L'Aplec de Sant Ferriol è' la festa Major de Falgons, que cad' any torna el segon diumenge del mè' de setembre. El 8 de setembre passat a-hi vaig a-ser. Sé pa' qon feia que no hi nava. En vist cum hvia sigut qon jo era pitit, o 'bantes, era prou difrent. A-us-a poria 'splicar l'história de la Festa, pró sortirien esplicades a mils i seria mellor fer-ho ''b un atre 'scrit. Pró sí qu'heu de saber que 'bantes hi hvia la Festa grossa i la Festa pitita. La grossa era la de Sant Ferriol. La pitita era la de Sant Vicenç i è' per xó que el nom enter del pobble è' Sant Vicenç de Falgons.
Porta de la rectoria ''b el programa de la festa
Tabé heu de saber que l'Aplec de Sant Ferriol va tenir les últimes bones anyades qon Mossan Pius Masvidal era rector. Èll va ser el que es va inventar la festa tal cum ès ara; poc era 'xís abantes. 'Bantes hvia sigut un semblant de les atres festes del pobbles. Èll va ser el que va fer venir gent de fora, i de molt lluny, a veure la festa de Falgons. Hasta va canviar el dia de la festa, que se celebrava qon tocava, cad' any difrent, i la va posar un diumenge, perquè pogués nar-hi la gent de fora. Ara a cada pobble hi ha mercats o teatre medieval, perquè è' la moda, ampró Falgons devia ser del primers que va tenir una professó 'm' la gent disfressada cum aquell temps del baró Guillem Galceran de Cartellà, senyor de Falgons. Tabé hi hvia hgut gent que venia joguets i menjar i de tot, o una paradeta pel nens, d'aquelles de les fires, per pescar uns anecs pitits de plastic. Qon se va hver mort Mossan Pius, al cel siga, ja tot se va nar pansint. Engony només hi hvia el de can Baldirot, que fa pa' gaire que s'hi 'stà, que venia la seua mel. Hi té bucs allà i fa mel de mil flors de Falgons. È' molt bona.
El músics a davant del castell
La festa comença 'l dematí qort de dotze 'm' la professó. La gent van arribant i deixen el cotxes a'b un camp de Can Pont, que l'obren cad' any per dexâ'ls-hi. Hi veig gent coneguda, sobretot els de la comisió de festes, que se'n cuiden de perparar la festa, i els de l'Ajuntament. Tabé un' atra gent que no conec de rè i poc-a sé per què són allà; molts van am' criatures i xerren castellà. La majoria, pró, són veis, que venen sempre i que 'ncara se'n recorden d'aquell temps. Qonta gent que hi ha 'vui a Falgons! Quina fressa que menen! Normalment nomé' se sent el bestiar o, si no, ben rè. Avui hi ha la gent i el músics que s'ensegen allà a la vora del castell i esperen els de la professó que s'acaben de disfressar.
El baró (a l'esquerra) qon va a visitar el mossèn
La gent que va tot radere
'L final comença la professó, que 'l programa de la festa ne diuen cavalcada medieval, i alguna gent va tot davant; tot radere hi van el músics, que toquen una marxa; després el soldats; tot radere el baró, 'm' la seua capa que li baixa fins a tapar l'esquena del cavall; més enrader' un frare que porta le relíquies del màrtir Sant Ferriol; després mé' soldats i, al capdevall, mé' gent i jo que m'ho goito tot i la Lucila que fa fotos. La professó va del castell fins a la plaça. Ne diuen plaça, pró è' només un clap de bosc sens' abres a la vora de la carretera.
El nens (nenes aquest any), el mossèn i el sant
'Bantes de ribar, qon passen a l'iclèsia, s'hi 'fegeixen el nens, que porten un cistells de romaní entre dos, el mossèn, i l'estatua de Sant Ferriol, que va 'l cim d'una fusta 'm' mànecs i plena de romaní i de flors, que la traginen entre cotr' homes. El nens sempre hvien nat disfressats de pastorets. Naven un nen i una nena tot dos a'b un cistell de romaní. Hi hvia una foto 'm' blanc i negre de la meu mare i el meu tiet qon eren pitits que va sortir moltes revistes dels anys xixanta en endavant. Era mellor 'llavontes. Pró 'quest any no sé què ha passat que 'l nens naven vestits normal. Qon 'riben a la plaça el baró fa una xerrada ''b el mossèn i li regala le relíquies de Sant Ferriol. Allavontes se'n van tots el disfressats i el cavalls i comença la missa.
