Tabé películes

'Qui quet escrit obrims un claix nou, un de cine. Èh, que no us ho hguessu pensat mai que 'qui hi huria un claix de cine? No, èh que no? Jo tapoc. No m'ho 'sperava pas pró vaig trobar un prei o tres de coses p'r esplicar. Els de Xisca de Gardi ne saben mé' que pa' nosatros de cine. Començ'rems pe' la mé' veia de les películes que som trobat: Pandora and the Flying dutchman.

'Questa película a 'Spanya, am' castellà ne diuen Pandora y el holandés errante. A'b el català nostre 'xó es diria: Pandora i l'holandès que va perdut per 'quí 'n ell·llà. La varen fer l'any 1950 'questa película, i la persona mé' famosa qu'hi sortia era l'Ava Gardner, 'quella que tenia tanta 'nomenada. Pró per què ne parlems aquí d'aquesta película? Doncs perquè la varen fer a Tossa de Mar i perquè les primeres paraules que se senten a la versió original són am' català.

Tossa de Mar ès a dintre 'l bisbat de Girona i 'xó vol dir que 'llà hi parlen una mena de català septentrional de transisió. 'Ls actors de la primera 'cena de Pandora and the Flying dutchman són pescadors de Tossa de Mar de l'any 1950. Per què varen decidir de posar aquesta 'cena a la película? Devia ser un toc etzòtic, colorista. Si hguéssen sigut indígenes de l'Amazones que parlessen una llenga inventada comptes d'indígenes catalans els hi hgués servit igol.

Cum parlaven la gent de mar d'aquell temps? Aquí hi poreu veure un etzemple. Ara, no 'n feu pa' gaire cas: heu de pensar que 'ls pobres homes devien hver gravat la 'cena molt de cops i que 'staven cansats i se'ls hi 'ntrebancava la llenga. È' una situació molt artificial i no serveix d'etzemple de llenga real. A més a més, a-hi devia hver 'lgú que va fer el guió, i 'xó vol dir que la llenga hvia de ser menos espontània. Ara vurem el vídio i transcriurem el diàleg am' la nostr' ortografia. La nostra 'cena la tenims entre el minut 2 i el 2:25. Cap al final del vídio vurem cum a-hi ha balls i cançons de flamenco: Mar' de Déu cum ho barregen tot aquets americans! Sort que 'l doblatxe castellà d'aquell temps d'en Franco varen deixar 'quet tros am català, ben bé cum a l'original. Costa de creur'-ho i encar' podé è' l'edició d'ara 'm' dvd que ho han arreclat.



Pescador 1: Que creus que hi tenim a-n aquí, una ballena?

Pescador 2: Una manada de ballenes! Pere, vine 'judâ'ns-a qu'hem pescat una ballena.

Pere: Ah, jovent, si jo tinguera la vostra 'dat.

Pescador 2: Ja ho sabem ja que vares pescar una bota de vi i no pas peix!

Pere: Ahir vaig veure tant que vaig tancar la dona a l'eixida i me'n vaig emportar la truja.

A-hi ha coses estranyes a 'qui 'quet diàleg: el primer que è' neutre. Per què? L'espedient x, ampró, ès: per què en Pere fa sonar la r d'ahir i d'emportar cum si fos valencià i no fa sonar la de tancar? Ara traduirems el diàleg al falgoní i marcarems les difréncies amb lletres mé' negres.

Pescador 1: Què 't penses qu'hi tenims aquí, una ballena?

Pescador 2: Un ramat de ballenes! Pere, vine 'judâ'ms-a qu'hem pescat una ballena.

Pere: Ai, jovent, si jo tinguera la vostra 'dat.

Pescador 2: Ja ho sabems ja que vares pescar una bota de vi, pas un peix!

Pere: Ahir vaig veure tant que vaig tancar la dona a l'eixida i me vaig emportar la truja.

Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter, avainsana, avainsanat: cinema, Kino, cinéma, pel·lícula, entrevista, treball de camp, parla espontània, habla espontánea, trabajo de campo, enquesta, encuesta, sociolingüística, costa brava

Litertura dilectal a Finlàndia

Qui sabaria dir qontes llengues se parlen a finlàndia? El finès, esclar; el suec, tabé; i algú podé dirà el lapó: allà ne diuen sámi, del lapó. El lapons són aquella gent que viuen allà dalt de tot de la península d'Escandinàvia, tan a Noruega, cum a Suècia, cum a Finlàndia. A hi ha moltes menes de sámi molt difrentes una de l'atra. El sámi el parlen 2.500 persones a finlàndia, pró 25.ooo a tot Escandinàvia. Són pa' gaires.

Pró hi ha pa' nomé' 'questes, de llengues: a-hi ha la llenga del gitanos, el romaní, que ja se parla molt poc, no tant cum el sámi. Llavontes a-hi ha tabé totes les llengues fíniques que són més a prop del finès 'stàndard i que vegades ne diuen dilectes, a n'hi ha set de prencipals. Tabé hi ha unes atres llengues fíniques que la gent ja no ne diuen dilectes, pro nomé' per coses de política: el meänkieli, el carelià, el livvi, l'ingri i el kven. No 'ls-a 'splicarem pa' totes aquí.

D'aquestes llengues ne triarem dugues perquè ne tenim un llibres p'r ensenyar. Són el meänkieli i el finès del sudoest, de la ciutat de Turku. Les escriventes representantes d'aquet dos dilectes són la Rosa Liksom (1958) i la Heli Laaksonen (1972), dugues dones molt difrentes: a la Rosa no li 'grada que li faixin fotos, a la Heli li encanta. La Rosa 'scriu en dilecte perquè ho ha decidit per l'estètica i l'espresió, pró la Heli ho fa tabé per compramís social i 'ctivisme. Mireu cum se presenten a les seues fuies webs. Goiteu, un llibre de cadascuna:

Liksom, Rosa. Tyhjän tien paratiisit. Juva: Werner Söderström Osakeyhtiö, 1989.

Laaksonen, heli. Pulu uis. Runoja. Turku: Sammakko, 2006.

Goiteu: aquestes són les escriventes.

La Rosa

La Heli

Del llibre que us-a som ensenyat de la Heli Laaksonen, ne triarem un poema i el traduirem al català septentrional falgoní tal cum ems-a hvien demanat el nostres lligidors.

Lehm ja koiv

Mää tahro olla lehm koivu al.

Mää en tahro olla luav.
Mää en tahro oppi uut taitto-ohjelma.
Mää en tahro selvittä äit-tytär suhret.
Mää en tahro viärä sitä kirjet posti.
Mää en tahro soitta Kelan tätil.
Mää en tahro muista yhtäkän pin-koori.

Antakka mu olla lehm koivu al.
Viäkkä mu väsyne nahk
kamarim permanol, kakluni ette.

Heli Laaksonen (Pulu uis 2000)

La vaca i el bedoll

Vui ser la vaca de sota 'l bedoll.

Vui pa' ser creiativa.
Vui pa' 'penre 'l programa d'edició nou.
Vui pa' reglar 'l tractes entre mar' i filla.
Vui pa' dur 'quella carta a correus.
Vui pa' telefonar 'quella veia de la segurtat social.
Vui pa' 'nrecordâ-me'n de cap mé' codic pin.

Deixeu-me ser la vaca de sota 'l bedoll.
Porteu-me la meua pell cansada 'lla terra al cuarto,
a davant de l'estufa.

Versió d'Eduard Abelenda i Ari Korhonen


Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter, avainsana, avainsanat: poesia dialectal, literatura dialectal, suomi, suomalaisen, murre, murret, traducció, käännös, runo, runoja, dialectal poetry, finland,

'L dia vint-i-dos de juriol aquet blog va fer un any

Podé hgués sigut mé' maco fer 'quet escrit el dia vint-i-dos, pró 'qui no 'ms interessa pa' gaire qon fem els anys. De moment, no. Si us-a lligiu el primer 'scrit del blog podé vureu que hem complert lo que hvíem dit que volíem fer: volíem ensajâ'ns-a a 'scriure 'l català septentrional de transició de Falgons. Tabé volíem apenre coses d'atres llengues i dilectes, i més coses. 'Xó ja ho hem fet. A-hi ha atres coses que ems han quedat sense fer.

