7 de nov. 2007

La litertura 'm' llenga turíngia

'Quet mè' d'agost passat soms nat a 'Lemanya. Cum sempre, soms caçat llibres escrits am' llengues pitites. Nosatres sabiems que nàvem a Turíngia (Thüringen) i que 'llà s'hi parl' una cosa que 'n diuen Thüringisch, i que segons ells è' un dilecte (Mundart o Dialekt, ne diuen). Pró vegades diuen Dialekt a maneres de parlar que són tan lluny de l'alemany cum qonsevol llenga forastera. Mundart è' una praula tota 'stranya: Mund vol dir boca i art vol dir manera, pró tot junt vol pa' dir un llei de boca o un' atra, sinó un llei de parlar. Si 'fegims Mund a'b un atra praula o troç de praula, comptes de voler dir boca vol dir oral. 'Xó è' un xic igol ara; val mé' que ems-a dediquems al llibres. Ara f'ré una llista del llibres escrits am' Thüringisch que vàrems comprar i 'llavontes ne parlarem un xic. Si us-a mireu bé les dades de cada llibre poreu deduir coses intressants a mils.


1. Hong Ha Ong? Geschichten der Altenburger Mundart. Gesammelt und herausgegeben von Wido Hertsch. Altenburg: E. Reinhold Verlag, 2000.


2. Wälder, Felder, Bergeschön. Eine Anthologie der thüringer Mundartdichtung. Herausgegeben von Hans Spersneider. Leipzig: Veb. Freidrich Hofmeister, 1969.


3. Großmann, Karl-Heinz. Mei Dörfla Glänzt utn in Sunnalecht...Gedichte un Gschichtn aus de Sumbarger Eck. Suhl: Kulturbund der DDR. Bezirksleitung Suhl, 1980.


4. Alleweil höhauf. Ein heiteres vortragsbuch in vogtländischer Mundart. Herausgegeben von Friedrich Barthel. Leipzig: Veb. Freidrich Hofmeister, 1967.


5. Daube, Hans. Wos olles su possiert. Weimar: Thüringer Volksverlag, 1953.



6. Kühn, Dietrich. Kermespotz. Ein Vorlesbüchlein in ilmthüringisher Mundart. Leipzig: Zentralhaus-Publikation, 1985.


7. Rund um die Heidecksburg. Heiteres aus Stadt und Kreis Rudolstadt in heimischer Mundart. Herausgegeben von Hans Deubler. Jena: auslieferung Max Kessler, 1969.

'Quet són el set llibres de litertura de Turíngia que som comprat a 'Lemanya. Ara us esplicaré cum se trob ara la litertura 'm' turingi tal cum se pot saber després d'haver comprat aquet llibres. El numbro 2, d'antologia de la litertura turíngia, i el numbro 3, de versos i contes del senyor Großmann, els-a vaig comprar pr'internet amb atres ciutats alemanyes de fora de Turíngia. Vol pa' dir que no 's puguin comprar 'llà, pró jo vaig pa' poguer.

El numbro 1 è' 'l mé' nou, de l'any 2000, i è' fet a Altenburg i parla d'escrivents d'Altenburg. Sembla una cosa estranya, cum un bolet, aquet llibre tot sol al Land de Turíngia. Els atres llibres són tots força mé' veis, ja ho veieu. Pró 'quet d'Altenburg è' un antologia, un florilegi, un ram de versos antics. Xó vol dir que la litertura a Altenburg se vol coneixre, pró no 's practica gaire. Tot plegat encara sembla pitjor qon se sap que lo que 's parla a Altenburg no è' pa' ben bé turingi, sinó que ja retira Saxó (Sächsisch). Resulta que, ben mirat, el turingi i el saxó s'assemblen tan que no en troben cap de mé' semblant pel voltant, pró el Saxó 's pot dir qu' è' difrent (pragmàticament) per cum el fa servir la gent, perquè hi escriuen i hi parlen més. El llibre mé' nou que som trobat de moment en turingi è' 'l del senyor Kühn, de l'any 1985. El llibre numbro 3, de versos i contes del senyor Großmann, tapoc è' ben bé turingi, sinó Oberfränkisch (alt francònic).

