El grups que som trobat a la vall (segon tros)

AVÍS: 'Quet escrit è' 'l tros que vé després d'un atre 'scrit. Si ho voleu entenre tot mé' bé podeu lligir l'escrit que fa cap, que se titula Nem a fer un volt a la vall de Campmajor per veure cum parla cadascú (primer tros).

Grup de Caramelles de Sant Miquel.
Font: revista Golany del primer semestre del 2006.

Grups socials diversos a la vall de Campmajor

El grup autòcton ès el més ben assentat, malgrat que no ès majoritari i disminueix. Ès el grup dels nascuts a la vall, fills de persones també nascudes allí i són els únics que parlen septentrional. Considerarem part d’aquest grup també les persones provinents de municipis veïns que parlen septentrional i estan integrats al poble. Hi ha també un grup de persones que han comprat una casa de segona residència; n’hi ha que s’integren un xic i n’hi ha que no ho fan gota.

Hi ha també el grup de nouvinguts, grup molt heterogeni. Considerem nouvinguts tots aquells que porten un cert temps vivint permanentment a la vall. A dins d’aquest grup hi diferenciem els que s’integren i els que no. Entre els que no s’integren hi podem afegir els neorurals (allà anomenats hippies). Els teixits socials que formen aquestes persones van més enllà de la vall i són constituïts de persones del seu mateix estil de vida. Poden tenir relació amb algun veí concret, o bé tenir mínimes interactuacions en espais de comunicació social, però els seus teixits més sòlids són els propis. Hi ha persones que no es relacionen amb els altres, però atrauen grupets de persones al seu entorn: ès el cas de la petita comunitat evangèlica dels EUA, o bé d’un domador de cavalls alemany que convidava gent del seu país a treballar amb ell i a fer cursos, o bé la gent que viu al càmping permanentment o intermitentment.

Els nouvinguts que s’integren són aquells que participen de les activitats col·lectives, com els sopars organitzats per l’ajuntament, les festes del poble, les caramelles, la colla de caçadors. Aquests poden anar de tant en tant a l’hostal i tenir amistat amb diverses persones del grup autòcton de la vall. Segons A.N., l’acollida de la gent de la vall ès bona, més enllà de les malfiances habituals de les zones rurals. A.N. va ser convidada a sopar i va ser en aquella trobada quan es va formar un grup de persones, tant nouvingudes com autòctones, que es trobaven cada setmana per sopar i parlar. Malauradament, aquest costum que va sorgir espontàniament s’ha perdut.

Corporació Municipal de l'Ajuntament de Sant Miquel.
Font: revista Golany del segons semestre del 2007.

Els informadors

Els informadors amb els quals hem pogut parlar han sigut dotze. La informació d’uns ha sigut més abundant que la dels altres. Per fer la selecció dels informadors no hem fet servir cap sistema aleatori, sinó que hem parlat amb les primeres persones disponibles que hem trobat i hem pensat que ens podien informar, bé perquè han viscut a la vall, bé perquè han participat als grups que volíem investigar. La manera de collir les dades ha sigut finalment la conversa o l’observació participant. Malauradament, no hem pogut parlar directament amb ningú de l’ajuntament ni del grup de jugadors de cartes, encara que n’hem rebut informació indirecta. Ens referirem als informadors amb unes lletres: (J.P.), (C.M.), (J.C.), (N.C.), (G), (A.N.), (J.B.), (C.H.), (J.E.), (N.I.), (A.I.), (D.Q.).

Una mica d’atenció a les persones que ens han fet d’informadors. Hem tingut informadors que no parlen gens el català septentrional i altres que el parlen totalment, però els més interessants són aquells que el parlen a mitges. Entre aquests que el parlen a mitjes, hi tenim la gent gran que va anar a viure a Banyoles per una banda, i els joves de la vall per l’altra, que podríem començar a considerar a partir de cinquanta anys en avall. S’ha de dir que, a partir dels quaranta anys, hi pot haver gent que parli el septentrional en major o menor grau: dependrà de la posició social, que tot sovint pot variar depenent del lloc de la vall d’on es procedeix. Per exemple, si es procedeix de l’extrem de Falgons, hi ha moltes més possibilitats de parlar el septentrional, ja que a Falgons hi vivien, més apartats, només pagesos. J.P., C.M., G., i J.B. parlen totalment septentrional. Comentarem només els informadors que no el parlen totalment:

J.C. Home de setanta-cinc anys que va anar a viure a Banyoles des d’abans de casar-se. Ha fet estudis de comerç i treballat d’administratiu. Parla septentrional amb poc accent, però en la seva parla hi hem registrat algunes formes morfològiques i molts fenòmens fonològics del septentrional.

