia tota la novela. No la guia l'ordre del temps, ni el rimm' intressant, la guia l'escrivent, cap al final, unt-a hi ha el sentit de tot. </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">No è' pa' una novela que enganxi a lligir des del principi, è' una novela que va cap aqui i cap allá, cum una fuia del riu, que sembla que no sap unt-a va, perquè 'l fil se segueix a miges. Pró l'escrivent ho sap molt bé, ems-a guia cap al final unt-a tot té sentit. Tampoc a-us-a penseu qu' è' 'sprimental, no; è' per totes menes de gent, i è' de bon lligir. </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify">A-hi ha simbols, sí, pró la seua gràcia no è' cum la d'atres escrivents, cum la Mercè Rodoreda, que diuen: au, aiam qui è' l'eixerit que veu el simbols que som amagat. Són simbols que s'espliquen, perquè si ho ha de lligir un' àvia de pagès, tabé ne tregui tot el suc. Allavons, l'esplicació té gràcia, no trenca el goig que fa, perquè è' cum una metàfora de Proust de 'quelles originals, pró d'estar per casa.<br /></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><br />El tema prencipal de l'escrit, que s'enten al final, è' l'humilitat i les virtuts de cada persona. Tegla Davies ems-a vol dir que no s'ha pa' de ser nacionalista cum aquells que diuen vinga, lluitem per nosatros i abastarem coses per nosatros. Aixó tapoc se diu al pitit cartró. Lo que s'ha de fer è' lluitar cadascú contr' ell mateix tabé. 'questa novela vol corretgir 'l nacionalisme, vol fer pensar.<br /></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><br />No us-a penseu qu' è' un llibre que sembli un sermó, no. Podé ho sembla només un capítol, cap al final, qu' è' ben curt curt. Lo que conta durant la novela è' lo que passa, tot el virolament de personatxes del pobbles. Només al final se veu unt-a volia nar a parar. I no è' cum les pelicules americanes, que s'hi poria semblar un xic, a tai de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Frank_Capra">Frank Capra</a>, amb un final de victòria i alegria i aplaudiments, sinó una cosa agra i dolça, fina, enfonsada, íntima, personal, cum les aigues de sota terra.</div><br /><p><br /><br /></p><a href="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R4irj-zpIUI/AAAAAAAAAV4/SFk1A9eCrPk/s1600-h/G%C5%B5r+Pen+y+Bryn.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154558408168907074" style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center;" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R4irj-zpIUI/AAAAAAAAAV4/SFk1A9eCrPk/s320/G%C5%B5r+Pen+y+Bryn.jpg" border="0" /> </a><p align="center">Primera edició de la novela. (Viquipèdia galesa)</p><p><span style="font-size:78%;"><strong>Paraules clau, palabras clave, keywords, agoriadau geiriau, allweddau geiriau:</strong> gal·lès, welsh, galés, novel·la, novel, roman, autor, setmana de la poesia de barcelona, semana de la poesía de barcelona, barcelona poetry week, barcelona dichtung woche,</span> <span style="font-size:78%;">ressenya, reseña, review, cymru, cymraeg</span></p>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-83924068200344315522007-12-27T13:03:00.000+01:002008-01-16T18:58:03.488+01:00Cum diuen Bon Nadal?<div style="text-align: justify;">Primer de tot Bon Nadal i Bon Any Nou!<br /><br />Podé ems-a pensem que 'l català è' l'única llenga am' que 's diu Bon Nadal i no, no: a-n'hi ha d'atres.<br /><br />Tabé diuen Nadal am': gallec (Bon Nadal), occità (segos quin' dilectes, Polit Nadal), romantx (bella festas daz Nadal), friülà (Bon Nadâl), sard (Bonu Nadal), padà (<span lang="CA">Bón Nådàl), aragonès (Buen Nadal), asturià i lleonès i càntabre (Bon Nadal).</span><br /><span lang="CA"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R3ZnC-zpIQI/AAAAAAAAAVY/8zpbi2ZTSDg/s1600-h/mapa+bon+nadal.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R3ZnC-zpIQI/AAAAAAAAAVY/8zpbi2ZTSDg/s320/mapa+bon+nadal.