Vinga dir p'renostres

Goiteu, aquet cop el nostre 'scrit parla del p'renostre, allò que 'ms-a vàren ensenyar dir per resar. Ara 'ms el mirarem del costat de la llenga. Som trobat un llibre que parla de llenga unt hi deien aixó:

«La diversitat lingüística inclou altres aspectes: la diversitat de sistemes de categorització o conceptualització/segmentació de la realitat tal com és percebuda -i, per exemple, les diferents versions del parenostre en múltiples llengües ens ofereix un camp d'estudi especialment rellevant-».

Fuentes-Calle, Alicia. «Pregària i diversitat lingüística». A: Junyent Figueras, M. Carme. Llengua i acollida. Barcelona: Horsori, 2009. (Quaderns per a l'anàlisi; 27)

El p'renostre se pot trobar am' moltes llengues i l'han fet servir molt de cops els entesos per veure cum ne són de dif'rentes les llengues. Podé són les p'raules qu' hi són am' mé' llengues totes dif'rentes. Ara 'ms-a 'gradaria passar 'l p'renostre 'l falgoní. 'Llà Falgons poc el diuen pa' 'm' falgoní eh 'l p'renostre; el diuen am' el català tot estrany de resar. 'Qui farems la provatura de dir'l am' falgoní, pró ho farems de dugues maneres: primer canviarems nomé' la llenga i després mirarem d'escriure'l cum si Jesús el hgués fet esprés pel falgonins.

P'renostre 'm català de resar normal

Pare nostre, que esteu en el cel,

sigui santificat el vostre nom;

vingui a nosaltres el vostre regne;

faci´s, Senyor, la vostra voluntat,

així en la terra com es fa en el cel.

El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d'avui;

i perdoneu les nostres culpes,

així com nosaltres perdonem els nostres deutors;

i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,

ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

P'renostre 'm' falgoní

Pare nostre, que sous al cel,

sigui santificat el vostre nom;

vingui a nosatros el vostre regne;

faixis, Senyor, la vostra voluntat

aixís a la terra cum se fa 'l cel.

El nostre pa de cada dia

doneu-ens-el, Senyor, el dia d'avui;

i perdoneu les nostres culpes,

aixís cum nusatros perdonem els nostres deutors;

i no permeteu que nosatros caiguems a la temptació

ans deslliureu-nos de qonsevol mal.

P'renostre pel falgonins

Pare nostre que sous allà al cel,

que faixin sant el vostre nom;

que vingueu vos a mandar;

que faixin, Senyor, lo que vos volgueu,

tant a la terra cum al cel.

El pa nostre de cada dia,

doneu-ens-el avui, Senyor;

i perdoneu les nostres malifetes

aixís cum nosatros perdonem a-n els que 'ns en han fet alguna;

i no deixeu pas que al final ne fem cap;

lo qu'huriu de fer è' priva'ns-a de qonsevol mal.

Cotre coses de tractors

Vet aquit una foto de cap al 1972 que som trobat del tractor mateix que hi ha en una foto d'ara fa poc que ja hvia posat. Encara que la foto sigui 'm blanc i negre 's veu prou que 'l tractor è' nou. Goiteu la xemineia cum brilla i cum xoca el vermei de Massey-Fergusson a sota del sol que enlluerna a l'istiu: ara en canvi è' roveiada, les lletres esborrades i el motort brut de greix. Goiteu la foto de celebració i de triomf del nou amic-màquina.

Un xic d'história. 'Quet devia ser 'l tercer tractor de la vall de Campmajor (sense contar el que venia abans d'aquet que no va durar gaire). El primer devia ser un Ford i el segon un Lans. Qui tenia tractor llavontes el llogaven els atres perquè 'ls-a vingués a 'judar. 'Xis se varen gonyar un qon cèntims aquells que ne varen tenir primer, de tractor. Ja 'ls hi hvia costat cart per 'xo: quet de la foto va valguer 349.000 pessetes. N'hi hvia d'atres qu'ho deien d'un atre manera: en Sitjar, Déu l'hagi perdonat, tenia 'l mateix tractor i deia que l'hi hvia costat tretze vedells.

A-hi ha gent que diuen que 'quet tractor è' de l'any 1972: ja poria ser. I que 'ms-a roben les fotos: 'ms ès igol. Cum ja 's veu al llaç que som posat, aquet tractor è' fet a Barcelona. Les peces els-a feia Massey-Ferguson a Inglaterra pró 'ls-a muntava Ebro, marca que menava l'Estat d'aquell temps. Primer 'bans de la guerra havia sigut la Ford, després s'ho hvia quedat l'Estat i 'n hvien dit Motor Iberica, i després ne varen dir Ebro. Els de Massey-Ferguson tenien forces atcions d'Ebro i per 'xo feien tractes. Cap d'un temps aquestes atcions les va tenir Nissan, s'ho varen quedar tot i llavores el tractors ja no eren Masseys ni eren vermeis, sinó que eren blaus. A l'any 1980 varen plegar de fer tractors.

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: tractor, traktor, Трактор, economia rural, rural economy, pensament contemporani, sociologia, pensamiento contemporáneo, sociología, contemporary thinking, sociology, evolució social, evolución social, social evolution, disseny, ruralisme, ruralismo, ruralism, antopologia, anthropology, industrialització, industrialization, història industrial, industrial history, màquines agràries, máquinas agrarias, vehicle agrari, vehículo agrario.