17 de set. 2008

Tabé películes

'Qui quet escrit obrims un claix nou, un de cine. Èh, que no us ho hguessu pensat mai que 'qui hi huria un claix de cine? No, èh que no? Jo tapoc. No m'ho 'sperava pas pró vaig trobar un prei o tres de coses p'r esplicar. Els de Xisca de Gardi ne saben mé' que pa' nosatros de cine. Començ'rems pe' la mé' veia de les películes que som trobat: Pandora and the Flying dutchman.

'Questa película a 'Spanya, am' castellà ne diuen Pandora y el holandés errante. A'b el català nostre 'xó es diria: Pandora i l'holandès que va perdut per 'quí 'n ell·llà. La varen fer l'any 1950 'questa película, i la persona mé' famosa qu'hi sortia era l'Ava Gardner, 'quella que tenia tanta 'nomenada. Pró per què ne parlems aquí d'aquesta película? Doncs perquè la varen fer a Tossa de Mar i perquè les primeres paraules que se senten a la versió original són am' català.

Tossa de Mar ès a dintre 'l bisbat de Girona i 'xó vol dir que 'llà hi parlen una mena de català septentrional de transisió. 'Ls actors de la primera 'cena de Pandora and the Flying dutchman són pescadors de Tossa de Mar de l'any 1950. Per què varen decidir de posar aquesta 'cena a la película? Devia ser un toc etzòtic, colorista. Si hguéssen sigut indígenes de l'Amazones que parlessen una llenga inventada comptes d'indígenes catalans els hi hgués servit igol.

Cum parlaven la gent de mar d'aquell temps? Aquí hi poreu veure un etzemple. Ara, no 'n feu pa' gaire cas: heu de pensar que 'ls pobres homes devien hver gravat la 'cena molt de cops i que 'staven cansats i se'ls hi 'ntrebancava la llenga. È' una situació molt artificial i no serveix d'etzemple de llenga real. A més a més, a-hi devia hver 'lgú que va fer el guió, i 'xó vol dir que la llenga hvia de ser menos espontània. Ara vurem el vídio i transcriurem el diàleg am' la nostr' ortografia. La nostra 'cena la tenims entre el minut 2 i el 2:25. Cap al final del vídio vurem cum a-hi ha balls i cançons de flamenco: Mar' de Déu cum ho barregen tot aquets americans! Sort que 'l doblatxe castellà d'aquell temps d'en Franco varen deixar 'quet tros am català, ben bé cum a l'original. Costa de creur'-ho i encar' podé è' l'edició d'ara 'm' dvd que ho han arreclat.



Pescador 1: Que creus que hi tenim a-n aquí, una ballena?

Pescador 2: Una manada de ballenes! Pere, vine 'judâ'ns-a qu'hem pescat una ballena.

Pere: Ah, jovent, si jo tinguera la vostra 'dat.

Pescador 2: Ja ho sabem ja que vares pescar una bota de vi i no pas peix!

Pere: Ahir vaig veure tant que vaig tancar la dona a l'eixida i me'n vaig emportar la truja.

A-hi ha coses estranyes a 'qui 'quet diàleg: el primer que è' neutre. Per què? L'espedient x, ampró, ès: per què en Pere fa sonar la r d'ahir i d'emportar cum si fos valencià i no fa sonar la de tancar? Ara traduirems el diàleg al falgoní i marcarems les difréncies amb lletres mé' negres.

Pescador 1: Què 't penses qu'hi tenims aquí, una ballena?

Pescador 2: Un ramat de ballenes! Pere, vine 'judâ'ms-a qu'hem pescat una ballena.

Pere: Ai, jovent, si jo tinguera la vostra 'dat.

Pescador 2: Ja ho sabems ja que vares pescar una bota de vi, pas un peix!

Pere: Ahir vaig veure tant que vaig tancar la dona a l'eixida i me vaig emportar la truja.

Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter, avainsana, avainsanat: cinema, Kino, cinéma, pel·lícula, entrevista, treball de camp, parla espontània, habla espontánea, trabajo de campo, enquesta, encuesta, sociolingüística, costa brava

5 de set. 2008

Litertura dilectal a Finlàndia

Qui sabaria dir qontes llengues se parlen a finlàndia? El finès, esclar; el suec, tabé; i algú podé dirà el lapó: allà ne diuen sámi, del lapó. El lapons són aquella gent que viuen allà dalt de tot de la península d'Escandinàvia, tan a Noruega, cum a Suècia, cum a Finlàndia. A hi ha moltes menes de sámi molt difrentes una de l'atra. El sámi el parlen 2.500 persones a finlàndia, pró 25.ooo a tot Escandinàvia. Són pa' gaires.

Pró hi ha pa' nomé' 'questes, de llengues: a-hi ha la llenga del gitanos, el romaní, que ja se parla molt poc, no tant cum el sámi. Llavontes a-hi ha tabé totes les llengues fíniques que són més a prop del finès 'stàndard i que vegades ne diuen dilectes, a n'hi ha set de prencipals. Tabé hi ha unes atres llengues fíniques que la gent ja no ne diuen dilectes, pro nomé' per coses de política: el meänkieli, el carelià, el livvi, l'ingri i el kven. No 'ls-a 'splicarem pa' totes aquí.

D'aquestes llengues ne triarem dugues perquè ne tenim un llibres p'r ensenyar. Són el meänkieli i el finès del sudoest, de la ciutat de Turku. Les escriventes representantes d'aquet dos dilectes són la Rosa Liksom (1958) i la Heli Laaksonen (1972), dugues dones molt difrentes: a la Rosa no li 'grada que li faixin fotos, a la Heli li encanta. La Rosa 'scriu en dilecte perquè ho ha decidit per l'estètica i l'espresió, pró la Heli ho fa tabé per compramís social i 'ctivisme. Mireu cum se presenten a les seues fuies webs. Goiteu, un llibre de cadascuna:

Liksom, Rosa. Tyhjän tien paratiisit. Juva: Werner Söderström Osakeyhtiö, 1989.


Laaksonen, heli. Pulu uis. Runoja. Turku: Sammakko, 2006.

Goiteu: aquestes són les escriventes.


La Rosa


La Heli

Del llibre que us-a som ensenyat de la Heli Laaksonen, ne triarem un poema i el traduirem al català septentrional falgoní tal cum ems-a hvien demanat el nostres lligidors.

Lehm ja koiv


Mää tahro olla lehm koivu al.

Mää en tahro olla luav.
Mää en tahro oppi uut taitto-ohjelma.
Mää en tahro selvittä äit-tytär suhret.
Mää en tahro viärä sitä kirjet posti.
Mää en tahro soitta Kelan tätil.
Mää en tahro muista yhtäkän pin-koori.

Antakka mu olla lehm koivu al.
Viäkkä mu väsyne nahk
kamarim permanol, kakluni ette.


Heli Laaksonen (Pulu uis 2000)


La vaca i el bedoll

Vui ser la vaca de sota 'l bedoll.

Vui pa' ser creiativa.
Vui pa' 'penre 'l programa d'edició nou.
Vui pa' reglar 'l tractes entre mar' i filla.
Vui pa' dur 'quella carta a correus.
Vui pa' telefonar 'quella veia de la segurtat social.
Vui pa' 'nrecordâ-me'n de cap mé' codic pin.

Deixeu-me ser la vaca de sota 'l bedoll.
Porteu-me la meua pell cansada 'lla terra al cuarto,
a davant de l'estufa.


Versió d'Eduard Abelenda i Ari Korhonen


Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter, avainsana, avainsanat: poesia dialectal, literatura dialectal, suomi, suomalaisen, murre, murret, traducció, käännös, runo, runoja, dialectal poetry, finland,