30 de set. 2010

Idiologia de 'quet blog

Des de que vàrems començar 'quet blog, som après moltes coses. A-n'hi han algunes que ms-a fan canviar les ideies. Ja ho dèiems el dia 30/07/2009 a l'escrit que vàrems fer 'qui 'l blog que es deia Toca remirar. Avui escicriurems amb un registre mé' periodístic perque se'ms-a 'ntengui mé depressa.

Aquí reconeixems que va bé tenir un estàndard de llenga. Ès una manera de ser mé' forts i que la llenga visqui. Va bé que 'quet estàndard serveixi a per tot unt-a s'hi parla alguna cosa semblant al català. L'estàndard vol aconseguir ser neutre i servir a tots els dilectes difrents. Escriure d'una manera diferent de l'estàndard pot ser prillós i dolent per la llenga, perquè se poria 'ntenrre que 's vol nar en contra de l'estàndard.

S'ha vist molt de cops que la gent que 'scriu amb dilecte té un idiologia de foment del castellà cum a 'stàndard i, sovint, tabé un idiologia política de centralisme espanyol i homogenització política. Només volen la seua pitita llenga per ells i el castellà per tots. D'estàndard general semblant al català 'n volen pa' cap. No ès el cas nostre. 'Questa mena d'idiologies volen que no hi gagi cap terreny d'intercanvi entre 'ls que parlems aquesta llenga semblant del català, cap projecte comú ni de societat, ni de cultura, ni de política.

L'idiologia nostra de 'qui 'quet blog è' la de mantenir la força d'un estàndard comú, el que hi ha ara. Poria ser mellor? Podé si. El poriem canviar. Si hi hgués consens sí. Pró de moment ès aquet. La força de l'estàndard fa que el nous parlants de català cum a segona llenga sàpiguen què han de penrre. Fa que sapiguems cum hems d'escriure qon volem abastar ab el català el màtsim de persones: hem de fer servir l'estàndard. Prou que costa penrre a escriure a colègit. Qontes ortografies hem d'ensenyar al nens? Amb un ortografia per llenga n'hi ha prou. Ara, els hi hem d'ensenyar a menystenir les atres ortografies i variants dilectals cum se fa a vegades? Aixó tapoc. A-hi ha mil coses que fan necessari l'estàndard.

'Quet pensaments els-a dic aquí perquè fa poc som trobat a internet algunes iniciatives dilectals que funcionen amb idiologies homogenistes i excluients. D'aquestes iniciatives n'hi han més a València i a les Balears. La nostra idiologia no ès excluient perquè atceptem totes les llengues i dilectes. La nostra idiologia è' plurilingüista, mai bilingüista i mai monolingüista. Atceptem l'estàndard català i l'estàndard castellà, pró cadascun al seu puesto. Quin è' 'l puesto? Això ja ho deixems pr'un atre dia.

Un cop vàrems parlar amb un que 'scrivia un dilecte d'Alacant. Me va dir: tu no deus estar gaire d'acord amb l'estàndard oficial si 'scrius aixís cum al blog. Des d'algun puestos entenen que 'scriure 'm dilecte s'associa a un idiologia anti-stàndard, pró no ès aixís.

Escrivims amb dilecte falgoní perquè volems que se coenixi que 'tzisteix i volems que no se'n descuidin els que l'han conegut. Alguns pensen que se n'han de descuidar, que ès incorrecte. No ès incorrecte, simplement ès diferent de l'estàndard i es fa servir 'mb atres moments. Els-a podem fer servir i escriure tot dos. La nostra idiologia ès a favor dels estàndards i a favor de totes les escriptures variades i variables sense qu'una faci mal a l'atra. Val la pena tabé que 'l nostre 'standard i 'l nostre 'stil a l'hora de parlar 'standard begui del nostre dilecte. Tabé val la pena cultivar 'l dilecte pur. Ara diguem-ho clar: aquesta ès la nostra idiologia, no pas un' atra.

Aquí teniu uns etzemples de baraies qon se vol fer servir 'l dilecte amb idiologies excluients. Veieu la primacia del castellà en algun d'aquests casos: surten només a la Viquipèdia en castellà. Informació ràpida sobre el tema. Un article acadèmic per qui ne vulgui saber més.