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5149416524861743362" border="0" /></a></span><span lang="CA">Pró no en els petitons Aranès (Nadau) i Mirandès (Natal).</span><br /><span lang="CA"><br />'Qesta praula vé del llatí <span style="font-style: italic;">dies natalis</span>. Si 'scabotes natalis per la cua queda "natal", praula molt feta servir per tot el món. Si les "as" de natal endolceixen la te, allavons tenim Nadal. Natal è molt fet servir per tot el món perquè moltes llengues del sud-est d'asia i atres llengues aixís la fan servir: è' per culpa del portuguès? N' ho sé. Qui ho sapiga qu'ho digui.</span><br /><br /><span lang="CA">'Quet any 2007 s'han volgut enrecordar del 125 anys del dia que va neixre <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Rovira_i_Virgili">Antoni Rovira i Virgili</a>. 'Quet bon home va 'scriure molt. Tabé 'xó:</span><br /><br /><span lang="CA">"<span style="font-style: italic;">Quina bella ressonància la del mot Nadal en la llengua nostra! (...). Totes les idees i tots els redords que la festa de Nadal suscita i desvetlla dins nosaltres troben una expressió meravellosament sintètica en les dues síl·labes d'aquest mot català: Nadal</span>."</span><br /><span lang="CA">(</span><span style="" lang="CA">«Nadal», La Publicitat, 24-</span><span style="font-variant: small-caps;" lang="CA">xii<o:p></o:p></span><span style="" lang="CA">-1928)</span><br /><br /><span style="" lang="CA"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R3Zmj-zpIOI/AAAAAAAAAVI/M8f9jAyHRkc/s1600-h/IMG_2622.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R3Zmj-zpIOI/AAAAAAAAAVI/M8f9jAyHRkc/s320/IMG_2622.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5149415992285798626" border="0" /></a></span><br /><span style="" lang="CA">Ho traduirem al català settentrional de transisió, varietat falgonina, per 'qells que 'ls hi gradi tabé lligir-ho 'xis:</span><br /><br /><span style="" lang="CA">"Quin retruny tan maco el de la praula Nadal am' la nostra llenga! (...). Totes les ideies i tots el records que la festa de Nadal fa venir i desperta a dintre nostre troben una manera de dir curta que fa quedar parat a les dugues sílabes d'aquesta praula catalana: Nadal."</span><br /><br /><span style="" lang="CA">Ara volria 'fegir-hi un xic més a tot això que diu en Rovira, per obrir-ho més i fer pensar. Ell diu: <span style="font-style: italic;">aquest mot català: Nadal</span>.</span><br /><br /><span style="" lang="CA">Ar' unt-a diu "català" poseu-hi tabé: gallec, occità, romantx,friulà, sard, padà, aragonès, asturià i lleonès i càntabre. No s'us eixampl' un xic més el món?</span><br /><br /><span style="" lang="CA">Ara podem versionar les praules d'en Rovira 'xís:</span><br /><br /><span style="" lang="CA">"Quin retrunys tan macos els de la praula Nadal am' les nostres llengues! (...). Totes les ideies i tots el records que la festa de Nadal ems-a fa venir i desperta a dintre nostre troben una manera de dir curta que fa quedar parat, a les dugues sílabes d'aquesta praula catalana, gallega, occitana, romantxa, friulana, sarda, padana, aragonesa, asturiana, lleonesa i càntabra: Nadal."</span><br /><br /><span style="" lang="CA">A-us aconselloc que us-a mireu les felicitacions de nadal del blogs </span><a href="http://cailleachoidhche.blogspot.com/">An nighean neònach</a>, <a href="http://chemecos.blogspot.com/">O chemeco d'as parolas</a>, <a href="http://yvahokwerda.web-log.nl/yvahokwerda/">Diva yva op 'e trie</a>, <a href="http://bardugh.splinder.com/">Ål blòg dål bårdügh</a>, <a href="http://frolesmirandesas.blogspot.com/">Froles mirandesas</a>, <a href="http://www.diesel-online.de/">Diesel, dat oostfreeske bladdje</a>... i tots els atres companys.