Falgons al començament del segle XXIV

Vegades ems-a procupem molt de cum són les coses ara; huriems de pensar en el futur i no soms capaços de treure els uis de les cabóries d'ara mateix. Atres cops fem les coses perquè 'ms imaginem el futur i no volem aquell futur. Vegades aquet futur el veiems massa negre. Fer bon tractes a'b el futur i qon toca è' difícil.

Un dia vaig pensar: i si 'lgun del problemes i pors que tenims ara no fossen més que sentiments mal esvandits. Poria fer un llibre de poemes a'b el fonaments de la Catalunya del segle XXIV i el pobble de Falgons del segle XXIV. Imaginems-a la gent qu' hi viurà. Podé 'staran contents del seu país. Podé poran dir que 'stan satisfets del seus ètsits.

Algunes coses qu' ara 'ms-a semblen dolentes, fem-els-a bones. Algunes de les bones, els-a fem dolentes. Les atres les deixem tal cum estan ara, que no ha pa' de canviar tot. Trabuquem el món: aiam cum queda.

Ja sé que 'xó pot 'ribar ser 'xis, o no; pró només el fet de pensar que pot ser difrent d'ara, i a més a més difrent de lo que volrríem, 'juda pensar i 'xampla les ideies.

Imaginems-a "Falgons el civil", am' la gent cosmopolita i urbana, satisfets de la seua civilitat, que tots ballen sardanes per celebrar-ho. Si Falgons è' ple de gent, cum deu ser Barcelona? Ai, manyac, a-hi ha cotre gats, è' un pitit pobble de cinc mil persones. La costa té grans ciutats, pró trossos molt grossos qosi deserts. Catalunya serà una part de la CCE, la Confederació Continental Europea. L'estat nació hurà desaparescut.

¿I què se n'hurà fet del nostres esforços perquè Falgons se mantingui rural, encara que sigui que canviem el sistema económic i tingui 'l fonaments nous amb el turisme naturalista, l'educació i les feines a distància? Doncs, algú se n'hurà descuidat d'aixó, pró hurà servit per mantenir la cultura tradicional i el català falgoní prou temps perquè sigui 'rel de la nova cultura civil. El pobbles rurals nous huran sigut plantats a sobre el mar, o al Vallès o al Maresme o què sé jo. Pró conservaran les tradicions del pobbles rurals d'abantes i tabé d'atres cultures rurals del món.



Xavier Maria Puigvert serà un poeta de Falgons el civil, que a començaments del segle XXIV 'scriurà un esbós per fer un poema de lloança al seu pobble natal. La llenga que farà servir, segurament no serà ben bé cum aquesta que vureu, pró poria ser que no 'n fos gaire lluny. Vet aquit l'esbós.

Sardana Coral I
de Xavier Maria Puigvert (2282-2253)

De la vall de Falgons me meravelloc i per 'xò, jo,
Xavier Maria Puigvert, i els meus amics veïns dansem avui
amb el cap i el cor plens dels seus carrers i cases.

Trenem la dansa: dona amb ome, ànimes dispars amb ritme i gest!
Vosaltres Mallart, Krurrush, Elayachi, Recio, Majoko, Riba, Bartra, Zankaré i tots els restants:
trenem-la per cordar el petit món nostre!

Tenim dos països bressol: Falgons, el civil, i l'enmurallat Bassegoda, que engendra espontàniament; dues sines que ens alimenten, prò una sola mare: Catalunya, amb moltes atres sines per als fills! Les accions conjuntes de les generacions són Catalunya. Es va definint un objectiu.

Una noieta plorava i omplia
el curs sec de la Riera del Corral. Li vaig dir: què plores?
I respongué: llegeixoc novel·la istòrica del pobre segle XX.

I a casa, quan entrava, els-i vaig preguntar: què són aquets crits d'arenga?
Van respondre'm: el documental que parla de l'empenta
que el poble va tenir en el gloriós segle XXII.


Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: futurisme, futurismo, futurism, utopia futurista, fturist utopia, ciència ficció, ciencia ficción, science fiction, la Catalunya del futur, la Cataluña del futuro, the future Catalonia, urbanisme, ordenació del territori, urbanismo, urbanism, economia rural, rural economy, pensament contemporani, sociologia, pensamiento contemporáneo, sociología, contemporary thinking, sociology, evolució social, evolución social, social evolution, literatura utòpica, utópica, utopic literature, diacronia, diacronía, diacrony, distopia, distopía, dystopia

Gŵr Pen y Bryn / La Masia del Turó

'Quet de 'qui 'l cim són el títols am' galès (atre llaç) i am' català de la novela galesa que va 'scriure Edward Tegla Davies a l'any 1923. 'Quest' è' la novela que som lligit per nadal i que us-a conselloc.

Davies, Edward Tegla. La Masia del Turó. Trad. i pròleg d'Esyllt T. Lawrence. Barcelona: Proa, 1985. Col. A tot vent.

El títol català è' pa' tradudció clavada, perquè Gŵr vol dir home, pen vol dir cap, i bryn vol dir turó. Pen, igol que cap, vol dir moltes coses. È' normal que qon les llengues 'gafen parts del cos per dir coses, ne vulguin dir moltes: cap è' lo que tenims a sobre el cos, è' 'l capatàs o l'amo, è' una preposició... Am' galès è' igol. L'esplicació d'aquestes coses que passen a les llengues è' intressanta, pró ara no toca. Allavons seria L'home del cim del turó, podé. Pró 'l galesos, qon ho lligeixen ja enten que vol dir l'home de cal cim del turó. A-hi ha una web sobre Catalunya i Gales que ne parl' un xic. Té mé' coses de lo que sembla, 'questa web, pró è' veia i feta ''b unes eines no gaire bones i costa de moure-s'hi.

