24 de gen. 2008

Falgons al començament del segle XXIV


Vegades ems-a procupem molt de cum són les coses ara; huriems de pensar en el futur i no soms capaços de treure els uis de les cabóries d'ara mateix. Atres cops fem les coses perquè 'ms imaginem el futur i no volem aquell futur. Vegades aquet futur el veiems massa negre. Fer bon tractes a'b el futur i qon toca è' difícil.

Un dia vaig pensar: i si 'lgun del problemes i pors que tenims ara no fossen més que sentiments mal esvandits. Poria fer un llibre de poemes a'b el fonaments de la Catalunya del segle XXIV i el pobble de Falgons del segle XXIV. Imaginems-a la gent qu' hi viurà. Podé 'staran contents del seu país. Podé poran dir que 'stan satisfets del seus ètsits.

Algunes coses qu' ara 'ms-a semblen dolentes, fem-els-a bones. Algunes de les bones, els-a fem dolentes. Les atres les deixem tal cum estan ara, que no ha pa' de canviar tot. Trabuquem el món: aiam cum queda.

Ja sé que 'xó pot 'ribar ser 'xis, o no; pró només el fet de pensar que pot ser difrent d'ara, i a més a més difrent de lo que volrríem, 'juda pensar i 'xampla les ideies.

Imaginems-a "Falgons el civil", am' la gent cosmopolita i urbana, satisfets de la seua civilitat, que tots ballen sardanes per celebrar-ho. Si Falgons è' ple de gent, cum deu ser Barcelona? Ai, manyac, a-hi ha cotre gats, è' un pitit pobble de cinc mil persones. La costa té grans ciutats, pró trossos molt grossos qosi deserts. Catalunya serà una part de la CCE, la Confederació Continental Europea. L'estat nació hurà desaparescut.

¿I què se n'hurà fet del nostres esforços perquè Falgons se mantingui rural, encara que sigui que canviem el sistema económic i tingui 'l fonaments nous amb el turisme naturalista, l'educació i les feines a distància? Doncs, algú se n'hurà descuidat d'aixó, pró hurà servit per mantenir la cultura tradicional i el català falgoní prou temps perquè sigui 'rel de la nova cultura civil. El pobbles rurals nous huran sigut plantats a sobre el mar, o al Vallès o al Maresme o què sé jo. Pró conservaran les tradicions del pobbles rurals d'abantes i tabé d'atres cultures rurals del món.



Xavier Maria Puigvert serà un poeta de Falgons el civil, que a començaments del segle XXIV 'scriurà un esbós per fer un poema de lloança al seu pobble natal. La llenga que farà servir, segurament no serà ben bé cum aquesta que vureu, pró poria ser que no 'n fos gaire lluny. Vet aquit l'esbós.

Sardana Coral I
de Xavier Maria Puigvert (2282-2253)

De la vall de Falgons me meravelloc i per 'xò, jo,
Xavier Maria Puigvert, i els meus amics veïns dansem avui
amb el cap i el cor plens dels seus carrers i cases.

Trenem la dansa: dona amb ome, ànimes dispars amb ritme i gest!
Vosaltres Mallart, Krurrush, Elayachi, Recio, Majoko, Riba, Bartra, Zankaré i tots els restants:
trenem-la per cordar el petit món nostre!

Tenim dos països bressol: Falgons, el civil, i l'enmurallat Bassegoda, que engendra espontàniament; dues sines que ens alimenten, prò una sola mare: Catalunya, amb moltes atres sines per als fills! Les accions conjuntes de les generacions són Catalunya. Es va definint un objectiu.

Una noieta plorava i omplia
el curs sec de la Riera del Corral. Li vaig dir: què plores?
I respongué: llegeixoc novel·la istòrica del pobre segle XX.

I a casa, quan entrava, els-i vaig preguntar: què són aquets crits d'arenga?
Van respondre'm: el documental que parla de l'empenta
que el poble va tenir en el gloriós segle XXII.


Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: futurisme, futurismo, futurism, utopia futurista, fturist utopia, ciència ficció, ciencia ficción, science fiction, la Catalunya del futur, la Cataluña del futuro, the future Catalonia, urbanisme, ordenació del territori, urbanismo, urbanism, economia rural, rural economy, pensament contemporani, sociologia, pensamiento contemporáneo, sociología, contemporary thinking, sociology, evolució social, evolución social, social evolution, literatura utòpica, utópica, utopic literature, diacronia, diacronía, diacrony, distopia, distopía, dystopia


14 comentaris:

Núria ha dit...

M'ha fet molta il·lusió trobar el teu bloc amb aquest nom. Quan era petita anava cada any a Falgons i darrere el vidre del R-4 del meu pare hi havia aquesta enganxina, que no havia vist mai més.
Quan hi anava, a l'ermita hi havia un escolanet que si li tiraves una moneda et donava les gràcies i a dins una cambra on podies comprar objectes, directament agafant-los i pagant-los i fent-te el canvi tu mateix.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Quina sorpresa, jo tabé 'nava ''b un R-4 qon era pitit, i tabé tenia el mateix gomet plantat a radere. Hi ha un article al blog sobre 'xó. Esperoc que 't 'gradi el meu blog: ja visitaré 'l teu. 'Xó de l'ecolanet ja poc-a me'n recordoc. No era pa' 'l Collell aixó de l'escolanet?

