de boc' oreia de boc' oreia

Fa mé' de deu anys, qon estudiava la secundària, vaid demanar l'avi que me digués versos o me cantés cançons. M'ho vaig apuntar tot a'b un paper i ho devia dar a colègit cum un trebai. Aquell joc de poemes i cançons se va quedar embaumat a les baumes de l'ordinador. Fa poc dies que 'l som tornat a lligir i som pensat de posâ'l aqui 'l blog. Vaig començar a buscar l'internet aiam si trobaba alguna cosa sobre 'quell poemes i em som quedat parat de lo que som trobat. Jo no'm pensava pas que tinguéssem tot aixó a Falgons!

Tres poemes d'aquells eren romaços! Sí, romanços d'aquell' populars, ancestrals, que 's passaven de boc' oreia i de pares a fills. Som començat a mirar llibres de romanços i som vist que són molt intressants: un gruix molt gros de fantasia i de saviesa de la gent senzilla. L'avi 'ls-a va penre qon nava bosc a fer jornal a'b una colla d'homes. Ell era 'l mé' jove. Mentres trebaiaven un començava cantar la primera ¡strofa d'un romanço. Allavons tots junts el contestaven cantant la tornada. I després seguia cantant la segona estrofa 'quell mateix que hvia començat a cantar. A-hi ha molta gent de la generació de l'avi que sap pa' 'questes cançons. Es hvia d'haver nat a bosc aa'b el veis per sabê'ls-a.

De romanços a-n'hi ha a cents, i cada poble ne saben un qonts, a vegades parlen d'atres pobles i ciutats que són molt lluny. Aquet romanços deuen hver viatxat molt. A mi ja 'm hvia semblat que 'quell poemes que 'm hvia dit l'avi eren força ben fets, que no podia pas a-ser que 'ls-a hgués fet qonsevol. Els-a devien fer capellans o 'studiants o 'scrivents qu'ho feien sense dir 'l seu nom, per gonyar qotre monedes de l'impresor que 'l hi 'ncarregava o per passar l'estona.

Pró no només me va dir romanços, l'avi; tabé me va dir cançons i versos de totes menes. Aquí us-a n'ensenyaré un qonts; per començar nomé' 'l romanços. L'avi me'ls-a va dir a trossos. Qon pugui li daré cues de pança aiam si se'n recorda dels atres trossos. Som trobat el seu romanços al llibres, pró són un xic difrents, perquè cada romanço canvia d'un pobble a l'atre. A-us-a daré el de l'avi de Falgons i amprés el del llibre perquè tingueu tota 'ntera l'história qu' esplica cada romanço. Els iré 'mplenant si l'avi se'n recorda més. Si vosatros ne sabeu una atra versió o un atre tros digueu-m'ho i escriviu-el al comentaris!

El llibres que som goitat.

Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta, 1979, vol. 2, pàg. 523, 594.

Llorens de Serra, Sara. Cançoner de Pineda. Barcelona: Alta fulla, 1992, pàg. 75, 169.

Massot i Muntaner, Josep. (ed.). Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Memòries de Missions de Recerca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, vol. 6. pàg. 264, 270.

Milà i Fontanals, Manuel. Romancer català. Barcelona: Edicions 62, 1980.


Per un galant de muntanya

Si n’hi havia tres ninetes
i allí a dintre d’un jardí
i elles canten i s’alegren
passen el temps divertit
menos una que es diu Clara
que el seu cor sempre en viu trist.
Perquè no us alegreu Clara,
perquè no us alegreu un xic.

(...)

Qon va ser 'l replà de l’escala,
un infant li va venir.
I se’l mira i se’l remira
i qon lo 'n veu tan eixorit:
Ai! infant, si jo te llenço
no hi porà haver cel per mi;
i si jo te’n donc la teta
ja mai més trobré marit.

(...)

I si Déu no me la mata
jo me la 'n faré morir.

No ho feu pas aixó gran jove
no ho feu pas aixó per mi;
qu' ar' ho fariu amb ella
i un atre di' ho fariu amb mi.

