'Quet de 'qui 'l cim són el títols am' galès (atre llaç) i am' català de la novela galesa que va 'scriure Edward Tegla Davies a l'any 1923. 'Quest' è' la novela que som lligit per nadal i que us-a conselloc.
Davies, Edward Tegla. La Masia del Turó. Trad. i pròleg d'Esyllt T. Lawrence. Barcelona: Proa, 1985. Col. A tot vent.
El títol català è' pa' tradudció clavada, perquè Gŵr vol dir home, pen vol dir cap, i bryn vol dir turó. Pen, igol que cap, vol dir moltes coses. È' normal que qon les llengues 'gafen parts del cos per dir coses, ne vulguin dir moltes: cap è' lo que tenims a sobre el cos, è' 'l capatàs o l'amo, è' una preposició... Am' galès è' igol. L'esplicació d'aquestes coses que passen a les llengues è' intressanta, pró ara no toca. Allavons seria L'home del cim del turó, podé. Pró 'l galesos, qon ho lligeixen ja enten que vol dir l'home de cal cim del turó. A-hi ha una web sobre Catalunya i Gales que ne parl' un xic. Té mé' coses de lo que sembla, 'questa web, pró è' veia i feta ''b unes eines no gaire bones i costa de moure-s'hi.
A-hi ha una tradudció am' català! Visca! È' l'única tradudció am' català que surt a l'Index Trnaslationum de la Unesco. Pró sé prou que n'hi ha més. A-hi ha prou aquets atres que som trobat:
Poesia gal·lesa actual; introducció de R. Gerallt Jones; selecció de Sian Ithel; traducció edició i notes de Carme Manuel i Josep V. Garcia. València : Alfons el Magnànim. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1992.
A sota a-hi ha la referéncia d'aquet llibre.
Amorós, Xavier; Davies, Mererid Puw; Fitzgerald, John; Llwyd, Alan; Huws, Meirion MacIntyre; Parcerisas, Francesc; Rodés, Montserrat; Zabala, Júlia. Veus paral·leles. D'Yr Wyddfa al Canigó. Poetes gal·lesos i catalans. Trad. Ian O'Hannaidh. Barcelona: Re&Ma 12 S.L., 2005.
Del primer d'aquet dos llibres no us-a ne puc pa' dir re. Del segon sí: són el versos que se varen dir a la Semmana de la poesia de Barcelona, el maig del 2005. Durant uns anys hvien fet una trobada que 'n deien Veus paral·leles i convidaven poestes catalans i poetes d'una atra llenga minoritària. Malit siga, ara ja no ho fan. Allá hi vaig poder sentir la "ll" galesa: un fonema que no us-a podeu deixar perdre. Sembla que sentes parlar 'ls elfs.
I per què podem lligir La masia del Turó 'm català? Prencipalment perquè hi hvia una traduttora qu' era galesa i sabia 'l català. Se deia Esyllt T. Lawrence, va neixre a gales, va 'studiar a Cambridge, se'n va nar a Mèjic i allà va coneixre l'escriptor Lluís Ferran de Pol i s'hi va casar. Varen nar viure a Catalunya i varen viure Arenys de Mar molt tranquils, sense fer fressa, que qosibé ningú 'ls-a coneixia. Varen morî-se el 1995 i després els hi varen dar creus de Sant Jordi i tota la pesca.
Han fet un llibre de la seua vida i tot:
Garcia Raffi, Josep-Vicent; Manuel Cuenca, Carme. Esyllt T. Lawrence : un gal·lesa entre dracs. València: Universitat de València, 2007.
Hem de dir 'lguna pitita cosa sobre la tradudció i la corredció del llibre. La tradudció è' 'dceptabble, se pot lligir bé, té troços macos. A vegades, a-hi ha castellanismes i è' culpa del correttors de no hvê'ls-a tret. Atres vegades, a-hi ha un sinónims que són buscats al didcionari Franquesa, que 's veu d'un' hora lluny. Les faltes, si no sous llepafils, se poden tolerar, no són masses ni massa grosses, pró si que n'hi ha unes qontes de greus, que són per falta de corredció.
