Porta

Au Maria! Deia ‘l que ribava. I vegades abantes o vegades mé' tard el de la casa contestava: au Maria! Allavontes ja venia: qui hi ha? o què feu per ‘qui? I aqui n’aquesta Porta lo qu’hi ha primer són ganes d’escriure ‘m’ dialecte i desseguida; encara que ‘questa llenga tan maca encara no tingui un escrit molt i molt bo, qu’è lo que ‘s mereix.

Muntanya de Golany, que 's veu des de tota la Vall de Campmajor

Els escrits que hi-hurà ‘qui seran un xic mal xirgats perquè l’escrivent, qu’è l’amo de la casa, tot just ara comença a ‘scriure ‘m’ la seua llenga; i è' per ‘xó qu’ha volgut escriure ‘lguna cosa: pr’apenrre’n. I vol escriure coses de moltes menes; perquè ‘s vegi que ''b aquet dialecte ‘s pot escriure i xerrar de tot: es poria fer servir al parlament (l’europeu o qonsevol atre), al diari, a la televisió, a colègit i a l’universitat, al congressos; es poria traduir l’Odissea en vers, o la Bíblia, o el Quijote (‘'b un piti’ pobble de la Manxa que té un nom qu’ara no me’n vui enrecordar, fa pa gaire tems qu’hi vivia un hidalgo...); o tabé ‘s poria ‘scriure a internet i fer un bloc, qu’è lo mé’ fàcil i è' pr’unt ha volgut començar l’escrivent.

A n-aquet bloc hi volrria ‘scriure un xic de tot, pró sobretot coses de pagès, tan de la llenga cum de la vida o del tocoms. Començarem sovint des de Falgons, el pobble unt-a viuen des de sempre els avis de l’escrivent, i després irem al mediterrani i a la Penínsul’ Ibèrica i a tot Uuropa i encara mé’ lluny, per trobar-hi llengues i gent. Pró no xerrarem pa nomé’ de pagès, sinó tabé de vila i de qonsevol tema que’ns vingui bé. No serà pa un bloc personal cum aquet’ que semblen diaris íntims, pró sí que serà un bloc d’opinió personal, sempre que pugui, contrastada i metódica. A més a més, no m’esforçaré pa gaire a fugir d’alló que’n diuen “deformació professional” i, cum que trebaioc am’ lingüística, ‘xó ‘s notarà.

La llenga catalana fa molt d’anys, ja qon hi hvia ‘n Pompeu Fabra, que qosi nomé’ l’estudiaven per fê-la ‘stàndar i que tothom la sapigués; i ara ‘ncara fan igol. I això è’ molt bó, prou que sí, i per ‘xó ‘ls hi diguem moltes mercès a tota ‘questa gent qu’ha dedicat tanta feina a fer el català ‘stàndar i a ‘nsenyâ’l a tothom. Sense ‘xó la llenga catalana seria molt dèbila i els que la parlen no tinrrien cultura. Pró, per molt qu’hagin fet tota ‘aquesta gent, a-hi ha una cosa que no è’ gota bona: sense volguer molta gent, i sobretot el mé’ joves, ja nomé’ xerren cum si fossen llibres, senyors de Barcelona o locutors de TV3; i aixó vol dir que deixen la llenga catalana sense ‘rels, sense fonts i sense peus.

Els entesos diuen que ‘l dialectes són la realisació local de la llenga, pró ‘xó no è’ pa vritat; è’ la llenga qu’è’ la realisació no local del dialectes, perquè són el dialectes que són les arrels, les fonts i el peus de la llenga. Primer etzisteixen ells i després, gafant-els amb ells se fa la llenga. Ja fa molt de temps qu’hem taiat el camins que ens-a menen al dialectes, que gorden la saviesa de mil d’anys; i ara ens-a poriem quedar cum si no sabéssem re de nosatres mateixos. È’ vritat que la naturalesa de la llenga è’ gordar coses, pró no ‘n gorda pa gaires am’ cent anys; ne tarda mils a gordar-ne prous. Si només tinguéssem l’estandar tardariem mil d’anys a tornar a fer una llenga tan sabia cum la que teniem al dialectes.

Aquet bloc è’ un etzempl’ a dintre la llenga catalana d’unes ideies que són a molt de puestos del món i que, gràcies a la globalitsació poden gafar força i escampâ’s a per tot. A-hi ha d’haver un canvi d’ideies que faixi ‘spavilar ‘l dialectes: tabé ‘l colègits i les universitats, que són un del responsabbles mé’ grossos.

Paraules clau, palabras clave, key words: internet, globalització, blogosfera, introducció, globalización, introducción, introduction, globalization, presentació, presentación, presentation, mas, masia, masada, arquitectura rural, catalan rural arquitecture