Obra del Cançoner. Collit a Olot el 1925.

Cançoner de Pineda.

Cançoner de Pineda (atre tros).

L'avi me va dir que 'xó era una cançó. La som trobat al llibres am' molt de títols; a més a més del que l'hi som posat, qu' è' de l'Obra del Cançoner, a-hi ha el que li va posar Milà i Fontanals, qu' è La Jove i el Rei Moro, i el de Llorens, qu' è' La Proposició del Fill del Rei. Sembla que l'avi nomé' me ne va dir un tros. Falta sobretot la part final i tabé les tornades de la cançó, que l'avi no me ne va dir cap. Tapoc me ne va cantar cap; nomé' les va dir. Goiteu a les fotos que som plantat a per tot l'escrit, que vureu el romanço 'nter. Goiteu's-a bé les difréncies entre 'l romanç de Pineda i el d'Olot.

Mestre Joan

Déu vos gord mestre Joan,
gran botiga n’heu parada
de tupins valencians
i algun' olla envernissada.

(Tornada)
Jo que no 'n puc dormir la nit
sinó un xic la matinada.
Jo que no 'n puc dormir la nit
sinó la matinad' un xic.

¿Un te’n teniu la muller
que no en sigui per criada?
I el frares de sant Francesc
si me l’han enmanllevada.

Tretze dies, tretze nits,
i encara no me l’han tornada.
Si l’en tinc d’anar a buscar
li’n faré mala arribada.

(…)

¿Què te’n feien fer muller
que te n’hagin ben pagada?
Em feien rentar i cuinar
i també fer la bugada.

(...)

Obra del Cançoner. Collit a Sant Privat d'en Bas, el 1925.

Joan Amades. Collit a Reus, el 1925.

J' heu vist aquet romanço, de la dona de Mestre Joan. È' ben estrany qu' el tupins valencians arribin fins a Falgons! Un romanço humorístic que tal cum podeu lligir a la foto, segueix amb un to encara mé' bromista. È' 'l tema del cornuts alegres, qu' è' normal de trobar 'l romancer.

El testament d’Amèlia

El castell de bons aires
el moros l’han emprès.
No l’han emprès per riquesa
ni tapoc per diners.
L’han emprès per una nina
filla del rei francès.
La gent l’en van a veure,
condes i cavallers,
i tabé hi va la seu mare
cum si rè no hi sabés.

(...)

Joan Amades. Collit a Riu de Cerdanya? el 1919.

Cançoner de Pineda.

Cançoner de Pineda

Aquet è' 'l romanço mé' famós de tot Catalunya. De boca de l'avi som sentit l'incipit del mé' corprenedor del romanços. Tabé 'l cull en Milà i Fontanals. El romanço dramàtic de la mare qu' envrena la filla per treure-li el castells i el marit. La mare i la filla van xerrant durant el versos. El romanço de l'avi comença difrent que 'l d'en Milà, perquè té un principi que nomé' se trob a 'lguna comarca. Jo som vist internet una fuia qu' hi surt una versió d'Osona que parla del castell de Bonsaires, cum fa l'avi. A l'Alt Empordà tabé se comença semblant, pró 'l nom del castell è' un atre. Cum veieu a la foto, a Pineda ja no començ' igol.

Intentarem mellorar 'questa collida. Digueu-me vosatros el romanços que coneixeu i sobretot les versions que sabeu d'aquet mateixos que jo us-a som ensenyat. Aiam si nosatros a 'ls a 'nsenyem tabé 'l nostres fills.

Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter: literatura popular, tradició oral, poesia popular, romanç, transmissió oral, etnografia, cançó popular, antropologia, tradición, romance, canción, folk literature, oral tradition, folk poetry, romance, ethnography, folk songs, anthropology.

Oda al tractor

Tractor present. Tractor passat.

