24 de març 2008

El grups que som trobat a la vall (segon tros)



AVÍS:
'Quet escrit è' 'l tros que vé després d'un atre 'scrit. Si ho voleu entenre tot mé' bé podeu lligir l'escrit que fa cap, que se titula Nem a fer un volt a la vall de Campmajor per veure cum parla cadascú (primer tros).



Grup de Caramelles de Sant Miquel.
Font: revista Golany del primer semestre del 2006.

Grups socials diversos a la vall de Campmajor

El grup autòcton ès el més ben assentat, malgrat que no ès majoritari i disminueix. Ès el grup dels nascuts a la vall, fills de persones també nascudes allí i són els únics que parlen septentrional. Considerarem part d’aquest grup també les persones provinents de municipis veïns que parlen septentrional i estan integrats al poble. Hi ha també un grup de persones que han comprat una casa de segona residència; n’hi ha que s’integren un xic i n’hi ha que no ho fan gota.

Hi ha també el grup de nouvinguts, grup molt heterogeni. Considerem nouvinguts tots aquells que porten un cert temps vivint permanentment a la vall. A dins d’aquest grup hi diferenciem els que s’integren i els que no. Entre els que no s’integren hi podem afegir els neorurals (allà anomenats hippies). Els teixits socials que formen aquestes persones van més enllà de la vall i són constituïts de persones del seu mateix estil de vida. Poden tenir relació amb algun veí concret, o bé tenir mínimes interactuacions en espais de comunicació social, però els seus teixits més sòlids són els propis. Hi ha persones que no es relacionen amb els altres, però atrauen grupets de persones al seu entorn: ès el cas de la petita comunitat evangèlica dels EUA, o bé d’un domador de cavalls alemany que convidava gent del seu país a treballar amb ell i a fer cursos, o bé la gent que viu al càmping permanentment o intermitentment.

Els nouvinguts que s’integren són aquells que participen de les activitats col·lectives, com els sopars organitzats per l’ajuntament, les festes del poble, les caramelles, la colla de caçadors. Aquests poden anar de tant en tant a l’hostal i tenir amistat amb diverses persones del grup autòcton de la vall. Segons A.N., l’acollida de la gent de la vall ès bona, més enllà de les malfiances habituals de les zones rurals. A.N. va ser convidada a sopar i va ser en aquella trobada quan es va formar un grup de persones, tant nouvingudes com autòctones, que es trobaven cada setmana per sopar i parlar. Malauradament, aquest costum que va sorgir espontàniament s’ha perdut.




Corporació Municipal de l'Ajuntament de Sant Miquel.
Font: revista Golany del segons semestre del 2007.

Els informadors

Els informadors amb els quals hem pogut parlar han sigut dotze. La informació d’uns ha sigut més abundant que la dels altres. Per fer la selecció dels informadors no hem fet servir cap sistema aleatori, sinó que hem parlat amb les primeres persones disponibles que hem trobat i hem pensat que ens podien informar, bé perquè han viscut a la vall, bé perquè han participat als grups que volíem investigar. La manera de collir les dades ha sigut finalment la conversa o l’observació participant. Malauradament, no hem pogut parlar directament amb ningú de l’ajuntament ni del grup de jugadors de cartes, encara que n’hem rebut informació indirecta. Ens referirem als informadors amb unes lletres: (J.P.), (C.M.), (J.C.), (N.C.), (G), (A.N.), (J.B.), (C.H.), (J.E.), (N.I.), (A.I.), (D.Q.).

Una mica d’atenció a les persones que ens han fet d’informadors. Hem tingut informadors que no parlen gens el català septentrional i altres que el parlen totalment, però els més interessants són aquells que el parlen a mitges. Entre aquests que el parlen a mitjes, hi tenim la gent gran que va anar a viure a Banyoles per una banda, i els joves de la vall per l’altra, que podríem començar a considerar a partir de cinquanta anys en avall. S’ha de dir que, a partir dels quaranta anys, hi pot haver gent que parli el septentrional en major o menor grau: dependrà de la posició social, que tot sovint pot variar depenent del lloc de la vall d’on es procedeix. Per exemple, si es procedeix de l’extrem de Falgons, hi ha moltes més possibilitats de parlar el septentrional, ja que a Falgons hi vivien, més apartats, només pagesos. J.P., C.M., G., i J.B. parlen totalment septentrional. Comentarem només els informadors que no el parlen totalment:

J.C. Home de setanta-cinc anys que va anar a viure a Banyoles des d’abans de casar-se. Ha fet estudis de comerç i treballat d’administratiu. Parla septentrional amb poc accent, però en la seva parla hi hem registrat algunes formes morfològiques i molts fenòmens fonològics del septentrional.

D.Q. Esposa de J.C., de la mateixa edat. Va estudiar en un internat de Calella. Procedeix d’una casa important de la vall. Gairebé no té accent septentrional, hem registrat un sol tret fonètic del septentrional.

J.E. Home d’uns quaranta-cinc anys. De família de pagesos. Pagès i artista. Actualment un 80% de la seua feina ès artística, però no sempre ha estat així. Ensenyament secundari. Va estudiar català a l’escola. Servei militar. Alguns viatges curts. Escriu la revista de la vall. Accent septentrional, alternança entre morfologia i fonètica del septentrional i de l’estàndard. Fenòmens fonològics del septentrional. Vol apropar-se a l’estàndard, perquè l’interlocutor ès jove i no ès de la vall i també pels temes artístics que tractem.

C.H. Dona nascuda a la vall, d’uns quaranta-cinc anys. Ha viscut més de la meitat de la vida a la vall. Ha viscut en zones de parla castellana. Casada amb home de parla castellana. Treballa a l’Hostal. Joventut rebel. Ensenyament secundari. Va estudiar català a l’escola. Poc accent, però fonètica i fonologia septentrional. Alguns trets morfològics. Expressions de la vall al costat d’expressions castellanes.

N.C. Dona entre vint-i-cinc i trenta anys. De Barcelona. Pares castellanoparlants. Estudis universitaris. Català estàndard correcte amb petita influència fonètica del castellà. Ha fet servir una forma septentrional. A.N. Dona d’uns seixanta anys, parla català central amb alta presència d’estàndard, fa més anys que viu a la vall i no utilitza cap forma septentrional.

Tant J.E. com C.H. i altres persones de la seua edat no poden evitar alguns fenòmens inconscients del septentrional, però intenten parlar estàndard segons els interlocutors. Són la generació bilingüitzada. Les nouvingudes N.C. i A.N. mostren una permeabilitat diferent davant del septentrional.



X Biketrial Pla de l'Estany.
Font: revista Golany del primer semestre del 2006.


Estudi dels grups d’activitats socials

La manera més ràpida i senzilla de localitzar xarxes de relacions personals va ser fer una llista dels grups de persones que es troben periòdicament per fer alguna activitat. Aquesta ès la primera llista que vàrem fer:

  1. la colla de caçadors
  2. el grup de caramelles
  3. el grup de gimnàstica
  4. l’ajuntament (no hi hem pogut accedir)
  5. l’equip de futbol
  6. el grup de jugadors de cartes.


Grup de gimnàstica de la vall de Campmajor.
Font: revista Golany del segons semestre del 2007.

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: Sociolingüística, sociolinguistics, William Labov, micro sociolingüística, ortografia, ortography, ortografía, societat rural, sociedad rural, rural society, relacions personals, relaciones personales, personal relationships, activitat social, actividad social, social activity, grups, grupos, mètode, método, method, enquesta, encuesta, survey