'Xis è' que el turingi té una litertura i pot a-ser que hi hagi 'scrivents ara mateix, pró n'hi ha pocs. Jo només he trobat el senyor H. Jürgen Heimrich i encara 'stic pa' cert de què 'scriu. Si 'lgú ne coneix més li daré les gràcies qon m'ho digui. El turingi té dilectes difrents i el llibres que tinc o només són d'un (cum el numbros 6 i 7) o en barrejen de difrents (cum el numbro 2). Els atres llibres, els numbro 1, 3, 4 i 5, són aquet que som dit que són pa' ben be turingi, pró qu' hi són molt a la vora.

Ja 'n som dit algun d'aquets, pró encara 'm faltava el numbro 4, que segons ens-a diu la portada del llibre està 'scrit a'b el Mundart de Vogtland. Vogt è' cum un petit país medieval. Altenburg tabé té el seu altenburger Land. Me pensoc qu' ara tabé funcionen per coses ministratives, pró tenen pa' 'l mateixos termes. Lo que passa 'm' Vogtland è' que queda entre el nord de Bayern (Baviera), l'est de Turíngia i el sud-oest de Saxònia (Sachsen) i el dilectes que té són un bocí de bayerisch o boarisch (bavarès), un bocí de sächsisch i un bocí d'Ilmthüringisch (turingi del riu Ilm, que 'n són el llibres 6 i 7). A-n'hi ha que diuen que comptes d'Ilmthüringisch a vogtland a-hi ha Südostthüringisch. Al mapa de sota Vogtland ès al costat dret del Südostthüringisch. Allavontes, aquet llibre de Vogtland, el numbro 4, tabé è' cum el 2, perquè barreja, pró no è' ben bé igol, perquè el llibre 2 'gafa dilectes nomé' turingis i el 4 dilectes de molt de puestos que 's venen a trobar a Vogtland.


Mapa del dilectes turingis (font: Wickipedia en alemany)

Algú podé me pot dir que 'xó è' pa' 'tzacte, i è' vritat, perquè el llibres i les fuies d'internet que parlen de dilectes diuen coses difrentes, pró per fê-se'n un' ideia ja n'hi ha prou. La litertura turingia es va fer sobretot durant la DDR. No è' gaire viua i è' poc sèria si la comparem am' la de Saxònia, baviera, la de la baixa 'Lemnaya o la de llenga alemànica. Poc sèria vol dir que no se la 'gafen cum art important, sinó per passar-hi estones divertides. No 's pensen que am' türingisch i ''b atres Mundarts d'Alemanya se puguin escriure coses que no siguin pe' riure. Pró si la gent canviés d'ideies aixó tabé poria canviar. Si voleu saber mé' coses d'aquet llibres, ja m'ho podeu dir.

Paraules clau, palabras clave, Key words, Stichwörter: alemanya, alemania, deutschland, germany, dialectologia, dialectología, dialectology, dialectologie, alemannisch, Niederdeutsch, literatura, literature, literatur, llengües, lenguas, languages, sprachen, dialecte, dialecto, dialect

9 comentaris:

Unknown ha dit...

Escriure un blog amb català dialectal ja n'és d'estrany, però si a més es parla d'altres llengües minoritàries amb el dialecte ja queda completament psicodèlic.

Tot i això, és un article francament interessant.

Anònim ha dit...

N'è pa' vritat q sigui sicodèlic, cum ne diu en Ferran. Un te vas a parar, manyac, si n'è d'intressant! I cum mé' n'escriguis, mé' ne sabrem.

Una abraçada per la Lucila i per tu!

Rosa i Christian

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Molt bé, ja 'scriviu am' falgoní! Reconeixoc que sous el lectors més avantatxats, pró 'ncara hi ha 'lguna falta d'artogafia per 'qui. Pró tot just 'cabem de començar 'l curs, i jo tabé ne faig alguna, de falta. Gràcies per lligir 'l blog i per la puntlamenta (recolzamenta) que em feu tan vosatres cum en Ferran.

Joan de Peiroton ha dit...