A-hi ha una tradudció am' català! Visca! È' l'única tradudció am' català que surt a l'Index Trnaslationum de la Unesco. Pró sé prou que n'hi ha més. A-hi ha prou aquets atres que som trobat:

Poesia gal·lesa actual; introducció de R. Gerallt Jones; selecció de Sian Ithel; traducció edició i notes de Carme Manuel i Josep V. Garcia. València : Alfons el Magnànim. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1992.

A sota a-hi ha la referéncia d'aquet llibre.

Amorós, Xavier; Davies, Mererid Puw; Fitzgerald, John; Llwyd, Alan; Huws, Meirion MacIntyre; Parcerisas, Francesc; Rodés, Montserrat; Zabala, Júlia. Veus paral·leles. D'Yr Wyddfa al Canigó. Poetes gal·lesos i catalans. Trad. Ian O'Hannaidh. Barcelona: Re&Ma 12 S.L., 2005.

Del primer d'aquet dos llibres no us-a ne puc pa' dir re. Del segon sí: són el versos que se varen dir a la Semmana de la poesia de Barcelona, el maig del 2005. Durant uns anys hvien fet una trobada que 'n deien Veus paral·leles i convidaven poestes catalans i poetes d'una atra llenga minoritària. Malit siga, ara ja no ho fan. Allá hi vaig poder sentir la "ll" galesa: un fonema que no us-a podeu deixar perdre. Sembla que sentes parlar 'ls elfs.

I per què podem lligir La masia del Turó 'm català? Prencipalment perquè hi hvia una traduttora qu' era galesa i sabia 'l català. Se deia Esyllt T. Lawrence, va neixre a gales, va 'studiar a Cambridge, se'n va nar a Mèjic i allà va coneixre l'escriptor Lluís Ferran de Pol i s'hi va casar. Varen nar viure a Catalunya i varen viure Arenys de Mar molt tranquils, sense fer fressa, que qosibé ningú 'ls-a coneixia. Varen morî-se el 1995 i després els hi varen dar creus de Sant Jordi i tota la pesca.

Han fet un llibre de la seua vida i tot:

Garcia Raffi, Josep-Vicent; Manuel Cuenca, Carme. Esyllt T. Lawrence : un gal·lesa entre dracs. València: Universitat de València, 2007.

Hem de dir 'lguna pitita cosa sobre la tradudció i la corredció del llibre. La tradudció è' 'dceptabble, se pot lligir bé, té troços macos. A vegades, a-hi ha castellanismes i è' culpa del correttors de no hvê'ls-a tret. Atres vegades, a-hi ha un sinónims que són buscats al didcionari Franquesa, que 's veu d'un' hora lluny. Les faltes, si no sous llepafils, se poden tolerar, no són masses ni massa grosses, pró si que n'hi ha unes qontes de greus, que són per falta de corredció.

L'escrivent qu'ha fet el llibre, l'Edward Tegla Davies, er' un mossèn de l'iclèsia metodista, un' iclèsia cristiana lligada ''b el nacionalisme galès, que nava contra l'iclèsia 'nglicana, que era la dels Inglesos. Va neixre 'l 1880 i es va morir el 1967. Era fill de pagesos pobres i 'm' l'ajut de l'iclèsia va fer 'ls estudis. Va 'scriure sempre 'm' galès.

(Viquipèdia galesa)

A 'quelles lletres que hi ha l'esquena del llibres (perquè si tenen llom, bé han de tenir 'squena, tabé) hi solen presentar 'l tema del llibre. A n'aquesta 'dició de proa ho fan difrent: posen un cartró prim prim a dintre 'l llibre que hi ha 'questes mateixes lletres. I allà hi diu:

"La Masia del Turó presenta els conflictes vitals d'una societat camperola a la fi del segle passat. Sobre el verd intens i el relleu suau d'una comarca de Gal·les, Davies dibuixa uns personatges, concrets i arrelats a la terra, que podrien ser, amb lles seves misèries i les seves grandeses, de tots els temps i de totes les contrades. Guiada pel profund sentit dramàtic de l'autor, la novel·la ultrapassa el simple compromís amb la lluita social i nacional i esdevé obra literària, plena d'entitat per ella mateixa. Qui no se sentirà apassionat pel misteri dels gossos matadors, que apropa La Masia del Turó a la millor novel·la negra?"

Aiam, tot aixó è' vritat, pró lo de la novela negra no. Té 'lgun moment que fa intrigar, pró 'l voltant è' tot sempre de pagès. A més a més, aixó només ès un pitit bocí que no pesa gaire. Allà les lletres del pitit cartró tabé diu qu' è' un semblant de Víctor Català, pró menos aixó dels voltants de pagès, no hi ha rè que s'hi sembli.

La novela parl' un xic d'história. Més aviat tot passa en un moment históric que fa 'penrr' hitória, pró no è' lo prencipal. Ell parla d'un temps qon ell era pitit, de lo que va veure i va sentir dir. Tabé devien ser histories que sonaven al seus lectors. Per ells hi hvia un bon troç de conegut, per nosatros no. Pró 'l valor de la novela no è' 'n lo conegut, sinó 'm' la manera d'entenrr-ho de l'autor. Lo conegut els-hi servia pr'enrecordâ-se de coses, i per posar una gota de fantasia en les coses un xic fades de que 's podien enrecordar.

