22 de jul. 2007

Porta

Au Maria! Deia ‘l que ribava. I vegades abantes o vegades mé' tard el de la casa contestava: au Maria! Allavontes ja venia: qui hi ha? o què feu per ‘qui? I aqui n’aquesta Porta lo qu’hi ha primer són ganes d’escriure ‘m’ dialecte i desseguida; encara que ‘questa llenga tan maca encara no tingui un escrit molt i molt bo, qu’è lo que ‘s mereix.

Muntanya de Golany, que 's veu des de tota la Vall de Campmajor

Els escrits que hi-hurà ‘qui seran un xic mal xirgats perquè l’escrivent, qu’è l’amo de la casa, tot just ara comença a ‘scriure ‘m’ la seua llenga; i è' per ‘xó qu’ha volgut escriure ‘lguna cosa: pr’apenrre’n. I vol escriure coses de moltes menes; perquè ‘s vegi que ''b aquet dialecte ‘s pot escriure i xerrar de tot: es poria fer servir al parlament (l’europeu o qonsevol atre), al diari, a la televisió, a colègit i a l’universitat, al congressos; es poria traduir l’Odissea en vers, o la Bíblia, o el Quijote (‘'b un piti’ pobble de la Manxa que té un nom qu’ara no me’n vui enrecordar, fa pa gaire tems qu’hi vivia un hidalgo...); o tabé ‘s poria ‘scriure a internet i fer un bloc, qu’è lo mé’ fàcil i è' pr’unt ha volgut començar l’escrivent.

A n-aquet bloc hi volrria ‘scriure un xic de tot, pró sobretot coses de pagès, tan de la llenga cum de la vida o del tocoms. Començarem sovint des de Falgons, el pobble unt-a viuen des de sempre els avis de l’escrivent, i després irem al mediterrani i a la Penínsul’ Ibèrica i a tot Uuropa i encara mé’ lluny, per trobar-hi llengues i gent. Pró no xerrarem pa nomé’ de pagès, sinó tabé de vila i de qonsevol tema que’ns vingui bé. No serà pa un bloc personal cum aquet’ que semblen diaris íntims, pró sí que serà un bloc d’opinió personal, sempre que pugui, contrastada i metódica. A més a més, no m’esforçaré pa gaire a fugir d’alló que’n diuen “deformació professional” i, cum que trebaioc am’ lingüística, ‘xó ‘s notarà.

La llenga catalana fa molt d’anys, ja qon hi hvia ‘n Pompeu Fabra, que qosi nomé’ l’estudiaven per fê-la ‘stàndar i que tothom la sapigués; i ara ‘ncara fan igol. I això è’ molt bó, prou que sí, i per ‘xó ‘ls hi diguem moltes mercès a tota ‘questa gent qu’ha dedicat tanta feina a fer el català ‘stàndar i a ‘nsenyâ’l a tothom. Sense ‘xó la llenga catalana seria molt dèbila i els que la parlen no tinrrien cultura. Pró, per molt qu’hagin fet tota ‘aquesta gent, a-hi ha una cosa que no è’ gota bona: sense volguer molta gent, i sobretot el mé’ joves, ja nomé’ xerren cum si fossen llibres, senyors de Barcelona o locutors de TV3; i aixó vol dir que deixen la llenga catalana sense ‘rels, sense fonts i sense peus.


Els entesos diuen que ‘l dialectes són la realisació local de la llenga, pró ‘xó no è’ pa vritat; è’ la llenga qu’è’ la realisació no local del dialectes, perquè són el dialectes que són les arrels, les fonts i el peus de la llenga. Primer etzisteixen ells i després, gafant-els amb ells se fa la llenga. Ja fa molt de temps qu’hem taiat el camins que ens-a menen al dialectes, que gorden la saviesa de mil d’anys; i ara ens-a poriem quedar cum si no sabéssem re de nosatres mateixos. È’ vritat que la naturalesa de la llenga è’ gordar coses, pró no ‘n gorda pa gaires am’ cent anys; ne tarda mils a gordar-ne prous. Si només tinguéssem l’estandar tardariem mil d’anys a tornar a fer una llenga tan sabia cum la que teniem al dialectes.