Pró 'xó cansa força. Al final ha costat. El blogs cansen. È' vritat que la mijana è' de menos d'un any. Pró 'm català segurament è' més alta. No us-a dic pas que plegarem, no, pró podé sí qu'irem més a poc a poc a fer 'ls articles, podé sí. 'Xó vol dir que ja us-a podeu avesar a fer servir 'l google reader. A radere d'un blog a-hi sol hver una persona, que tabé fa mé' coses, pa' 'scriur' i prou. Podé vol fer 'lgun atre blog sobre humanitats am' general.

Després de Nadal, aquí hi va hver forces lectors i molt de comentaris. Ja 'mpipa prou que si hi ha comentaris è' perquè l'escrivent del blog tabé comenta molt els atres. Ar' últimament no n'hi ha pa' gaires de comentaris. Què ho fa?

Si més no 'quet blog quedarà 'qui preparat per esplicar coses a qui vulgui. Tothom pot preguntar i comentar. I Déu n'hi do lo que j' hem fet: n'estem ben contents. El protsim escrit podé serà sobre les llengues i dilectes de Finlàndia. Irem per 'llà buscar llibres i a-us a 'splicarem lo que hguem après.

Ucraïna. Una novela am' gascó.

Leclercq, Joan-Marc. Ucraïna. Tolosa: Institut d’Estudis Occitans, 2006.

Qon vàrem nar a Tolosa, un del llibres que m'hi vaig comprar va ser 'quet. Me varen dir ui, lo gascon qu'ei hèra mauaisit! ui, el gascó è' molt difícil. Pró no, m'ho varen pa' dir 'm' gascó, primer perquè erems a Tolosa i allà hi parlen el llenguadocià, després perquè 'l botiguers no sabien ben gota ni d'occità ni de català: sort qu'era la llibreria occitana de la ciutat. Tapoc m'ho varen dir 'm' gascó perquè jo no 'n sabia. Ara puc dir que ne sé un xic, perquè ja som lligit el llibre. Me'l vaig comprar per 'xó, pr'apenr' un xic de gascó. Ara entenc mé' bé lo qu'escriu el company Joan deu Peiroton.

Ara us-a plantoc aquí sota lo que hi ha 'scrit a l'esquena del llibre.

Per l’an 1920, au bèth miei de la revolucion bolchevica, un joen jornalista anglés que serà mandat tau centre d’Ucraína tà realizar lo son tot purmèr reportatge. Que descobrirà un país esmiraglant de las granas pradas sauvatjas, traversat per las armadas rojas, blancas e nègras, on lo sens de l’istòria que sembra de se jogar a tot moment. Lo joen eròi qu’i encontrarà las populacions qui poblan las granas estèpas : Cosacs, Tziganes, Judius, aubarèus desadinerats, e qu’i passarà la soa batiada deu huec : purmèr long viatge capvath las granas vilas d’Euròpa, purmèras batèstas, purmèr vira-sang sentimentau.

Joan-Marc LECLERCQ que vasóc a Lille (Nòrd) en 1961. Poliglòt apassionat (especialista de las lengas eslaus) e musician de profession, qu’enregistrèc uns disques en lenga esperanto, puish qu’entrèc au Líber Guinness deus Recòrds 2000 per aver cantat 22 cantas en 22 lengas. Autor tanben d’un líber de conversacion sus l’occitan gascon, que demòra a Tornahuèlha hens la Gasconha tolosana.

Què us-a sembla? Primer s'ha de dir que l'escrivent è' pa' de gascònia, è' francès, pró un ciutadà exemplar, perquè 'pren la llenga que parlen allà unt ell viu. Durant tot el llibre 's nota la debilitat que té l'escrivent per les llengues: sovint hi surten cites en llenga orignal i amb alfabet cirílic i tot. 'Xó 'm 'grada des del costat sociolingüístic, que les llengues siguin vistentes i tal cum són, que 's vegi la varietat i la comunicació am' moments normals de la vida. Hi surten l'inglès, el francès, l'alemany, el polonès, el rus, l'ucraïnès, el jiddisch, el romaní i el romanès.

Ja es nota qu' è' la seua primera novela, perquè la novela no don pa' gaire, ni del costat narratiu, ni 'stètic, ni d'ideies. 'S veu que lo qu'intressa l'escrivent è' l'história, i cum podia viure a la guerra un periodista i la gent normal d'un pobble. Aixís, doncs, è' cum un documental. El narrador parla am' primera persona, i parla de vivéncies íntimes a vegades, cosa qu'huria de volguer dir que les inquietuds i la vida interior del protagonista guien la narració. Pró no è' pas aixís i lo que passa è' que la primera persona narrativa contrasta 'am la presentació del fets, perquè 'ls-a presenten cum qui ho veu des de fora, cum si fóssem uns que es goiten unes estampes d'história.

La novela è' bona pr'imaginar la guerra entre el blancs, el rojos i el negres després de la primera guerra mundial. È' bona pr'apenre cum se va viure 'lló - Ucraïna. La simpatia de l'escrivent è' pel negres, qu'eren els anarquistes, i tabé pel jueus, que varen patir molt aquella guerra i tabé la mala pau que hvia vingut abans. 'S veu que nar 'ncenre pobbles jueus, i matar i violar era cosa que passava sovint ja 'l temps del Zar.

'Questa novela us-a la conselloc, encara que del costat literari sigui pa' gaire bona, pró tabé s'hi aprèn, tan llenga cum cultura. Jo, p'retzemple hi som après que 'm' gascó seieu se diu plegatz la cama. L'avi diu que a mallorca deien prengui per ses cul, pró jo no m'ho caboc pa' de creure. A-us plantoc un tros de la novela, perquè ne pogueu fer un tastet:

Aqueth ambient deus calorós que'm brombèc un còp de mei los deus pubs d'en çò nòste e, gaireben per arreflèxe, un còp arribat au taulèr que comandèi ua bièrra. Tot lo monde que parlava hòrt en tot bracejar, shens de dobte de las pataquèras dab los Arrois o los Blancs. Que m'estèi atau ua bèra pausa, lo veire a la man, l'escuma de bièra au pòt, en tot espiar lo monde. Las caras, arrojas de calor e de plasèr, que lutzejavan tot a l'entorn de jo. Tad aqueth ahualh desparelhat de paisans, lo tornar en çò son arron de setmanas de combats crudes qu'èra ua escadença meravelhosa. Los poder tornar ténguer au braçat aus sons qui n'èran pas quitament solide de tornar véser un dia, tornar espiar la cotivada quin prava, tornar tocar la tèrra, aquò qu'ei lo paradís tad un portaesclòp aluenhat tròp longtemps. La gaujor simpla d'aqueths òmis simples qu'èra vesedera. Eths, qui sabèvan ne debèvan pas arren a degun, qui lutavan tà la lura tèrra e la lora libertat tot solets contra un adversari cent còps mei numerós, qu'aprofitavan un de las estonas rialas d'arrepaus e de relaish qui la vita los auherissèva. Qu'i avèva tamben hemnas, joenas e vielhas, qui gaudissèvan de la serada. Uas qu'èran apelhadas d'òmi e portavan ua arma. Qu'ei vertat n'i avèva pas cap estupalutz de las autoritats bolshevicas! Ua nueit de hèsta taus combatents. (pàg. 152-153)

paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter: literatura occitana, occitan literature, gascón, gascona, ucraïna, ucraine, ucrania, Україна, guerra, bolxevics, bolcheviques, bolsheviks, bolshevists,

El grup de caramelles (qort tros)

Grup de caramelles de Sant Miquel de Campmajor qon van a cantar per les cases

AVÍS: 'Quet escrit è' 'l tros que vé després d'uns atres escrits. Si ho voleu entenre tot mé' bé podeu lligir els atres capítols d'aquet trebai:
1. Nem a fer un volt a la vall de Campmajor per veure cum parla cadascú (primer tros)
2. El grups que som trobat a la vall (segon tros)
3. La colla de caçadors (tercer tros)

Ès una coral que canta les cançons tradicionals catalanes que ne diuen caramelles, pró tabé canta a la missa a vegades, sobretot si ès festa grossa, cum ès el cas d’aplecs i festa major. Actualment hi canten catorze persones, tot i que aquest nombre va variant. En algunes ocasions s’hi afegeixen tabé el nens. Llavors poden arribar a ser més de vint persones. El nucli del grup, pró, són els catorze adults, que ensegen un cop cada setmana. Els nens només ensegen en ocasions especials. Que hi siguin de quan es va fer el grup l’any 1996, hi ha tres persones: el director i dos homes de mitjana edat.