El temps que passa tot è' qon feien la guerra del delme. 'Xó vol dir, qon la gent no volia pagar el delme, els impostos, a l'iclèsia 'nglicana, perquè ells eren galesos i metodistes. Er' una guerra tirant a nacionalista. No hi ha pa' l'história sola, ampró, perquè tabé 'splica molt bé costums i paisatg' i tot. No us-a penseu qu'è' un estil de nomé' descriure, no; té troços que sí i troços que no: combina moltes eines d'escriure.

Les eines d'escriure d'en Tegla Davies són pa' cum les películes que 'stems abesats a veure, ni cum les de la novela realista, que s'espliquen les coses una radera l'atra i a-hi ha un cap, un nu, i una cua molt fàcils de seguir; no, 'qui 'quet llibre, lo que hi ha è' cum una pelicula d'autor que a vegades passen abantes les coses qu' hurien de hver passat després. A-hi ha capítols que s'hi 'spliquen només históries passades del personatxes, o es dedica molt de troç a 'splicar-ho ben tot d'un aplec que fan...

Allavontes ems-a podem perguntar: per qui va 'scriure 'questa novlea en Tegla Davies? Només al galesos d'aquell temps o tabé 'ls inglesos o tabé pensava ''b el futur? Me sembla que per tothom, pró podé ell tenia 'l cap primer de tot el galesos. Esclar, la novlea era 'm' galès, i no la varen traduir l'inglès fins el 1975 (ai aquets inglesos!).

Pró 'l temes que fa són molt universals, per 'xó poden servir per tothom. Amb ell, cum qu' er' un bon pastor metodista, li 'ntressaven la gent, les persones i 'l seu esprit. I si 'ms-a mirem les persones i cum canvien i creixen a la novela, veiem que 'l canvis de l'esprit són lo que guia tota la novela. No la guia l'ordre del temps, ni el rimm' intressant, la guia l'escrivent, cap al final, unt-a hi ha el sentit de tot.

No è' pa' una novela que enganxi a lligir des del principi, è' una novela que va cap aqui i cap allá, cum una fuia del riu, que sembla que no sap unt-a va, perquè 'l fil se segueix a miges. Pró l'escrivent ho sap molt bé, ems-a guia cap al final unt-a tot té sentit. Tampoc a-us-a penseu qu' è' 'sprimental, no; è' per totes menes de gent, i è' de bon lligir.

A-hi ha simbols, sí, pró la seua gràcia no è' cum la d'atres escrivents, cum la Mercè Rodoreda, que diuen: au, aiam qui è' l'eixerit que veu el simbols que som amagat. Són simbols que s'espliquen, perquè si ho ha de lligir un' àvia de pagès, tabé ne tregui tot el suc. Allavons, l'esplicació té gràcia, no trenca el goig que fa, perquè è' cum una metàfora de Proust de 'quelles originals, pró d'estar per casa.

El tema prencipal de l'escrit, que s'enten al final, è' l'humilitat i les virtuts de cada persona. Tegla Davies ems-a vol dir que no s'ha pa' de ser nacionalista cum aquells que diuen vinga, lluitem per nosatros i abastarem coses per nosatros. Aixó tapoc se diu al pitit cartró. Lo que s'ha de fer è' lluitar cadascú contr' ell mateix tabé. 'questa novela vol corretgir 'l nacionalisme, vol fer pensar.

No us-a penseu qu' è' un llibre que sembli un sermó, no. Podé ho sembla només un capítol, cap al final, qu' è' ben curt curt. Lo que conta durant la novela è' lo que passa, tot el virolament de personatxes del pobbles. Només al final se veu unt-a volia nar a parar. I no è' cum les pelicules americanes, que s'hi poria semblar un xic, a tai de Frank Capra, amb un final de victòria i alegria i aplaudiments, sinó una cosa agra i dolça, fina, enfonsada, íntima, personal, cum les aigues de sota terra.

Primera edició de la novela. (Viquipèdia galesa)

Paraules clau, palabras clave, keywords, agoriadau geiriau, allweddau geiriau: gal·lès, welsh, galés, novel·la, novel, roman, autor, setmana de la poesia de barcelona, semana de la poesía de barcelona, barcelona poetry week, barcelona dichtung woche, ressenya, reseña, review, cymru, cymraeg

Cum diuen Bon Nadal?

Primer de tot Bon Nadal i Bon Any Nou!

Podé ems-a pensem que 'l català è' l'única llenga am' que 's diu Bon Nadal i no, no: a-n'hi ha d'atres.

Tabé diuen Nadal am': gallec (Bon Nadal), occità (segos quin' dilectes, Polit Nadal), romantx (bella festas daz Nadal), friülà (Bon Nadâl), sard (Bonu Nadal), padà (Bón Nådàl), aragonès (Buen Nadal), asturià i lleonès i càntabre (Bon Nadal).
Pró no en els petitons Aranès (Nadau) i Mirandès (Natal).

'Qesta praula vé del llatí dies natalis. Si 'scabotes natalis per la cua queda "natal", praula molt feta servir per tot el món. Si les "as" de natal endolceixen la te, allavons tenim Nadal. Natal è molt fet servir per tot el món perquè moltes llengues del sud-est d'asia i atres llengues aixís la fan servir: è' per culpa del portuguès? N' ho sé. Qui ho sapiga qu'ho digui.

