23 d’oct. 2007

Per què tornareus a Falgons?

Volrria 'splicar un xic cum è' que al cap d'aquet bloc a-hi ha 'quet dibuix que diu "Voltareu tots els recons y tornareu a Falgons". D'unt-a surt aquet dibuix? Tabé va ser un' ideia de Mossan Pius. Qon se li va 'cudir? Encar' ho sé pa' ben cert, pró segur que va ser al principi dels anys xixanta. Se veu ben bé que volia que tothom conegués el pobble de Falgons. Xó ho plantaven al vidres del cotxes perquè voltessen a per tot i qon tornaven, només que tornéssen un cop, ja era vritat: voltaven tots el recons i tornaven a Falgons. È' un rodolí tan fàcil de ser vritat que només de tornar un sol cop ja n'hi ha prou. È' una cosa fàcil d'endevinar: si 'l centífics ho tinguessen tan fàcil pr'endevinar!

Pró goiteu l'ortografia. Va ser culpa de Mossan Pius? Poc ho sé. A-hi ha el Goits de Sant Ferriol, que ja en parlarem en un atre 'scrit, que tabé 'ls-a va fer èll. Són de l'any 1968 i no hi ha cap falta d'ortografia. Per què 'qui fa servir la y castellana? Lo que sí que s'entén mé' bé è' que 'scrigués recons amb "e". Fa pa gaire qu'han dit que nomé' la volen 'mb "a". Deu ser perquè els de Valéncia la fan amb a i l'etimologia è' pa' gaire clara. Qui sap.

Tabé se pot comparar l'ortografia del titol del blog a'b la que hi ha 'l dibuix. Les difréncies al títol són: falta una "a" a voltreu, "el" surt sense "s" encara qu'è' plural, a-hi ha una "s" al final de tornareus. La "a" de voltreu no hi è' perquè, cum que la "a" neutr' è' dèbila, cau segons el sons que té 'l costat. L'articl' "el", en falgoní, no pot fê'l plural a davant de praules que comencen am' consonant; pró poc-a li cal, perquè el nom que va radere de l'article ja 'ndica el plural. La "s" al final de tornareus nomé' surt qon a radera hi ha vocal, ampró no sempre, nomé' qon vol: è' una "s" un xic boj' i poc xermelluda. È' un' "s" cum la de soms i de sous? È' de plural, feta per nalogies? Qui sap.

A-hi ha un escut, tabé, al dibuix. È' l'escut de Falgons. El va inventar Mossan Pius, es veu qu'era forç' artista. Cum qu'era Mossèn, què hi va posar? Doncs la Deuvosalvemaria 'm' Llatí, 'sclar. Repartit al tres escuts pitits que hi ha dins de l'escut gros diu: Ave Maria 'mb un, Gratia plena l'atre, i Dominus tecum a l'atre. A l'atre cap hi ha un dibuix de l'iclèsia de Falgons. A casa meu vàrem portar molt d'anys aquet paper clavat al vidre del vell cotr-L, 'l Renault 4 L, el mé' bó per portar el dibuix de Mossan Pius.

Renault 4 L, cotxe molt Falgoní (font: Wikipedia polonesa)


Paraules clau, palabras clave, key words
: enganxina, pegatina, sticker, escudo, coat of arms, car, coche, propaganda, difusió, difusión, spreading, poesia religiosa, goigs, religious poetry, poesía, slogan, pareado,

9 comentaris:

Joan deu Peiroton ha dit...

M'agrada molt el vell "cotr L! " Sabies que el nostre "tanben" es pronuncia justament tabé? Bé, ara, el saps. Em fa gràcia llegir-te!

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Sabia que la forma tabé tenia relació amb l'occità però no sabia que encara que escribíssiu tanben, pronunciàveu tabé. Saps que en valencià, en canvi, és tamé?

Joan deu Peiroton ha dit...

Tamé en valencià? No, no ho sabia! Penso que és també "tabé" en català al nord de l'Albera. En algunes comarques gascones, diuen taben, amb una n que sona com la ng de parking en anglès, però la pronuncia més general és tabé, en gascó com en lengadocià.

Lucila ha dit...

Coincideixo amb en Joan en què el cotr-L és el millor :D

A Figueres tabé diem "tabé", però suposo que no importa perquè estàveu parlant d'occità, no?

Eduard, quan respons els comentaris ho fas en català estàndard?!

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Lucila, se'm va escapar el català 'standard. Jo huria d'escriure 'm' Falgoní, pró ja 'm' perdonareu si se m'escapa l'estardard. Pró encara que 'l blog sigui Falgoní, 'l missatxes poden ser 'm' qonsevol llenga. Hem de defensar 'l plurilingüisme!

Xana ha dit...

Bonas, esta ye la primeira vegada que m'alcuentru col "Catalá septentrional".

Nun falu catalán peru pescanciulu bastante (nun tien dengún misteriu, con buena voluntá ye posible pescanciare, a lu menos el sentíu xeneral de tolas llinguas romances) y préstame asgaya vere que tamién vosoutros queredes caltenere las variantes la vuesa llingua.

Ya ta puesta la lligazón a esti blog nel mieu (www.ellagodelaxana.blogspot.com) nel apartáu, "N'outras llinguas minorizadas)y convíduvos a toos a visitalu.

Beisines dende la ciudá de Llión de Xana

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Moltes mercès Xana! Tu tabé tinrràs llaç al meu blog aviat. Per molt de catalans encara no ha 'rribat el dia de troba-se ''b el català septentrional: tu ets pa' l'única que l'acabes de descobrir.

"Pastores los que fuerdes...", tots els que veieu aquet comentari: goiteu! Primer èxit plurilingüe d'aquest bloc: un comentari 'm' lleonès. Esprem que 'xó continui!

Ivo Murgia ha dit...

unfortunatelly i can't write anything in catalan, anyway congratulations for your project and everything you are doing for your language!

unu saludu de sardinnia e de un'amigu sardu!

a si biri

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Although you cannot write catalan you are invited to write i other languages, specially Sardu. Benvingut i a reveure!