Primer de tot Bon Nadal i Bon Any Nou!
Podé ems-a pensem que 'l català è' l'única llenga am' que 's diu Bon Nadal i no, no: a-n'hi ha d'atres.
Tabé diuen Nadal am': gallec (Bon Nadal), occità (segos quin' dilectes, Polit Nadal), romantx (bella festas daz Nadal), friülà (Bon Nadâl), sard (Bonu Nadal), padà (Bón Nådàl), aragonès (Buen Nadal), asturià i lleonès i càntabre (Bon Nadal).
Pró no en els petitons Aranès (Nadau) i Mirandès (Natal).
'Qesta praula vé del llatí dies natalis. Si 'scabotes natalis per la cua queda "natal", praula molt feta servir per tot el món. Si les "as" de natal endolceixen la te, allavons tenim Nadal. Natal è molt fet servir per tot el món perquè moltes llengues del sud-est d'asia i atres llengues aixís la fan servir: è' per culpa del portuguès? N' ho sé. Qui ho sapiga qu'ho digui.
'Quet any 2007 s'han volgut enrecordar del 125 anys del dia que va neixre Antoni Rovira i Virgili. 'Quet bon home va 'scriure molt. Tabé 'xó:
"Quina bella ressonància la del mot Nadal en la llengua nostra! (...). Totes les idees i tots els redords que la festa de Nadal suscita i desvetlla dins nosaltres troben una expressió meravellosament sintètica en les dues síl·labes d'aquest mot català: Nadal."
(«Nadal», La Publicitat, 24-xii
Ho traduirem al català settentrional de transisió, varietat falgonina, per 'qells que 'ls hi gradi tabé lligir-ho 'xis:
"Quin retruny tan maco el de la praula Nadal am' la nostra llenga! (...). Totes les ideies i tots el records que la festa de Nadal fa venir i desperta a dintre nostre troben una manera de dir curta que fa quedar parat a les dugues sílabes d'aquesta praula catalana: Nadal."
Ara volria 'fegir-hi un xic més a tot això que diu en Rovira, per obrir-ho més i fer pensar. Ell diu: aquest mot català: Nadal.
Ar' unt-a diu "català" poseu-hi tabé: gallec, occità, romantx,friulà, sard, padà, aragonès, asturià i lleonès i càntabre. No s'us eixampl' un xic més el món?
Ara podem versionar les praules d'en Rovira 'xís:
"Quin retrunys tan macos els de la praula Nadal am' les nostres llengues! (...). Totes les ideies i tots el records que la festa de Nadal ems-a fa venir i desperta a dintre nostre troben una manera de dir curta que fa quedar parat, a les dugues sílabes d'aquesta praula catalana, gallega, occitana, romantxa, friulana, sarda, padana, aragonesa, asturiana, lleonesa i càntabra: Nadal."
A-us aconselloc que us-a mireu les felicitacions de nadal del blogs An nighean neònach, O chemeco d'as parolas, Diva yva op 'e trie, Ål blòg dål bårdügh, Froles mirandesas, Diesel, dat oostfreeske bladdje... i tots els atres companys.
Tabé hi han cançons de nadal que no les canten nens que desafinen i que canten sempre les mateixes fins a fê'ls-a 'vorrir. Tabé hi ha gent que canten bones nadales, cum ara en Pau Riba i el grup d'empordaneses De Calaix.
Podé ems-a pensem que 'l català è' l'única llenga am' que 's diu Bon Nadal i no, no: a-n'hi ha d'atres.
Tabé diuen Nadal am': gallec (Bon Nadal), occità (segos quin' dilectes, Polit Nadal), romantx (bella festas daz Nadal), friülà (Bon Nadâl), sard (Bonu Nadal), padà (Bón Nådàl), aragonès (Buen Nadal), asturià i lleonès i càntabre (Bon Nadal).
Pró no en els petitons Aranès (Nadau) i Mirandès (Natal).'Qesta praula vé del llatí dies natalis. Si 'scabotes natalis per la cua queda "natal", praula molt feta servir per tot el món. Si les "as" de natal endolceixen la te, allavons tenim Nadal. Natal è molt fet servir per tot el món perquè moltes llengues del sud-est d'asia i atres llengues aixís la fan servir: è' per culpa del portuguès? N' ho sé. Qui ho sapiga qu'ho digui.
'Quet any 2007 s'han volgut enrecordar del 125 anys del dia que va neixre Antoni Rovira i Virgili. 'Quet bon home va 'scriure molt. Tabé 'xó:
"Quina bella ressonància la del mot Nadal en la llengua nostra! (...). Totes les idees i tots els redords que la festa de Nadal suscita i desvetlla dins nosaltres troben una expressió meravellosament sintètica en les dues síl·labes d'aquest mot català: Nadal."