'Quet any 2007 s'han volgut enrecordar del 125 anys del dia que va neixre Antoni Rovira i Virgili. 'Quet bon home va 'scriure molt. Tabé 'xó:

"Quina bella ressonància la del mot Nadal en la llengua nostra! (...). Totes les idees i tots els redords que la festa de Nadal suscita i desvetlla dins nosaltres troben una expressió meravellosament sintètica en les dues síl·labes d'aquest mot català: Nadal."
(«Nadal», La Publicitat, 24-xii-1928)


Ho traduirem al català settentrional de transisió, varietat falgonina, per 'qells que 'ls hi gradi tabé lligir-ho 'xis:

"Quin retruny tan maco el de la praula Nadal am' la nostra llenga! (...). Totes les ideies i tots el records que la festa de Nadal fa venir i desperta a dintre nostre troben una manera de dir curta que fa quedar parat a les dugues sílabes d'aquesta praula catalana: Nadal."

Ara volria 'fegir-hi un xic més a tot això que diu en Rovira, per obrir-ho més i fer pensar. Ell diu: aquest mot català: Nadal.

Ar' unt-a diu "català" poseu-hi tabé: gallec, occità, romantx,friulà, sard, padà, aragonès, asturià i lleonès i càntabre. No s'us eixampl' un xic més el món?

Ara podem versionar les praules d'en Rovira 'xís:

"Quin retrunys tan macos els de la praula Nadal am' les nostres llengues! (...). Totes les ideies i tots el records que la festa de Nadal ems-a fa venir i desperta a dintre nostre troben una manera de dir curta que fa quedar parat, a les dugues sílabes d'aquesta praula catalana, gallega, occitana, romantxa, friulana, sarda, padana, aragonesa, asturiana, lleonesa i càntabra: Nadal."

A-us aconselloc que us-a mireu les felicitacions de nadal del blogs An nighean neònach, O chemeco d'as parolas, Diva yva op 'e trie, Ål blòg dål bårdügh, Froles mirandesas, Diesel, dat oostfreeske bladdje... i tots els atres companys.

Tabé hi han cançons de nadal que no les canten nens que desafinen i que canten sempre les mateixes fins a fê'ls-a 'vorrir. Tabé hi ha gent que canten bones nadales, cum ara en Pau Riba i el grup d'empordaneses De Calaix.

Imatge de Wikipedia

Bon Any nou blogaire 2008!




Paraules clau, palabras clave, Key words: Navidad, christmas, weinacht, escriptor català, escritor catalan, catalan writer, Katalanisch verfasser, autor, celebració, celebración, celebration, weinachtslied, christmas carol, villancico, mapa d'Europa, terres del Nadal, map of Europe, Karte

L'enfilerada de blogs am' llengues pitites (Primer tros. Seguirà)

Benvolguts tots,

Acaboc de penjar una llista de llaços (links) a tots el blogs am' llengues pitites (minoritàries) que som trobat fins ara. L'iré 'ngruixint a poc a poc. Algun blogs creixen i atres ja són morts, pró us-a poden intressar igol. A-n'hi han molts i els-a som triats i ficats cadascun al claix que li toca. Són aquí al marge dret del blog. Neu-els a goitar. Encara me falten moltes llengues que no hi ha l'enfilerada que segur que tenen blogs, pró 'ncara 'ls-a som pa' trobat. A-n'hi ha d'atres que podé 'ncara tenen pa' blogs. Hem de seguir caçant-ne! 'Quet blogs són prencipalment de llenga, litertur' i cultura. Si ne coneixeu que s'hi 'ssemblin, ja me'ls-a podeu dir.

Ja veieu qu' he repartit el blogs en calaixos segons la llenga 'm' que 'ls han escrits i els he ordenat segons l'abecedari. Algun llaços els-a deixo al claix d'amics, perquè no són de llenga i tabé perquè tenen un tocom prencipal, perquè són d'amics meus. A-hi quedaran en Pau Morales, am' el web de la seu' obra artística, en Ferran Recio, ''b el seu blog de miscel·lània de cultur i tecnologia i el blog de viatge de la Lucila i tabé meu.

Començarem a xerrar del blogs que, siguin escrits am' la llenga que sigui, tenen un tema. A-hi ha dos claixos am' tema: Pla de l'Estany i Lingüística. Al claix del Pla de l'Estany a-hi ha 'l blog Lletres de Travertí, de l'Àngel Vergés Gifra, un caçador de rondaies i llegendes de Banyoles, qu'ha fet llibres i tot, i tabé té un web de contes. El blog de l'Àngel Vergés està molt ben escrit, am' bon català 'standard i molt d'estil. Diu coses de cultura, de personatxes de la comarca i tabé coses d'actulitat.

Allavons, l'atre blog del Pla de l'Estany se diu Xisca de Gardi, un nom que podé no entenreu, pró ara us esplicaré. Xisca vol dir fems líquids, tabé ne diuen suc, i Gardi ès un peix. Ja 'l nom è' strany, un xic surrealista, pró fa molt per 'quet blog. El subtítol del blog è' si fa no fa de la mateixa família: "Diari Oficial del Partit dels Pagesos de Nova York". Parla de la comarca, del personatxes, de les festes , de la llenga, de l'equip de futbol i algunes coses viscudes. L'estil è' 'sverat i encès i a vegades, am' pitit trossos, s'acosta al dilecte: è' 'l puesto unt he vist un dilecte mé' semblant al meu. Pró 'ncara 'mb aixó sobretot è' català 'standard.

L'atre claix è' 'l de lingüística. A dins a-hi ha blogs am' llengues diferents, que parlen de llenga. El primer, segons l'abecedari, è' l'Arrogant.Poliglot. Aquet è' 'mb inglès i l'escriu un noi del canadà qu' è' lingüista i parla de llengues del món i tabé de cum els hi va 'llà al Canadà.

