30 de jul. 2008

'L dia vint-i-dos de juriol aquet blog va fer un any

Podé hgués sigut mé' maco fer 'quet escrit el dia vint-i-dos, pró 'qui no 'ms interessa pa' gaire qon fem els anys. De moment, no. Si us-a lligiu el primer 'scrit del blog podé vureu que hem complert lo que hvíem dit que volíem fer: volíem ensajâ'ns-a a 'scriure 'l català septentrional de transició de Falgons. Tabé volíem apenre coses d'atres llengues i dilectes, i més coses. 'Xó ja ho hem fet. A-hi ha atres coses que ems han quedat sense fer.

Pró 'xó cansa força. Al final ha costat. El blogs cansen. È' vritat que la mijana è' de menos d'un any. Pró 'm català segurament è' més alta. No us-a dic pas que plegarem, no, pró podé sí qu'irem més a poc a poc a fer 'ls articles, podé sí. 'Xó vol dir que ja us-a podeu avesar a fer servir 'l google reader. A radere d'un blog a-hi sol hver una persona, que tabé fa mé' coses, pa' 'scriur' i prou. Podé vol fer 'lgun atre blog sobre humanitats am' general.

Després de Nadal, aquí hi va hver forces lectors i molt de comentaris. Ja 'mpipa prou que si hi ha comentaris è' perquè l'escrivent del blog tabé comenta molt els atres. Ar' últimament no n'hi ha pa' gaires de comentaris. Què ho fa?

Si més no 'quet blog quedarà 'qui preparat per esplicar coses a qui vulgui. Tothom pot preguntar i comentar. I Déu n'hi do lo que j' hem fet: n'estem ben contents. El protsim escrit podé serà sobre les llengues i dilectes de Finlàndia. Irem per 'llà buscar llibres i a-us a 'splicarem lo que hguem après.

9 de jul. 2008

Ucraïna. Una novela am' gascó.

Leclercq, Joan-Marc. Ucraïna. Tolosa: Institut d’Estudis Occitans, 2006.

Qon vàrem nar a Tolosa, un del llibres que m'hi vaig comprar va ser 'quet. Me varen dir ui, lo gascon qu'ei hèra mauaisit! ui, el gascó è' molt difícil. Pró no, m'ho varen pa' dir 'm' gascó, primer perquè erems a Tolosa i allà hi parlen el llenguadocià, després perquè 'l botiguers no sabien ben gota ni d'occità ni de català: sort qu'era la llibreria occitana de la ciutat. Tapoc m'ho varen dir 'm' gascó perquè jo no 'n sabia. Ara puc dir que ne sé un xic, perquè ja som lligit el llibre. Me'l vaig comprar per 'xó, pr'apenr' un xic de gascó. Ara entenc mé' bé lo qu'escriu el company Joan deu Peiroton.

Ara us-a plantoc aquí sota lo que hi ha 'scrit a l'esquena del llibre.

Per l’an 1920, au bèth miei de la revolucion bolchevica, un joen jornalista anglés que serà mandat tau centre d’Ucraína tà realizar lo son tot purmèr reportatge. Que descobrirà un país esmiraglant de las granas pradas sauvatjas, traversat per las armadas rojas, blancas e nègras, on lo sens de l’istòria que sembra de se jogar a tot moment. Lo joen eròi qu’i encontrarà las populacions qui poblan las granas estèpas : Cosacs, Tziganes, Judius, aubarèus desadinerats, e qu’i passarà la soa batiada deu huec : purmèr long viatge capvath las granas vilas d’Euròpa, purmèras batèstas, purmèr vira-sang sentimentau.

Joan-Marc LECLERCQ que vasóc a Lille (Nòrd) en 1961. Poliglòt apassionat (especialista de las lengas eslaus) e musician de profession, qu’enregistrèc uns disques en lenga esperanto, puish qu’entrèc au Líber Guinness deus Recòrds 2000 per aver cantat 22 cantas en 22 lengas. Autor tanben d’un líber de conversacion sus l’occitan gascon, que demòra a Tornahuèlha hens la Gasconha tolosana.

