21 de nov. 2007

L'enfilerada de blogs am' llengues pitites (Primer tros. Seguirà)

Benvolguts tots,

Acaboc de penjar una llista de llaços (links) a tots el blogs am' llengues pitites (minoritàries) que som trobat fins ara. L'iré 'ngruixint a poc a poc. Algun blogs creixen i atres ja són morts, pró us-a poden intressar igol. A-n'hi han molts i els-a som triats i ficats cadascun al claix que li toca. Són aquí al marge dret del blog. Neu-els a goitar. Encara me falten moltes llengues que no hi ha l'enfilerada que segur que tenen blogs, pró 'ncara 'ls-a som pa' trobat. A-n'hi ha d'atres que podé 'ncara tenen pa' blogs. Hem de seguir caçant-ne! 'Quet blogs són prencipalment de llenga, litertur' i cultura. Si ne coneixeu que s'hi 'ssemblin, ja me'ls-a podeu dir.

Ja veieu qu' he repartit el blogs en calaixos segons la llenga 'm' que 'ls han escrits i els he ordenat segons l'abecedari. Algun llaços els-a deixo al claix d'amics, perquè no són de llenga i tabé perquè tenen un tocom prencipal, perquè són d'amics meus. A-hi quedaran en Pau Morales, am' el web de la seu' obra artística, en Ferran Recio, ''b el seu blog de miscel·lània de cultur i tecnologia i el blog de viatge de la Lucila i tabé meu.

Començarem a xerrar del blogs que, siguin escrits am' la llenga que sigui, tenen un tema. A-hi ha dos claixos am' tema: Pla de l'Estany i Lingüística. Al claix del Pla de l'Estany a-hi ha 'l blog Lletres de Travertí, de l'Àngel Vergés Gifra, un caçador de rondaies i llegendes de Banyoles, qu'ha fet llibres i tot, i tabé té un web de contes. El blog de l'Àngel Vergés està molt ben escrit, am' bon català 'standard i molt d'estil. Diu coses de cultura, de personatxes de la comarca i tabé coses d'actulitat.

Allavons, l'atre blog del Pla de l'Estany se diu Xisca de Gardi, un nom que podé no entenreu, pró ara us esplicaré. Xisca vol dir fems líquids, tabé ne diuen suc, i Gardi ès un peix. Ja 'l nom è' strany, un xic surrealista, pró fa molt per 'quet blog. El subtítol del blog è' si fa no fa de la mateixa família: "Diari Oficial del Partit dels Pagesos de Nova York". Parla de la comarca, del personatxes, de les festes , de la llenga, de l'equip de futbol i algunes coses viscudes. L'estil è' 'sverat i encès i a vegades, am' pitit trossos, s'acosta al dilecte: è' 'l puesto unt he vist un dilecte mé' semblant al meu. Pró 'ncara 'mb aixó sobretot è' català 'standard.

L'atre claix è' 'l de lingüística. A dins a-hi ha blogs am' llengues diferents, que parlen de llenga. El primer, segons l'abecedari, è' l'Arrogant.Poliglot. Aquet è' 'mb inglès i l'escriu un noi del canadà qu' è' lingüista i parla de llengues del món i tabé de cum els hi va 'llà al Canadà.

El segon è' 'l Blog skaneland, que tab' è' 'mb inglès. Parla de regionalisme, de política i de cultura allà a Skåne, qu' è' un país a dintre Suècia, a la punta de baix de tot, unt hi parlen un' atra llenga, que 'n diuen Skånska. D'aquet país en llatí ne deien Scania. Encara som pa' trobat blogs am' la seua llenga.

El tercer è' 'l que 's diu Do de llengua i l'escriu la Lingüista elitista, una mossa que hi enten de filologia catalana i de Lingüística i que no se li'n escapa cap. Va començar fer 'l blog a l'istiu i ja té una bona colla de comentaires. Em quedo parat del comentaris que té: ha 'ribat a tenir-ne 75! I això que 'scriu un cop cada semmana. Ni el blogs unt-a les blogaires hi van conilles tenen tan de comentaris. Ella parla de cum se trob la llenga catalana del cantó social i comenta les faltes que es veuen al carrer i les que 's diuen. Tabé parla de música en català i esplica punts intressants de la llenga. Ès original am' la manera d'ensenyar cada cosa, esplica bé i è' molt bona mestra.

El cort è' d'una mestra i lingüista que li diuen llenguaddicta i fa 'l blog L de lingüista. Ha començat tot just aquet mè' d'octubre i va 'scriguent qon té temps, pró ja ha ribat a tenir 'l mateixos comentaris que 'quet meu blog. Fa un temes semblants al de la lingüista elitista ampró hi 'fegeix coses mé' generals sobre llengues del món i tabé pot parlar mé' de coses d'ensenyament i de colègits. Segur que 'viat el seu blog hurà crescut força.