D.Q. Esposa de J.C., de la mateixa edat. Va estudiar en un internat de Calella. Procedeix d’una casa important de la vall. Gairebé no té accent septentrional, hem registrat un sol tret fonètic del septentrional.

J.E. Home d’uns quaranta-cinc anys. De família de pagesos. Pagès i artista. Actualment un 80% de la seua feina ès artística, però no sempre ha estat així. Ensenyament secundari. Va estudiar català a l’escola. Servei militar. Alguns viatges curts. Escriu la revista de la vall. Accent septentrional, alternança entre morfologia i fonètica del septentrional i de l’estàndard. Fenòmens fonològics del septentrional. Vol apropar-se a l’estàndard, perquè l’interlocutor ès jove i no ès de la vall i també pels temes artístics que tractem.

C.H. Dona nascuda a la vall, d’uns quaranta-cinc anys. Ha viscut més de la meitat de la vida a la vall. Ha viscut en zones de parla castellana. Casada amb home de parla castellana. Treballa a l’Hostal. Joventut rebel. Ensenyament secundari. Va estudiar català a l’escola. Poc accent, però fonètica i fonologia septentrional. Alguns trets morfològics. Expressions de la vall al costat d’expressions castellanes.

N.C. Dona entre vint-i-cinc i trenta anys. De Barcelona. Pares castellanoparlants. Estudis universitaris. Català estàndard correcte amb petita influència fonètica del castellà. Ha fet servir una forma septentrional. A.N. Dona d’uns seixanta anys, parla català central amb alta presència d’estàndard, fa més anys que viu a la vall i no utilitza cap forma septentrional.

Tant J.E. com C.H. i altres persones de la seua edat no poden evitar alguns fenòmens inconscients del septentrional, però intenten parlar estàndard segons els interlocutors. Són la generació bilingüitzada. Les nouvingudes N.C. i A.N. mostren una permeabilitat diferent davant del septentrional.

X Biketrial Pla de l'Estany.
Font: revista Golany del primer semestre del 2006.

Estudi dels grups d’activitats socials

La manera més ràpida i senzilla de localitzar xarxes de relacions personals va ser fer una llista dels grups de persones que es troben periòdicament per fer alguna activitat. Aquesta ès la primera llista que vàrem fer:

1. la colla de caçadors
2. el grup de caramelles
3. el grup de gimnàstica
4. l’ajuntament (no hi hem pogut accedir)
5. l’equip de futbol
6. el grup de jugadors de cartes.

Grup de gimnàstica de la vall de Campmajor.
Font: revista Golany del segons semestre del 2007.

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: Sociolingüística, sociolinguistics, William Labov, micro sociolingüística, ortografia, ortography, ortografía, societat rural, sociedad rural, rural society, relacions personals, relaciones personales, personal relationships, activitat social, actividad social, social activity, grups, grupos, mètode, método, method, enquesta, encuesta, survey

de boc' oreia de boc' oreia

Fa mé' de deu anys, qon estudiava la secundària, vaid demanar l'avi que me digués versos o me cantés cançons. M'ho vaig apuntar tot a'b un paper i ho devia dar a colègit cum un trebai. Aquell joc de poemes i cançons se va quedar embaumat a les baumes de l'ordinador. Fa poc dies que 'l som tornat a lligir i som pensat de posâ'l aqui 'l blog. Vaig començar a buscar l'internet aiam si trobaba alguna cosa sobre 'quell poemes i em som quedat parat de lo que som trobat. Jo no'm pensava pas que tinguéssem tot aixó a Falgons!