El cas del director del grup ès peculiar. Va començar a dirigir-lo quan tenia quinze anys, perquè li ho varen demanar, ja que era la persona que sabia més música de tota la vall. Actualment ja ha acabat els estudis de magisteri musical. Són membres del grup tabé, a més del director, el seu pare i la seu mare, un matrimoni (65 anys) d’una casa important del poble —ell va ser alcalde—, un altre matrimoni (65 anys), un regidor de l’ajuntament (60 anys), l’ alcalde actual —propietari de moltes terres—, dues dones, un pare (76 anys) i la seua filla, i els nostre informador, en J.E., d’uns quaranta anys. Ès especialment remarcable que les persones que viuen al poble pró no són catalanoparlants de la comarca no són en aquest grup.

Són vuit homes i sis dones, cosa curiosa, ja que a les corals, en general, sempre ès més difícil trobar dones que vulguin cantar, que no pas homes. L’explicació en aquest cas podria ser simplement la casualitat, o el fet que qosibé no hi hagi dones solteres i que el paper tradicional de la dona la faci estar massa lligada a la casa i ser més dependent. Recordem que es tracta d’un poble de cases disseminades.

Una diferència important respecte a la colla de caçadors és que a la coral hi participen tant homes com dones, cosa que introdueix noves variables sociolingüístiques. Segons Labov, el lideratge del canvi lingüístic, almenys en zones urbanes, és femení. Aquí, aquestes conclusions que ell recolza amb dades molt concretes, no les podem adoptar, per falta de proves. Sí que observem que, un canvi lingüístic liderat per dones s’estén ràpidament i amb èxit, ja que elles són les mares de la següent generació.

En les dones grans podem afirmar que hi ha una certa tendéncia a l’aproximació a formes prestigioses del llenguatge (l’estàndard, en certa manera). Aixó s’esdevé a causa de diversos factors socials. Principalment hi actua el fet que a les dones se’ls demanava un paper de submissió, aproximació i servei dels altres que les fa embellir-se tant en la presència com en les accions i les paraules. Aixó les fa adaptar-se a les maneres de fer de les persones que són prestigioses, o de les classes altes. No totes les dones tenien la mateixa capacitat, mitjans o interés de fer-ho, per la qual cosa es podien trobar, en un mateix poble, dones que actuessen de maneres diferents. Aixó encara ès cert per a totes les edats, tot i que hi ha una davallada grossa d’aquestes tendéncies en les generacions més joves, especialment en l’adolescéncia. L’evolució que facin aquestes joves serà molt important per al canvi lingüístic futur.

Era molt freqüent, segons ens explica C.M., que les noies pobres anessen a servir a altres cases, sovint de pobles més grans o ciutats, a canvi de manutenció i potser algun diner. En el seu temps, als anys quaranta, anaven a Olot, Banyoles i Girona. Allà hi podien aprendre les formes i paraules de la gent prestigiosa de la ciutat i imitar-les. J.P. i C.M. són marit i muller i presenten diferències en la manera de parlar. A més, ella mostra una manera de parlar diferent qont li parla a ell, que qon ho fa amb nosaltres. Podríem dir, potser, que l’home tendeix a adoptar només les paraules que li agraden i li manquen, mentre que la dona, ràpidament rebutja una paraula seua, si l’altra que no ho ès li sona més bé.

Tabé vàrem observar que D. Q., esposa de J.C., també de Sant Miquel, ha perdut qosibé tot l’accent del català septentrional, mentre que el seu marit el conserva. N’hem observat algun petit tret fonètic, solament. Fins i tot li hem sentit utilitzar la paraula «menys» en lloc de menos [mɛnus], cosa insòlita en la immensa majoria de dones de la seua edat a la ciutat de Banyoles. Després ens va explicar que era d’una de les cases més riques de Sant Miquel i que havia estat enviada, de petita, a estudiar en un internat de monges de Calella, on no es parla el català septentrional. Aixó explica moltes coses. Després va viure amb el seu marit a Banyoles, on ja fa molts anys que viuen.

Així doncs, al grup de caramelles hi veiem una societat més propera a la normal: amb homes, dones i nens. Tot i aixó, el grup de caramelles no ès un reflex exacte de la societat en general, esclar, sinó que s’hi crea una societat especial, altament familiar, pró amb elements de jerarquia social local. La relació familiar, juntament amb el fet de parlar, tots els integrants del grup, el català septentrional, aporta una manera de parlar amb més preséncia de la varietat local. De totes maneres, per a fer bromes, cadascú aportarà les seues innovacions, sentides aquí i allà. Les dones parlaran diferent si parlen al marit, que si parlen a algú altre. Els més joves parlaran diferentment entre ells que amb els més grans. Això passa tabé en la vida pública quotidiana: hi ha una distribució personal, podríem dir; la qol cosa significa que segons la persona a qui es parla, s’usa una o altra manera de parlar, inconscientment, esclar.

A dins del grup de caramelles hi ha, ocasionalment, nens. Parlem, doncs, una mica del lleu contacte que hem pogut tenir amb els nens a través dels informadors A.I. i N.I., que són dues nenes d’uns set anys. N.I. té més trets septentrionals que A.I., pró a totes dues se’ls veu, enmig d’un bon nombre de formes septentrionals, una preséncia de l’estàndard manifestada en detalls, que no trobaríem mai en un adult de la zona, i que són propis del registre més estàndard escrit, tals com «caramel», enlloc de [kər’mɛl], o «així» enlloc de [ə’ʃis]. Les causes d’aquesta presència de l’estàndard són difícils d’explicar en els nens, més enllà de la llarga exposició a l’estàndard a l’escola o davant del televisor.

A dins de cada nucli familiar hi ha tabé canvi lingüístic: els fills influeixen els pares i tots són influïts per l’entorn. El grup de caramelles només ès un element més, potser més actiu, per definir una manera de parlar al poble, que no ès exactament la mateixa a fora, en què alguns trets dialectals són mantinguts i els altres són canviats a poc a poc.

Si a la colla de caçadors parlàvem de bilingüització, al grup de caramelles hi ha més pluralitat i una manera de parlar diferent per a cada tipus de persona. Al grup de caramelles la diferència entre estàndard i septentrional no és tant taxativa, sinó que hi ha molts graus lingüístics entremig i, segons cada interlocutor, pertoca de situar-se en un grau o un altre. La colla de caçadors podria significar l’acolliment de l’altre i l’intercanvi amb ell; el grup de caramelles, podria significar la definició dinàmica del nosaltres.

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: cant, coral, cançó popular, bidialectalisme, bilingüisme, canvi de codi, canvi lingüístic, bidialectalismo, bilingüismo, cambio de código, cambio lingüístico, language shift, code switching, bilingualism, bidialectalism,

La colla de caçadors (tercer tros)

AVÍS: 'Quet escrit è' 'l tros que vé després d'un atre 'scrit. Si ho voleu entenre tot mé' bé podeu lligir l'escrit que fa cap, que se titula Nem a fer un volt a la vall de Campmajor per veure cum parla cadascú (primer tros) i tabé El grups que som trobat a la vall (segon tros)

Oficialment s’anomena Societat de Caçadors de Sant Miquel de Campmajor. Ès una societat integrada únicament per homes, des de ben joves fins a veis, tot i que la majoria sobrepassa els quranta anys. Està dividida en tres grups segons els animals que cacen: els que van al senglar, els que van a la pluma i els que van al conill. Aquests tres grups no tenen gaire relació entre ells en la pràctica quotidiana de la cacera: cacen en dies diferents i no hi ha persones que estiguin en dos grups. Cacen als municipis de Sant Miquel, Porqueres (una part), Canet d’Adri (una part), Sant Ferriol, i Camós. Tots són territoris limítrofs, excepte Camós. No tots els municipis tenen colla de caçadors. Cacen quatre dies a la setmana, dos dels qols són feiners, amb la qol cosa només hi poden assistir els jubilats i les persones amb horaris flexibles, cum ara alguns pagesos. Posarem una atenció especial a la colla de senglanaires, ja que ès la mé nombrosa i actiua.