<br /><br />Tabé hi han cançons de nadal que no les canten nens que desafinen i que canten sempre les mateixes fins a fê'ls-a 'vorrir. Tabé hi ha gent que canten bones nadales, cum ara en <a href="http://www.pauriba.com/">Pau Riba</a> i el grup d'empordaneses <a href="http://www.decalaix.cat/">De Calaix</a>.<br /></div><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R3ZneuzpIRI/AAAAAAAAAVg/X1eSaBkUnU4/s1600-h/ou+bon+nadal.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/R3ZneuzpIRI/AAAAAAAAAVg/X1eSaBkUnU4/s320/ou+bon+nadal.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5149417001603113234" border="0" /></a><span style="font-size:78%;">Imatge de Wikipedia<br /></span></div><br /><br />Bon Any nou blogaire 2008!<br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;"><br /><br /><br />Paraules clau, palabras clave, Key words:</span> Navidad, christmas, weinacht, escriptor català, escritor catalan, catalan writer, Katalanisch verfasser, autor, celebració, celebración, celebration, weinachtslied, christmas carol, villancico, mapa d'Europa, terres del Nadal, map of Europe, Karte<br /></span>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-22527355661643047902007-11-21T13:29:00.000+01:002007-11-30T12:38:24.933+01:00L'enfilerada de blogs am' llengues pitites (Primer tros. Seguirà)<div align="justify">Benvolguts tots,<br /><br />Acaboc de penjar una llista de llaços (links) a tots el blogs am' llengues pitites (minoritàries) que som trobat fins ara. L'iré 'ngruixint a poc a poc. Algun blogs creixen i atres ja són morts, pró us-a poden intressar igol. A-n'hi han molts i els-a som triats i ficats cadascun al claix que li toca. Són aquí al marge dret del blog. Neu-els a goitar. Encara me falten moltes llengues que no hi ha l'enfilerada que segur que tenen blogs, pró 'ncara 'ls-a som pa' trobat. A-n'hi ha d'atres que podé 'ncara tenen pa' blogs. Hem de seguir caçant-ne! 'Quet blogs són prencipalment de llenga, litertur' i cultura. Si ne coneixeu que s'hi 'ssemblin, ja me'ls-a podeu dir.<br /><br />Ja veieu qu' he repartit el blogs en calaixos segons la llenga 'm' que 'ls han escrits i els he ordenat segons l'abecedari. Algun llaços els-a deixo al claix d'amics, perquè no són de llenga i tabé perquè tenen un tocom prencipal, perquè són d'amics meus. A-hi quedaran en Pau Morales, am' el web de la seu' obra artística, en Ferran Recio, ''b el seu blog de miscel·lània de cultur i tecnologia i el blog de viatge de la Lucila i tabé meu.<br /><br />Començarem a xerrar del blogs que, siguin escrits am' la llenga que sigui, tenen un tema. A-hi ha dos claixos am' tema: Pla de l'Estany i Lingüística. Al claix del Pla de l'Estany a-hi ha 'l blog <a href="http://lletresdetraverti.bloc.cat/">Lletres de Travertí</a>, de l'Àngel Vergés Gifra, un caçador de rondaies i llegendes de Banyoles, qu'ha fet <a href="http://www.lamalla.net/actualitat_cultural/festes_populars/article?id=150785">llibres</a> i tot, i tabé té un <a href="http://www.xtec.es/%7Eaverges3/">web de contes</a>. El blog de l'Àngel Vergés està molt ben escrit, am' bon català 'standard i molt d'estil. Diu coses de cultura, de personatxes de la comarca i tabé coses d'actulitat.<br /><br />Allavons, l'atre blog del Pla de l'Estany se diu <a href="http://xiscadegardi.blogspot.com/">Xisca de Gardi</a>, un nom que podé no entenreu, pró ara us esplicaré. Xisca vol dir fems líquids, tabé ne diuen suc, i Gardi ès un peix. Ja 'l nom è' strany, un xic surrealista, pró fa molt per 'quet blog. El subtítol del blog è' si fa no fa de la mateixa família: "Diari Oficial del Partit dels Pagesos de Nova York". Parla de la comarca, del personatxes, de les festes , de la llenga, de l'equip de futbol i algunes coses viscudes. L'estil è' 'sverat i encès i a vegades, am' pitit trossos, s'acosta al dilecte: è' 'l puesto unt he vist un dilecte mé' semblant al meu. Pró 'ncara 'mb aixó sobretot è' català 'standard.