Tres poemes d'aquells eren romaços! Sí, romanços d'aquell' populars, ancestrals, que 's passaven de boc' oreia i de pares a fills. Som començat a mirar llibres de romanços i som vist que són molt intressants: un gruix molt gros de fantasia i de saviesa de la gent senzilla. L'avi 'ls-a va penre qon nava bosc a fer jornal a'b una colla d'homes. Ell era 'l mé' jove. Mentres trebaiaven un començava cantar la primera ¡strofa d'un romanço. Allavons tots junts el contestaven cantant la tornada. I després seguia cantant la segona estrofa 'quell mateix que hvia començat a cantar. A-hi ha molta gent de la generació de l'avi que sap pa' 'questes cançons. Es hvia d'haver nat a bosc aa'b el veis per sabê'ls-a.

De romanços a-n'hi ha a cents, i cada poble ne saben un qonts, a vegades parlen d'atres pobles i ciutats que són molt lluny. Aquet romanços deuen hver viatxat molt. A mi ja 'm hvia semblat que 'quell poemes que 'm hvia dit l'avi eren força ben fets, que no podia pas a-ser que 'ls-a hgués fet qonsevol. Els-a devien fer capellans o 'studiants o 'scrivents qu'ho feien sense dir 'l seu nom, per gonyar qotre monedes de l'impresor que 'l hi 'ncarregava o per passar l'estona.

Pró no només me va dir romanços, l'avi; tabé me va dir cançons i versos de totes menes. Aquí us-a n'ensenyaré un qonts; per començar nomé' 'l romanços. L'avi me'ls-a va dir a trossos. Qon pugui li daré cues de pança aiam si se'n recorda dels atres trossos. Som trobat el seu romanços al llibres, pró són un xic difrents, perquè cada romanço canvia d'un pobble a l'atre. A-us-a daré el de l'avi de Falgons i amprés el del llibre perquè tingueu tota 'ntera l'história qu' esplica cada romanço. Els iré 'mplenant si l'avi se'n recorda més. Si vosatros ne sabeu una atra versió o un atre tros digueu-m'ho i escriviu-el al comentaris!

El llibres que som goitat.

Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta, 1979, vol. 2, pàg. 523, 594.

Llorens de Serra, Sara. Cançoner de Pineda. Barcelona: Alta fulla, 1992, pàg. 75, 169.

Massot i Muntaner, Josep. (ed.). Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Memòries de Missions de Recerca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, vol. 6. pàg. 264, 270.

Milà i Fontanals, Manuel. Romancer català. Barcelona: Edicions 62, 1980.


Per un galant de muntanya

Si n’hi havia tres ninetes
i allí a dintre d’un jardí
i elles canten i s’alegren
passen el temps divertit
menos una que es diu Clara
que el seu cor sempre en viu trist.
Perquè no us alegreu Clara,
perquè no us alegreu un xic.

(...)

Qon va ser 'l replà de l’escala,
un infant li va venir.
I se’l mira i se’l remira
i qon lo 'n veu tan eixorit:
Ai! infant, si jo te llenço
no hi porà haver cel per mi;
i si jo te’n donc la teta
ja mai més trobré marit.

(...)

I si Déu no me la mata
jo me la 'n faré morir.

No ho feu pas aixó gran jove
no ho feu pas aixó per mi;
qu' ar' ho fariu amb ella
i un atre di' ho fariu amb mi.

Obra del Cançoner. Collit a Olot el 1925.

Cançoner de Pineda.

Cançoner de Pineda (atre tros).

L'avi me va dir que 'xó era una cançó. La som trobat al llibres am' molt de títols; a més a més del que l'hi som posat, qu' è' de l'Obra del Cançoner, a-hi ha el que li va posar Milà i Fontanals, qu' è La Jove i el Rei Moro, i el de Llorens, qu' è' La Proposició del Fill del Rei. Sembla que l'avi nomé' me ne va dir un tros. Falta sobretot la part final i tabé les tornades de la cançó, que l'avi no me ne va dir cap. Tapoc me ne va cantar cap; nomé' les va dir. Goiteu a les fotos que som plantat a per tot l'escrit, que vureu el romanço 'nter. Goiteu's-a bé les difréncies entre 'l romanç de Pineda i el d'Olot.