El nens, que 'quest any són només cotre nenes, s'estan ajocades a davant de l'altar a la vora del cistells. L'altar i el mossèn són a l'ombra, a sota les ulines, i el coro tabé. Els del coro són set o vuit de Sant Miquel que hi tenen afició, el mateixos del grup de Caramelles, que canten a una sola veu a radere el mossèn, a l'ombra. A l'atre cap de la plaça, davant per davant de l'altar, la gent, qosi tots veis, fan pilons cum les bales de paia a les ombres: podé soms trenta. Al mid de la plaça no hi ha ningú i hi fa un sol que esquerda. Aquell tros de plaça abandonat allà entre l'altar i el pobble i les veus de la gent que no vol nar missa i crida a baix a la carretera fan venir ideies tristes. La festa ès agra, perquè ha quedat mig abandonada, pró dolça perquè encar' hi podem nar, i enrecorda'ns-en de cum hvia sigut i disfrutar del país de Falgons, que es conserva molt bé.
Le sardanes am' la cobla Prencipal de Porqueres
'L final de la missa es beneieix el romaní i tothom va a buscâ'n' un ram per gordar a casa. Després comencen les sardanes. Aquest any amb la prencipal de Porqueres. Se fan dugues rotllanes d'encara no deu persones. A-hi ha servei de bar, arrossada popular, una rifa cum cad' any unt-a s'hi pot gonyar un xai, un rellotxe i no sé què més; i tabé hi ha un' atra mena de rifa tota estranya unt-a s'hi pot gonyar un' ampolla de vi o de xampany. Qui tria el que gonya è' un animal, que no sé cum ne diuen; no sé si è' un conill porquetí o què hi è', pró ès aquest animal que el deixen anar i es fica ''b un forats am' numbros: qui té el numbro unt-a s'ha ficat gonya el prèmit.
Qon repartien el romaní beneït
A-us en poria esplicar moltes de coses de la festa. Nosatres vàrem marxar hvent dinat i no vàrem veure cum va ser tot a la tarda. Pró sempre lo més animat è' 'l dematí i el middia. Després de missa vàrem nar a saludar el' coneguts, cum tothom, i després la gana els va nar fent callar a tots fins que se'n varen nar a seure les ombres a dinar.
Porta de la rectoria ''b el programa de la festaTabé heu de saber que l'Aplec de Sant Ferriol va tenir les últimes bones anyades qon Mossan Pius Masvidal era rector. Èll va ser el que es va inventar la festa tal cum ès ara; poc era 'xís abantes. 'Bantes hvia sigut un semblant de les atres festes del pobbles. Èll va ser el que va fer venir gent de fora, i de molt lluny, a veure la festa de Falgons. Hasta va canviar el dia de la festa, que se celebrava qon tocava, cad' any difrent, i la va posar un diumenge, perquè pogués nar-hi la gent de fora. Ara a cada pobble hi ha mercats o teatre medieval, perquè è' la moda, ampró Falgons devia ser del primers que va tenir una professó 'm' la gent disfressada cum aquell temps del baró Guillem Galceran de Cartellà, senyor de Falgons. Tabé hi hvia hgut gent que venia joguets i menjar i de tot, o una paradeta pel nens, d'aquelles de les fires, per pescar uns anecs pitits de plastic. Qon se va hver mort Mossan Pius, al cel siga, ja tot se va nar pansint. Engony només hi hvia el de can Baldirot, que fa pa' gaire que s'hi 'stà, que venia la seua mel. Hi té bucs allà i fa mel de mil flors de Falgons. È' molt bona.
El músics a davant del castellLa festa comença 'l dematí qort de dotze 'm' la professó. La gent van arribant i deixen el cotxes a'b un camp de Can Pont, que l'obren cad' any per dexâ'ls-hi. Hi veig gent coneguda, sobretot els de la comisió de festes, que se'n cuiden de perparar la festa, i els de l'Ajuntament. Tabé un' atra gent que no conec de rè i poc-a sé per què són allà; molts van am' criatures i xerren castellà. La majoria, pró, són veis, que venen sempre i que 'ncara se'n recorden d'aquell temps. Qonta gent que hi ha 'vui a Falgons! Quina fressa que menen! Normalment nomé' se sent el bestiar o, si no, ben rè. Avui hi ha la gent i el músics que s'ensegen allà a la vora del castell i esperen els de la professó que s'acaben de disfressar.
El baró (a l'esquerra) qon va a visitar el mossèn
La gent que va tot radere 'L final comença la professó, que 'l programa de la festa ne diuen cavalcada medieval, i alguna gent va tot davant; tot radere hi van el músics, que toquen una marxa; després el soldats; tot radere el baró, 'm' la seua capa que li baixa fins a tapar l'esquena del cavall; més enrader' un frare que porta le relíquies del màrtir Sant Ferriol; després mé' soldats i, al capdevall, mé' gent i jo que m'ho goito tot i la Lucila que fa fotos. La professó va del castell fins a la plaça. Ne diuen plaça, pró è' només un clap de bosc sens' abres a la vora de la carretera.