Tractor Massey Fergusson /Ebro 165, dels anys 70,

tractor molt falgoní, de tecnologia anglesa i muntatge espanyol

Oda al tractor

È’ la llum, è’ ‘l cerevel, són les gallines,
è’ la gent, è’ ‘l matalàs, s’obren les portes,
l’air’ è’ fred, ‘’s hem de ‘xecar, ‘scolten la ràdio.
Baixem, mengem i nem un jau
el bou etern, tractor present,
que vol bramar i llaurar la pau.
Hvent menjat, hem emplenat tot el dipòsit.
Diu el vei: posa punt mort, posa les curtes;
trebaiem, que ‘l nostre cor, que la civada...

Goitem tots cum se li fa ‘l cos a ‘quell home:
llarg i fort, reies per mans, peus giradissos,
fum pel nas, uis cum un pou, cor ventarulla!
Mengen verdures que de l’hort
el tractor ‘renca i que tabé
el xai que ‘s mengen fa sa i fort.
Torna ‘’b ells lo que suara tan bé sembraven
i serveix p’r engreixinar la maquinària
i, un cop nets, nar-ho cremar dintre l’iclèsia.

Tractor present, tractor passat:
de tu no se’n descuidaran
el fills mellors que tu tinràs.

Qon el sol esquerda ‘l cap no té capota
el tractor ‘l jove i el vei tornems a casa.
El motor bull i tabé bullim els homes;
i a casa entrem mentres pensem
qu’ è’ massa feina per tan poc
pró més que ‘l temps del bous tinrem.
Sense hver volgut aixó, botzinem ara
i xerrem mentres dinem, vei, noi i veia:
aquest any poc ha plogut; re no pot creixre.

Hvent dinat i refrescats a dintre casa,
ha tornat la quietud i l’estrebada
i un ha dit: nem que ningú ‘ms farà la feina.
Tabé cavall del tractor va
un vei que no té atre cavall;
de dalt estant l’han fet xerrar.
Va passant una coral que ‘ls-a saluda;
cadascú canta el seu ei, ja tornem nar-hi.
Gas a fons poden nar tots unt-a ‘ls hi toca.

Tractor present: et ruixarà
el ministre ‘’b aiga beneita
al vespre davant de l’iclèsia.

T’ha creat el negociant per a l’empresa
al llunyans Estats Units de Nord-amèrica;
industrialització ‘t fan fer i fan peixre.
Pró ‘llà ‘l mediterrani ou
fas pinya ‘l pobbles mé’ pitits;
hi ha ‘tra vianda que s’hi cou.
Beneït pel sacerdot pont de l’iclèsia!
Inserit en tradicions molt milenàries!
Pare gran d’un gran tractor, del biològic!

Va ‘ribar la societat colaborista,
queden grups pitit prohibits capitalistes
i als espais interurbans de pagesia
hi viu el tractor d’ar’, humil,
en simbiosi ‘’b el pagès,
lligats per voluntari fil.
El tractor, que té per nom Delanovera,
diu ben fluix qon tona ‘l cau: beneït pare,
seguiré ‘l solc que vas fer, tractor mecànic!

Tractor passat, tractor passat,
el teus fills prou t’han recordat;
són munió, són reeixits!

No è’ l’esforç, no è’ per calmar la consciéncia,
no è’ ‘l poder, no è’ que ningú ‘ms-a feliciti;
viu aquí, viuen aquí i formen família
el bous eterns, tractors vivents,
que callen i llauren la pau,
que són el nostres confidents.
Hvent menjat, a cal tractor hem fet sobretaula.
Diu qui è’ vei: j’hem acabat; nem a fer feina;
i ells al camp van i els humans nem a la xarxa.

Goitem cum la vida fa ‘quella persona:
temps per fer, temps per pensar, temps per conviure,
l’atre ‘l nas, uis cum un riu, raigs cor endintre.
Plantes i xais mengen dels horts,
que ‘ls-a talaia el bon tractor,
i humà i tractor fan sans i forts.
Torna ‘’b ells lo que suara tan bé sembraven
i serveix per enxamplar la mútua cura
i, un cop nets, nar-ho cremar dintre l’iclèsia.

Tractor passat, tractor vivent,
Cura’m a mi i tabé ‘l meu fills
i a tu i al teus jo curaré.