Mestre Joan

Déu vos gord mestre Joan,
gran botiga n’heu parada
de tupins valencians
i algun' olla envernissada.

(Tornada)
Jo que no 'n puc dormir la nit
sinó un xic la matinada.
Jo que no 'n puc dormir la nit
sinó la matinad' un xic.

¿Un te’n teniu la muller
que no en sigui per criada?
I el frares de sant Francesc
si me l’han enmanllevada.

Tretze dies, tretze nits,
i encara no me l’han tornada.
Si l’en tinc d’anar a buscar
li’n faré mala arribada.

(…)

¿Què te’n feien fer muller
que te n’hagin ben pagada?
Em feien rentar i cuinar
i també fer la bugada.

(...)

Obra del Cançoner. Collit a Sant Privat d'en Bas, el 1925.

Joan Amades. Collit a Reus, el 1925.

J' heu vist aquet romanço, de la dona de Mestre Joan. È' ben estrany qu' el tupins valencians arribin fins a Falgons! Un romanço humorístic que tal cum podeu lligir a la foto, segueix amb un to encara mé' bromista. È' 'l tema del cornuts alegres, qu' è' normal de trobar 'l romancer.

El testament d’Amèlia

El castell de bons aires
el moros l’han emprès.
No l’han emprès per riquesa
ni tapoc per diners.
L’han emprès per una nina
filla del rei francès.
La gent l’en van a veure,
condes i cavallers,
i tabé hi va la seu mare
cum si rè no hi sabés.

(...)

Joan Amades. Collit a Riu de Cerdanya? el 1919.

Cançoner de Pineda.

Cançoner de Pineda

Aquet è' 'l romanço mé' famós de tot Catalunya. De boca de l'avi som sentit l'incipit del mé' corprenedor del romanços. Tabé 'l cull en Milà i Fontanals. El romanço dramàtic de la mare qu' envrena la filla per treure-li el castells i el marit. La mare i la filla van xerrant durant el versos. El romanço de l'avi comença difrent que 'l d'en Milà, perquè té un principi que nomé' se trob a 'lguna comarca. Jo som vist internet una fuia qu' hi surt una versió d'Osona que parla del castell de Bonsaires, cum fa l'avi. A l'Alt Empordà tabé se comença semblant, pró 'l nom del castell è' un atre. Cum veieu a la foto, a Pineda ja no començ' igol.

Intentarem mellorar 'questa collida. Digueu-me vosatros el romanços que coneixeu i sobretot les versions que sabeu d'aquet mateixos que jo us-a som ensenyat. Aiam si nosatros a 'ls a 'nsenyem tabé 'l nostres fills.

Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter: literatura popular, tradició oral, poesia popular, romanç, transmissió oral, etnografia, cançó popular, antropologia, tradición, romance, canción, folk literature, oral tradition, folk poetry, romance, ethnography, folk songs, anthropology.

Oda al tractor

Tractor present. Tractor passat.

Tractor Massey Fergusson /Ebro 165, dels anys 70,

tractor molt falgoní, de tecnologia anglesa i muntatge espanyol

Oda al tractor

È’ la llum, è’ ‘l cerevel, són les gallines,
è’ la gent, è’ ‘l matalàs, s’obren les portes,
l’air’ è’ fred, ‘’s hem de ‘xecar, ‘scolten la ràdio.
Baixem, mengem i nem un jau
el bou etern, tractor present,
que vol bramar i llaurar la pau.
Hvent menjat, hem emplenat tot el dipòsit.
Diu el vei: posa punt mort, posa les curtes;
trebaiem, que ‘l nostre cor, que la civada...

Goitem tots cum se li fa ‘l cos a ‘quell home:
llarg i fort, reies per mans, peus giradissos,
fum pel nas, uis cum un pou, cor ventarulla!
Mengen verdures que de l’hort
el tractor ‘renca i que tabé
el xai que ‘s mengen fa sa i fort.
Torna ‘’b ells lo que suara tan bé sembraven
i serveix p’r engreixinar la maquinària
i, un cop nets, nar-ho cremar dintre l’iclèsia.

Tractor present, tractor passat:
de tu no se’n descuidaran
el fills mellors que tu tinràs.