Aquet bloc è’ un etzempl’ a dintre la llenga catalana d’unes ideies que són a molt de puestos del món i que, gràcies a la globalitsació poden gafar força i escampâ’s a per tot. A-hi ha d’haver un canvi d’ideies que faixi ‘spavilar ‘l dialectes: tabé ‘l colègits i les universitats, que són un del responsabbles mé’ grossos.


Paraules clau, palabras clave, key words: internet, globalització, blogosfera, introducció, globalización, introducción, introduction, globalization, presentació, presentación, presentation, mas, masia, masada, arquitectura rural, catalan rural arquitecture

7 comentaris:

RPA ha dit...

No es pa vritat que tots parlem com si vinguessim d'un barcelona. Tot i quan nem a la plaja has de vigilar perquè en baixan tants com n'hihà!

Lucila Mallart ha dit...

Quina il�lusi� veure realitzat aquest projecte! S'hi uneixen la feina que portes fent des de fa uns anys amb l'inter�s que hi ha avui dia arreu del Mediterrani i d'Europa (i segur que a altres llocs tamb� per la cultura dialectal. Espero que la globalitzaci� actu� com li pertoca i permeti posar en contacte aquest blog, aquestes idees i aquest escrivent, amb experi�ncies similars d'altres llocs. Per� nom�s haver arribat fins aqu� ja �s tot un �xit. Ara el falgon� ja t� literatura! Enhorabona!! :*****

Anònim ha dit...

Es força curiós aquest dialecte. Hi ha moltes coses que no he sentit mai, per exemple això de "mé" enlloc de més. O lo de "pa" que em sona de l'andalús però no a català.

Felicitats Falgoní ;)

Unknown ha dit...

Carambes! Doncs sí que la cosa ha sortit reeixida! Em pregunto si et porta molt d'esforç escriure en falgoní. Perquè moltes paraules són d'una lucidesa fantàstica, vull dir que les he sentit ben iguals i conec gent que les utilitza ben bé així (Uuropa, a-hi ha, etc.). Però tot i que no em sonen estranyes penso que em costaria escriure i que em sortissin totes així. Per tant, enhorabona! Passaré el bloc a qui cregui que li pugui interessar.

I per cert, petita crítica: què més volrriem que els joves (i els grans) xerressin com ho fan a TV3! (encara que a TV3 també diuen unes barrabassades!). Defensem el dialecte erò no ens quedem en el cofoisme de pensar que l'estàndard està anant ben dret i ufanós!

Salut i, novament, enhorabona!

Unknown ha dit...

Grazie per il link al "Blògh dål bårdügh"! Buon lavoro!

Renato

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Moltes mercès a tots els qui m'heu escrit! Tambè a aquells que simplement m'heu llegit.

Christian, ten' ró que no tots parlem com a Barcelona però és cert que cada cop es fa més.

Gràcies a la Lucila pels ànims, sense ella potser aquest bloc no hi seria.

Enric, el mé' es fa servir en segons quins contextos fonètics, igual que el pa', que és el pas de negació, ja ho explicaré a alguna banda del bloc més endavant.

Montserrat, sí que costa escriure en dialecte. Jo el tinc a l'orella d'haver-lo sentit dels avis però estic en aprenentatge continu. Tens raó que ja voldriem que tothom parlés com a tv3 i és que el dialecte té un doble desarrelament, respecte de l'estandard buit i respecte de l'estandard castellanitzat.

Prego, Renato, la verità é qu'al Blògh dål bårdügh é faszinante. Io desidero un blogh similare. Io voldreve conoscere altri blogh dialettali. Potreve consegliarmi qualcuno? Grazie di rispondere.

Unknown ha dit...

Non conosco altri blog sul dialetto e tutti scritti in dialetto, come i nostri. In Italia c'è qualche blog che parla di dialetto ma in un contesto in lingua italiana...
Ciao!

Renato