Malgrat l’ús que fan humans d’atres persones
i tabé apropiacions que no valoren,
hi ha un acord sobr’ un pinyol just i energètic.
A casa entrem mentres pensem
qu’ è’ molta fein’ i dona molt,
pró per l’esprit molt més volem.
Hvent dinat, ems refresquem encara casa;
conversem humans am’ biomecanoides;
cadascú trebaiarà ‘llà un li pertoca.

A l’aplec nostre no hi ha ningú que falti.
Per fer ‘l ball ems hi posem uns entre ‘ls atres;
mid del cos i de l’esprit: tractor cultura!
entre l’amic i l’amic, re,
o tractor culturnatural
o tractor del passat i fe.
Hvent ballat, fem un adéu, tan al ministre
cum a tots, i arrepleguem a la mainada;
gas a fons cad’ habitant va cap a casa.

Tractor, tractor, tractor, tractor,
el bou de pau, el bou etern,
company vital, company etern!

El tractor biològic, tractor del futur. És un biomecanoide. Il·lustració de Ferran Recio Calderó feta expressament per a l'Oda al tractor. Tècnica: només Photoshop.

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: tractor, traktor, Трактор, ode to the tractor, ode an den traktor, estrofa, antístrofa, èpode, strophe, antistrophe, poesia ciberpunk, cyberpunk poetry, literatura dialectal, rural cyberpunk, dialectal literature, biomecanoide, Биомеханоид, bioroide, bioroid, ciborg, cyborg, futurisme, futurismo, futurism, utopia futurista, fturist utopia, ciència ficció, ciencia ficción, science fiction, economia rural, rural economy, pensament contemporani, sociologia, pensamiento contemporáneo, sociología, contemporary thinking, sociology, evolució social, evolución social, social evolution, literatura utòpica, utópica, utopic literature, diacronia, diacronía, diacrony, distopia, distopía, dystopia, il·lustració, art, pintura, disseny, ruralisme, ruralismo, ruralism

Nem a fer un volt a la vall de Campmajor per veure cum parla cadascú (primer tros)

El Pla d'en Pujol am' vaques i un fil de la tracitat

A'b aquet escrit obrirem un claix nou, que li'n direm de sociolingüística. È' un trebai que som fet fa pa' gaire. Vaig 'nar a Falgons i a Sant Miquel i vaig parlar am' la gent; els hi vaig fer preguntes. Després vaig pensar i ne vaig treure conclusions. Ho vaig escriure tot am' català 'stàndard i ho vaig donar a l'Universitat per servir de trebai de l'assignatura de sociolingüística. A vosatres a-us-a servirà cum una 'ntrada a la vall de Campmajor, unt-a hi ha Falgons, perqu' ès escrit cum si 'l que lligeix no hi hgués estat mai.

Les penyes de Golany a la tardor
a'b un primer pla d'abres de tots colors
entre el castell i Cal Sabater

Cum qu' è' un trebai un xic científic, l'ortografia que faré servir serà difrent. Començaré un' atra investigació d'ortografia. No patiu: serà mé' fàcil que 'questa am que 'scric ara mateix. Serà un pas més cap un objectiu que mentres som nat escrivint aquet blog som vist que 's hvia de 'conseguir: que 'l català 'stàndard de l'Institut d'Estudis Catalans tingui una versió que reculli la saviesa qu' ha 'conseguit el català septentrional de transició (falgoní), cum la tenen el català nord-occidental o 'l valencià. Primer hviem de fer una 'sprimentació, qu' è' lo que fem aquí 'quet blog, i després mirar d'acostar-la l'estàndard.

Aquest' è' una manera de fer que 'l catalans de les comarques settentrionals no se'n descuidin del seu català ancestral i 'l canviïn per un estàndard i encara menos per un mal estàndard. Ara de moment tot va malament: se'n descuiden de la llenga dels avis. Aquesta versió del català estàndard am' tinys de settentrional podé no 'gradarà ningú pró ès igual: farà pensar n algú, cosa que sí qu' ès important.

