Litertura dilectal a Finlàndia

Qui sabaria dir qontes llengues se parlen a finlàndia? El finès, esclar; el suec, tabé; i algú podé dirà el lapó: allà ne diuen sámi, del lapó. El lapons són aquella gent que viuen allà dalt de tot de la península d'Escandinàvia, tan a Noruega, cum a Suècia, cum a Finlàndia. A hi ha moltes menes de sámi molt difrentes una de l'atra. El sámi el parlen 2.500 persones a finlàndia, pró 25.ooo a tot Escandinàvia. Són pa' gaires.

Pró hi ha pa' nomé' 'questes, de llengues: a-hi ha la llenga del gitanos, el romaní, que ja se parla molt poc, no tant cum el sámi. Llavontes a-hi ha tabé totes les llengues fíniques que són més a prop del finès 'stàndard i que vegades ne diuen dilectes, a n'hi ha set de prencipals. Tabé hi ha unes atres llengues fíniques que la gent ja no ne diuen dilectes, pro nomé' per coses de política: el meänkieli, el carelià, el livvi, l'ingri i el kven. No 'ls-a 'splicarem pa' totes aquí.

D'aquestes llengues ne triarem dugues perquè ne tenim un llibres p'r ensenyar. Són el meänkieli i el finès del sudoest, de la ciutat de Turku. Les escriventes representantes d'aquet dos dilectes són la Rosa Liksom (1958) i la Heli Laaksonen (1972), dugues dones molt difrentes: a la Rosa no li 'grada que li faixin fotos, a la Heli li encanta. La Rosa 'scriu en dilecte perquè ho ha decidit per l'estètica i l'espresió, pró la Heli ho fa tabé per compramís social i 'ctivisme. Mireu cum se presenten a les seues fuies webs. Goiteu, un llibre de cadascuna:

Liksom, Rosa. Tyhjän tien paratiisit. Juva: Werner Söderström Osakeyhtiö, 1989.

Laaksonen, heli. Pulu uis. Runoja. Turku: Sammakko, 2006.

Goiteu: aquestes són les escriventes.

La Rosa

La Heli

Del llibre que us-a som ensenyat de la Heli Laaksonen, ne triarem un poema i el traduirem al català septentrional falgoní tal cum ems-a hvien demanat el nostres lligidors.

Lehm ja koiv

Mää tahro olla lehm koivu al.

Mää en tahro olla luav.
Mää en tahro oppi uut taitto-ohjelma.
Mää en tahro selvittä äit-tytär suhret.
Mää en tahro viärä sitä kirjet posti.
Mää en tahro soitta Kelan tätil.
Mää en tahro muista yhtäkän pin-koori.

Antakka mu olla lehm koivu al.
Viäkkä mu väsyne nahk
kamarim permanol, kakluni ette.

Heli Laaksonen (Pulu uis 2000)

La vaca i el bedoll

Vui ser la vaca de sota 'l bedoll.

Vui pa' ser creiativa.
Vui pa' 'penre 'l programa d'edició nou.
Vui pa' reglar 'l tractes entre mar' i filla.
Vui pa' dur 'quella carta a correus.
Vui pa' telefonar 'quella veia de la segurtat social.
Vui pa' 'nrecordâ-me'n de cap mé' codic pin.

Deixeu-me ser la vaca de sota 'l bedoll.
Porteu-me la meua pell cansada 'lla terra al cuarto,
a davant de l'estufa.

Versió d'Eduard Abelenda i Ari Korhonen


Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter, avainsana, avainsanat: poesia dialectal, literatura dialectal, suomi, suomalaisen, murre, murret, traducció, käännös, runo, runoja, dialectal poetry, finland,