El cinquè è' l'últim i è' molt famós: è' l'Omniglot - the blog, el blog enganxat a la fuia web Omniglot, molt guipada d'a tot arreu del món per saber coses de les llengues que 'tzisteixen i del sistemes pr'escriure-les. El lingüistes la fem servir molt, igol que l'Ethnolgue i la Viquièdia. 'Qui 'quet blog, mé' d'un cop la semmana, s'hi parla, 'mb inglès, de coses difrents de llengues del món.


Foto de la capçalera d'un blog exempar. El trobreu a la llista de llaços.



Ara xerrarem del blogs escrits am' llengues minoritàries d'Uuropa. De moment només ne tinc d'Uuropa.

El primer claix è' 'm' llenga alemannisch (alemànic). Aquesta llenga es parla ''b un país qu' ara se'l varen partir entre França (alsàcia), Suïssa (no s'hi parla 'Lemany sinó alemànic) i 'Lemanya (Würtemberg, Selva Negra). A dins a-hi ha dos blogs: Mundart (de Suïssa) i Jung, ledig, alemannisch (d'Alemanya). Parlen de cultura d'aquest país i no s'criuen pa' gaire sovint.

Al segon claix a-hi ha només un blog i è molt intressant perquè è' l'únic qu' he trobat i n'hi huria de hver més. L'escriuen a'b Andalú, una llenga del sud de la península ibèrica que tots ens-a pensem que coneixem, pró que de vritat no 'n sabem pa' re. Se diu A mia traza de pensar. Vegileu! El títol è' 'mb aragonès, perquè è' un blog bilingüe. L'ortografia de l'andalús è' molt difícila: no puc assegurar si la d'aquet blog è' prou bona, pró j' è' molt qu'hi sigui. El meu tapoc té un' ortografia infalible.

Al segon claix tabé hi ha només un blog. Se diu O chemeco d'as parolas i è' 'scrit amb aragonès. Nomé' n'he posat un, pró n'hi ha molt de blocs amb aragonès interessants: si seguiu el llaços d'aquet blog els-a trobareu. El blogaires que parlen aragonès, varen fer un aplec a Saragoss' i tot. Se varen volguer conèixre i parlar cara a cara.

Al tercer claix tabé només a-hi ha una cosa: un blog molt interessant escrit en armãneashti (aromanès o valac). È' una llenga molt a l'est: a estats cum Macedònia, Albània, Grècia etc. È' romànica, de la família del romanès. La parlaven tribus nòmades. A-ls-a varen perseguir molt. Ara estan escampats a'b illes pitites i molts han emigrat cap als EEUU i atres puestos. Aquesta llenga se pot estudiar a l'universitat de Freiburg. A-hi ha la web de l grup Farsarotul, d'aromanesos dels EEUU. El blog que tinc jo è' de l'associació juvenil de valacs de Macedònia i escriuen amb inglès, macedoni i armãneashti. Se diuen Vlach youth council.

7 de nov. 2007

La litertura 'm' llenga turíngia

'Quet mè' d'agost passat soms nat a 'Lemanya. Cum sempre, soms caçat llibres escrits am' llengues pitites. Nosatres sabiems que nàvem a Turíngia (Thüringen) i que 'llà s'hi parl' una cosa que 'n diuen Thüringisch, i que segons ells è' un dilecte (Mundart o Dialekt, ne diuen). Pró vegades diuen Dialekt a maneres de parlar que són tan lluny de l'alemany cum qonsevol llenga forastera. Mundart è' una praula tota 'stranya: Mund vol dir boca i art vol dir manera, pró tot junt vol pa' dir un llei de boca o un' atra, sinó un llei de parlar. Si 'fegims Mund a'b un atra praula o troç de praula, comptes de voler dir boca vol dir oral. 'Xó è' un xic igol ara; val mé' que ems-a dediquems al llibres. Ara f'ré una llista del llibres escrits am' Thüringisch que vàrems comprar i 'llavontes ne parlarem un xic. Si us-a mireu bé les dades de cada llibre poreu deduir coses intressants a mils.


1. Hong Ha Ong? Geschichten der Altenburger Mundart. Gesammelt und herausgegeben von Wido Hertsch. Altenburg: E. Reinhold Verlag, 2000.


2. Wälder, Felder, Bergeschön. Eine Anthologie der thüringer Mundartdichtung. Herausgegeben von Hans Spersneider. Leipzig: Veb. Freidrich Hofmeister, 1969.


3. Großmann, Karl-Heinz. Mei Dörfla Glänzt utn in Sunnalecht...Gedichte un Gschichtn aus de Sumbarger Eck. Suhl: Kulturbund der DDR. Bezirksleitung Suhl, 1980.


4. Alleweil höhauf. Ein heiteres vortragsbuch in vogtländischer Mundart. Herausgegeben von Friedrich Barthel. Leipzig: Veb. Freidrich Hofmeister, 1967.