Adiu Eduard,
Vaig viure 10 anys a Estrasburg on s'hi parla el "strossburjer ditsch "que fa partida del grup alemanisch (sub-grup alsacià) dels dialectes alemans. L'area de l'alemannisch cobreix ua gran part del sud-oest d'Alemanya, la major part d'Alsàcia (a França)i tota la
Suissa alemànica. Al nord d' Alsàcia ja s'hi parlen parles del frankisch, com a la part moselana de la Lorèna i al Luxemburg (el frankisch es divideix en dos grups normatius, l'alemany i el neerlandès. Era la llengua dels nostres avant-passats els Francs que van fundar Catalunya). Es interessant constatar que hi ha moviments tà normativitzar aquestes grops de dialectes. El luxemburguès, ara co-oficial al Gran Ducat amb l'alemany i el francés, n'és un exemple d'un grop petit de dialectes recentment normativitzat en llengua. L'alsacià n'es un altre, encara que hi ha un esforç de fer per a imaginar un alemannisch unificat trans-estatal (no cal pas confondre l'alemannisch amb l'alemany). També a Suissa hi ha una "renavida" dels dialectes alemannisch com eina de literatura, o sigui utilitzats per substituir-se a l'alemany estandard. Em sembla que la teva proposta de blog dialectal no és el fruit del hatzard, s'inscriu dins d'un moviment molt més general a la nostra Europa.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Gràcies Joan pel teu comentari. Ten ró que hi ha un moviment d'escriptura del dilecte, podé 'favorit pe' la globalisació. Me n'alegroc de que 'tzisteixi i de que poguem tenir dos fronts de lluit' oberts a la vegada: l'estandardisació i la dilectalisació. Conec la litertura en alemànic: ne tinc cotre llibres. I el Lëtzebuergisch m'interessa. Coneixes algun blog de llenga i litertura 'scrit en aquesta llenga? Jo n'he buscats pró 'ncara no m'he decidit per cap. Au, fins aviat, ja 'ns-a vorem!

Lucila Mallart ha dit...

Caram, Joan, ja es veu que estàs ben ficat en el món de la literatura dialecatal, i que de llengües petites (o no tan petites) germàniques en saps un munt! Jo també en vaig aprendre una mica durant un mes que vaig passar a Freiburg, on vaig comprar els cotre llibres en alemànic de què parla l'Eduard. I també vaig visitar Estrasburg, una ciutat amb una catedral preciosa...

M'estic desviant del tema... bé, ja saps Eduard, hauràs de seguir escrivint sobre dialectes alemanys... el proper... el silesià potser?

Joan de Peiroton ha dit...

Eduard: de blogs en luxemburguès, en trobaràs en tipant letzebuerguesch & blog a google
Un exemple:
http://moere.blog.lu/ (aqueix no és sols en luxemburguès pero hi és la llenga principal, em sembla)
Tinc un diccionari i un metode de luxemburguès a casa! Simpla curiositat cultural de part meva.
I clar, són tots ben representats a wikipedia: letzebuerguesch, alemannisch, frankisch (o fränkisch)...Doncs a wikipedia hi podràs trobar articles escrits en aquestes llengües mes o mens normativitzades amb referències que poden èsser interessants.
Lucila: a mi també, m'agrada moltissim Estrasburg! Jo qui sóc parisenc de naixença, vaig enamorar-me d'Estraburg e de l'Alsàcia tota, realment. Vaig quitar-la per raons matrimonials i climàtiques (la meva dona no aguanta pas ben bé el fred) i doncs varem fer-nos occitans (amb un projecte futur de fer-nos catalans :D). Sóc europeu, qué!

Anònim ha dit...

he arribat al teu blog per pura curiositat i he alucinat!!!!!!!!!!!!!! Sóc de Sant Miquel de Campmajor, però ja fa 4 anys que visc a Vielha i el teu blog m'ha tornat a la meva terra.... entrenyable els comentaris de Mn. Pius...doncs res que m'has fet passar una estona molt divertida, llàstima que els de sant miquel no parlem el "falgoní".
Càrol

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Que bé que t'hagi 'gradat el meu blog , Carol. Fa goig de sentir-ho. Ja 't coneixoc: vaig lligir l'entrevista que et varen fer a la revista Golany. Que bé que tinguem una santmiquelenca en un lloc de cultura tan encimbellat. Jo sóc el net d'en Joan i la Carme de Cal Sabater de Falgons. Podé coneixes el meus avis. Encara que jo per sortir del pas li he dit Falgoní, è' lo mateix que parleu a Sant Miquel i que 's pot dir català septentrional de transició. I 'xis cum è' qu' has arribat al meu blog? Que vagi bé a Vielha i esperoc que 'ns-a tornem trobar 'qui 'l blog.