“Com serà el mar,
Serà blau i gran com diuen,
Serà vritat?”
(Mariner de terra endins. Havanera de
Narcisa Oliver i Josep Bastons)
Sembla que des de Falgons poc que conti qu’hi sigui o que es vegi
el mar que don a-n alguns tot lo que els fa nar tirant.
No s’ha de ser gota savi per veure qu’hi fa moltes coses.
Passa am prò en el costum qosibé cum si no hi fos.
Pró el caçador de bolets qon s’enfila en alguna muntanya,
maco botó de la vall, veu allí’nllà flotar el mar
Cum un núvol que porta el pescadors que trebaien
entaforats allà dins; molls cada dia, pró vius.
Passa qon l’aire es fa transparent, pró si no, tot se tenca;
es veu la vall i re més i el pensament va tot sol
a cadascú p’r un-te més bé li vé i aixís un món aixeca.
Pró bé que en mengen de peix. El de riu l’han avorrit.
o han avorrit de pescà’l; netejà’l per tan poca vianda.
Plou tot sovint sobre el camps i el boscos creixen tot sols.
Sense morí’s pot segar cad' istiu i a l’hivern nar a cacera.
La terra encara don prou. No è perquè el mar ès a prop?
El falgonins bé que han nat a la vora del mar en viatges
amb tot el poble podé, o a celebrar el casament.
S’han acostat a les ones i el peus han posat en remuia.
Molt atrevits són aquells que a alguna barca han pujat.
Gaires estones no s’hi estarien, no mar endintre.
Poc a la vida en el mar remuiarien el peus;
remuiarien els uis mé’ sovint des de les carboneres.
“Gràcies a Déu que hi ha mar!” Pensen els uis remuiats
mentres s’afanyen perdent la memòria a caçar les tasqueres
i a tornar un atre cop a mirar cum solen fer
fins sap qon que poran retroba-se b’el mar des del caires.
A-hi ha un pact’ignorat entre gent de terra i mar.
Paraules clau, palabras clave, key words: Elegia, elegía, elegy, dístic elegiac, dístico elegíaco, elegiac distich, distique élégiaque, Carles Riba, la sirena se'n feu un xic ençà i un xic ençà el pastor de la muntanya
29 d’ag. 2007
Què quedarà?
Pors engegats i senglans
ara s'han entremesclat;
i si ès anyada de glans,
bé prou qu'huran gudaiat.
A-n'hi han tan de ramats
cum de caçadós n'hi han.
Un trobs camins afressats?
Guilles i gotlles què fan?
Un són ara el llars aigats?
Fures i llebres què fan?
No tenim tan cum abans,
prò aqui 'ncar' hi vivim bé
i cum que el cèntims són pans
gordem tasquer' i cellé.
Qon d'anys que ha vist a passar
l'obi 'm l'iclèsia a davant!
Qonta gen hi ha nat passant,
tret la set, nat a aburà.
Doncs no tanta cum n'ha vista
el vellaner del costat;
i poc que ha de fé-la trista
saber que l'obi è comprat,
que el va comprar el sabaté
fent-ho a mijes ab en pont
i durarà allà sap qon
i molts hi trobaran bé.
I totes les coses d'abans,
unt-a són? qon duraran?
S'han perdut o es perderan,
prò de veis cum que n'hi ha tans
i gorden a dintre el cap
coses que ningú sap,
escoltem-els-a nosatres
i gordem-els-a per d'atres
que podé les gordaran.
Paraules clau, palabras clave, key words: poesia popular, estrofa popular, popular stanza, popular poetry, elegia, elegía, elegy, ubi sunt, guatlla, fura, porc senglar, quail, guilla, zorra, fox, llebre, liebre, codorniz, hare, jabalí, hurón, ferret, boar
ara s'han entremesclat;
i si ès anyada de glans,
bé prou qu'huran gudaiat.
A-n'hi han tan de ramats
cum de caçadós n'hi han.
Un trobs camins afressats?
Guilles i gotlles què fan?
Un són ara el llars aigats?
Fures i llebres què fan?
No tenim tan cum abans,
prò aqui 'ncar' hi vivim bé
i cum que el cèntims són pans
gordem tasquer' i cellé.
Qon d'anys que ha vist a passar
l'obi 'm l'iclèsia a davant!
Qonta gen hi ha nat passant,
tret la set, nat a aburà.
Doncs no tanta cum n'ha vista
el vellaner del costat;
i poc que ha de fé-la trista
saber que l'obi è comprat,
que el va comprar el sabaté
fent-ho a mijes ab en pont
i durarà allà sap qon
i molts hi trobaran bé.
I totes les coses d'abans,
unt-a són? qon duraran?
S'han perdut o es perderan,
prò de veis cum que n'hi ha tans
i gorden a dintre el cap
coses que ningú sap,
escoltem-els-a nosatres
i gordem-els-a per d'atres
que podé les gordaran.