Hem de dir 'lguna pitita cosa sobre la tradudció i la corredció del llibre. La tradudció è' 'dceptabble, se pot lligir bé, té troços macos. A vegades, a-hi ha castellanismes i è' culpa del correttors de no hvê'ls-a tret. Atres vegades, a-hi ha un sinónims que són buscats al didcionari Franquesa, que 's veu d'un' hora lluny. Les faltes, si no sous llepafils, se poden tolerar, no són masses ni massa grosses, pró si que n'hi ha unes qontes de greus, que són per falta de corredció.
L'escrivent qu'ha fet el llibre, l'Edward Tegla Davies, er' un mossèn de l'iclèsia metodista, un' iclèsia cristiana lligada ''b el nacionalisme galès, que nava contra l'iclèsia 'nglicana, que era la dels Inglesos. Va neixre 'l 1880 i es va morir el 1967. Era fill de pagesos pobres i 'm' l'ajut de l'iclèsia va fer 'ls estudis. Va 'scriure sempre 'm' galès.
(Viquipèdia galesa)
A 'quelles lletres que hi ha l'esquena del llibres (perquè si tenen llom, bé han de tenir 'squena, tabé) hi solen presentar 'l tema del llibre. A n'aquesta 'dició de proa ho fan difrent: posen un cartró prim prim a dintre 'l llibre que hi ha 'questes mateixes lletres. I allà hi diu:
"La Masia del Turó presenta els conflictes vitals d'una societat camperola a la fi del segle passat. Sobre el verd intens i el relleu suau d'una comarca de Gal·les, Davies dibuixa uns personatges, concrets i arrelats a la terra, que podrien ser, amb lles seves misèries i les seves grandeses, de tots els temps i de totes les contrades. Guiada pel profund sentit dramàtic de l'autor, la novel·la ultrapassa el simple compromís amb la lluita social i nacional i esdevé obra literària, plena d'entitat per ella mateixa. Qui no se sentirà apassionat pel misteri dels gossos matadors, que apropa La Masia del Turó a la millor novel·la negra?"
Aiam, tot aixó è' vritat, pró lo de la novela negra no. Té 'lgun moment que fa intrigar, pró 'l voltant è' tot sempre de pagès. A més a més, aixó només ès un pitit bocí que no pesa gaire. Allà les lletres del pitit cartró tabé diu qu' è' un semblant de Víctor Català, pró menos aixó dels voltants de pagès, no hi ha rè que s'hi sembli.
La novela parl' un xic d'história. Més aviat tot passa en un moment históric que fa 'penrr' hitória, pró no è' lo prencipal. Ell parla d'un temps qon ell era pitit, de lo que va veure i va sentir dir. Tabé devien ser histories que sonaven al seus lectors. Per ells hi hvia un bon troç de conegut, per nosatros no. Pró 'l valor de la novela no è' 'n lo conegut, sinó 'm' la manera d'entenrr-ho de l'autor. Lo conegut els-hi servia pr'enrecordâ-se de coses, i per posar una gota de fantasia en les coses un xic fades de que 's podien enrecordar.
El temps que passa tot è' qon feien la guerra del delme. 'Xó vol dir, qon la gent no volia pagar el delme, els impostos, a l'iclèsia 'nglicana, perquè ells eren galesos i metodistes. Er' una guerra tirant a nacionalista. No hi ha pa' l'história sola, ampró, perquè tabé 'splica molt bé costums i paisatg' i tot. No us-a penseu qu'è' un estil de nomé' descriure, no; té troços que sí i troços que no: combina moltes eines d'escriure.
El temps que passa tot è' qon feien la guerra del delme. 'Xó vol dir, qon la gent no volia pagar el delme, els impostos, a l'iclèsia 'nglicana, perquè ells eren galesos i metodistes. Er' una guerra tirant a nacionalista. No hi ha pa' l'história sola, ampró, perquè tabé 'splica molt bé costums i paisatg' i tot. No us-a penseu qu'è' un estil de nomé' descriure, no; té troços que sí i troços que no: combina moltes eines d'escriure.