Què us-a sembla? Primer s'ha de dir que l'escrivent è' pa' de gascònia, è' francès, pró un ciutadà exemplar, perquè 'pren la llenga que parlen allà unt ell viu. Durant tot el llibre 's nota la debilitat que té l'escrivent per les llengues: sovint hi surten cites en llenga orignal i amb alfabet cirílic i tot. 'Xó 'm 'grada des del costat sociolingüístic, que les llengues siguin vistentes i tal cum són, que 's vegi la varietat i la comunicació am' moments normals de la vida. Hi surten l'inglès, el francès, l'alemany, el polonès, el rus, l'ucraïnès, el jiddisch, el romaní i el romanès.

Ja es nota qu' è' la seua primera novela, perquè la novela no don pa' gaire, ni del costat narratiu, ni 'stètic, ni d'ideies. 'S veu que lo qu'intressa l'escrivent è' l'história, i cum podia viure a la guerra un periodista i la gent normal d'un pobble. Aixís, doncs, è' cum un documental. El narrador parla am' primera persona, i parla de vivéncies íntimes a vegades, cosa qu'huria de volguer dir que les inquietuds i la vida interior del protagonista guien la narració. Pró no è' pas aixís i lo que passa è' que la primera persona narrativa contrasta 'am la presentació del fets, perquè 'ls-a presenten cum qui ho veu des de fora, cum si fóssem uns que es goiten unes estampes d'história.

La novela è' bona pr'imaginar la guerra entre el blancs, el rojos i el negres després de la primera guerra mundial. È' bona pr'apenre cum se va viure 'lló - Ucraïna. La simpatia de l'escrivent è' pel negres, qu'eren els anarquistes, i tabé pel jueus, que varen patir molt aquella guerra i tabé la mala pau que hvia vingut abans. 'S veu que nar 'ncenre pobbles jueus, i matar i violar era cosa que passava sovint ja 'l temps del Zar.

'Questa novela us-a la conselloc, encara que del costat literari sigui pa' gaire bona, pró tabé s'hi aprèn, tan llenga cum cultura. Jo, p'retzemple hi som après que 'm' gascó seieu se diu plegatz la cama. L'avi diu que a mallorca deien prengui per ses cul, pró jo no m'ho caboc pa' de creure. A-us plantoc un tros de la novela, perquè ne pogueu fer un tastet:

Aqueth ambient deus calorós que'm brombèc un còp de mei los deus pubs d'en çò nòste e, gaireben per arreflèxe, un còp arribat au taulèr que comandèi ua bièrra. Tot lo monde que parlava hòrt en tot bracejar, shens de dobte de las pataquèras dab los Arrois o los Blancs. Que m'estèi atau ua bèra pausa, lo veire a la man, l'escuma de bièra au pòt, en tot espiar lo monde. Las caras, arrojas de calor e de plasèr, que lutzejavan tot a l'entorn de jo. Tad aqueth ahualh desparelhat de paisans, lo tornar en çò son arron de setmanas de combats crudes qu'èra ua escadença meravelhosa. Los poder tornar ténguer au braçat aus sons qui n'èran pas quitament solide de tornar véser un dia, tornar espiar la cotivada quin prava, tornar tocar la tèrra, aquò qu'ei lo paradís tad un portaesclòp aluenhat tròp longtemps. La gaujor simpla d'aqueths òmis simples qu'èra vesedera. Eths, qui sabèvan ne debèvan pas arren a degun, qui lutavan tà la lura tèrra e la lora libertat tot solets contra un adversari cent còps mei numerós, qu'aprofitavan un de las estonas rialas d'arrepaus e de relaish qui la vita los auherissèva. Qu'i avèva tamben hemnas, joenas e vielhas, qui gaudissèvan de la serada. Uas qu'èran apelhadas d'òmi e portavan ua arma. Qu'ei vertat n'i avèva pas cap estupalutz de las autoritats bolshevicas! Ua nueit de hèsta taus combatents. (pàg. 152-153)

paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter: literatura occitana, occitan literature, gascón, gascona, ucraïna, ucraine, ucrania, Україна, guerra, bolxevics, bolcheviques, bolsheviks, bolshevists,