Un dia de cacera de la colla de senglanaires segueix la seqüència següent: primer es troben un qonts per decidir unt se caçarà aquell dia, ja que cal delimitar la zona de cacera. Les persones que fan aquesta feina han de tenir un cert pes a la colla, i ser persones experimentades i de pagès. En segon lloc, cal que cada persona triï una parada, ès a dir, un lloc unt el caçador espera el pas de l’animal. Durant la cacera el caçadors es comuniquen per ràdio. Pot ser que un qonts se trobin en algun punt per fer comentaris. L’hora en què la jornada de cacera s’acaba no està fixada; cadascú plega qon vol i alguns pleguen qon se fa vespre. Hi ha una hora de plegar general, al voltant de l’hora de dinar, en què es va a escorxar i repartir el porc. Aquest ès un moment de trobada i discussió. Una bona part del caçadors dina a l’hostal. Després de dinar es fa una partida de cartes.

Hem dit que el caçadors se comuniquen durant tot el dematí per ràdio. La manera de parlar per ràdio no ès gaire diferent, en els aspectes socials i dialectals, de la manera corrent de parlar. Així doncs, cadascú hi parla tal cum ho sol fer habitualment amb el companys de colla. Tot i així, sí que hem de dir que es tracta d’un parlar funcional, més conscient i per tant, en segons quins moments, menys espontani.

La colla de caçadors ès un grup social complex unt, cum a totes les societats, hi ha jerarquies no escrites, prestigis, simpaties i antipaties etc. Hi ha tabé algun càrrecs necessaris per a la legalitat de la societat de caçadors, cum ara el president, el secretari etc. Val a dir, però, que a la colla de caçadors no hi ha cap membre de l’ajuntament. La cacera genera moltes ocasions de parlar, tant en les jornades de cacera cum en trobades fortuïtes, o a l’hostal, o en visites personals a casa d’un dels membres. Les converses poden ser llargues i entusiastes.

El nostres informadors han sigut J.P. i J.C., tot dos de la mateixa edat, al voltant de setanta-cinc anys. El primer ès un caçador que ha nascut i viscut sempre a la vall i té experiència. El segon té el càrrec de secretari de la Societat i ha nascut i viscut la infantesa i part de la joventut a la vall. Un cop casat, se va traslladar a viure i trebaiar a Banyoles cum ho varen fer tants cap als anys xixanta.

El nombre total de membres de la societat de caçadors ès actualment de vuitanta-un. Farem ara una llista de les poblacions en les qols resideixen i indicarem al costat de cadascuna, el nombre de persones de la colla que resideixen en aquella població.

Pla de l’Estany Sant Miquel de Campmajor 11 Porqueres 20 Banyoles 25 Fontcoberta 3 Serinyà 2 Cornellà del Terri 2	Garrotxa Mieres 1 Santa Pau 1 Olot 3 Sant Martí de Llémena 1
Gironès Girona 2 Salt 2	Empordà Figueres 2 Torroella de Montgrí 1
La Selva Fornells 3 Cassà 1	Maresme Arenys de Mar 1

Si ens-a preguntem ara qontes persones que no vénen de Sant Miquel hi són, en canvi, nascudes, vurem que són tretze i qosibé totes procedents de Porqueres i Banyoles. El gruix de les persones, segons veiem, vénen del Pla de l’Estany i, especialment de Porqueres i Banyoles. La raó d’això ès que són les poblacions més properes a Sant Miquel, amb més habitants, i unt varen establir-se qosibé tots els emigrants de la vall de Campmajor, algun del qols manifesten un vincle amb el poble qon participen de grups socials cum ara la colla de caçadors. Tabé ès veritat que moltes persones de la colla que no són nascudes a la vall, potser són fills o cònjuges de persones que hi són nascudes. La resta de persones que venen de pobles mé llunyans poden ser tabé familiars o amics d’atres membres de la colla i són aquestes relacions personals les que els atreuen cap a la colla. Molt del pobles de procedència del membres de la colla tenen tabé una colla de senglanaires, això indica que si no volen anar amb la colla del poble unt viuen, ès perquè prefereixen les persones de la colla de Sant Miquel o, en algun cas, perquè defugen algunes persones de la colla del poble de residència. Per altra banda, el fet que dugues persones puguin provenir d’una població aparentment tant deslligada de Sant Miquel cum ès Salt, no ès per atre motiu que el de ser aquestes persones pare i fill. Aquest ès un cas que es dona freqüentment.

Fem ara algunes interpretacions sociolingüístiques. Tres dels socis de la colla de senglanaires parlen habitualment castellà. Cum se pot explicar? Perquè són persones de fora de Sant Miquel a qui interessa la cacera i són amics o companys de feina d’atres persones de la colla. La Majoria d’integrants de la colla parlen el català septentrional de transició, tot i que ho fan en graus diferents. Tabé hi ha persones que parlen un català estàndard o bé un català influït pel castellà, però són un grup petit. Cadascú s’expressa a la seua manera, dins de la colla.

Així doncs, la colla està oberta a la influència de persones prou llunyanes, sociolingüísticament, del nucli rural de la vall de Campmajor. Ens hurem de preguntar si aquestes persones poden influir gaire el parlar de les atres persones de la colla. Podríem pensar que els atres poden valorar-los de tal manera que siguin influïts pel parlar d’ells.

Una persona de la colla que ve de Girona ès metge. Hem sentit dir a J.P., amb un cert orgull, que a la seua colla hi havia un metge de Girona i explica anècdotes de qon ell era a l’hospital i aquest metge el va afavorir a causa de la relació que tenien. La figura del metge es relaciona a la vall amb el tradicional metge rural que anava de casa en casa i tothom tenia en alta estima.

Però si aquest metge parla un català amb masses trets fonètics o idiomàtics castellans, o bé massa estàndard, les seues expressions no seran especialment benvingudes, ja que hem sentit comentar a J.P. que els presentadors de tv3 no en saben gaire, perquè utilitzen una certa paraula. Si aquest metge no coneix les paraules precises del camp de la cacera, o els coneixements tradicionals, potser serà ben valorat i tingut en estima, però es podria tendir a mirar-lo de manera paternalista.

D’aquest metge, una persona gran de la vall en podria adoptar, potser, una expressió divertida, elegant o precisa que no tingués equivalent en català septentrional, però no una que tingués equivalent. Igualment, la persona de la vall pot canviar una mica la seua manera de parlar qon se dirigeix al metge, però només en alguna paraula o expressió o formula considerada antiga.

Si prenem en consideració ara una persona nascuda a la vall però emigrada a Banyoles i amb un ofici que inclou l’atenció al públic, cum ès ara el de comerciant, administratiu o barber, veurem que si parla amb el metge utilitzarà formes lingüístiques més acostades a l’estàndard, i si parla amb el pagès de la vall assolirà graus força elevats de català septentrional. Aquest tipus de persona, coneix i utilitza totes dugues variants de manera funcional, amb consciència o sense; fa una mena de bilingüització. A l’estàndard tendeix a associar-hi l’educació i la cultura i al català septentrional, la familiaritat. El pagès està més orgullós de la pròpia varietat, probablement.

La persona forana, per exemple el metge, aprendrà paraules i expressions de la vall, però mai adoptarà formes morfològiques, si el seu contacte amb el català septentrional no va més enllà de la colla de caçadors. Així doncs, les persones que es veuen més influïdes, a la fi, són les que tenen capacitat per a la bilingüització, que són les mateixes que coneixen i usen el català estàndard, bé perquè han viscut fora de la vall, bé perquè són joves de la vall, que han fet l’adquisició de la llengua ja de manera bilingüitzada.

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: jabalí, bidialectalisme, bilingüisme, canvi de codi, canvi lingüístic, bidialectalismo, bilingüismo, cambio de código, cambio lingüístico, language shift, code switching, wild boar, bilingualism, bidialectalism, keiler, wildscwein, hunting, Jagd, Jägerei, caza, cacería

Unes coses i tabé llenga murciana

'L títol diu: unes coses. 'Questes coses són del blog mateix. A-us-a volia dir, per si no ho sou vist, que vaig posar un claix aquí al marge de la dreta del blog que diu: Escrits triats del blogs de l'enfilerada. 'Xó vol dir que de tota 'questa 'nfilerada de blogs am' llengues pitites que vaig posar tabé 'qui la dreta, jo ne lligeixoc un qons i si me semblen intressants, els-a poso junts en una fuia que trobareu si preteu al llaç que hi ha allà, que tabé us el poso aquí: escrits triats de l'enfilerada. 'Xis si teniu manra de mirar tot aquet feix de blogs en llengues estranyes, sabeu que no cal, que ja me'ls-a som mirat jo i que si confieu am que soc prou bon triador, podeu tenî'ls-a ja triats.