5. Daube, Hans. Wos olles su possiert. Weimar: Thüringer Volksverlag, 1953.



6. Kühn, Dietrich. Kermespotz. Ein Vorlesbüchlein in ilmthüringisher Mundart. Leipzig: Zentralhaus-Publikation, 1985.


7. Rund um die Heidecksburg. Heiteres aus Stadt und Kreis Rudolstadt in heimischer Mundart. Herausgegeben von Hans Deubler. Jena: auslieferung Max Kessler, 1969.

'Quet són el set llibres de litertura de Turíngia que som comprat a 'Lemanya. Ara us esplicaré cum se trob ara la litertura 'm' turingi tal cum se pot saber després d'haver comprat aquet llibres. El numbro 2, d'antologia de la litertura turíngia, i el numbro 3, de versos i contes del senyor Großmann, els-a vaig comprar pr'internet amb atres ciutats alemanyes de fora de Turíngia. Vol pa' dir que no 's puguin comprar 'llà, pró jo vaig pa' poguer.

El numbro 1 è' 'l mé' nou, de l'any 2000, i è' fet a Altenburg i parla d'escrivents d'Altenburg. Sembla una cosa estranya, cum un bolet, aquet llibre tot sol al Land de Turíngia. Els atres llibres són tots força mé' veis, ja ho veieu. Pró 'quet d'Altenburg è' un antologia, un florilegi, un ram de versos antics. Xó vol dir que la litertura a Altenburg se vol coneixre, pró no 's practica gaire. Tot plegat encara sembla pitjor qon se sap que lo que 's parla a Altenburg no è' pa' ben bé turingi, sinó que ja retira Saxó (Sächsisch). Resulta que, ben mirat, el turingi i el saxó s'assemblen tan que no en troben cap de mé' semblant pel voltant, pró el Saxó 's pot dir qu' è' difrent (pragmàticament) per cum el fa servir la gent, perquè hi escriuen i hi parlen més. El llibre mé' nou que som trobat de moment en turingi è' 'l del senyor Kühn, de l'any 1985. El llibre numbro 3, de versos i contes del senyor Großmann, tapoc è' ben bé turingi, sinó Oberfränkisch (alt francònic).

'Xis è' que el turingi té una litertura i pot a-ser que hi hagi 'scrivents ara mateix, pró n'hi ha pocs. Jo només he trobat el senyor H. Jürgen Heimrich i encara 'stic pa' cert de què 'scriu. Si 'lgú ne coneix més li daré les gràcies qon m'ho digui. El turingi té dilectes difrents i el llibres que tinc o només són d'un (cum el numbros 6 i 7) o en barrejen de difrents (cum el numbro 2). Els atres llibres, els numbro 1, 3, 4 i 5, són aquet que som dit que són pa' ben be turingi, pró qu' hi són molt a la vora.

Ja 'n som dit algun d'aquets, pró encara 'm faltava el numbro 4, que segons ens-a diu la portada del llibre està 'scrit a'b el Mundart de Vogtland. Vogt è' cum un petit país medieval. Altenburg tabé té el seu altenburger Land. Me pensoc qu' ara tabé funcionen per coses ministratives, pró tenen pa' 'l mateixos termes. Lo que passa 'm' Vogtland è' que queda entre el nord de Bayern (Baviera), l'est de Turíngia i el sud-oest de Saxònia (Sachsen) i el dilectes que té són un bocí de bayerisch o boarisch (bavarès), un bocí de sächsisch i un bocí d'Ilmthüringisch (turingi del riu Ilm, que 'n són el llibres 6 i 7). A-n'hi ha que diuen que comptes d'Ilmthüringisch a vogtland a-hi ha Südostthüringisch. Al mapa de sota Vogtland ès al costat dret del Südostthüringisch. Allavontes, aquet llibre de Vogtland, el numbro 4, tabé è' cum el 2, perquè barreja, pró no è' ben bé igol, perquè el llibre 2 'gafa dilectes nomé' turingis i el 4 dilectes de molt de puestos que 's venen a trobar a Vogtland.


Mapa del dilectes turingis (font: Wickipedia en alemany)

Algú podé me pot dir que 'xó è' pa' 'tzacte, i è' vritat, perquè el llibres i les fuies d'internet que parlen de dilectes diuen coses difrentes, pró per fê-se'n un' ideia ja n'hi ha prou. La litertura turingia es va fer sobretot durant la DDR. No è' gaire viua i è' poc sèria si la comparem am' la de Saxònia, baviera, la de la baixa 'Lemnaya o la de llenga alemànica. Poc sèria vol dir que no se la 'gafen cum art important, sinó per passar-hi estones divertides. No 's pensen que am' türingisch i ''b atres Mundarts d'Alemanya se puguin escriure coses que no siguin pe' riure. Pró si la gent canviés d'ideies aixó tabé poria canviar. Si voleu saber mé' coses d'aquet llibres, ja m'ho podeu dir.

Paraules clau, palabras clave, Key words, Stichwörter: alemanya, alemania, deutschland, germany, dialectologia, dialectología, dialectology, dialectologie, alemannisch, Niederdeutsch, literatura, literature, literatur, llengües, lenguas, languages, sprachen, dialecte, dialecto, dialect