17 de set. 2008

Tabé películes

'Qui quet escrit obrims un claix nou, un de cine. Èh, que no us ho hguessu pensat mai que 'qui hi huria un claix de cine? No, èh que no? Jo tapoc. No m'ho 'sperava pas pró vaig trobar un prei o tres de coses p'r esplicar. Els de Xisca de Gardi ne saben mé' que pa' nosatros de cine. Començ'rems pe' la mé' veia de les películes que som trobat: Pandora and the Flying dutchman.

'Questa película a 'Spanya, am' castellà ne diuen Pandora y el holandés errante. A'b el català nostre 'xó es diria: Pandora i l'holandès que va perdut per 'quí 'n ell·llà. La varen fer l'any 1950 'questa película, i la persona mé' famosa qu'hi sortia era l'Ava Gardner, 'quella que tenia tanta 'nomenada. Pró per què ne parlems aquí d'aquesta película? Doncs perquè la varen fer a Tossa de Mar i perquè les primeres paraules que se senten a la versió original són am' català.

Tossa de Mar ès a dintre 'l bisbat de Girona i 'xó vol dir que 'llà hi parlen una mena de català septentrional de transisió. 'Ls actors de la primera 'cena de Pandora and the Flying dutchman són pescadors de Tossa de Mar de l'any 1950. Per què varen decidir de posar aquesta 'cena a la película? Devia ser un toc etzòtic, colorista. Si hguéssen sigut indígenes de l'Amazones que parlessen una llenga inventada comptes d'indígenes catalans els hi hgués servit igol.

Cum parlaven la gent de mar d'aquell temps? Aquí hi poreu veure un etzemple. Ara, no 'n feu pa' gaire cas: heu de pensar que 'ls pobres homes devien hver gravat la 'cena molt de cops i que 'staven cansats i se'ls hi 'ntrebancava la llenga. È' una situació molt artificial i no serveix d'etzemple de llenga real. A més a més, a-hi devia hver 'lgú que va fer el guió, i 'xó vol dir que la llenga hvia de ser menos espontània. Ara vurem el vídio i transcriurem el diàleg am' la nostr' ortografia. La nostra 'cena la tenims entre el minut 2 i el 2:25. Cap al final del vídio vurem cum a-hi ha balls i cançons de flamenco: Mar' de Déu cum ho barregen tot aquets americans! Sort que 'l doblatxe castellà d'aquell temps d'en Franco varen deixar 'quet tros am català, ben bé cum a l'original. Costa de creur'-ho i encar' podé è' l'edició d'ara 'm' dvd que ho han arreclat.



Pescador 1: Que creus que hi tenim a-n aquí, una ballena?

Pescador 2: Una manada de ballenes! Pere, vine 'judâ'ns-a qu'hem pescat una ballena.

Pere: Ah, jovent, si jo tinguera la vostra 'dat.

Pescador 2: Ja ho sabem ja que vares pescar una bota de vi i no pas peix!

Pere: Ahir vaig veure tant que vaig tancar la dona a l'eixida i me'n vaig emportar la truja.

A-hi ha coses estranyes a 'qui 'quet diàleg: el primer que è' neutre. Per què? L'espedient x, ampró, ès: per què en Pere fa sonar la r d'ahir i d'emportar cum si fos valencià i no fa sonar la de tancar? Ara traduirems el diàleg al falgoní i marcarems les difréncies amb lletres mé' negres.

Pescador 1: Què 't penses qu'hi tenims aquí, una ballena?

Pescador 2: Un ramat de ballenes! Pere, vine 'judâ'ms-a qu'hem pescat una ballena.

Pere: Ai, jovent, si jo tinguera la vostra 'dat.

Pescador 2: Ja ho sabems ja que vares pescar una bota de vi, pas un peix!

Pere: Ahir vaig veure tant que vaig tancar la dona a l'eixida i me vaig emportar la truja.

Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter, avainsana, avainsanat: cinema, Kino, cinéma, pel·lícula, entrevista, treball de camp, parla espontània, habla espontánea, trabajo de campo, enquesta, encuesta, sociolingüística, costa brava

5 comentaris:

llenguaddicta ha dit...

Llàstima que no se m'ha carregat el vídeo, però conec l'escena. En algun programa de cinema de TV3 l'havien passada. També em va semblar curiós en el seu moment que deixessin parlar català als actors d'aquesta escena, en plena dictadura. Estic d'acord amb tu que devia ser per "exotisme"... De ben segur que els habitants de Tossa de Mar en aquells dies devien estar ben poc pendents de la llengua, tenint l'Ava Gardner passejant el seu cos de vici per les platges catalanes...

Hi ha una pel·li del Chicho Ibáñez Serrador (una mica dura) que es diu "Quién puede matar a un niño", rodada a Eivissa. Una parella de guiris va a passar unes vacances a una illa on es trobaran una colla de nens un pèl emprenyadors... També se sent català en aquesta pel·lícula, és clar que és de 1976.

Lucila Mallart ha dit...

A mi sí que m'ha funcionat el vídeo. Trobo molt xul·lo veure aquesta escena i que ens l'hagis transcrit tan bé. Sé que no va ser pas fàcil :)

A veure quan t'animes a seguir explorant el cinema en català septentrional de transició. Hi ha algun director "comercial" que mereixeria, per dialecte i per tarannà, sortir al teu blog!

Joan de Peiroton ha dit...

Pel moment, el vídeo no em funciona. Però hi tornaré.
El "col.lectatge" , és a dir fer parlar la gent en dialecte i guardar el discurs gravat és una cosa que hom hauria de fer abans que sigui massa tard.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Gràcies Joan, per passar per qui'l blog. Sí, sí, s'huria de gravar. Jo ja vaig gravar un xic l'avi. Iam si l'gun dia 'nganxo 'qui l tros de veu de l'avi i el trancric. Si no 't funciona 'l vidio, pod' ès el navegador. Prova de buscâ'l directament al youtube. Fins aviat!

Anònim ha dit...

Booty Bay Slot Machines - Konicasino 메리트 카지노 쿠폰 메리트 카지노 쿠폰 fun88 fun88 betway login betway login 931warsong sega - La Liga Bet