El segon è' 'l Blog skaneland, que tab' è' 'mb inglès. Parla de regionalisme, de política i de cultura allà a Skåne, qu' è' un país a dintre Suècia, a la punta de baix de tot, unt hi parlen un' atra llenga, que 'n diuen Skånska. D'aquet país en llatí ne deien Scania. Encara som pa' trobat blogs am' la seua llenga.

El tercer è' 'l que 's diu Do de llengua i l'escriu la Lingüista elitista, una mossa que hi enten de filologia catalana i de Lingüística i que no se li'n escapa cap. Va començar fer 'l blog a l'istiu i ja té una bona colla de comentaires. Em quedo parat del comentaris que té: ha 'ribat a tenir-ne 75! I això que 'scriu un cop cada semmana. Ni el blogs unt-a les blogaires hi van conilles tenen tan de comentaris. Ella parla de cum se trob la llenga catalana del cantó social i comenta les faltes que es veuen al carrer i les que 's diuen. Tabé parla de música en català i esplica punts intressants de la llenga. Ès original am' la manera d'ensenyar cada cosa, esplica bé i è' molt bona mestra.

El cort è' d'una mestra i lingüista que li diuen llenguaddicta i fa 'l blog L de lingüista. Ha començat tot just aquet mè' d'octubre i va 'scriguent qon té temps, pró ja ha ribat a tenir 'l mateixos comentaris que 'quet meu blog. Fa un temes semblants al de la lingüista elitista ampró hi 'fegeix coses mé' generals sobre llengues del món i tabé pot parlar mé' de coses d'ensenyament i de colègits. Segur que 'viat el seu blog hurà crescut força.

El cinquè è' l'últim i è' molt famós: è' l'Omniglot - the blog, el blog enganxat a la fuia web Omniglot, molt guipada d'a tot arreu del món per saber coses de les llengues que 'tzisteixen i del sistemes pr'escriure-les. El lingüistes la fem servir molt, igol que l'Ethnolgue i la Viquièdia. 'Qui 'quet blog, mé' d'un cop la semmana, s'hi parla, 'mb inglès, de coses difrents de llengues del món.

Foto de la capçalera d'un blog exempar. El trobreu a la llista de llaços.

Ara xerrarem del blogs escrits am' llengues minoritàries d'Uuropa. De moment només ne tinc d'Uuropa.

El primer claix è' 'm' llenga alemannisch (alemànic). Aquesta llenga es parla ''b un país qu' ara se'l varen partir entre França (alsàcia), Suïssa (no s'hi parla 'Lemany sinó alemànic) i 'Lemanya (Würtemberg, Selva Negra). A dins a-hi ha dos blogs: Mundart (de Suïssa) i Jung, ledig, alemannisch (d'Alemanya). Parlen de cultura d'aquest país i no s'criuen pa' gaire sovint.

Al segon claix a-hi ha només un blog i è molt intressant perquè è' l'únic qu' he trobat i n'hi huria de hver més. L'escriuen a'b Andalú, una llenga del sud de la península ibèrica que tots ens-a pensem que coneixem, pró que de vritat no 'n sabem pa' re. Se diu A mia traza de pensar. Vegileu! El títol è' 'mb aragonès, perquè è' un blog bilingüe. L'ortografia de l'andalús è' molt difícila: no puc assegurar si la d'aquet blog è' prou bona, pró j' è' molt qu'hi sigui. El meu tapoc té un' ortografia infalible.

Al segon claix tabé hi ha només un blog. Se diu O chemeco d'as parolas i è' 'scrit amb aragonès. Nomé' n'he posat un, pró n'hi ha molt de blocs amb aragonès interessants: si seguiu el llaços d'aquet blog els-a trobareu. El blogaires que parlen aragonès, varen fer un aplec a Saragoss' i tot. Se varen volguer conèixre i parlar cara a cara.

Al tercer claix tabé només a-hi ha una cosa: un blog molt interessant escrit en armãneashti (aromanès o valac). È' una llenga molt a l'est: a estats cum Macedònia, Albània, Grècia etc. È' romànica, de la família del romanès. La parlaven tribus nòmades. A-ls-a varen perseguir molt. Ara estan escampats a'b illes pitites i molts han emigrat cap als EEUU i atres puestos. Aquesta llenga se pot estudiar a l'universitat de Freiburg. A-hi ha la web de l grup Farsarotul, d'aromanesos dels EEUU. El blog que tinc jo è' de l'associació juvenil de valacs de Macedònia i escriuen amb inglès, macedoni i armãneashti. Se diuen Vlach youth council.

La litertura 'm' llenga turíngia

'Quet mè' d'agost passat soms nat a 'Lemanya. Cum sempre, soms caçat llibres escrits am' llengues pitites. Nosatres sabiems que nàvem a Turíngia (Thüringen) i que 'llà s'hi parl' una cosa que 'n diuen Thüringisch, i que segons ells è' un dilecte (Mundart o Dialekt, ne diuen). Pró vegades diuen Dialekt a maneres de parlar que són tan lluny de l'alemany cum qonsevol llenga forastera. Mundart è' una praula tota 'stranya: Mund vol dir boca i art vol dir manera, pró tot junt vol pa' dir un llei de boca o un' atra, sinó un llei de parlar. Si 'fegims Mund a'b un atra praula o troç de praula, comptes de voler dir boca vol dir oral. 'Xó è' un xic igol ara; val mé' que ems-a dediquems al llibres. Ara f'ré una llista del llibres escrits am' Thüringisch que vàrems comprar i 'llavontes ne parlarem un xic. Si us-a mireu bé les dades de cada llibre poreu deduir coses intressants a mils.