El nens (nenes aquest any), el mossèn i el sant
Qon el frare dón le relíquies mid de la plaça
'Bantes de ribar, qon passen a l'iclèsia, s'hi 'fegeixen el nens, que porten un cistells de romaní entre dos, el mossèn, i l'estatua de Sant Ferriol, que va 'l cim d'una fusta 'm' mànecs i plena de romaní i de flors, que la traginen entre cotr' homes. El nens sempre hvien nat disfressats de pastorets. Naven un nen i una nena tot dos a'b un cistell de romaní. Hi hvia una foto 'm' blanc i negre de la meu mare i el meu tiet qon eren pitits que va sortir moltes revistes dels anys xixanta en endavant. Era mellor 'llavontes. Pró 'quest any no sé què ha passat que 'l nens naven vestits normal. Qon 'riben a la plaça el baró fa una xerrada ''b el mossèn i li regala le relíquies de Sant Ferriol. Allavontes se'n van tots el disfressats i el cavalls i comença la missa.
El nens, que 'quest any són només cotre nenes, s'estan ajocades a davant de l'altar a la vora del cistells. L'altar i el mossèn són a l'ombra, a sota les ulines, i el coro tabé. Els del coro són set o vuit de Sant Miquel que hi tenen afició, el mateixos del grup de Caramelles, que canten a una sola veu a radere el mossèn, a l'ombra. A l'atre cap de la plaça, davant per davant de l'altar, la gent, qosi tots veis, fan pilons cum les bales de paia a les ombres: podé soms trenta. Al mid de la plaça no hi ha ningú i hi fa un sol que esquerda. Aquell tros de plaça abandonat allà entre l'altar i el pobble i les veus de la gent que no vol nar missa i crida a baix a la carretera fan venir ideies tristes. La festa ès agra, perquè ha quedat mig abandonada, pró dolça perquè encar' hi podem nar, i enrecorda'ns-en de cum hvia sigut i disfrutar del país de Falgons, que es conserva molt bé.
Le sardanes am' la cobla Prencipal de Porqueres'L final de la missa es beneieix el romaní i tothom va a buscâ'n' un ram per gordar a casa. Després comencen les sardanes. Aquest any amb la prencipal de Porqueres. Se fan dugues rotllanes d'encara no deu persones. A-hi ha servei de bar, arrossada popular, una rifa cum cad' any unt-a s'hi pot gonyar un xai, un rellotxe i no sé què més; i tabé hi ha un' atra mena de rifa tota estranya unt-a s'hi pot gonyar un' ampolla de vi o de xampany. Qui tria el que gonya è' un animal, que no sé cum ne diuen; no sé si è' un conill porquetí o què hi è', pró ès aquest animal que el deixen anar i es fica ''b un forats am' numbros: qui té el numbro unt-a s'ha ficat gonya el prèmit.
Qon repartien el romaní beneït
L'iclèsia ''b el sant tot sol; la festa è' deforaParaules clau, palabras clave, Key words: festa major, fiesta mayor, festa local, fiesta local, local feast, dorf fest, ball, baile popular, catalan dance, catalan music, traditional celebration, festa medieval, fiesta medieval, medieval feast, mel de mil flors, miel de mil flores, mel multifloral, miel multifloral, polyfloral honey, sant patró, santo patrón, patron saint
6 comentaris:
E'molt intressant!l'any que ve, a veure si a podem 'nar-hi.
Quina il·lusió que surti jo al blog... Va ser molt maco anar-hi amb tu a la Festa de Sant Ferriol!
M'ha agradat molt aquesta frase:
"La festa ès agra, perquè ha quedat mig abandonada, pró dolça perquè encar' hi podem nar, i enrecorda'ns-en de cum hvia sigut i disfrutar del país de Falgons, que es conserva molt bé."
I una petita "crítica": al final de la professó, el baró no "regala" pas les relíquies al mossèn, sinó que li'n fa entrega... Les relíquies no es regalen :P
Adiu Eduard! Es realment així que parleu a Falgons, vosaltres? Em fa goig! M'agrada el teu blog!
Joan,
Falgons è' un pobble piti pitit i ara ja nomé' deuen quedar trè' u cotre persones que parlin aixís. Jo som tingut la gran sort de tenir 'ls avis allà i de hver 'près el dilecte d'èlls. Aquet dilecte ès entreparent del de catalunya nord, això ho deus hver notat. A-hi ha ampró encar' algun'joves que 'l saben am' d'atres pobbles, pró qosibé 'n són pa' concients. M'alegra molt que 't hgagi 'gradat aquet bloc, qu'è' un' iniciativa ben estranya i qosibé única a Catalunya. Esperoc que la gent s'animi ''b el temps.
Lucila,
Qon escrivia ja ho vaig pensar que regalar no era la paraula mellor, pró quina podia fer servir que la poguera hver dit un Falgoní?
Tens tota la raó! Caldria poder salvar els dialectes! Hi ha plaça suficient per fer coexistir la llengua normativa i la parlar local, em penso! Però que hi farem?
Sí, el teu parlar em recorda el català del nord i el llenguadocià vei!
Publica un comentari a l'entrada