Les eines d'escriure d'en Tegla Davies són pa' cum les películes que 'stems abesats a veure, ni cum les de la novela realista, que s'espliquen les coses una radera l'atra i a-hi ha un cap, un nu, i una cua molt fàcils de seguir; no, 'qui 'quet llibre, lo que hi ha è' cum una pelicula d'autor que a vegades passen abantes les coses qu' hurien de hver passat després. A-hi ha capítols que s'hi 'spliquen només históries passades del personatxes, o es dedica molt de troç a 'splicar-ho ben tot d'un aplec que fan...
Allavontes ems-a podem perguntar: per qui va 'scriure 'questa novlea en Tegla Davies? Només al galesos d'aquell temps o tabé 'ls inglesos o tabé pensava ''b el futur? Me sembla que per tothom, pró podé ell tenia 'l cap primer de tot el galesos. Esclar, la novlea era 'm' galès, i no la varen traduir l'inglès fins el 1975 (ai aquets inglesos!).
Pró 'l temes que fa són molt universals, per 'xó poden servir per tothom. Amb ell, cum qu' er' un bon pastor metodista, li 'ntressaven la gent, les persones i 'l seu esprit. I si 'ms-a mirem les persones i cum canvien i creixen a la novela, veiem que 'l canvis de l'esprit són lo que guia tota la novela. No la guia l'ordre del temps, ni el rimm' intressant, la guia l'escrivent, cap al final, unt-a hi ha el sentit de tot.
No è' pa' una novela que enganxi a lligir des del principi, è' una novela que va cap aqui i cap allá, cum una fuia del riu, que sembla que no sap unt-a va, perquè 'l fil se segueix a miges. Pró l'escrivent ho sap molt bé, ems-a guia cap al final unt-a tot té sentit. Tampoc a-us-a penseu qu' è' 'sprimental, no; è' per totes menes de gent, i è' de bon lligir.
A-hi ha simbols, sí, pró la seua gràcia no è' cum la d'atres escrivents, cum la Mercè Rodoreda, que diuen: au, aiam qui è' l'eixerit que veu el simbols que som amagat. Són simbols que s'espliquen, perquè si ho ha de lligir un' àvia de pagès, tabé ne tregui tot el suc. Allavons, l'esplicació té gràcia, no trenca el goig que fa, perquè è' cum una metàfora de Proust de 'quelles originals, pró d'estar per casa.
El tema prencipal de l'escrit, que s'enten al final, è' l'humilitat i les virtuts de cada persona. Tegla Davies ems-a vol dir que no s'ha pa' de ser nacionalista cum aquells que diuen vinga, lluitem per nosatros i abastarem coses per nosatros. Aixó tapoc se diu al pitit cartró. Lo que s'ha de fer è' lluitar cadascú contr' ell mateix tabé. 'questa novela vol corretgir 'l nacionalisme, vol fer pensar.
No us-a penseu qu' è' un llibre que sembli un sermó, no. Podé ho sembla només un capítol, cap al final, qu' è' ben curt curt. Lo que conta durant la novela è' lo que passa, tot el virolament de personatxes del pobbles. Només al final se veu unt-a volia nar a parar. I no è' cum les pelicules americanes, que s'hi poria semblar un xic, a tai de Frank Capra, amb un final de victòria i alegria i aplaudiments, sinó una cosa agra i dolça, fina, enfonsada, íntima, personal, cum les aigues de sota terra.
Primera edició de la novela. (Viquipèdia galesa)
Paraules clau, palabras clave, keywords, agoriadau geiriau, allweddau geiriau: gal·lès, welsh, galés, novel·la, novel, roman, autor, setmana de la poesia de barcelona, semana de la poesía de barcelona, barcelona poetry week, barcelona dichtung woche, ressenya, reseña, review, cymru, cymraeg
21 comentaris:
Hola! Es veu que no 's podien posar comentaris, que 'l blog sempblava 'spallat, per 'xó ara faig aquesta provatura.
Som suprimit el missatge de dalt perquè era generat automàticament i tenia llaços de publicitat intrusiva, i qui sap si algun virus o 'lgun atre gam.
A mi si que m'ha funcionat. Bé de moment ningú no ha comentat aquet comentari, pró si qu' hi ha hgut gent que l'ha lligit. Aiam si us-a 'nimeu!
Hola Eduard!