Aixís è' que parlarem de cum se troben sociolingüísticament per 'llà dalt a la vegada que comencem a 'sprimentar l'estàndard settentrional. L'ortografia d'aquet escrit no us-a la prengueu pas cum a definitiva, només è' pr' acostâ-s' un xic a l'estàndard, pró 'ncara ben ficats en l'escriptura dilectal, aixó vol dir que 'ncar' è' pa' la meua proposta d'estàndard settentrional.

La recta del Pla d'en Pujol pujant a Falgons
am' les penyes de Golany i les de Muntné

Introducció

P'r orientar aquest trebai, hvíem escrit un primer projecte esquemàtic d’una investigació que volríem que fos acomplerta en el futur. Al projecte que hvíem fet, planejàvem d’estudiar-hi la societat de la vall de Campmajor i la de Mieres; tant l’actual cum la dels anys qoranta. Volíem localitzar i descriure les xarxes de relacions personals que constitueixen aquestes societats, amb la inspiració presa dels trebais de Labov. L’objectiu final de tota la feina era compenre mellor el canvi lingüístic que es produeix i s’ha produït a la vall de Campmajor. L’estudi de la societat dels anys qoranta ens huria ajudat a entenre l’actual, i la comparació de la vall de Campmajor amb Mieres ens hgués sigut útil per descriure més bé totes dugues societats.

En aquesta primera collita de dades que hem fet, hem pogut dedicar'ns-a només a la vall de Campmajor i al moment actual, tot i que els informants ens han donat algunes dades sobre Mieres i sobre el passat. Les conclusions que presentem en aquest informe, ja poran donar algunes orientacions vàlides per poder fer estudis posteriors.

La variant lingüística que volem estudiar ès l’anomenada català septentrional de transició, una variant pròpia de les comarques gironines i dels Pirineus, que abasta i inclou la Cerdanya. Aquesta variant se trob en recessió des de començaments del segle xx, però especialment des del retorn de la democràcia, a finals dels anys setanta.

El Pla d'en Pujol amb les penyes de Golany al fons

Presentació del territori d’estudi: la vall de Campmajor

Mapa tret de municat.net

Aquest del cim ès el mapa de municipis de la comarca del Pla de l’Estany. El nom de la comarca ja diu que es tracta d’una plana, però hi ha una única excepció: la vall de Campmajor, situada a l’occident de la comarca, que constitueix el primer contrafort de la Garrotxa.

La vall de Campmajor coincideix amb el municipi de Sant Miquel de Campmajor, que està format de diverses poblacions la més grossa de les quals ès Sant Miquel de Campmajor. Les altres són Briolf, Falgons, Sant Martí de Campmajor i Ventajol. L’estructura urbanística ès sempre la de cases disseminades. La vall tenia, l’any 2006, una població de 218 habitants, una superfície de 33’2 Km2, i una densitat de població de 6’6 hab./Km2; una densitat realment baixa, situada entre les d’Islàndia i Noruega, les més baixes d’Europa, o comparable a la de la comarca del Pallars Sobirà, la més baixa de Catalunya. Si la comparem amb la d’altres municipis de Catalunya, en trobaríem unes qontes de més baixes. Si considerem, en canvi, els municipis que l’envolten, sí que la trobem entre les més baixes, ara bé, aquests municipis veïns de baixa densitat no són valls conreubles i àmplies cum la de Campmajor, sinó municipis formats per muntanya, cum Sant Ferriol. Així doncs, la vall de Campmajor ès un cas peculiar d’èxode rural en una vall ben comunicada, de baixa altitud i altament conreuable.

Cal Sabater, masia pitita de 1740, tal cum ès ara

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: Sociolingüística, sociolinguistics, normativització, estandarització, estàndard polimòrfic, normativización, estandarización, estándar polimórfico, polymorphic standard, William Labov, micro sociolingüística, ortografia, ortography, ortografía, societat rural, sociedad rural, rural society, relacions personals, relaciones personales, personal relationships, activitat social, actividad social, social activity