30 de nov. 2009

La scenssió a la panoràmica




Al meu primer vídio demostroc cum per pujar fins a les més encimbellades contemplacions del paisatge falgoní va molt mé' bé de fer-ho de l'escala de la cort estant.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

7 comentaris:

Unknown ha dit...

Aquest bloc és sempre un gran exemple de globalitat des de la localitat. De l'escala de la cort al món, entre poètic i depressiu.

30/11/09 15:45
Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Me grada la teu interpretació. Pró tabé hi ha atres aspectes. Moltes gràcies pel teu comentari!

30/11/09 17:21
Lucila Mallart ha dit...

M'encanta la teva primera incursió en l'art conceptual!!!

1/12/09 20:41
Unknown ha dit...

L'Albert Serra n'estaria molt orgullós!

2/12/09 07:43
Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ei moltes gràcies Lucila i Rosa! L vídio l vaig fer qosi sense pensar: me deixava portar pe' lo que tenia a davant. No sé què en pensaria en Serra, podé qu' è' massa curt ;)

2/12/09 10:37
llenguaddicta ha dit...

Bon començament... d'aquí a fer una pel·li només hi ha un passet. ;)

M'ha fet pensar que, de vegades, l'esforç que requereix una tasca no és tan gran com sembla vist des de fora. (Ep, no estic dient que és el que has volgut transmetre, és només la reflexió que he fet en veure el vídeo).

En volem més.

12/12/09 12:29
Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Gràcies llenguaddicta, no è' ben bé lo que volia transmetre, pró è' vritat que 'quet vídio me va sortir un xic cum sense dar-me'n compte, i axís l'esforç no va ser tan gros cum semblava 'l principi.

Ja vurem quin vídio més hi posré. Ne tinc un qonts, pró ncara no són publicables.

12/12/09 12:40

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)