<br /><br />L'atre claix è' 'l de lingüística. A dins a-hi ha blogs am' llengues diferents, que parlen de llenga. El primer, segons l'abecedari, è' l'<a href="http://arrogantpolyglot.blogspot.com/">Arrogant.Poliglot</a>. Aquet è' 'mb inglès i l'escriu un noi del canadà qu' è' lingüista i parla de llengues del món i tabé de cum els hi va 'llà al Canadà.<br /><br />El segon è' 'l <a href="http://skaneland.blogspot.com/">Blog skaneland</a>, que tab' è' 'mb inglès. Parla de regionalisme, de política i de cultura allà a Skåne, qu' è' un país a dintre Suècia, a la punta de baix de tot, unt hi parlen un' atra llenga, que 'n diuen Skånska. D'aquet país en llatí ne deien Scania. Encara som pa' trobat blogs am' la seua llenga.<br /><br />El tercer è' 'l que 's diu <a href="http://dodellengua.blogspot.com/">Do de llengua</a> i l'escriu la Lingüista elitista, una mossa que hi enten de filologia catalana i de Lingüística i que no se li'n escapa cap. Va començar fer 'l blog a l'istiu i ja té una bona colla de comentaires. Em quedo parat del comentaris que té: ha 'ribat a tenir-ne 75! I això que 'scriu un cop cada semmana. Ni el blogs unt-a les blogaires hi van conilles tenen tan de comentaris. Ella parla de cum se trob la llenga catalana del cantó social i comenta les faltes que es veuen al carrer i les que 's diuen. Tabé parla de música en català i esplica punts intressants de la llenga. Ès original am' la manera d'ensenyar cada cosa, esplica bé i è' molt bona mestra.<br /><br />El cort è' d'una mestra i lingüista que li diuen llenguaddicta i fa 'l blog <a href="http://llenguaddicta.blogspot.com/">L de lingüista</a>. Ha començat tot just aquet mè' d'octubre i va 'scriguent qon té temps, pró ja ha ribat a tenir 'l mateixos comentaris que 'quet meu blog. Fa un temes semblants al de la lingüista elitista ampró hi 'fegeix coses mé' generals sobre llengues del món i tabé pot parlar mé' de coses d'ensenyament i de colègits. Segur que 'viat el seu blog hurà crescut força.<br /><br />El cinquè è' l'últim i è' molt famós: è' l'<a href="http://www.omniglot.com/blog">Omniglot - the blog</a>, el blog enganxat a la fuia web <a href="http://www.omniglot.com/">Omniglot</a>, molt guipada d'a tot arreu del món per saber coses de les llengues que 'tzisteixen i del sistemes pr'escriure-les. El lingüistes la fem servir molt, igol que l'<a href="http://www.ethnologue.com/">Ethnolgue</a> i la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada">Viquièdia</a>. 'Qui 'quet blog, mé' d'un cop la semmana, s'hi parla, 'mb inglès, de coses difrents de llengues del món.<br /><br /></div><a href="http://www.sannazzaro.com/fotofontana7.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; width: 400px; text-align: center;" alt="" src="http://www.sannazzaro.com/fotofontana7.JPG" border="0" /> </a><p align="center"><br />Foto de la capçalera d'un blog exempar. El trobreu a la llista de llaços.</p><p align="justify"><br /><br />Ara xerrarem del blogs escrits am' llengues minoritàries d'Uuropa. De moment només ne tinc d'Uuropa.<br /><br />El primer claix è' 'm' llenga <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alam%C3%83">alemannisch</a> (alemànic). Aquesta llenga es parla ''b un país qu' ara se'l varen partir entre França (alsàcia), Suïssa (no s'hi parla 'Lemany sinó alemànic) i 'Lemanya (Würtemberg, Selva Negra). A dins a-hi ha dos blogs: <a href="http://mundart.blueblog.ch/">Mundart</a> (de Suïssa) i <a href="http://blogs.badische-zeitung.de/alemannisch">Jung, ledig, alemannisch</a> (d'Alemanya). Parlen de cultura d'aquest país i no s'criuen pa' gaire sovint.<br /><br />Al segon claix a-hi ha només un blog i è molt intressant perquè è' l'únic qu' he trobat i n'hi huria de hver més. L'escriuen a'b Andalú, una llenga del sud de la península ibèrica que tots ens-a pensem que coneixem, pró que de vritat no 'n sabem pa' re. Se diu <a href="http://omioblog.nireblog.com/">A mia traza de pensar</a>. Vegileu! El títol è' 'mb aragonès, perquè è' un blog bilingüe. L'ortografia de l'andalús è' molt difícila: no puc assegurar si la d'aquet blog è' prou bona, pró j' è' molt qu'hi sigui. El meu tapoc té un' ortografia infalible.