El segon tros d'aquet escrit è' pr'esplicar un descobriment si fa no fa de fa poc. È' que vaig descobrir la llenga murciana. Jo sabia d'un llibre (Llengües Ignorades), que hvia 'tzistit el murcià, pró poc-a sabia que 'ncar' etzistís i qu'hi hgués gent que l'escrigués.

Autors diversos. Coordinadors: Jordi F. Fernández y Gorka Redondo. Amics de les Arts i Joventuts Musicals. Terrassa. Editorial: Emboscall, Colecció Mnemòsine. Vic, Març de 2006.

El murcià è' una llenga am molt influéncia del català, i força de l'àrab. Té un substrat que 's parteix a miges am l'andalús, poria ser. Ho dic perquè fa 'l plural a'b obertura de les vocals, i té hrmonia vocàlica, cum l'andalús. No nomé' se parla a Múrcia, sinó un xic a tot volt, i té variants difrents.

A-hi ha una fuia web de lo mé' maco qu' hi ha que se'n diu Llengua Maere, que don moltes informacions i té forces trossos escrits am murcià. Goite-us-a-la!


Tabé som descobert un llibre 'm' murcià; un llibre ben estrany: è' una tradutció d'un llibre de versos d'una poeta de Cuba que 's diu Lucía Muñoz que 'scriu am castellà i l'han traduït al murcià i al francès; è' un llibre trilingüe: ara no vegis tu quina pulecra!

Muñoz, Lucía. Una mujer puede andar (Una muger pué pernear). Trad. Sánchez Verdú, Antonio i Martínez Torres, Francisco. Murcia: Ediciones Ambos Mundos. Copygraph, 2006.

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: antologia, múrcia, murcian language, lengua murciana, murciano

El grups que som trobat a la vall (segon tros)

AVÍS: 'Quet escrit è' 'l tros que vé després d'un atre 'scrit. Si ho voleu entenre tot mé' bé podeu lligir l'escrit que fa cap, que se titula Nem a fer un volt a la vall de Campmajor per veure cum parla cadascú (primer tros).

Grup de Caramelles de Sant Miquel.
Font: revista Golany del primer semestre del 2006.

Grups socials diversos a la vall de Campmajor

El grup autòcton ès el més ben assentat, malgrat que no ès majoritari i disminueix. Ès el grup dels nascuts a la vall, fills de persones també nascudes allí i són els únics que parlen septentrional. Considerarem part d’aquest grup també les persones provinents de municipis veïns que parlen septentrional i estan integrats al poble. Hi ha també un grup de persones que han comprat una casa de segona residència; n’hi ha que s’integren un xic i n’hi ha que no ho fan gota.

Hi ha també el grup de nouvinguts, grup molt heterogeni. Considerem nouvinguts tots aquells que porten un cert temps vivint permanentment a la vall. A dins d’aquest grup hi diferenciem els que s’integren i els que no. Entre els que no s’integren hi podem afegir els neorurals (allà anomenats hippies). Els teixits socials que formen aquestes persones van més enllà de la vall i són constituïts de persones del seu mateix estil de vida. Poden tenir relació amb algun veí concret, o bé tenir mínimes interactuacions en espais de comunicació social, però els seus teixits més sòlids són els propis. Hi ha persones que no es relacionen amb els altres, però atrauen grupets de persones al seu entorn: ès el cas de la petita comunitat evangèlica dels EUA, o bé d’un domador de cavalls alemany que convidava gent del seu país a treballar amb ell i a fer cursos, o bé la gent que viu al càmping permanentment o intermitentment.

Els nouvinguts que s’integren són aquells que participen de les activitats col·lectives, com els sopars organitzats per l’ajuntament, les festes del poble, les caramelles, la colla de caçadors. Aquests poden anar de tant en tant a l’hostal i tenir amistat amb diverses persones del grup autòcton de la vall. Segons A.N., l’acollida de la gent de la vall ès bona, més enllà de les malfiances habituals de les zones rurals. A.N. va ser convidada a sopar i va ser en aquella trobada quan es va formar un grup de persones, tant nouvingudes com autòctones, que es trobaven cada setmana per sopar i parlar. Malauradament, aquest costum que va sorgir espontàniament s’ha perdut.

Corporació Municipal de l'Ajuntament de Sant Miquel.
Font: revista Golany del segons semestre del 2007.

Els informadors

Els informadors amb els quals hem pogut parlar han sigut dotze. La informació d’uns ha sigut més abundant que la dels altres. Per fer la selecció dels informadors no hem fet servir cap sistema aleatori, sinó que hem parlat amb les primeres persones disponibles que hem trobat i hem pensat que ens podien informar, bé perquè han viscut a la vall, bé perquè han participat als grups que volíem investigar. La manera de collir les dades ha sigut finalment la conversa o l’observació participant. Malauradament, no hem pogut parlar directament amb ningú de l’ajuntament ni del grup de jugadors de cartes, encara que n’hem rebut informació indirecta. Ens referirem als informadors amb unes lletres: (J.P.), (C.M.), (J.C.), (N.C.), (G), (A.N.), (J.B.), (C.H.), (J.E.), (N.I.), (A.I.), (D.Q.).

Una mica d’atenció a les persones que ens han fet d’informadors. Hem tingut informadors que no parlen gens el català septentrional i altres que el parlen totalment, però els més interessants són aquells que el parlen a mitges. Entre aquests que el parlen a mitjes, hi tenim la gent gran que va anar a viure a Banyoles per una banda, i els joves de la vall per l’altra, que podríem començar a considerar a partir de cinquanta anys en avall. S’ha de dir que, a partir dels quaranta anys, hi pot haver gent que parli el septentrional en major o menor grau: dependrà de la posició social, que tot sovint pot variar depenent del lloc de la vall d’on es procedeix. Per exemple, si es procedeix de l’extrem de Falgons, hi ha moltes més possibilitats de parlar el septentrional, ja que a Falgons hi vivien, més apartats, només pagesos. J.P., C.M., G., i J.B. parlen totalment septentrional. Comentarem només els informadors que no el parlen totalment:

J.C. Home de setanta-cinc anys que va anar a viure a Banyoles des d’abans de casar-se. Ha fet estudis de comerç i treballat d’administratiu. Parla septentrional amb poc accent, però en la seva parla hi hem registrat algunes formes morfològiques i molts fenòmens fonològics del septentrional.

D.Q. Esposa de J.C., de la mateixa edat. Va estudiar en un internat de Calella. Procedeix d’una casa important de la vall. Gairebé no té accent septentrional, hem registrat un sol tret fonètic del septentrional.

J.E. Home d’uns quaranta-cinc anys. De família de pagesos. Pagès i artista. Actualment un 80% de la seua feina ès artística, però no sempre ha estat així. Ensenyament secundari. Va estudiar català a l’escola. Servei militar. Alguns viatges curts. Escriu la revista de la vall. Accent septentrional, alternança entre morfologia i fonètica del septentrional i de l’estàndard. Fenòmens fonològics del septentrional. Vol apropar-se a l’estàndard, perquè l’interlocutor ès jove i no ès de la vall i també pels temes artístics que tractem.

C.H. Dona nascuda a la vall, d’uns quaranta-cinc anys. Ha viscut més de la meitat de la vida a la vall. Ha viscut en zones de parla castellana. Casada amb home de parla castellana. Treballa a l’Hostal. Joventut rebel. Ensenyament secundari. Va estudiar català a l’escola. Poc accent, però fonètica i fonologia septentrional. Alguns trets morfològics. Expressions de la vall al costat d’expressions castellanes.

N.C. Dona entre vint-i-cinc i trenta anys. De Barcelona. Pares castellanoparlants. Estudis universitaris. Català estàndard correcte amb petita influència fonètica del castellà. Ha fet servir una forma septentrional. A.N. Dona d’uns seixanta anys, parla català central amb alta presència d’estàndard, fa més anys que viu a la vall i no utilitza cap forma septentrional.

Tant J.E. com C.H. i altres persones de la seua edat no poden evitar alguns fenòmens inconscients del septentrional, però intenten parlar estàndard segons els interlocutors. Són la generació bilingüitzada. Les nouvingudes N.C. i A.N. mostren una permeabilitat diferent davant del septentrional.

X Biketrial Pla de l'Estany.
Font: revista Golany del primer semestre del 2006.