Concha Campos ha dit...

Hola Eduard!
La tuya es una mirada nostálgica desde el futuro. Yo no estoy nada apegada al ámbito rural, porque soy de ciudad y porque sólo fui dos veces en mi vida al pueblo de mis padres, que sentía extraño y ajeno.
Puedo intuir, sin embargo, qué tipo de sentimientos pueden aflorar cuando ves que algo que tanto quieres se transforma y no puedes actuar contra ello.
Me imagino que en tus planes de futuro está volver a Falgons, como dice el motivo de tu cabecera. ¿Crees que se habrá convertido en el municipio que describes o ha sido sólo una licencia poética de tu parte?

Un saludo,

Concha

Joan deu Peiroton ha dit...

Jo em pregunto si el manuscrit del segle XXV és veritable. No m'ho puc creure que la gent segueixen notant la h etimologica (totalment inútil) de mots com home, haver...A mi em sembla que les formes ome i aver han d'esser adoptades. Hugh! Ho he dit al dia d'avui.

Gran Corbàs Vermell (és el meu pseudo del dia, així ho vaig decidir :))

Núria ha dit...

Eduard,
No, no era al Collell. Era a Falgons. Li vaig veure poc temps, un o dos anys, però el recordo bé.
Curiositat: el R-4 també era blanc?

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Núria: Ui, jo no devia hver nascut, qon hi hvia 'quell escolà. El meu primer R-4 era groc, i el segon blanc. I perquè nves a Falgons, tu?

Concha: La meu intensió prencipal era no ser nostalgic sinó imaginar una possibble felicitat en un Falgons qu' ara no 'ns-a 'gradaria.

Joan o Gran Corbàs Vermell: Doncs tens raó, no sé cum è' que no me'n vaig dar compte. Me sembla que treure les hacs. Acs. Gràcies. Podeu col·laborar.

Lucila ha dit...

A mi m'ha sorprès trobar en aquest post algunes idees teves que, tot i que no em sorprenen, no coneixia. M'ha agradat imaginar un Falgons amb habitants de cognoms inesperats, compartint un mateix record i un mateix present sobre Catalunya.

Joan deu Peiroton ha dit...

Eduard, pel que fa de les hacs, em sembla que en cal guardar una, la de hi perquè sinó faria i , imagina't: i i (h)i, això sonaria complicat, hihihi!
Em fa goig contribuir a millorar el nivell d'aquest blog... lol !

Núria ha dit...

Ui per res en concret. Jo era petita o molt jove, com vulguis, i hi anava (des de Verges) amb els pares i tota una colla de gent. Ens agradava perquè era un entorn molt bonic i hi havia un espai on es podia fer la dinada amb tranquil·litat i seguretat (per la natura vull dir).

llenguaddicta ha dit...

Em quedo(c) amb la pregunta sobre si els problemes i pors són potser sentments mal "esvandits". En el moment que visc ara, m'ha arribat a l'ànima. Tens raó, toca aprendre a mirar les coses d'una altra manera.

PD: Convido tothom a una discussió morfològica força interessant iniciada al meu blog arran d'un comentari de la Concha fa uns dies.

Un petó

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Núria: Doncs no sé si hi has nat últimament per 'llà, pró 'ncara hi ha 'quell parat verd a sota l'iclèsia unt-a la gent hi sol nar a fer dinades. Ara, per 'xó hi ha una caseta amb unes grielles per poder-hi fer costelles i tot. Pró s'ha de demanar permís a l'Ajuntament per fê-la servir.

Llenguaddicta: Sí, sí, comences a 'scriure el falgoní; la desinéncia de primera persona del present d'indicatiu és -oc. Me n'alegroc de que t'hagi fet pensar la meua frase, perquè vegades me sembla cum si la gent no cabés d'entrar 'l text. Jo he començat el comentaris sobre morfologia al teu blog. Aiam si algú continua. En Joan seria 'l més indicat podé.

llenguaddicta ha dit...

Doncs sí, començoc d'scriure falgoní, pro'ncara dec fer moltes faltes. 'l teus textos són intensos, i qon los llegixo me sentoc un poc més bé, me fan pensar 'b un poc més de llibertat i m'ajuden a obrir la ment.

Gràcies.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Bé, obroc un nou escrit, estic content de que 'm hgueu fet tant de comentaris, d'haver conegut a la Núria, de que la llenguaddicta hagi començat a 'scriure 'l Falgoní, del suport de la Lucila, de la visita de la Concha i d'en Joan. Gràcies a tots.

Tondo Rotondo ha dit...

Bon post... enciclopèdit i molt didàctic!