Qon el sol esquerda ‘l cap no té capota
el tractor ‘l jove i el vei tornems a casa.
El motor bull i tabé bullim els homes;
i a casa entrem mentres pensem
qu’ è’ massa feina per tan poc
pró més que ‘l temps del bous tinrem.
Sense hver volgut aixó, botzinem ara
i xerrem mentres dinem, vei, noi i veia:
aquest any poc ha plogut; re no pot creixre.

Hvent dinat i refrescats a dintre casa,
ha tornat la quietud i l’estrebada
i un ha dit: nem que ningú ‘ms farà la feina.
Tabé cavall del tractor va
un vei que no té atre cavall;
de dalt estant l’han fet xerrar.
Va passant una coral que ‘ls-a saluda;
cadascú canta el seu ei, ja tornem nar-hi.
Gas a fons poden nar tots unt-a ‘ls hi toca.

Tractor present: et ruixarà
el ministre ‘’b aiga beneita
al vespre davant de l’iclèsia.

T’ha creat el negociant per a l’empresa
al llunyans Estats Units de Nord-amèrica;
industrialització ‘t fan fer i fan peixre.
Pró ‘llà ‘l mediterrani ou
fas pinya ‘l pobbles mé’ pitits;
hi ha ‘tra vianda que s’hi cou.
Beneït pel sacerdot pont de l’iclèsia!
Inserit en tradicions molt milenàries!
Pare gran d’un gran tractor, del biològic!

Va ‘ribar la societat colaborista,
queden grups pitit prohibits capitalistes
i als espais interurbans de pagesia
hi viu el tractor d’ar’, humil,
en simbiosi ‘’b el pagès,
lligats per voluntari fil.
El tractor, que té per nom Delanovera,
diu ben fluix qon tona ‘l cau: beneït pare,
seguiré ‘l solc que vas fer, tractor mecànic!

Tractor passat, tractor passat,
el teus fills prou t’han recordat;
són munió, són reeixits!

No è’ l’esforç, no è’ per calmar la consciéncia,
no è’ ‘l poder, no è’ que ningú ‘ms-a feliciti;
viu aquí, viuen aquí i formen família
el bous eterns, tractors vivents,
que callen i llauren la pau,
que són el nostres confidents.
Hvent menjat, a cal tractor hem fet sobretaula.
Diu qui è’ vei: j’hem acabat; nem a fer feina;
i ells al camp van i els humans nem a la xarxa.

Goitem cum la vida fa ‘quella persona:
temps per fer, temps per pensar, temps per conviure,
l’atre ‘l nas, uis cum un riu, raigs cor endintre.
Plantes i xais mengen dels horts,
que ‘ls-a talaia el bon tractor,
i humà i tractor fan sans i forts.
Torna ‘’b ells lo que suara tan bé sembraven
i serveix per enxamplar la mútua cura
i, un cop nets, nar-ho cremar dintre l’iclèsia.

Tractor passat, tractor vivent,
Cura’m a mi i tabé ‘l meu fills
i a tu i al teus jo curaré.

Malgrat l’ús que fan humans d’atres persones
i tabé apropiacions que no valoren,
hi ha un acord sobr’ un pinyol just i energètic.
A casa entrem mentres pensem
qu’ è’ molta fein’ i dona molt,
pró per l’esprit molt més volem.
Hvent dinat, ems refresquem encara casa;
conversem humans am’ biomecanoides;
cadascú trebaiarà ‘llà un li pertoca.

A l’aplec nostre no hi ha ningú que falti.
Per fer ‘l ball ems hi posem uns entre ‘ls atres;
mid del cos i de l’esprit: tractor cultura!
entre l’amic i l’amic, re,
o tractor culturnatural
o tractor del passat i fe.
Hvent ballat, fem un adéu, tan al ministre
cum a tots, i arrepleguem a la mainada;
gas a fons cad’ habitant va cap a casa.

Tractor, tractor, tractor, tractor,
el bou de pau, el bou etern,
company vital, company etern!

El tractor biològic, tractor del futur. És un biomecanoide. Il·lustració de Ferran Recio Calderó feta expressament per a l'Oda al tractor. Tècnica: només Photoshop.

