30 de jul. 2008

'L dia vint-i-dos de juriol aquet blog va fer un any

Podé hgués sigut mé' maco fer 'quet escrit el dia vint-i-dos, pró 'qui no 'ms interessa pa' gaire qon fem els anys. De moment, no. Si us-a lligiu el primer 'scrit del blog podé vureu que hem complert lo que hvíem dit que volíem fer: volíem ensajâ'ns-a a 'scriure 'l català septentrional de transició de Falgons. Tabé volíem apenre coses d'atres llengues i dilectes, i més coses. 'Xó ja ho hem fet. A-hi ha atres coses que ems han quedat sense fer.

Pró 'xó cansa força. Al final ha costat. El blogs cansen. È' vritat que la mijana è' de menos d'un any. Pró 'm català segurament è' més alta. No us-a dic pas que plegarem, no, pró podé sí qu'irem més a poc a poc a fer 'ls articles, podé sí. 'Xó vol dir que ja us-a podeu avesar a fer servir 'l google reader. A radere d'un blog a-hi sol hver una persona, que tabé fa mé' coses, pa' 'scriur' i prou. Podé vol fer 'lgun atre blog sobre humanitats am' general.

Després de Nadal, aquí hi va hver forces lectors i molt de comentaris. Ja 'mpipa prou que si hi ha comentaris è' perquè l'escrivent del blog tabé comenta molt els atres. Ar' últimament no n'hi ha pa' gaires de comentaris. Què ho fa?

Si més no 'quet blog quedarà 'qui preparat per esplicar coses a qui vulgui. Tothom pot preguntar i comentar. I Déu n'hi do lo que j' hem fet: n'estem ben contents. El protsim escrit podé serà sobre les llengues i dilectes de Finlàndia. Irem per 'llà buscar llibres i a-us a 'splicarem lo que hguem après.

8 comentaris:

llenguaddicta ha dit...

FELICITAAAAAAATS pel primer anyet de vida. Jo encara gatejo... Tens raó que a l'estiu la gent escriu menys comentaris als blogs dels altres, però potser ho fa que la gent normal surt de vacances, fa viatges (com tu faràs a Finlàndia)... Els freaks com la llenguaddicta es queden a casa llegint transcripcions d'entrevistes a pacients amb afàsia de Broca, de Wernicke i de conducció per trobar-hi una mena d'agulla en un paller. Però mira, cadascú fa el que li agrada, ¿oi?

Bon viatge pel nord.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Moltes Mercès Llenguaddicta, pel teu comentari. Esperoc que no sigui l'únic! Si si, cadascú la seua feina. Pró no me crec pa' que no iràs a fer un volt per coneixre 'lguna ciutat catalana, cum a mínim. Esperoc que te vagi molt bé l'istiu i que 'l blog funcioni. Jo miraré de comentar-hi.

Anònim ha dit...

No ens deixis!
el català septentrional de transició et necessita!
pensa que sempre hi haurà gent disposada a escriure sobre temes generalistes com l'humanitat, però temes pitits com el que ens porta avui aquí no.

Si cal tots farem l'esforç d'escriure més sovint comentaris, però has de continuar revelant la veritat sobre l'importancia de Falgons i la seva llengua a Catalunya.

L ' Individu ha dit...

mmm doncs sí, seria tot un detall, la traducció d'aquest poema, vamus.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Gràcies a tots perquè heu escrit.

Bones 18, no et procupis que 'quet blog irà fent. Jo tabé vui ser cum l'individu que comenta aquí a sobre que ja 'scriu des del 2005. 'Xò sí, podé no 'scriuré tan seguit cum abantes: fins ara he 'scrit segur un cop cada mes. Pró 'xo ja ho vurem.

L'individu, jo tapoc l'entenc aquet poema. El som posat perquè la gent que pugui que l'entengui, i els que no puguin, cum ara jo, que el lligeixin igualment i mirin de treure'n alguna cosa. Hi ha gent que 'ms-a 'grada lligir coses encara que no hi entenguem ben re. Si no consegueixoc la tradutció canviaré el poema i ne posaré un atre que sí que 'n tingui.

Anònim ha dit...

mol curiós. m'agrà vore que tot i les diferències dialectals s'antén perfectament, i això que yo sóc de castelló de ruat (escrit "rugat"), en la vall d'albaida... allà baix rintxo província d'alacant. un salut iaspere que la faena avance. adéu!


per cert, he intentat també, a l'igual que al blog, reflectir la manera de parlar d ela vall d'albaida. sóc capaç d'escriure el valencià correctament.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Gràcies pel comentari! El temps que fa que només m'esciruen escombraries automàtiques de propaganda. Ho tinc molt abandonat tot aixó pró espero que no ho deixaré mai del tot.

Ja hi comptava que sabies escriure l'estàndard valencià tal cum se va stablir, aqui 'quet blog ja se sap que 's pot escriure cum se parla, si fa no fa.

Records als de Castelló de Ruat!

Anònim ha dit...

Res en contra de l'article, però no estic d'acord amb un parell de punts a alguns extenct. Sóc probablement una minoria, però, lol. Gràcies per compartir.