A ver si tengo suerte ahora y puedo colgar este comentario.
Bueno, primero de todo me gustaría preguntarte cuál es la variedad que hablas. Además, ¿es que no hay nada escrito en esa variedad? ¿Es que la gente que la habla escribe, sin embargo, en catalán estándar (si es que existe tal cosa fuera de TV3, claro)? Lo digo porque parece que eres tú quien propone un tipo de escritura que plasme los rasgos fonéticos de ese dialecto o lengua (como quieras: esas etiquetas son absurdas).
Me interesa mucho saberlo.
En realidad me cuesta un poquito leerte, pero supongo que le he de coger el truco, que todo es cuestión de acostumbrarme.
Dices que no sabes lo del curso de tipología. Pues es un curso que dura dos o tres días, organizado por la M. Carme Junyent, al que vienen siempre tres o cuatro especialistas nacionales y extranjeros. Este año se celebra en marzo (es en la UB)y vienen Givón y Heine, o sea que es un pecado capital (with capital letters)perdérselo. Ya te informaré sobre las fechas exactas cuando me las pase la M. Carme, aunque puedes enviarle un correo tú, si te es más cómodo. Para info sobre el Evolang, tienes un enlace en mi blog. El es congreso internacional sobre la evolución del lenguaje, que este año cae aquí en Barcelona y se celebra en el CosmoCaixa (antiguo Museu de la Ciència).
Nos seguimos leyendo!
Un saludo,
Concha
'Quí 'l cim hi hvia un comentari que ha 'sborrat la mateixa persona que l'ha 'scrit. Me sembla qu' è' perquè me volia fer una pregunta que ja ha pogut responrr' ella mateixa.
La pregunt' era de la llenga que 'scric. Ja sé qu' had de fer un article d'aixó pró 'ncara no som trobat l'estona. Cum que la pregunt' è' un semblant de la que me fa la Concha, responrré.
Jo poc-a parloc aixís cum escric, normalment, sinó que faig servir un català més a prop de l'estàndard. 'Xó qu' escric ho som après de l'avi i l'àvia meus. Se diu català septentrional de transició, que es parla a l'antic bisbat de Girona i al nord del pirineu fins a la Cerdanya. Se diu de transició, perquè segons cum se miri, è' un dilecte entre 'l central i 'l rossellonès.
La gent que parl' aixís no ho escriu mai. Escriuen català estàndard, perquè aquest dilecte è' més a prop de l'estàndard que pa' 'l mallorquí. Jo soc el primer d'escriure'l sistemàticament, me sembla. Proposoc aquet llei d'escriptura per fer visible 'quet dilecte, estudiâ'l, i donâ'l a coneixre. È' 'l dilecte menys estudiat de tots els dilectes catalans i jo revendicoc que s'estudiï.
È' normal que te costi 'ntenrre'l, Concha, pró t'hi 'basaràs si vas lligint.
La veritat és que m'han vingut ganes de conèixer una mica el món rural de Gal·les, si és que encara queda alguna cosa semblant al que es descriu a la novel·la!
Un post molt maco i molt enriquidor, com sempre :)
Quin post més ben trabat!
Lucila: A mi tabé me varen venir ganes de nar a gales. Deu ser maco. Iria 'lla a pujar la seua muntanya d'Yr widdfa i a comprar llibres bilingües.
Tondo: Gràcies per lligir l'article i per l'elogi, que valoroc molt, vinguent d'algú 'm' la teua espriéncia blogaire.
Hola Eduard! En tot cas, jo no tinc cap problema per entendre-ho tot d'allò que ens escrius. A propòsit de pen, la punta de Brest, a Bretanya, es diu en bretó Pen ar Bed, o sigui cap del mon. I em demano si el mot penya, antigament i avui encara occitanament pena, no serà un derivat femeni del gal.lès pen(nos). Per a penya, el diccionari ens da pinna com a etimològia , no és realment incompatible amb la meva proposta, ja que la e gal.lesa era frequentament retranscrita i en llatí. Finalment, pensem al nom del politic francés (bretó) Le Pen o sigui lo cap, la testa, suposo que cal comprendre cabut, tossut.