Estudi dels grups d’activitats socials

La manera més ràpida i senzilla de localitzar xarxes de relacions personals va ser fer una llista dels grups de persones que es troben periòdicament per fer alguna activitat. Aquesta ès la primera llista que vàrem fer:

1. la colla de caçadors
2. el grup de caramelles
3. el grup de gimnàstica
4. l’ajuntament (no hi hem pogut accedir)
5. l’equip de futbol
6. el grup de jugadors de cartes.

Grup de gimnàstica de la vall de Campmajor.
Font: revista Golany del segons semestre del 2007.

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: Sociolingüística, sociolinguistics, William Labov, micro sociolingüística, ortografia, ortography, ortografía, societat rural, sociedad rural, rural society, relacions personals, relaciones personales, personal relationships, activitat social, actividad social, social activity, grups, grupos, mètode, método, method, enquesta, encuesta, survey

de boc' oreia de boc' oreia

Fa mé' de deu anys, qon estudiava la secundària, vaid demanar l'avi que me digués versos o me cantés cançons. M'ho vaig apuntar tot a'b un paper i ho devia dar a colègit cum un trebai. Aquell joc de poemes i cançons se va quedar embaumat a les baumes de l'ordinador. Fa poc dies que 'l som tornat a lligir i som pensat de posâ'l aqui 'l blog. Vaig començar a buscar l'internet aiam si trobaba alguna cosa sobre 'quell poemes i em som quedat parat de lo que som trobat. Jo no'm pensava pas que tinguéssem tot aixó a Falgons!

Tres poemes d'aquells eren romaços! Sí, romanços d'aquell' populars, ancestrals, que 's passaven de boc' oreia i de pares a fills. Som començat a mirar llibres de romanços i som vist que són molt intressants: un gruix molt gros de fantasia i de saviesa de la gent senzilla. L'avi 'ls-a va penre qon nava bosc a fer jornal a'b una colla d'homes. Ell era 'l mé' jove. Mentres trebaiaven un començava cantar la primera ¡strofa d'un romanço. Allavons tots junts el contestaven cantant la tornada. I després seguia cantant la segona estrofa 'quell mateix que hvia començat a cantar. A-hi ha molta gent de la generació de l'avi que sap pa' 'questes cançons. Es hvia d'haver nat a bosc aa'b el veis per sabê'ls-a.

De romanços a-n'hi ha a cents, i cada poble ne saben un qonts, a vegades parlen d'atres pobles i ciutats que són molt lluny. Aquet romanços deuen hver viatxat molt. A mi ja 'm hvia semblat que 'quell poemes que 'm hvia dit l'avi eren força ben fets, que no podia pas a-ser que 'ls-a hgués fet qonsevol. Els-a devien fer capellans o 'studiants o 'scrivents qu'ho feien sense dir 'l seu nom, per gonyar qotre monedes de l'impresor que 'l hi 'ncarregava o per passar l'estona.

Pró no només me va dir romanços, l'avi; tabé me va dir cançons i versos de totes menes. Aquí us-a n'ensenyaré un qonts; per començar nomé' 'l romanços. L'avi me'ls-a va dir a trossos. Qon pugui li daré cues de pança aiam si se'n recorda dels atres trossos. Som trobat el seu romanços al llibres, pró són un xic difrents, perquè cada romanço canvia d'un pobble a l'atre. A-us-a daré el de l'avi de Falgons i amprés el del llibre perquè tingueu tota 'ntera l'história qu' esplica cada romanço. Els iré 'mplenant si l'avi se'n recorda més. Si vosatros ne sabeu una atra versió o un atre tros digueu-m'ho i escriviu-el al comentaris!

El llibres que som goitat.

Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta, 1979, vol. 2, pàg. 523, 594.

Llorens de Serra, Sara. Cançoner de Pineda. Barcelona: Alta fulla, 1992, pàg. 75, 169.

Massot i Muntaner, Josep. (ed.). Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Memòries de Missions de Recerca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, vol. 6. pàg. 264, 270.

Milà i Fontanals, Manuel. Romancer català. Barcelona: Edicions 62, 1980.


Per un galant de muntanya

Si n’hi havia tres ninetes
i allí a dintre d’un jardí
i elles canten i s’alegren
passen el temps divertit
menos una que es diu Clara
que el seu cor sempre en viu trist.
Perquè no us alegreu Clara,
perquè no us alegreu un xic.

(...)

Qon va ser 'l replà de l’escala,
un infant li va venir.
I se’l mira i se’l remira
i qon lo 'n veu tan eixorit:
Ai! infant, si jo te llenço
no hi porà haver cel per mi;
i si jo te’n donc la teta
ja mai més trobré marit.

(...)

I si Déu no me la mata
jo me la 'n faré morir.

No ho feu pas aixó gran jove
no ho feu pas aixó per mi;
qu' ar' ho fariu amb ella
i un atre di' ho fariu amb mi.

Obra del Cançoner. Collit a Olot el 1925.

Cançoner de Pineda.

Cançoner de Pineda (atre tros).

L'avi me va dir que 'xó era una cançó. La som trobat al llibres am' molt de títols; a més a més del que l'hi som posat, qu' è' de l'Obra del Cançoner, a-hi ha el que li va posar Milà i Fontanals, qu' è La Jove i el Rei Moro, i el de Llorens, qu' è' La Proposició del Fill del Rei. Sembla que l'avi nomé' me ne va dir un tros. Falta sobretot la part final i tabé les tornades de la cançó, que l'avi no me ne va dir cap. Tapoc me ne va cantar cap; nomé' les va dir. Goiteu a les fotos que som plantat a per tot l'escrit, que vureu el romanço 'nter. Goiteu's-a bé les difréncies entre 'l romanç de Pineda i el d'Olot.

Mestre Joan

Déu vos gord mestre Joan,
gran botiga n’heu parada
de tupins valencians
i algun' olla envernissada.

(Tornada)
Jo que no 'n puc dormir la nit
sinó un xic la matinada.
Jo que no 'n puc dormir la nit
sinó la matinad' un xic.

¿Un te’n teniu la muller
que no en sigui per criada?
I el frares de sant Francesc
si me l’han enmanllevada.

Tretze dies, tretze nits,
i encara no me l’han tornada.
Si l’en tinc d’anar a buscar
li’n faré mala arribada.

(…)

¿Què te’n feien fer muller
que te n’hagin ben pagada?
Em feien rentar i cuinar
i també fer la bugada.

(...)

Obra del Cançoner. Collit a Sant Privat d'en Bas, el 1925.

Joan Amades. Collit a Reus, el 1925.

J' heu vist aquet romanço, de la dona de Mestre Joan. È' ben estrany qu' el tupins valencians arribin fins a Falgons! Un romanço humorístic que tal cum podeu lligir a la foto, segueix amb un to encara mé' bromista. È' 'l tema del cornuts alegres, qu' è' normal de trobar 'l romancer.

El testament d’Amèlia

El castell de bons aires
el moros l’han emprès.
No l’han emprès per riquesa
ni tapoc per diners.
L’han emprès per una nina
filla del rei francès.
La gent l’en van a veure,
condes i cavallers,
i tabé hi va la seu mare
cum si rè no hi sabés.

(...)

Joan Amades. Collit a Riu de Cerdanya? el 1919.

Cançoner de Pineda.

Cançoner de Pineda

Aquet è' 'l romanço mé' famós de tot Catalunya. De boca de l'avi som sentit l'incipit del mé' corprenedor del romanços. Tabé 'l cull en Milà i Fontanals. El romanço dramàtic de la mare qu' envrena la filla per treure-li el castells i el marit. La mare i la filla van xerrant durant el versos. El romanço de l'avi comença difrent que 'l d'en Milà, perquè té un principi que nomé' se trob a 'lguna comarca. Jo som vist internet una fuia qu' hi surt una versió d'Osona que parla del castell de Bonsaires, cum fa l'avi. A l'Alt Empordà tabé se comença semblant, pró 'l nom del castell è' un atre. Cum veieu a la foto, a Pineda ja no començ' igol.

Intentarem mellorar 'questa collida. Digueu-me vosatros el romanços que coneixeu i sobretot les versions que sabeu d'aquet mateixos que jo us-a som ensenyat. Aiam si nosatros a 'ls a 'nsenyem tabé 'l nostres fills.

Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter: literatura popular, tradició oral, poesia popular, romanç, transmissió oral, etnografia, cançó popular, antropologia, tradición, romance, canción, folk literature, oral tradition, folk poetry, romance, ethnography, folk songs, anthropology.

Oda al tractor

Tractor present. Tractor passat.

Tractor Massey Fergusson /Ebro 165, dels anys 70,

tractor molt falgoní, de tecnologia anglesa i muntatge espanyol

Oda al tractor

È’ la llum, è’ ‘l cerevel, són les gallines,
è’ la gent, è’ ‘l matalàs, s’obren les portes,
l’air’ è’ fred, ‘’s hem de ‘xecar, ‘scolten la ràdio.
Baixem, mengem i nem un jau
el bou etern, tractor present,
que vol bramar i llaurar la pau.
Hvent menjat, hem emplenat tot el dipòsit.
Diu el vei: posa punt mort, posa les curtes;
trebaiem, que ‘l nostre cor, que la civada...

Goitem tots cum se li fa ‘l cos a ‘quell home:
llarg i fort, reies per mans, peus giradissos,
fum pel nas, uis cum un pou, cor ventarulla!
Mengen verdures que de l’hort
el tractor ‘renca i que tabé
el xai que ‘s mengen fa sa i fort.
Torna ‘’b ells lo que suara tan bé sembraven
i serveix p’r engreixinar la maquinària
i, un cop nets, nar-ho cremar dintre l’iclèsia.

Tractor present, tractor passat:
de tu no se’n descuidaran
el fills mellors que tu tinràs.

Qon el sol esquerda ‘l cap no té capota
el tractor ‘l jove i el vei tornems a casa.
El motor bull i tabé bullim els homes;
i a casa entrem mentres pensem
qu’ è’ massa feina per tan poc
pró més que ‘l temps del bous tinrem.
Sense hver volgut aixó, botzinem ara
i xerrem mentres dinem, vei, noi i veia:
aquest any poc ha plogut; re no pot creixre.

Hvent dinat i refrescats a dintre casa,
ha tornat la quietud i l’estrebada
i un ha dit: nem que ningú ‘ms farà la feina.
Tabé cavall del tractor va
un vei que no té atre cavall;
de dalt estant l’han fet xerrar.
Va passant una coral que ‘ls-a saluda;
cadascú canta el seu ei, ja tornem nar-hi.
Gas a fons poden nar tots unt-a ‘ls hi toca.

Tractor present: et ruixarà
el ministre ‘’b aiga beneita
al vespre davant de l’iclèsia.

T’ha creat el negociant per a l’empresa
al llunyans Estats Units de Nord-amèrica;
industrialització ‘t fan fer i fan peixre.
Pró ‘llà ‘l mediterrani ou
fas pinya ‘l pobbles mé’ pitits;
hi ha ‘tra vianda que s’hi cou.
Beneït pel sacerdot pont de l’iclèsia!
Inserit en tradicions molt milenàries!
Pare gran d’un gran tractor, del biològic!

Va ‘ribar la societat colaborista,
queden grups pitit prohibits capitalistes
i als espais interurbans de pagesia
hi viu el tractor d’ar’, humil,
en simbiosi ‘’b el pagès,
lligats per voluntari fil.
El tractor, que té per nom Delanovera,
diu ben fluix qon tona ‘l cau: beneït pare,
seguiré ‘l solc que vas fer, tractor mecànic!

Tractor passat, tractor passat,
el teus fills prou t’han recordat;
són munió, són reeixits!

No è’ l’esforç, no è’ per calmar la consciéncia,
no è’ ‘l poder, no è’ que ningú ‘ms-a feliciti;
viu aquí, viuen aquí i formen família
el bous eterns, tractors vivents,
que callen i llauren la pau,
que són el nostres confidents.
Hvent menjat, a cal tractor hem fet sobretaula.
Diu qui è’ vei: j’hem acabat; nem a fer feina;
i ells al camp van i els humans nem a la xarxa.

Goitem cum la vida fa ‘quella persona:
temps per fer, temps per pensar, temps per conviure,
l’atre ‘l nas, uis cum un riu, raigs cor endintre.
Plantes i xais mengen dels horts,
que ‘ls-a talaia el bon tractor,
i humà i tractor fan sans i forts.
Torna ‘’b ells lo que suara tan bé sembraven
i serveix per enxamplar la mútua cura
i, un cop nets, nar-ho cremar dintre l’iclèsia.

Tractor passat, tractor vivent,
Cura’m a mi i tabé ‘l meu fills
i a tu i al teus jo curaré.

Malgrat l’ús que fan humans d’atres persones
i tabé apropiacions que no valoren,
hi ha un acord sobr’ un pinyol just i energètic.
A casa entrem mentres pensem
qu’ è’ molta fein’ i dona molt,
pró per l’esprit molt més volem.
Hvent dinat, ems refresquem encara casa;
conversem humans am’ biomecanoides;
cadascú trebaiarà ‘llà un li pertoca.

A l’aplec nostre no hi ha ningú que falti.
Per fer ‘l ball ems hi posem uns entre ‘ls atres;
mid del cos i de l’esprit: tractor cultura!
entre l’amic i l’amic, re,
o tractor culturnatural
o tractor del passat i fe.
Hvent ballat, fem un adéu, tan al ministre
cum a tots, i arrepleguem a la mainada;
gas a fons cad’ habitant va cap a casa.

Tractor, tractor, tractor, tractor,
el bou de pau, el bou etern,
company vital, company etern!

El tractor biològic, tractor del futur. És un biomecanoide. Il·lustració de Ferran Recio Calderó feta expressament per a l'Oda al tractor. Tècnica: només Photoshop.

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: tractor, traktor, Трактор, ode to the tractor, ode an den traktor, estrofa, antístrofa, èpode, strophe, antistrophe, poesia ciberpunk, cyberpunk poetry, literatura dialectal, rural cyberpunk, dialectal literature, biomecanoide, Биомеханоид, bioroide, bioroid, ciborg, cyborg, futurisme, futurismo, futurism, utopia futurista, fturist utopia, ciència ficció, ciencia ficción, science fiction, economia rural, rural economy, pensament contemporani, sociologia, pensamiento contemporáneo, sociología, contemporary thinking, sociology, evolució social, evolución social, social evolution, literatura utòpica, utópica, utopic literature, diacronia, diacronía, diacrony, distopia, distopía, dystopia, il·lustració, art, pintura, disseny, ruralisme, ruralismo, ruralism

Nem a fer un volt a la vall de Campmajor per veure cum parla cadascú (primer tros)

El Pla d'en Pujol am' vaques i un fil de la tracitat

A'b aquet escrit obrirem un claix nou, que li'n direm de sociolingüística. È' un trebai que som fet fa pa' gaire. Vaig 'nar a Falgons i a Sant Miquel i vaig parlar am' la gent; els hi vaig fer preguntes. Després vaig pensar i ne vaig treure conclusions. Ho vaig escriure tot am' català 'stàndard i ho vaig donar a l'Universitat per servir de trebai de l'assignatura de sociolingüística. A vosatres a-us-a servirà cum una 'ntrada a la vall de Campmajor, unt-a hi ha Falgons, perqu' ès escrit cum si 'l que lligeix no hi hgués estat mai.

Les penyes de Golany a la tardor
a'b un primer pla d'abres de tots colors
entre el castell i Cal Sabater

Cum qu' è' un trebai un xic científic, l'ortografia que faré servir serà difrent. Començaré un' atra investigació d'ortografia. No patiu: serà mé' fàcil que 'questa am que 'scric ara mateix. Serà un pas més cap un objectiu que mentres som nat escrivint aquet blog som vist que 's hvia de 'conseguir: que 'l català 'stàndard de l'Institut d'Estudis Catalans tingui una versió que reculli la saviesa qu' ha 'conseguit el català septentrional de transició (falgoní), cum la tenen el català nord-occidental o 'l valencià. Primer hviem de fer una 'sprimentació, qu' è' lo que fem aquí 'quet blog, i després mirar d'acostar-la l'estàndard.

Aquest' è' una manera de fer que 'l catalans de les comarques settentrionals no se'n descuidin del seu català ancestral i 'l canviïn per un estàndard i encara menos per un mal estàndard. Ara de moment tot va malament: se'n descuiden de la llenga dels avis. Aquesta versió del català estàndard am' tinys de settentrional podé no 'gradarà ningú pró ès igual: farà pensar n algú, cosa que sí qu' ès important.