<br /><br />Al segon claix tabé hi ha només un blog. Se diu <a href="http://chemecos.blogspot.com/">O chemeco d'as parolas</a> i è' 'scrit amb aragonès. Nomé' n'he posat un, pró n'hi ha molt de blocs amb aragonès interessants: si seguiu el llaços d'aquet blog els-a trobareu. El blogaires que parlen aragonès, varen fer un aplec a Saragoss' i tot. Se varen volguer conèixre i parlar cara a cara.<br /><br />Al tercer claix tabé només a-hi ha una cosa: un blog molt interessant escrit en armãneashti (aromanès o valac). È' una llenga molt a l'est: a estats cum Macedònia, Albània, Grècia etc. È' romànica, de la família del romanès. La parlaven tribus nòmades. A-ls-a varen perseguir molt. Ara estan escampats a'b illes pitites i molts han emigrat cap als EEUU i atres puestos. Aquesta llenga se pot estudiar a l'universitat de Freiburg. A-hi ha la web de l grup <a href="http://www.farsarotul.org/">Farsarotul</a>, d'aromanesos dels EEUU. El blog que tinc jo è' de l'associació juvenil de valacs de Macedònia i escriuen amb inglès, macedoni i armãneashti. Se diuen <a href="http://vlachyouthcouncil.blogspot.com/">Vlach youth council</a>.<br /><o:p></o:p><br /></p>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-86458646392967897222007-11-07T18:42:00.000+01:002007-11-14T19:27:49.276+01:00La litertura 'm' llenga turíngia<div style="text-align: justify;">'Quet mè' d'agost passat <a href="http://elsviatgers.blogspot.com/">soms nat a 'Lemanya</a>. Cum sempre, soms caçat llibres escrits am' llengues pitites. Nosatres sabiems que nàvem a Turíngia (<a href="http://www.flaggen-server.de/dland3/loc_thueringen.png">Thüringen</a>) i que 'llà s'hi parl' una cosa que 'n diuen <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Th%C3%BCringisch-Obers%C3%A4chsische_Dialektgruppe">Thüringisch</a>, i que segons ells è' un dilecte (Mundart o Dialekt, ne diuen). Pró vegades diuen Dialekt a maneres de parlar que són tan lluny de l'alemany cum qonsevol llenga forastera. Mundart è' una praula tota 'stranya: Mund vol dir boca i art vol dir manera, pró tot junt vol pa' dir un llei de boca o un' atra, sinó un llei de parlar. Si 'fegims Mund a'b un atra praula o troç de praula, comptes de voler dir boca vol dir oral. 'Xó è' un xic igol ara; val mé' que ems-a dediquems al llibres. Ara f'ré una llista del llibres escrits am' Thüringisch que vàrems comprar i 'llavontes ne parlarem un xic. Si us-a mireu bé les dades de cada llibre poreu deduir coses intressants a mils.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmIbjotZ_I/AAAAAAAAASw/um4nVqkv8ss/s1600-h/IMG_2354.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmIbjotZ_I/AAAAAAAAASw/um4nVqkv8ss/s200/IMG_2354.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5132283257369225202" border="0" /></a><br />1. <span style="font-style: italic;">Hong Ha Ong? Geschichten der Altenburger Mundart.</span> Gesammelt und herausgegeben von Wido Hertsch. Altenburg: E. Reinhold Verlag, 2000.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmDZTotZ5I/AAAAAAAAASA/-9chE5DKj18/s1600-h/IMG_2344.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmDZTotZ5I/AAAAAAAAASA/-9chE5DKj18/s200/IMG_2344.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5132277721156380562" border="0" /></a><br />2. <span style="font-style: italic;">Wälder, Felder, Bergeschön. Eine Anthologie der thüringer Mundartdichtung.</span> Herausgegeben von Hans Spersneider. Leipzig: Veb. Freidrich Hofmeister, 1969.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmFZDotZ8I/AAAAAAAAASY/L43rDgSEF-M/s1600-h/IMG_2351.