Ah! I el català pingüi ve molt assegurament de pen gwen, o sigui "cap blanc" en bretó com en galès!
Tonerres de Brest! Mai me hguera imaginat que pingüí i Le Pen tinguéssen cap relació amb el galès ni entre ells. Que sabes lo galès, tu, Joan? Jo no, pró me documentoc. Bé, el didcionari DCVB diu que penya ve del llatí. Després miraré què diu en Coromines. È' sutgerent la teua proposta.
Ja ho som goitat. Joan Coromines diu que no hi ha un motiu prou ferm per dir que penya prové de l'arrel cèltica penno-. Malgrat aixó, hem de dir que no rebat aquesta hipótesi espressament, sinó que només argumenta la seua opció, qu' è' la procedéncia llatina de la praula.
Uf, massa temps sense ordinador, faig tard al teu post (em vas comentar que el penjaves ara deu fer una setmana i mitja, ho sento). Però ja està, ja l'he llegit, i m'ha impressionat la teva crítica literària. De debò que donen ganes de llegir el llibre.
Per cert, aquest any em perdo el curs de llengües ameríndies (qüestions de feina) i l'Evolang, però al congrés m'hi veuràs segur. ¡Cap a Madrid!
PD: Algú em va dir que la llengua dels elfs que es va inventar Tolkien tenia molt de moltes llengües minoritzades (entre elles el galès). Si recordo qui m'ho va comentar, li diré que me'n doni més dades i t'ho faig saber (si no és que vas ser tu... que ara no ho recordo).
Fins aviadet.
Tinc un metode de bretó i un altre de galès, però no vaig dedicar massa temps ni per l'u ni per l'altre, doncs no, no en sé res. Vaig interessar-me més seriosament al gaelic fa anys, però no em queda gairebé res.
Llenguaddicta: Bé, jo crec que només poré nar al congrés de joves lingüistes que fan a Girona i al congrés de Madrid. Ès que l'evolang è' molt car! De 'xó de les llengues ameríndies encara no en sé re: suposoc que la Carme Junyent ja ems en parlarà. Jo no t'ho vaig pa' dir 'xo d'en Tolkien, pró ja ho sabia. De moment encara no m'interessoc gaire per les llengues artificials, è' massa lluny del mig del meus intressos.
Joan: Doncs que ve que en sàpigues encara que sigui una petita mica, perquè jo no ne se re i abantes que les llengues cèltiques ne tinc d'atres que vui estudiar.
Hola Eduard.
Ja se que no ve al cas amb el post però et vull preguntar una cosa.
Avui a Minoría absoluta han llegit un mail enviat ¿per tu? han dit Eduard Abelenda i no crec que n'hi hagi gaires amb el teu mateix nom i cognom, per això he pensat que deus haver estat tu qui els hi ha enviat. Era una queixa arran de la seva secciò "El catala incorrecte".
M'ha fet gracia pensar que eres tu, dons he llegit tots els teus comentaris al blog de la Raquel i de tant en tant vinc a fer una ullada al teu.
Una abraçada.
Hola Eulàlia,
Gràcies per lligî-me. Sí, vaig ser jo el que va enviar un correu electrónic a Minoria Absoluta. La setció del català incorrecte m'agrada, sobretot perquè se n'enriuen de la seua mateixa setció del català correcte. No è' que no m'agrdin, ni un ni l'atre, només è' que vegades fan riure. Alló que sí que no m'agrada è' qon ridiculitzen paraules que no è' que siguin incorrectes, sinó que son dilectals. Una paraula dilectal pot ser una paraula medieval i ben autèntica del català, per tant no l'hem de ridiculitzar, perquè si ho fem desapareixerà, i això no pot ser, perquè al final empobrirem la llenga. En canvi sí que podem atacar alguns barbarismes innecessàris i fora de lloc.
Mare de Déu senyor! 18 comentaris! M'he espantat i tot! És el teu rècord, no?? (Ara ja en deuen ser 19...)
Vès per on, ara ja et coneixen fins i tot els de Minoria absoluta. Un dia d'aquests et convidaran al programa com aquell espectador imitador del Polònia! :P
How was your trip, did you meet La Peirotona?
necessitat de comprovar:)
Publica un comentari a l'entrada