24 de març 2010

Vinga dir p'renostres

Goiteu, aquet cop el nostre 'scrit parla del p'renostre, allò que 'ms-a vàren ensenyar dir per resar. Ara 'ms el mirarem del costat de la llenga. Som trobat un llibre que parla de llenga unt hi deien aixó:

«La diversitat lingüística inclou altres aspectes: la diversitat de sistemes de categorització o conceptualització/segmentació de la realitat tal com és percebuda -i, per exemple, les diferents versions del parenostre en múltiples llengües ens ofereix un camp d'estudi especialment rellevant-».

Fuentes-Calle, Alicia. «Pregària i diversitat lingüística». A: Junyent Figueras, M. Carme. Llengua i acollida. Barcelona: Horsori, 2009. (Quaderns per a l'anàlisi; 27)

El p'renostre se pot trobar am' moltes llengues i l'han fet servir molt de cops els entesos per veure cum ne són de dif'rentes les llengues. Podé són les p'raules qu' hi són am' mé' llengues totes dif'rentes. Ara 'ms-a 'gradaria passar 'l p'renostre 'l falgoní. 'Llà Falgons poc el diuen pa' 'm' falgoní eh 'l p'renostre; el diuen am' el català tot estrany de resar. 'Qui farems la provatura de dir'l am' falgoní, pró ho farems de dugues maneres: primer canviarems nomé' la llenga i després mirarem d'escriure'l cum si Jesús el hgués fet esprés pel falgonins.


P'renostre 'm català de resar normal

Pare nostre, que esteu en el cel,

sigui santificat el vostre nom;

vingui a nosaltres el vostre regne;

faci´s, Senyor, la vostra voluntat,

així en la terra com es fa en el cel.

El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d'avui;

i perdoneu les nostres culpes,

així com nosaltres perdonem els nostres deutors;

i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,

ans deslliureu-nos de qualsevol mal.


P'renostre 'm' falgoní

Pare nostre, que sous al cel,

sigui santificat el vostre nom;

vingui a nosatros el vostre regne;

faixis, Senyor, la vostra voluntat

aixís a la terra cum se fa 'l cel.

El nostre pa de cada dia

doneu-ens-el, Senyor, el dia d'avui;

i perdoneu les nostres culpes,

aixís cum nusatros perdonem els nostres deutors;

i no permeteu que nosatros caiguems a la temptació

ans deslliureu-nos de qonsevol mal.


P'renostre pel falgonins

Pare nostre que sous allà al cel,

que faixin sant el vostre nom;

que vingueu vos a mandar;

que faixin, Senyor, lo que vos volgueu,

tant a la terra cum al cel.

El pa nostre de cada dia,

doneu-ens-el avui, Senyor;

i perdoneu les nostres malifetes

aixís cum nosatros perdonem a-n els que 'ns en han fet alguna;

i no deixeu pas que al final ne fem cap;

lo qu'huriu de fer è' priva'ns-a de qonsevol mal.

5 comentaris:

Ferran Recio Calderó ha dit...

És tot un detall que posis l'oració original abans perquè cada cop hi ha menys gent que se la sap.

I ara, ho provo en falgoní, encara que no en sóc gaire de versat:

É T'un detall que poses l'oració original antes p'requè cada cop hia menys gent que se'l sap.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Gràcies Ferran, pel comentari. Sí, va bé tenir 'l p'renostre normal al costat, encara que te'l sàpigues i tot.

Molt bé, molt bé, ves ensajant el falgoní, encara l'has de llimar un xic pró si no's comença a fer provatures no 's 'riba mai enlloc. Au, ja'ms a vurem.

llenguaddicta ha dit...

M'encanta aquest tros: "aixís cum nosatros perdonem a-n els que 'ns en han fet alguna", je je...

David ha dit...

L'última frase és genial! "lo qu'huriu de fer...." hahaha! :)

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Gràcies pel comentari David! Fa molt temps que no escric re' per 'qui. Pró tinc algunes ideies. Iam quan m'hi posaré.