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmFZDotZ8I/AAAAAAAAASY/L43rDgSEF-M/s200/IMG_2351.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5132279915884668866" border="0" /></a><br />3. Großmann, Karl-Heinz. <span style="font-style: italic;">Mei Dörfla Glänzt utn in Sunnalecht...Gedichte un Gschichtn aus de Sumbarger Eck. </span>Suhl: Kulturbund der DDR. Bezirksleitung Suhl, 1980.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmGWDotZ9I/AAAAAAAAASg/kHwS6kNNb-o/s1600-h/IMG_2352.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmGWDotZ9I/AAAAAAAAASg/kHwS6kNNb-o/s200/IMG_2352.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5132280963856689106" border="0" /></a><br />4. <span style="font-style: italic;">Alleweil höhauf. Ein heiteres vortragsbuch in vogtländischer Mundart.</span> Herausgegeben von Friedrich Barthel. Leipzig: Veb. Freidrich Hofmeister, 1967.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmJRzotaAI/AAAAAAAAAS4/X-VkHaEtSe8/s1600-h/IMG_2353.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmJRzotaAI/AAAAAAAAAS4/X-VkHaEtSe8/s200/IMG_2353.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5132284189377128450" border="0" /></a><br />5. Daube, Hans. <span style="font-style: italic;">Wos olles su possiert. </span><span>Wei</span><span>mar: Thüringer Volksverlag, 1953.</span><br /><br /><br /><span style="font-style: italic;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmFADotZ7I/AAAAAAAAASQ/GIaGMBIqZ6k/s1600-h/IMG_2350.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmFADotZ7I/AAAAAAAAASQ/GIaGMBIqZ6k/s200/IMG_2350.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5132279486387939250" border="0" /></a></span><br /><span style="font-style: italic;">6.</span><span> Kühn, Dietrich</span><span style="font-style: italic;">. </span><span style="font-style: italic;">Kermespotz. Ein Vorlesbüchlein in ilmthüringisher Mundart.</span> Leipzig: Zentralhaus-Publikation, 1985.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmEYDotZ6I/AAAAAAAAASI/ocASCdCklqo/s1600-h/IMG_2348.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmEYDotZ6I/AAAAAAAAASI/ocASCdCklqo/s200/IMG_2348.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5132278799193171874" border="0" /></a><br />7. <span style="font-style: italic;">Rund um die Heidecksburg</span><span style="font-style: italic;">. </span><span style="font-style: italic;font-size:100%;" >Heiteres aus Stadt und Kreis Rudolstadt in heimischer Mundart.</span> Herausgegeben von Hans Deubler. Jena: auslieferung Max Kessler, 1969.<br /><br />'Quet són el set llibres de litertura de Turíngia que som comprat a 'Lemanya. Ara us esplicaré cum se trob ara la litertura 'm' turingi tal cum se pot saber després d'haver comprat aquet llibres. El numbro 2, d'antologia de la litertura turíngia, i el numbro 3, de versos i contes del senyor Großmann, els-a vaig comprar pr'internet amb atres ciutats alemanyes de fora de Turíngia. Vol pa' dir que no 's puguin comprar 'llà, pró jo vaig pa' poguer.<br /><br />El numbro 1 è' 'l mé' nou, de l'any 2000, i è' fet a Altenburg i parla d'escrivents d'Altenburg. Sembla una cosa estranya, cum un bolet, aquet llibre tot sol al Land de Turíngia. Els atres llibres són tots força mé' veis, ja ho veieu. Pró 'quet d'Altenburg è' un antologia, un <a href="http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0065224">florilegi</a>, un ram de versos antics. Xó vol dir que la litertura a Altenburg se vol coneixre, pró no 's practica gaire. Tot plegat encara sembla pitjor qon se sap que lo que 's parla a Altenburg no è' pa' ben bé turingi, sinó que ja retira Saxó (<a href="http://de.wikipedia.org/wiki/S%C3%A4chsisch">Sächsisch</a>). Resulta que, ben mirat, el turingi i el saxó s'assemblen tan que no en troben cap de mé' semblant pel voltant, pró el Saxó 's pot dir qu' è' difrent (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pragm%C3%A0tica">pragmàticament</a>) per cum el fa servir la gent, perquè hi escriuen i hi parlen més. El llibre mé' nou que som trobat de moment en turingi è' 'l del senyor Kühn, de l'any 1985. El llibre numbro 3, de versos i contes del senyor Großmann, tapoc è' ben bé turingi, sinó <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Fr%C3%A4nkische_Sprachen">Oberfränkisch</a> (alt francònic).