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: tractor, traktor, Трактор, ode to the tractor, ode an den traktor, estrofa, antístrofa, èpode, strophe, antistrophe, poesia ciberpunk, cyberpunk poetry, literatura dialectal, rural cyberpunk, dialectal literature, biomecanoide, Биомеханоид, bioroide, bioroid, ciborg, cyborg, futurisme, futurismo, futurism, utopia futurista, fturist utopia, ciència ficció, ciencia ficción, science fiction, economia rural, rural economy, pensament contemporani, sociologia, pensamiento contemporáneo, sociología, contemporary thinking, sociology, evolució social, evolución social, social evolution, literatura utòpica, utópica, utopic literature, diacronia, diacronía, diacrony, distopia, distopía, dystopia, il·lustració, art, pintura, disseny, ruralisme, ruralismo, ruralism

Nem a fer un volt a la vall de Campmajor per veure cum parla cadascú (primer tros)

El Pla d'en Pujol am' vaques i un fil de la tracitat

A'b aquet escrit obrirem un claix nou, que li'n direm de sociolingüística. È' un trebai que som fet fa pa' gaire. Vaig 'nar a Falgons i a Sant Miquel i vaig parlar am' la gent; els hi vaig fer preguntes. Després vaig pensar i ne vaig treure conclusions. Ho vaig escriure tot am' català 'stàndard i ho vaig donar a l'Universitat per servir de trebai de l'assignatura de sociolingüística. A vosatres a-us-a servirà cum una 'ntrada a la vall de Campmajor, unt-a hi ha Falgons, perqu' ès escrit cum si 'l que lligeix no hi hgués estat mai.

Les penyes de Golany a la tardor
a'b un primer pla d'abres de tots colors
entre el castell i Cal Sabater

Cum qu' è' un trebai un xic científic, l'ortografia que faré servir serà difrent. Començaré un' atra investigació d'ortografia. No patiu: serà mé' fàcil que 'questa am que 'scric ara mateix. Serà un pas més cap un objectiu que mentres som nat escrivint aquet blog som vist que 's hvia de 'conseguir: que 'l català 'stàndard de l'Institut d'Estudis Catalans tingui una versió que reculli la saviesa qu' ha 'conseguit el català septentrional de transició (falgoní), cum la tenen el català nord-occidental o 'l valencià. Primer hviem de fer una 'sprimentació, qu' è' lo que fem aquí 'quet blog, i després mirar d'acostar-la l'estàndard.

Aquest' è' una manera de fer que 'l catalans de les comarques settentrionals no se'n descuidin del seu català ancestral i 'l canviïn per un estàndard i encara menos per un mal estàndard. Ara de moment tot va malament: se'n descuiden de la llenga dels avis. Aquesta versió del català estàndard am' tinys de settentrional podé no 'gradarà ningú pró ès igual: farà pensar n algú, cosa que sí qu' ès important.

Aixís è' que parlarem de cum se troben sociolingüísticament per 'llà dalt a la vegada que comencem a 'sprimentar l'estàndard settentrional. L'ortografia d'aquet escrit no us-a la prengueu pas cum a definitiva, només è' pr' acostâ-s' un xic a l'estàndard, pró 'ncara ben ficats en l'escriptura dilectal, aixó vol dir que 'ncar' è' pa' la meua proposta d'estàndard settentrional.

La recta del Pla d'en Pujol pujant a Falgons
am' les penyes de Golany i les de Muntné

Introducció

P'r orientar aquest trebai, hvíem escrit un primer projecte esquemàtic d’una investigació que volríem que fos acomplerta en el futur. Al projecte que hvíem fet, planejàvem d’estudiar-hi la societat de la vall de Campmajor i la de Mieres; tant l’actual cum la dels anys qoranta. Volíem localitzar i descriure les xarxes de relacions personals que constitueixen aquestes societats, amb la inspiració presa dels trebais de Labov. L’objectiu final de tota la feina era compenre mellor el canvi lingüístic que es produeix i s’ha produït a la vall de Campmajor. L’estudi de la societat dels anys qoranta ens huria ajudat a entenre l’actual, i la comparació de la vall de Campmajor amb Mieres ens hgués sigut útil per descriure més bé totes dugues societats.

