9 de jul. 2008

Ucraïna. Una novela am' gascó.

Leclercq, Joan-Marc. Ucraïna. Tolosa: Institut d’Estudis Occitans, 2006.

Qon vàrem nar a Tolosa, un del llibres que m'hi vaig comprar va ser 'quet. Me varen dir ui, lo gascon qu'ei hèra mauaisit! ui, el gascó è' molt difícil. Pró no, m'ho varen pa' dir 'm' gascó, primer perquè erems a Tolosa i allà hi parlen el llenguadocià, després perquè 'l botiguers no sabien ben gota ni d'occità ni de català: sort qu'era la llibreria occitana de la ciutat. Tapoc m'ho varen dir 'm' gascó perquè jo no 'n sabia. Ara puc dir que ne sé un xic, perquè ja som lligit el llibre. Me'l vaig comprar per 'xó, pr'apenr' un xic de gascó. Ara entenc mé' bé lo qu'escriu el company Joan deu Peiroton.

Ara us-a plantoc aquí sota lo que hi ha 'scrit a l'esquena del llibre.

Per l’an 1920, au bèth miei de la revolucion bolchevica, un joen jornalista anglés que serà mandat tau centre d’Ucraína tà realizar lo son tot purmèr reportatge. Que descobrirà un país esmiraglant de las granas pradas sauvatjas, traversat per las armadas rojas, blancas e nègras, on lo sens de l’istòria que sembra de se jogar a tot moment. Lo joen eròi qu’i encontrarà las populacions qui poblan las granas estèpas : Cosacs, Tziganes, Judius, aubarèus desadinerats, e qu’i passarà la soa batiada deu huec : purmèr long viatge capvath las granas vilas d’Euròpa, purmèras batèstas, purmèr vira-sang sentimentau.

Joan-Marc LECLERCQ que vasóc a Lille (Nòrd) en 1961. Poliglòt apassionat (especialista de las lengas eslaus) e musician de profession, qu’enregistrèc uns disques en lenga esperanto, puish qu’entrèc au Líber Guinness deus Recòrds 2000 per aver cantat 22 cantas en 22 lengas. Autor tanben d’un líber de conversacion sus l’occitan gascon, que demòra a Tornahuèlha hens la Gasconha tolosana.

Què us-a sembla? Primer s'ha de dir que l'escrivent è' pa' de gascònia, è' francès, pró un ciutadà exemplar, perquè 'pren la llenga que parlen allà unt ell viu. Durant tot el llibre 's nota la debilitat que té l'escrivent per les llengues: sovint hi surten cites en llenga orignal i amb alfabet cirílic i tot. 'Xó 'm 'grada des del costat sociolingüístic, que les llengues siguin vistentes i tal cum són, que 's vegi la varietat i la comunicació am' moments normals de la vida. Hi surten l'inglès, el francès, l'alemany, el polonès, el rus, l'ucraïnès, el jiddisch, el romaní i el romanès.

Ja es nota qu' è' la seua primera novela, perquè la novela no don pa' gaire, ni del costat narratiu, ni 'stètic, ni d'ideies. 'S veu que lo qu'intressa l'escrivent è' l'história, i cum podia viure a la guerra un periodista i la gent normal d'un pobble. Aixís, doncs, è' cum un documental. El narrador parla am' primera persona, i parla de vivéncies íntimes a vegades, cosa qu'huria de volguer dir que les inquietuds i la vida interior del protagonista guien la narració. Pró no è' pas aixís i lo que passa è' que la primera persona narrativa contrasta 'am la presentació del fets, perquè 'ls-a presenten cum qui ho veu des de fora, cum si fóssem uns que es goiten unes estampes d'história.

La novela è' bona pr'imaginar la guerra entre el blancs, el rojos i el negres després de la primera guerra mundial. È' bona pr'apenre cum se va viure 'lló - Ucraïna. La simpatia de l'escrivent è' pel negres, qu'eren els anarquistes, i tabé pel jueus, que varen patir molt aquella guerra i tabé la mala pau que hvia vingut abans. 'S veu que nar 'ncenre pobbles jueus, i matar i violar era cosa que passava sovint ja 'l temps del Zar.

'Questa novela us-a la conselloc, encara que del costat literari sigui pa' gaire bona, pró tabé s'hi aprèn, tan llenga cum cultura. Jo, p'retzemple hi som après que 'm' gascó seieu se diu plegatz la cama. L'avi diu que a mallorca deien prengui per ses cul, pró jo no m'ho caboc pa' de creure. A-us plantoc un tros de la novela, perquè ne pogueu fer un tastet:

Aqueth ambient deus calorós que'm brombèc un còp de mei los deus pubs d'en çò nòste e, gaireben per arreflèxe, un còp arribat au taulèr que comandèi ua bièrra. Tot lo monde que parlava hòrt en tot bracejar, shens de dobte de las pataquèras dab los Arrois o los Blancs. Que m'estèi atau ua bèra pausa, lo veire a la man, l'escuma de bièra au pòt, en tot espiar lo monde. Las caras, arrojas de calor e de plasèr, que lutzejavan tot a l'entorn de jo. Tad aqueth ahualh desparelhat de paisans, lo tornar en çò son arron de setmanas de combats crudes qu'èra ua escadença meravelhosa. Los poder tornar ténguer au braçat aus sons qui n'èran pas quitament solide de tornar véser un dia, tornar espiar la cotivada quin prava, tornar tocar la tèrra, aquò qu'ei lo paradís tad un portaesclòp aluenhat tròp longtemps. La gaujor simpla d'aqueths òmis simples qu'èra vesedera. Eths, qui sabèvan ne debèvan pas arren a degun, qui lutavan tà la lura tèrra e la lora libertat tot solets contra un adversari cent còps mei numerós, qu'aprofitavan un de las estonas rialas d'arrepaus e de relaish qui la vita los auherissèva. Qu'i avèva tamben hemnas, joenas e vielhas, qui gaudissèvan de la serada. Uas qu'èran apelhadas d'òmi e portavan ua arma. Qu'ei vertat n'i avèva pas cap estupalutz de las autoritats bolshevicas! Ua nueit de hèsta taus combatents. (pàg. 152-153)

paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter: literatura occitana, occitan literature, gascón, gascona, ucraïna, ucraine, ucrania, Україна, guerra, bolxevics, bolcheviques, bolsheviks, bolshevists,

6 comentaris:

Dídac López ha dit...

És evident el joc d'identitats creuades. L'ucraïnès és, com el català, el gascó o l'occità, una llenga discutida. El francès, el rus i l'espanyol comptaren amb imperis que els van impulsar. També el català va tindre el seu imperi, és clar, però d'això fa molts anys, i a més era un imperi políglota. El cas és que en l'època de les monarquies absolutes i monoglotes, n'hi havia de russes, espanyoles i franceses, però no pas catalanes o ucraïneses. Així doncs, hom ha dubtat de l'estatus i de la respectabilitat de l'ucraïnès com s'ha dubtat de l'estatus i de la respectabilitat de l'occità. Encara avui, que Ucraïna és independent, l'estatus de l'ucraïnès és encara discutit a nivell internacional, com una llengua de segona. Tots els parlants d'ucraïnès parlen rus (bé, no tots) i això és com si hagués de limitar el dret a la seva llengua. Resultarà, al final, que com més monoglota és un, més drets lingüístics hom té.

Sense que vingui a tomb veig que titules el blog com a "racons" i no com a "recons". Però en la rajola que retrates s'hi diu clarament "recons". És curiós això, perquè el canvi "normatiu" de racó a recó crec que és relativament recent, potser dels anys 1940 o 1950 (quan l'IEC era a les catacumbes). Utilitzar racó és per raons fonètiques o per la inteferència amb l'ortografia normativa? ;)

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

'Xó que dius è' intressant. Jo volria nomé' 'fegir-hi que qonsevol pot ser dolent. Mira, el catalans a vegades ems-a portem cum reietons dèspotes del nostre regne pitipitit. Goita, 'l jueus, tota la vida víctimes i ara resulta que n'hi ha un qonts que trepitxen els atres sense pietat. Ara sí, è' vritat, a-n'hi ha 'lguns que estems agermanats.

Sobre l'ortografia del gomet que hi ha al cap de la pàgina ja vaig ezplicar 'lgunes coses 'mb un atre 'scrit. Dídac, benvingut al blog. Et coneixia del blog de la llenguaddicta, pró 'ncara no 't hvia vist mai per 'qui. A reveure.

Francesc ha dit...

Vinc quasi cada setmana a Falgons, però no sé on de Falgons ets, exactament, vull dir. Vinc des del Sallent.

Ara, si m'he de trobar amb un integrista ortogràfic, quasi que em quedo a baix a Campmajor, eh...

Una abraçada, Eduard,

Francesc

Lucila ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Francesc, ben vingut al blog.

El comentari d'abantes el som suprimit jo mateix, perquè 'l hvia scrit i m'ha sortit malament i l'he hgut de repetir.
Ja 'm 'grada saber que hi ha gent de per 'qui dalt que em lligeix. Me pensoc que no 'ms-a coneixem pas. Jo sóc de cal Sabater, pró no hi vaig qosi mai, perquè 'studioc a Barcelona. Sóc pa' cap integrista ortogràfic perquè ja deixoc a tothom que 'm digui si hi ha 'lguna cosa que no li sembla bé a la meua ortografia o a les ideies que tinc, perquè 'xis els-a puc fer mellors. I tu ets del Sallent o fa gaire qu'hi vius? Au, que vagi bé, esperoc que 'ms-a veiem per 'qui 'l blog.

Poliédrica ha dit...

Doncs faig de visitant ocasional després de compartir amb la Clara i tú una nit a les golfes, de paraules ben dites i versos ben escrits.

S'inicia així la nostra arrencada poètica, que entre quatre gats arreplegats de ben segur que les lletres podran sortir volant per tornar ben airejades a les nostres quotidianes realitats.

Salutacions, Carme/n.

P.D: Ets, sens dubte, un fan de les llengües. Jo, per la meva part, em comprometo a no ser mai més una llenguatallada, i a dir i re-dir.