1. Hong Ha Ong? Geschichten der Altenburger Mundart. Gesammelt und herausgegeben von Wido Hertsch. Altenburg: E. Reinhold Verlag, 2000.


2. Wälder, Felder, Bergeschön. Eine Anthologie der thüringer Mundartdichtung. Herausgegeben von Hans Spersneider. Leipzig: Veb. Freidrich Hofmeister, 1969.


3. Großmann, Karl-Heinz. Mei Dörfla Glänzt utn in Sunnalecht...Gedichte un Gschichtn aus de Sumbarger Eck. Suhl: Kulturbund der DDR. Bezirksleitung Suhl, 1980.


4. Alleweil höhauf. Ein heiteres vortragsbuch in vogtländischer Mundart. Herausgegeben von Friedrich Barthel. Leipzig: Veb. Freidrich Hofmeister, 1967.


5. Daube, Hans. Wos olles su possiert. Weimar: Thüringer Volksverlag, 1953.



6. Kühn, Dietrich. Kermespotz. Ein Vorlesbüchlein in ilmthüringisher Mundart. Leipzig: Zentralhaus-Publikation, 1985.


7. Rund um die Heidecksburg. Heiteres aus Stadt und Kreis Rudolstadt in heimischer Mundart. Herausgegeben von Hans Deubler. Jena: auslieferung Max Kessler, 1969.

'Quet són el set llibres de litertura de Turíngia que som comprat a 'Lemanya. Ara us esplicaré cum se trob ara la litertura 'm' turingi tal cum se pot saber després d'haver comprat aquet llibres. El numbro 2, d'antologia de la litertura turíngia, i el numbro 3, de versos i contes del senyor Großmann, els-a vaig comprar pr'internet amb atres ciutats alemanyes de fora de Turíngia. Vol pa' dir que no 's puguin comprar 'llà, pró jo vaig pa' poguer.

El numbro 1 è' 'l mé' nou, de l'any 2000, i è' fet a Altenburg i parla d'escrivents d'Altenburg. Sembla una cosa estranya, cum un bolet, aquet llibre tot sol al Land de Turíngia. Els atres llibres són tots força mé' veis, ja ho veieu. Pró 'quet d'Altenburg è' un antologia, un florilegi, un ram de versos antics. Xó vol dir que la litertura a Altenburg se vol coneixre, pró no 's practica gaire. Tot plegat encara sembla pitjor qon se sap que lo que 's parla a Altenburg no è' pa' ben bé turingi, sinó que ja retira Saxó (Sächsisch). Resulta que, ben mirat, el turingi i el saxó s'assemblen tan que no en troben cap de mé' semblant pel voltant, pró el Saxó 's pot dir qu' è' difrent (pragmàticament) per cum el fa servir la gent, perquè hi escriuen i hi parlen més. El llibre mé' nou que som trobat de moment en turingi è' 'l del senyor Kühn, de l'any 1985. El llibre numbro 3, de versos i contes del senyor Großmann, tapoc è' ben bé turingi, sinó Oberfränkisch (alt francònic).

'Xis è' que el turingi té una litertura i pot a-ser que hi hagi 'scrivents ara mateix, pró n'hi ha pocs. Jo només he trobat el senyor H. Jürgen Heimrich i encara 'stic pa' cert de què 'scriu. Si 'lgú ne coneix més li daré les gràcies qon m'ho digui. El turingi té dilectes difrents i el llibres que tinc o només són d'un (cum el numbros 6 i 7) o en barrejen de difrents (cum el numbro 2). Els atres llibres, els numbro 1, 3, 4 i 5, són aquet que som dit que són pa' ben be turingi, pró qu' hi són molt a la vora.

Ja 'n som dit algun d'aquets, pró encara 'm faltava el numbro 4, que segons ens-a diu la portada del llibre està 'scrit a'b el Mundart de Vogtland. Vogt è' cum un petit país medieval. Altenburg tabé té el seu altenburger Land. Me pensoc qu' ara tabé funcionen per coses ministratives, pró tenen pa' 'l mateixos termes. Lo que passa 'm' Vogtland è' que queda entre el nord de Bayern (Baviera), l'est de Turíngia i el sud-oest de Saxònia (Sachsen) i el dilectes que té són un bocí de bayerisch o boarisch (bavarès), un bocí de sächsisch i un bocí d'Ilmthüringisch (turingi del riu Ilm, que 'n són el llibres 6 i 7). A-n'hi ha que diuen que comptes d'Ilmthüringisch a vogtland a-hi ha Südostthüringisch. Al mapa de sota Vogtland ès al costat dret del Südostthüringisch. Allavontes, aquet llibre de Vogtland, el numbro 4, tabé è' cum el 2, perquè barreja, pró no è' ben bé igol, perquè el llibre 2 'gafa dilectes nomé' turingis i el 4 dilectes de molt de puestos que 's venen a trobar a Vogtland.

Mapa del dilectes turingis (font: Wickipedia en alemany)

Algú podé me pot dir que 'xó è' pa' 'tzacte, i è' vritat, perquè el llibres i les fuies d'internet que parlen de dilectes diuen coses difrentes, pró per fê-se'n un' ideia ja n'hi ha prou. La litertura turingia es va fer sobretot durant la DDR. No è' gaire viua i è' poc sèria si la comparem am' la de Saxònia, baviera, la de la baixa 'Lemnaya o la de llenga alemànica. Poc sèria vol dir que no se la 'gafen cum art important, sinó per passar-hi estones divertides. No 's pensen que am' türingisch i ''b atres Mundarts d'Alemanya se puguin escriure coses que no siguin pe' riure. Pró si la gent canviés d'ideies aixó tabé poria canviar. Si voleu saber mé' coses d'aquet llibres, ja m'ho podeu dir.