(«Nadal», La Publicitat, 24-xii
Ho traduirem al català settentrional de transisió, varietat falgonina, per 'qells que 'ls hi gradi tabé lligir-ho 'xis:
"Quin retruny tan maco el de la praula Nadal am' la nostra llenga! (...). Totes les ideies i tots el records que la festa de Nadal fa venir i desperta a dintre nostre troben una manera de dir curta que fa quedar parat a les dugues sílabes d'aquesta praula catalana: Nadal."
Ara volria 'fegir-hi un xic més a tot això que diu en Rovira, per obrir-ho més i fer pensar. Ell diu: aquest mot català: Nadal.
Ar' unt-a diu "català" poseu-hi tabé: gallec, occità, romantx,friulà, sard, padà, aragonès, asturià i lleonès i càntabre. No s'us eixampl' un xic més el món?
Ara podem versionar les praules d'en Rovira 'xís:
"Quin retrunys tan macos els de la praula Nadal am' les nostres llengues! (...). Totes les ideies i tots el records que la festa de Nadal ems-a fa venir i desperta a dintre nostre troben una manera de dir curta que fa quedar parat, a les dugues sílabes d'aquesta praula catalana, gallega, occitana, romantxa, friulana, sarda, padana, aragonesa, asturiana, lleonesa i càntabra: Nadal."
A-us aconselloc que us-a mireu les felicitacions de nadal del blogs An nighean neònach, O chemeco d'as parolas, Diva yva op 'e trie, Ål blòg dål bårdügh, Froles mirandesas, Diesel, dat oostfreeske bladdje... i tots els atres companys.
Tabé hi han cançons de nadal que no les canten nens que desafinen i que canten sempre les mateixes fins a fê'ls-a 'vorrir. Tabé hi ha gent que canten bones nadales, cum ara en Pau Riba i el grup d'empordaneses De Calaix.
Imatge de WikipediaBon Any nou blogaire 2008!
Paraules clau, palabras clave, Key words: Navidad, christmas, weinacht, escriptor català, escritor catalan, catalan writer, Katalanisch verfasser, autor, celebració, celebración, celebration, weinachtslied, christmas carol, villancico, mapa d'Europa, terres del Nadal, map of Europe, Karte
11 comentaris:
Ostres, sabia que es deia "nadal" en gallec, però no m'imaginava ni de bon tros que compartíssim el terme amb tantes altres llengües. Completament d'acord amb Rovira i Virgili en això de la bella ressonància del mot, que no de les nadales i "villancics" que sentim pertot aquests dies de consumisme i follia. ¿Sabies que una Wii val un quart del meu sou?
Bé, et convido a visitar el meu darrer post i a quedar per estudiar un dia d'aquests per l'examen de Teoria Sintàctica (¿el document del principi de lligam està escrit en sànscrit o sóc jo que he menjat massa torrons?)
Bones Festes i millor entrada en el 2008.
En gascó (doncs en aranés) e en una gran part de l'Occità, Nadal es diu Nadau. Doncs, bon Nadal o bon Nadau, en occità. D'acord, és massa tard per Nadal, doncs et desitjo un feliç any nou!
He inscrit Falgons a la meva llista de llocs que em cal visitar en 2008. Però ho faré que si hi ets tu,perquè sens guia, estic capable de perde'm, fins i tot a Falgons. A més, visitar un poble sense rencontrar la gent del poble no té cap sentit. Hi ha un bar a Falgons? :))
LLENGUADDICTA: 'xó de les nadales pesades è' vritat, pró no è' culpa de les nadales, sinó dels que les posen, perquè de nadales a-n'hi ha de molt bones i sobretot, ben versionades, per 'xó 'conselloc dugues propostes musicals nadalenques que valen la pena. Què i-è' un Wii? Fins aviat!
JOAN DEU PEIROTON: Quina alegria que hagis escrit Falgons a la llista del 2008! Estaria encantat de fê-te de guia. Has de saber que Falgons è' un lloc tan pitit que no té ni municipi propi ni bar. Falgons è' l'estrem muntanyós de la vall de Campmajor. La vall sí que té municipi i 2 bars. La vall té 218 habitatnts. Falgons en deu tenir 30. Consisteix en cases disseminades i bosc. No è' d'intrés turístic, sinó un amagatall, cum a-ho è' o ho era tota la Garrotxa.
Trobo que t'ha agradat un post preciós. És maco, interessant, divertit... m'ha encantat!! No hauries pogut fer res millor per Nadal. I comparteixo, és clar, la teva crida a posar atenció a les altres llengües pitites per tal que "se'ns eixampli el món", en comptes de pensar-nos que parlant les llengües que parla tothom anirem més lluny...