Aixís è' que parlarem de cum se troben sociolingüísticament per 'llà dalt a la vegada que comencem a 'sprimentar l'estàndard settentrional. L'ortografia d'aquet escrit no us-a la prengueu pas cum a definitiva, només è' pr' acostâ-s' un xic a l'estàndard, pró 'ncara ben ficats en l'escriptura dilectal, aixó vol dir que 'ncar' è' pa' la meua proposta d'estàndard settentrional.

La recta del Pla d'en Pujol pujant a Falgons
am' les penyes de Golany i les de Muntné

Introducció

P'r orientar aquest trebai, hvíem escrit un primer projecte esquemàtic d’una investigació que volríem que fos acomplerta en el futur. Al projecte que hvíem fet, planejàvem d’estudiar-hi la societat de la vall de Campmajor i la de Mieres; tant l’actual cum la dels anys qoranta. Volíem localitzar i descriure les xarxes de relacions personals que constitueixen aquestes societats, amb la inspiració presa dels trebais de Labov. L’objectiu final de tota la feina era compenre mellor el canvi lingüístic que es produeix i s’ha produït a la vall de Campmajor. L’estudi de la societat dels anys qoranta ens huria ajudat a entenre l’actual, i la comparació de la vall de Campmajor amb Mieres ens hgués sigut útil per descriure més bé totes dugues societats.

En aquesta primera collita de dades que hem fet, hem pogut dedicar'ns-a només a la vall de Campmajor i al moment actual, tot i que els informants ens han donat algunes dades sobre Mieres i sobre el passat. Les conclusions que presentem en aquest informe, ja poran donar algunes orientacions vàlides per poder fer estudis posteriors.

La variant lingüística que volem estudiar ès l’anomenada català septentrional de transició, una variant pròpia de les comarques gironines i dels Pirineus, que abasta i inclou la Cerdanya. Aquesta variant se trob en recessió des de començaments del segle xx, però especialment des del retorn de la democràcia, a finals dels anys setanta.

El Pla d'en Pujol amb les penyes de Golany al fons

Presentació del territori d’estudi: la vall de Campmajor

Mapa tret de municat.net

Aquest del cim ès el mapa de municipis de la comarca del Pla de l’Estany. El nom de la comarca ja diu que es tracta d’una plana, però hi ha una única excepció: la vall de Campmajor, situada a l’occident de la comarca, que constitueix el primer contrafort de la Garrotxa.

La vall de Campmajor coincideix amb el municipi de Sant Miquel de Campmajor, que està format de diverses poblacions la més grossa de les quals ès Sant Miquel de Campmajor. Les altres són Briolf, Falgons, Sant Martí de Campmajor i Ventajol. L’estructura urbanística ès sempre la de cases disseminades. La vall tenia, l’any 2006, una població de 218 habitants, una superfície de 33’2 Km2, i una densitat de població de 6’6 hab./Km2; una densitat realment baixa, situada entre les d’Islàndia i Noruega, les més baixes d’Europa, o comparable a la de la comarca del Pallars Sobirà, la més baixa de Catalunya. Si la comparem amb la d’altres municipis de Catalunya, en trobaríem unes qontes de més baixes. Si considerem, en canvi, els municipis que l’envolten, sí que la trobem entre les més baixes, ara bé, aquests municipis veïns de baixa densitat no són valls conreubles i àmplies cum la de Campmajor, sinó municipis formats per muntanya, cum Sant Ferriol. Així doncs, la vall de Campmajor ès un cas peculiar d’èxode rural en una vall ben comunicada, de baixa altitud i altament conreuable.

Cal Sabater, masia pitita de 1740, tal cum ès ara

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: Sociolingüística, sociolinguistics, normativització, estandarització, estàndard polimòrfic, normativización, estandarización, estándar polimórfico, polymorphic standard, William Labov, micro sociolingüística, ortografia, ortography, ortografía, societat rural, sociedad rural, rural society, relacions personals, relaciones personales, personal relationships, activitat social, actividad social, social activity

Falgons al començament del segle XXIV

Vegades ems-a procupem molt de cum són les coses ara; huriems de pensar en el futur i no soms capaços de treure els uis de les cabóries d'ara mateix. Atres cops fem les coses perquè 'ms imaginem el futur i no volem aquell futur. Vegades aquet futur el veiems massa negre. Fer bon tractes a'b el futur i qon toca è' difícil.

Un dia vaig pensar: i si 'lgun del problemes i pors que tenims ara no fossen més que sentiments mal esvandits. Poria fer un llibre de poemes a'b el fonaments de la Catalunya del segle XXIV i el pobble de Falgons del segle XXIV. Imaginems-a la gent qu' hi viurà. Podé 'staran contents del seu país. Podé poran dir que 'stan satisfets del seus ètsits.

Algunes coses qu' ara 'ms-a semblen dolentes, fem-els-a bones. Algunes de les bones, els-a fem dolentes. Les atres les deixem tal cum estan ara, que no ha pa' de canviar tot. Trabuquem el món: aiam cum queda.

Ja sé que 'xó pot 'ribar ser 'xis, o no; pró només el fet de pensar que pot ser difrent d'ara, i a més a més difrent de lo que volrríem, 'juda pensar i 'xampla les ideies.

Imaginems-a "Falgons el civil", am' la gent cosmopolita i urbana, satisfets de la seua civilitat, que tots ballen sardanes per celebrar-ho. Si Falgons è' ple de gent, cum deu ser Barcelona? Ai, manyac, a-hi ha cotre gats, è' un pitit pobble de cinc mil persones. La costa té grans ciutats, pró trossos molt grossos qosi deserts. Catalunya serà una part de la CCE, la Confederació Continental Europea. L'estat nació hurà desaparescut.

¿I què se n'hurà fet del nostres esforços perquè Falgons se mantingui rural, encara que sigui que canviem el sistema económic i tingui 'l fonaments nous amb el turisme naturalista, l'educació i les feines a distància? Doncs, algú se n'hurà descuidat d'aixó, pró hurà servit per mantenir la cultura tradicional i el català falgoní prou temps perquè sigui 'rel de la nova cultura civil. El pobbles rurals nous huran sigut plantats a sobre el mar, o al Vallès o al Maresme o què sé jo. Pró conservaran les tradicions del pobbles rurals d'abantes i tabé d'atres cultures rurals del món.



Xavier Maria Puigvert serà un poeta de Falgons el civil, que a començaments del segle XXIV 'scriurà un esbós per fer un poema de lloança al seu pobble natal. La llenga que farà servir, segurament no serà ben bé cum aquesta que vureu, pró poria ser que no 'n fos gaire lluny. Vet aquit l'esbós.

Sardana Coral I
de Xavier Maria Puigvert (2282-2253)

De la vall de Falgons me meravelloc i per 'xò, jo,
Xavier Maria Puigvert, i els meus amics veïns dansem avui
amb el cap i el cor plens dels seus carrers i cases.

Trenem la dansa: dona amb ome, ànimes dispars amb ritme i gest!
Vosaltres Mallart, Krurrush, Elayachi, Recio, Majoko, Riba, Bartra, Zankaré i tots els restants:
trenem-la per cordar el petit món nostre!

Tenim dos països bressol: Falgons, el civil, i l'enmurallat Bassegoda, que engendra espontàniament; dues sines que ens alimenten, prò una sola mare: Catalunya, amb moltes atres sines per als fills! Les accions conjuntes de les generacions són Catalunya. Es va definint un objectiu.

Una noieta plorava i omplia
el curs sec de la Riera del Corral. Li vaig dir: què plores?
I respongué: llegeixoc novel·la istòrica del pobre segle XX.

I a casa, quan entrava, els-i vaig preguntar: què són aquets crits d'arenga?
Van respondre'm: el documental que parla de l'empenta
que el poble va tenir en el gloriós segle XXII.


Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: futurisme, futurismo, futurism, utopia futurista, fturist utopia, ciència ficció, ciencia ficción, science fiction, la Catalunya del futur, la Cataluña del futuro, the future Catalonia, urbanisme, ordenació del territori, urbanismo, urbanism, economia rural, rural economy, pensament contemporani, sociologia, pensamiento contemporáneo, sociología, contemporary thinking, sociology, evolució social, evolución social, social evolution, literatura utòpica, utópica, utopic literature, diacronia, diacronía, diacrony, distopia, distopía, dystopia