Paraules clau, palabras clave, Key words, Stichwörter: alemanya, alemania, deutschland, germany, dialectologia, dialectología, dialectology, dialectologie, alemannisch, Niederdeutsch, literatura, literature, literatur, llengües, lenguas, languages, sprachen, dialecte, dialecto, dialect

Per què tornareus a Falgons?

Volrria 'splicar un xic cum è' que al cap d'aquet bloc a-hi ha 'quet dibuix que diu "Voltareu tots els recons y tornareu a Falgons". D'unt-a surt aquet dibuix? Tabé va ser un' ideia de Mossan Pius. Qon se li va 'cudir? Encar' ho sé pa' ben cert, pró segur que va ser al principi dels anys xixanta. Se veu ben bé que volia que tothom conegués el pobble de Falgons. Xó ho plantaven al vidres del cotxes perquè voltessen a per tot i qon tornaven, només que tornéssen un cop, ja era vritat: voltaven tots el recons i tornaven a Falgons. È' un rodolí tan fàcil de ser vritat que només de tornar un sol cop ja n'hi ha prou. È' una cosa fàcil d'endevinar: si 'l centífics ho tinguessen tan fàcil pr'endevinar!

Pró goiteu l'ortografia. Va ser culpa de Mossan Pius? Poc ho sé. A-hi ha el Goits de Sant Ferriol, que ja en parlarem en un atre 'scrit, que tabé 'ls-a va fer èll. Són de l'any 1968 i no hi ha cap falta d'ortografia. Per què 'qui fa servir la y castellana? Lo que sí que s'entén mé' bé è' que 'scrigués recons amb "e". Fa pa gaire qu'han dit que nomé' la volen 'mb "a". Deu ser perquè els de Valéncia la fan amb a i l'etimologia è' pa' gaire clara. Qui sap.

Tabé se pot comparar l'ortografia del titol del blog a'b la que hi ha 'l dibuix. Les difréncies al títol són: falta una "a" a voltreu, "el" surt sense "s" encara qu'è' plural, a-hi ha una "s" al final de tornareus. La "a" de voltreu no hi è' perquè, cum que la "a" neutr' è' dèbila, cau segons el sons que té 'l costat. L'articl' "el", en falgoní, no pot fê'l plural a davant de praules que comencen am' consonant; pró poc-a li cal, perquè el nom que va radere de l'article ja 'ndica el plural. La "s" al final de tornareus nomé' surt qon a radera hi ha vocal, ampró no sempre, nomé' qon vol: è' una "s" un xic boj' i poc xermelluda. È' un' "s" cum la de soms i de sous? È' de plural, feta per nalogies? Qui sap.

A-hi ha un escut, tabé, al dibuix. È' l'escut de Falgons. El va inventar Mossan Pius, es veu qu'era forç' artista. Cum qu'era Mossèn, què hi va posar? Doncs la Deuvosalvemaria 'm' Llatí, 'sclar. Repartit al tres escuts pitits que hi ha dins de l'escut gros diu: Ave Maria 'mb un, Gratia plena l'atre, i Dominus tecum a l'atre. A l'atre cap hi ha un dibuix de l'iclèsia de Falgons. A casa meu vàrem portar molt d'anys aquet paper clavat al vidre del vell cotr-L, 'l Renault 4 L, el mé' bó per portar el dibuix de Mossan Pius.

Renault 4 L, cotxe molt Falgoní (font: Wikipedia polonesa)

Paraules clau, palabras clave, key words: enganxina, pegatina, sticker, escudo, coat of arms, car, coche, propaganda, difusió, difusión, spreading, poesia religiosa, goigs, religious poetry, poesía, slogan, pareado,

Aplec de Sant Ferriol

L'Aplec de Sant Ferriol è' la festa Major de Falgons, que cad' any torna el segon diumenge del mè' de setembre. El 8 de setembre passat a-hi vaig a-ser. Sé pa' qon feia que no hi nava. En vist cum hvia sigut qon jo era pitit, o 'bantes, era prou difrent. A-us-a poria 'splicar l'história de la Festa, pró sortirien esplicades a mils i seria mellor fer-ho ''b un atre 'scrit. Pró sí qu'heu de saber que 'bantes hi hvia la Festa grossa i la Festa pitita. La grossa era la de Sant Ferriol. La pitita era la de Sant Vicenç i è' per xó que el nom enter del pobble è' Sant Vicenç de Falgons.

Porta de la rectoria ''b el programa de la festa

Tabé heu de saber que l'Aplec de Sant Ferriol va tenir les últimes bones anyades qon Mossan Pius Masvidal era rector. Èll va ser el que es va inventar la festa tal cum ès ara; poc era 'xís abantes. 'Bantes hvia sigut un semblant de les atres festes del pobbles. Èll va ser el que va fer venir gent de fora, i de molt lluny, a veure la festa de Falgons. Hasta va canviar el dia de la festa, que se celebrava qon tocava, cad' any difrent, i la va posar un diumenge, perquè pogués nar-hi la gent de fora. Ara a cada pobble hi ha mercats o teatre medieval, perquè è' la moda, ampró Falgons devia ser del primers que va tenir una professó 'm' la gent disfressada cum aquell temps del baró Guillem Galceran de Cartellà, senyor de Falgons. Tabé hi hvia hgut gent que venia joguets i menjar i de tot, o una paradeta pel nens, d'aquelles de les fires, per pescar uns anecs pitits de plastic. Qon se va hver mort Mossan Pius, al cel siga, ja tot se va nar pansint. Engony només hi hvia el de can Baldirot, que fa pa' gaire que s'hi 'stà, que venia la seua mel. Hi té bucs allà i fa mel de mil flors de Falgons. È' molt bona.