¡Feliç Any Nou! Ja som al 2008... Per sort, m'he pogut salvar de les nadales pesades. Per fi s'acaben les festes, i no podia ser d'una altra manera que amb la nit més màgica de l'any: m'encanten les cavalcades de Reis.
Una Wii és una consola d'última generació que funciona amb uns comandaments que no tenen cables, és a dir, que són comandaments a distància de debò. La gràcia la té el fet que en lloc de pitjar botonets com un boig, com en una Play Station (i causar lesions irreversibles a les articulacions dels dits), amb una Wii s'hi juga amb tot el cos: si, per exemple, hi poses un joc de tennis, per activar el teu ninotet HAS de jugar tu a tennis. No cal dir que per poder tenir una Wii (bé, per tenir-la no, per jugar-hi) necessites un pis d'una mica més de 25 metres quadrats, si no et toca jugar des del replà.
Tecnologia moderna, inútil i estupiditzadora. ¿Què hi farem?
Encara estic per fer l'exercici de Teoria Sintàctica. M'he posat a llegir de dalt a baix els apunts i el dossier perquè els conceptes estaven una mica barrejats dins el meu cap. Espero que et serveixi el que et vaig enviar de l'Anna.
Ens veiem el dia 9 a la facu.
LUCILA: Moltes gràcies, ara, pel passat i pel futur, que segur que t'ho tornaré dir, encara que no em farà cap mandra de tornar-ho repetir.
LLENGUADDICTA: Ah, gràcies per l'apunt de tecnologia. Jo som fet els exercicis cum som pogut pró no 'ls-a som volgut allargar més, que ja n'estava tip i tenia atra feina. Doncs sí, ja 'ns-a vorem!
Bonas Eduard, prestome asgaya el tóu artículu y gracias fondeiras pur alcordate del llïonés nel mesmu.
Efeutivamente, nosoutros decimos Bon Nadal anque dalgunas veces tamien pue sentise Navidá ou Ñavidá.
Creigu que vosoutros tamién chamais Cabu d'Añu a avientu y 31.
Estas concordancias fainme alcordame d'un profesor de llïonés que tuvi fai dalgunos años.
Nuna clas entamóu a ponere deillas palabras en llïonés, gallegu, pertués, francés, catalán, italian y castiellán.
En xeneral, en tolas llingua yeran mui similares esceutu en castiellán y el "profe" mui gayoleiramente, finóu dixendu: ¿Pescanciais agora pur quéi el castiellas quiere siempres sere la lingua dominante? Toas estas llinguas vien del llatín peru el castiellan ye'l "xermanu raru".
N'ocasiones creigu que ye nidiu. Solu'l deseyu de sere "miyores" pue tare embaixu l'interés que tien d'algunos d'amosare qu'hai llinguas de primeira y llinguas de segunda, cuando la rialidá ye que tolas llinguas son importantes pa los sous falantes y pa la cultura universal.
Solu dende'l respetu a tolas llinguas y a tolos dreichus de la presonas podemos dicire que somos democráticos y tos los que falan y/ou autuan escontra d'esos dreichos puen sere munchos y puen tenere fuerza asgaya peru enxamas sedrán demócratas.
Esperu que las fiestas nadaliegas foran bonas pa tolos visitantes los nuesos blos y pa tolas presonas que trabayan pul desendolque de tolas llinguas de la tierra y pula cultura autoutona de tolos pueblos que ye lu mesmu que trabayare pula cultura universal.
Dende la ciudá de Llión beisines pa to@s de Xana
Sí, si Xana, diguem Cap d'Any.'Xó que dius del castellà è' ben vritat, è' una llenga 'stranya mid de les atres. A mi me sembla que deu ser per la influéncia del basc i de l'àrab, perquè en veis temps medievals el castellà s'assemblava molt més a les seues germanes i ara s'ha tornat cum un' illa. M'agradaria 'studiar un xic d'história de la llenga castellana, perquè è' un cas estrany i intressant, pró només pr'apenrre lo que ja se sap. Jo m'estimoc més d'estdiar les nostres pitites llengues, que 'ls hi fa mé' falta. Pró sí, ja volrria saber jo per què el castellà ès aixís.
Totalment d'acord que les nostres llengues pitites són cultura universal!
Gràcies Xana. Beisines.
in sardu campidanesu: 'bona paschixedda', in sardu logudoresu 'bonu nadale', a tui e a totu is bloggers in lìngua de minoria... and happy new year!
;-)
a si biri [see you]
Gràcies ivo murgia, ems-a seguirem lligint! Aiam si aprenem sard, tot lligint-te.
A si biri
Publica un comentari a l'entrada