<br /><br />'Xis è' que el turingi té una litertura i pot a-ser que hi hagi 'scrivents ara mateix, pró n'hi ha pocs. Jo només he trobat el senyor <a href="http://www.heimrich-autor.de/">H. Jürgen Heimrich</a> i encara 'stic pa' cert de què 'scriu. Si 'lgú ne coneix més li daré les gràcies qon m'ho digui. <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Bild:Dialekte_Th%C3%BCringen.PNG">El turingi té dilectes difrents</a> i el llibres que tinc o només són d'un (cum el numbros 6 i 7) o en barrejen de difrents (cum el numbro 2). Els atres llibres, els numbro 1, 3, 4 i 5, són aquet que som dit que són pa' ben be turingi, pró qu' hi són molt a la vora.<br /><br />Ja 'n som dit algun d'aquets, pró encara 'm faltava el numbro 4, que segons ens-a diu la portada del llibre està 'scrit a'b el Mundart de <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Vogtland">Vogtland</a>. Vogt è' cum un petit país medieval. Altenburg tabé té el seu altenburger Land. Me pensoc qu' ara tabé funcionen per coses ministratives, pró tenen pa' 'l mateixos termes. Lo que passa 'm' Vogtland è' que queda entre el nord de Bayern (Baviera), l'est de Turíngia i el sud-oest de Saxònia (Sachsen) i el dilectes que té són un bocí de bayerisch o boarisch (bavarès), un bocí de sächsisch i un bocí d'Ilmthüringisch (turingi del riu Ilm, que 'n són el llibres 6 i 7). A-n'hi ha que diuen que comptes d'Ilmthüringisch a vogtland a-hi ha Südostthüringisch. Al mapa de sota Vogtland ès al costat dret del Südostthüringisch. Allavontes, aquet llibre de Vogtland, el numbro 4, tabé è' cum el 2, perquè barreja, pró no è' ben bé igol, perquè el llibre 2 'gafa dilectes nomé' turingis i el 4 dilectes de molt de puestos que 's venen a trobar a Vogtland.<br /><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmJ4zotaBI/AAAAAAAAATA/PmtOLckIDvM/s1600-h/738px-Dialekte_Th%C3%BCringen.PNG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/RzmJ4zotaBI/AAAAAAAAATA/PmtOLckIDvM/s320/738px-Dialekte_Th%C3%BCringen.PNG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5132284859392026642" border="0" /></a><br /><span style="font-style: italic;">Mapa del dilectes turingis (font: <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Bild:Dialekte_Th%C3%BCringen.PNG">Wickipedia en alemany</a>)</span><br /><div style="text-align: justify;"><br />Algú podé me pot dir que 'xó è' pa' 'tzacte, i è' vritat, perquè el llibres i les fuies d'internet que parlen de dilectes diuen coses difrentes, pró per fê-se'n un' ideia ja n'hi ha prou. La litertura turingia es va fer sobretot durant la DDR. No è' gaire viua i è' poc sèria si la comparem am' la de Saxònia, baviera, la de la baixa 'Lemnaya o la de llenga alemànica. Poc sèria vol dir que no se la 'gafen cum art important, sinó per passar-hi estones divertides. No 's pensen que am' türingisch i ''b atres Mundarts d'Alemanya se puguin escriure coses que no siguin pe' riure. Pró si la gent canviés d'ideies aixó tabé poria canviar. Si voleu saber mé' coses d'aquet llibres, ja m'ho podeu dir.<br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Paraules clau, palabras clave, Key words, Stichwörter:</span> alemanya, alemania, deutschland, germany, dialectologia, dialectología, dialectology, dialectologie, alemannisch, Niederdeutsch, literatura, literature, literatur, llengües, lenguas, languages, sprachen, dialecte, dialecto, dialect</span><br /></div><span style="font-style: italic;"><br /></span>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-2897344646105955224.post-6536209390612225502007-10-23T17:34:00.000+02:002007-10-26T16:09:47.812+02:00Per què tornareus a Falgons?