Paraules clau, palabras clave, key words: poesia popular, estrofa popular, popular stanza, popular poetry, elegia, elegía, elegy, ubi sunt, guatlla, fura, porc senglar, quail, guilla, zorra, fox, llebre, liebre, codorniz, hare, jabalí, hurón, ferret, boar
14 d’ag. 2007
Litertura Dilectal Catalana
A-n'hi ha de litertura 'scrita 'm' dilecte al països un s'hi parla català? Qosibé 's poria dir que no. È' molt estrany trobâ-n'hi. Almenos jo 'n sóc vist pa mai. È' vritat que 'tzisteixen escrits de dilecte; pr'etzemple le' Rondaies Mallorquines de Mossan Alcover. Pró 'xó è' un trebai d'antorpologia pa de litertura. Podé 'quet è' l'escrit d'antorpologia que té mé' litertura, 'xó sí. È' molt estrany, ampró, que no hi hagi hgut cap mallorquí o valencià que no hagi volgut fugir de la llenga 'standard. Am' tant de valencians cum a-hi ha que no volen seguir l'estandard que es va fer Catalunya! Ja ho crec que n'hi deu hver d'aquets escrivents de dilecte, pró deuen ser molt amagats en vist els atres.
De litertura dilectal n'hi ha per tot: a Itàlia molta, a Alemanya tabé, a França Déu n'hi do, i a 'Spanya tabé, pró molt menos; sobretot al països de llenga aragonesa, al de lleng' Asturlleonesa, al de llenga gallega, al de llenga 'stremenya i al de llenga 'ndalusa. Donc algun nusos per nar veure 'lguna fuia d'internet per fê's una primer' ideia de lo que hi ha.
Perquè no hi ha litertura dilectal al països de llenga catalana? Vaig començar contestar 'questa pregunta al primer 'scrit d'aquet bloc, pró ar' ho faré mé' bé. È' perquè la mena de llenga que la gent important han triat i han escampat a per tot è' un estàndard a-perparat per fê'l servir de llenga nacional. Fer 'quet estandard, cum ja vad dir, è' una cosa bona per fer la llenga forta, que no es barregi ''b el castellà i que no 's mori.
Si no hguessen fet aquet estandard ara la llenga catlana se fria servir molt menos, seria molt mé' dèbila 'punt de morî-se, i cadascú la fria servir cum a ca seu. Tot aixó vol dir que hi huria molta mé' litertura dilectal que pas ara. 'Xó è' lo que 'ls hi passa Franç', Itàl'' i 'Lemanya: el seu dilectes i pitites llengues, si 'ncara viuen, tenen bona litertura, pró el próleg d'un llibre de litertura dilectal d'Itàlia deia que la preciositat del seu poemes són el seu cant de cigne. Més enllà podé nomé' 'ls hi queda la mort. Qui sap si les maneres noues de pensar giraran les arades.
Pró 'quet països que tenen litertura dilectal no hi hvia pa cap prill que la seua llenga 'standard es moris i, sobretot, no tenien pa ningú per baraiâ-s'hi. El Francès té pa ningú; el català té el castellà. Cum que no 'ls-a pretava rè prillós, aquet països no varen afogar ben bé la litertura del seu dilectes. Al països de llenga catalan' è' 'l revés: a-hi ha prill de morî-se! A-hi ha una baraia! I per poder gontar la baraia la litertura del dilectes ha quedat estabornida. Per baraiâ-se ''b una llenga nacional s'ha de fer un' atra llenga nacional.
Al cap de molt d'anys de baraia es veu qui gonya: el castellà. El català gonta, pró va reculant aplàusit. Només cuidâ-se de l'estandard fa fort al principi i juda a gontar, pró ''b aixó n'hi ha pa prou perquè, ja ho deia jo 'l primer 'scrit, l'estandard è' buit, sense 'rels, plè d'estriotips, d'unes esquerdes pr'unt-a s'hi fica 'l castellà i va 'fogant la llenga. I un són les fonts de la llenga? Al dilectes! È' per 'xó que cridoc a per tot: dilectofons del món, ajunteu's-a!
Poc-a vui nomé' 'nsenya 'l costat del cop de punys entre dugues llengues, perquè no són pa les llengues soles, è tota la cultura del món que pot nar mé' bé. La cultura del món ha de tenir 'rels a baix de tot, el peus a terra, i lo més enavall de tota la cultura, que pot servir de terra, è' la cultura de les famílies, pa la de les nacions. Primer la cultura de cada família, amprés la de cada pobble, i al final la de tot l'estat, si è' que 'tzisteix. Pró no parloc de la família sola, parloc de la cultura de cada família, que ve de molt enradere, que ve d'antany, pró que mira endavant, que vol un demà nou, un demà canviat, i a la vegada que no 'xeca cap casa, si no è' enrecordant-s' un xic de cum ho feien abantes.
Literatura Dialectal Catalana, Antropologia i literatura, Iliada, Mahabarata, Eneida, Carles Riba, Elegies de Bierville, Rondalles Mallorquines, Rondalla, llengua andalusa, andalús, andalú, andaluz, llengua Extremenya, Estremeñu, Castúo, llengua estandard, llengua nacional, conflicte lingüístic, bilingüisme, transmissió tradició, contacte de llengües, Pimontès, Llombard, Antropología, Elegia, Leyendas, lengua estandard, lengua nacional, conflicto lingüístico, bilingüismo, transmisión tradición, contacto lingüístico, Lombardo, Piamontés, Anthropology and literature, Elegy, Iliad, Aeneid, fairy tales, Majorca, Andalusian, Standard Language, Dialect literature, national language, linguistic conflict, language contact, bilingualism, tradition transmission, Lombard, Piedmontese
Paraules clau, Palabras clave, Key words:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)