El músics a davant del castell

La festa comença 'l dematí qort de dotze 'm' la professó. La gent van arribant i deixen el cotxes a'b un camp de Can Pont, que l'obren cad' any per dexâ'ls-hi. Hi veig gent coneguda, sobretot els de la comisió de festes, que se'n cuiden de perparar la festa, i els de l'Ajuntament. Tabé un' atra gent que no conec de rè i poc-a sé per què són allà; molts van am' criatures i xerren castellà. La majoria, pró, són veis, que venen sempre i que 'ncara se'n recorden d'aquell temps. Qonta gent que hi ha 'vui a Falgons! Quina fressa que menen! Normalment nomé' se sent el bestiar o, si no, ben rè. Avui hi ha la gent i el músics que s'ensegen allà a la vora del castell i esperen els de la professó que s'acaben de disfressar.

El baró (a l'esquerra) qon va a visitar el mossèn

La gent que va tot radere

'L final comença la professó, que 'l programa de la festa ne diuen cavalcada medieval, i alguna gent va tot davant; tot radere hi van el músics, que toquen una marxa; després el soldats; tot radere el baró, 'm' la seua capa que li baixa fins a tapar l'esquena del cavall; més enrader' un frare que porta le relíquies del màrtir Sant Ferriol; després mé' soldats i, al capdevall, mé' gent i jo que m'ho goito tot i la Lucila que fa fotos. La professó va del castell fins a la plaça. Ne diuen plaça, pró è' només un clap de bosc sens' abres a la vora de la carretera.

El nens (nenes aquest any), el mossèn i el sant

Qon el frare dón le relíquies mid de la plaça

'Bantes de ribar, qon passen a l'iclèsia, s'hi 'fegeixen el nens, que porten un cistells de romaní entre dos, el mossèn, i l'estatua de Sant Ferriol, que va 'l cim d'una fusta 'm' mànecs i plena de romaní i de flors, que la traginen entre cotr' homes. El nens sempre hvien nat disfressats de pastorets. Naven un nen i una nena tot dos a'b un cistell de romaní. Hi hvia una foto 'm' blanc i negre de la meu mare i el meu tiet qon eren pitits que va sortir moltes revistes dels anys xixanta en endavant. Era mellor 'llavontes. Pró 'quest any no sé què ha passat que 'l nens naven vestits normal. Qon 'riben a la plaça el baró fa una xerrada ''b el mossèn i li regala le relíquies de Sant Ferriol. Allavontes se'n van tots el disfressats i el cavalls i comença la missa.

El nens, que 'quest any són només cotre nenes, s'estan ajocades a davant de l'altar a la vora del cistells. L'altar i el mossèn són a l'ombra, a sota les ulines, i el coro tabé. Els del coro són set o vuit de Sant Miquel que hi tenen afició, el mateixos del grup de Caramelles, que canten a una sola veu a radere el mossèn, a l'ombra. A l'atre cap de la plaça, davant per davant de l'altar, la gent, qosi tots veis, fan pilons cum les bales de paia a les ombres: podé soms trenta. Al mid de la plaça no hi ha ningú i hi fa un sol que esquerda. Aquell tros de plaça abandonat allà entre l'altar i el pobble i les veus de la gent que no vol nar missa i crida a baix a la carretera fan venir ideies tristes. La festa ès agra, perquè ha quedat mig abandonada, pró dolça perquè encar' hi podem nar, i enrecorda'ns-en de cum hvia sigut i disfrutar del país de Falgons, que es conserva molt bé.

Le sardanes am' la cobla Prencipal de Porqueres

'L final de la missa es beneieix el romaní i tothom va a buscâ'n' un ram per gordar a casa. Després comencen les sardanes. Aquest any amb la prencipal de Porqueres. Se fan dugues rotllanes d'encara no deu persones. A-hi ha servei de bar, arrossada popular, una rifa cum cad' any unt-a s'hi pot gonyar un xai, un rellotxe i no sé què més; i tabé hi ha un' atra mena de rifa tota estranya unt-a s'hi pot gonyar un' ampolla de vi o de xampany. Qui tria el que gonya è' un animal, que no sé cum ne diuen; no sé si è' un conill porquetí o què hi è', pró ès aquest animal que el deixen anar i es fica ''b un forats am' numbros: qui té el numbro unt-a s'ha ficat gonya el prèmit.

Qon repartien el romaní beneït

A-us en poria esplicar moltes de coses de la festa. Nosatres vàrem marxar hvent dinat i no vàrem veure cum va ser tot a la tarda. Pró sempre lo més animat è' 'l dematí i el middia. Després de missa vàrem nar a saludar el' coneguts, cum tothom, i després la gana els va nar fent callar a tots fins que se'n varen nar a seure les ombres a dinar.

L'iclèsia ''b el sant tot sol; la festa è' defora

Paraules clau, palabras clave, Key words: festa major, fiesta mayor, festa local, fiesta local, local feast, dorf fest, ball, baile popular, catalan dance, catalan music, traditional celebration, festa medieval, fiesta medieval, medieval feast, mel de mil flors, miel de mil flores, mel multifloral, miel multifloral, polyfloral honey, sant patró, santo patrón, patron saint