<div style="text-align: justify;">Volrria 'splicar un xic cum è' que al cap d'aquet bloc a-hi ha 'quet dibuix que diu "Voltareu tots els recons y tornareu a Falgons". D'unt-a surt aquet dibuix? Tabé va ser un' ideia de Mossan Pius. Qon se li va 'cudir? Encar' ho sé pa' ben cert, pró segur que va ser al principi dels anys xixanta. Se veu ben bé que volia que tothom conegués el pobble de Falgons. Xó ho plantaven al vidres del cotxes perquè voltessen a per tot i qon tornaven, només que tornéssen un cop, ja era vritat: voltaven tots el recons i tornaven a Falgons. È' un rodolí tan fàcil de ser vritat que només de tornar un sol cop ja n'hi ha prou. È' una cosa fàcil d'endevinar: si 'l centífics ho tinguessen tan fàcil pr'endevinar!<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Pró goiteu l'ortografia. Va ser culpa de Mossan Pius? Poc ho sé. A-hi ha el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Goigs">Goits</a> de Sant Ferriol, que ja en parlarem en un atre 'scrit, que tabé 'ls-a va fer èll. Són de l'any 1968 i no hi ha cap falta d'ortografia. Per què 'qui fa servir la y castellana? Lo que sí que s'entén mé' bé è' que 'scrigués recons amb "e". Fa pa gaire qu'han dit que nomé' la volen 'mb "a". Deu ser perquè els de Valéncia la fan amb a i l'etimologia è' pa' gaire clara. Qui sap.<br /><br />Tabé se pot comparar l'ortografia del titol del blog a'b la que hi ha 'l dibuix. Les difréncies al títol són: falta una "a" a voltreu, "el" surt sense "s" encara qu'è' plural, a-hi ha una "s" al final de tornareus. La "a" de voltreu no hi è' perquè, cum que la "a" neutr' è' dèbila, cau segons el sons que té 'l costat. L'articl' "el", en falgoní, no pot fê'l plural a davant de praules que comencen am' consonant; pró poc-a li cal, perquè el nom que va radere de l'article ja 'ndica el plural. La "s" al final de tornareus nomé' surt qon a radera hi ha vocal, ampró no sempre, nomé' qon vol: è' una "s" un xic boj' i poc xermelluda. È' un' "s" cum la de soms i de sous? È' de plural, feta per <a href="http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0008125">nalogies</a>? Qui sap.<br /><br />A-hi ha un escut, tabé, al dibuix. È' l'escut de Falgons. El va inventar Mossan Pius, es veu qu'era forç' artista. Cum qu'era Mossèn, què hi va posar? Doncs la <a href="http://www.telefonica.net/web2/elangeldelaweb/pregaries.htm#avemaria">Deuvosalvemaria</a> 'm' Llatí, 'sclar. Repartit al tres escuts pitits que hi ha dins de l'escut gros diu: Ave Maria 'mb un, Gratia plena l'atre, i Dominus tecum a l'atre. A l'atre cap hi ha un dibuix de l'iclèsia de Falgons. A casa meu vàrem portar molt d'anys aquet paper clavat al vidre del vell cotr-L, 'l <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Renault_4">Renault 4 L</a>, el mé' bó per portar el dibuix de Mossan Pius.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/Rx8wzTOPpVI/AAAAAAAAARQ/OU99lUfcp28/s1600-h/4+L.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_3fBVPMgt3KI/Rx8wzTOPpVI/AAAAAAAAARQ/OU99lUfcp28/s320/4+L.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5124868558862394706" border="0" /></a><span style="font-style: italic;font-size:100%;" >Renault 4 L, cotxe molt Falgoní</span> <span style="font-size:78%;">(font: Wikipedia polonesa)</span><br /></div><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;"><br />Paraules clau, palabras clave, key words</span>: enganxina, pegatina, sticker, escudo, coat of arms, car, coche, propaganda, difusió, difusión, spreading, poesia religiosa, goigs, religious poetry, poesía, slogan, pareado, </span><br /></div>Eduard Abelenda i Puigverthttp://www.blogger.com/profile/13255654919540767739noreply@blogger.com9