En aquesta primera collita de dades que hem fet, hem pogut dedicar'ns-a només a la vall de Campmajor i al moment actual, tot i que els informants ens han donat algunes dades sobre Mieres i sobre el passat. Les conclusions que presentem en aquest informe, ja poran donar algunes orientacions vàlides per poder fer estudis posteriors.

La variant lingüística que volem estudiar ès l’anomenada català septentrional de transició, una variant pròpia de les comarques gironines i dels Pirineus, que abasta i inclou la Cerdanya. Aquesta variant se trob en recessió des de començaments del segle xx, però especialment des del retorn de la democràcia, a finals dels anys setanta.

El Pla d'en Pujol amb les penyes de Golany al fons

Presentació del territori d’estudi: la vall de Campmajor

Mapa tret de municat.net

Aquest del cim ès el mapa de municipis de la comarca del Pla de l’Estany. El nom de la comarca ja diu que es tracta d’una plana, però hi ha una única excepció: la vall de Campmajor, situada a l’occident de la comarca, que constitueix el primer contrafort de la Garrotxa.

La vall de Campmajor coincideix amb el municipi de Sant Miquel de Campmajor, que està format de diverses poblacions la més grossa de les quals ès Sant Miquel de Campmajor. Les altres són Briolf, Falgons, Sant Martí de Campmajor i Ventajol. L’estructura urbanística ès sempre la de cases disseminades. La vall tenia, l’any 2006, una població de 218 habitants, una superfície de 33’2 Km2, i una densitat de població de 6’6 hab./Km2; una densitat realment baixa, situada entre les d’Islàndia i Noruega, les més baixes d’Europa, o comparable a la de la comarca del Pallars Sobirà, la més baixa de Catalunya. Si la comparem amb la d’altres municipis de Catalunya, en trobaríem unes qontes de més baixes. Si considerem, en canvi, els municipis que l’envolten, sí que la trobem entre les més baixes, ara bé, aquests municipis veïns de baixa densitat no són valls conreubles i àmplies cum la de Campmajor, sinó municipis formats per muntanya, cum Sant Ferriol. Així doncs, la vall de Campmajor ès un cas peculiar d’èxode rural en una vall ben comunicada, de baixa altitud i altament conreuable.

Cal Sabater, masia pitita de 1740, tal cum ès ara

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: Sociolingüística, sociolinguistics, normativització, estandarització, estàndard polimòrfic, normativización, estandarización, estándar polimórfico, polymorphic standard, William Labov, micro sociolingüística, ortografia, ortography, ortografía, societat rural, sociedad rural, rural society, relacions personals, relaciones personales, personal relationships, activitat social, actividad social, social activity

Falgons al començament del segle XXIV

Vegades ems-a procupem molt de cum són les coses ara; huriems de pensar en el futur i no soms capaços de treure els uis de les cabóries d'ara mateix. Atres cops fem les coses perquè 'ms imaginem el futur i no volem aquell futur. Vegades aquet futur el veiems massa negre. Fer bon tractes a'b el futur i qon toca è' difícil.

Un dia vaig pensar: i si 'lgun del problemes i pors que tenims ara no fossen més que sentiments mal esvandits. Poria fer un llibre de poemes a'b el fonaments de la Catalunya del segle XXIV i el pobble de Falgons del segle XXIV. Imaginems-a la gent qu' hi viurà. Podé 'staran contents del seu país. Podé poran dir que 'stan satisfets del seus ètsits.

Algunes coses qu' ara 'ms-a semblen dolentes, fem-els-a bones. Algunes de les bones, els-a fem dolentes. Les atres les deixem tal cum estan ara, que no ha pa' de canviar tot. Trabuquem el món: aiam cum queda.

Ja sé que 'xó pot 'ribar ser 'xis, o no; pró només el fet de pensar que pot ser difrent d'ara, i a més a més difrent de lo que volrríem, 'juda pensar i 'xampla les ideies.

Imaginems-a "Falgons el civil", am' la gent cosmopolita i urbana, satisfets de la seua civilitat, que tots ballen sardanes per celebrar-ho. Si Falgons è' ple de gent, cum deu ser Barcelona? Ai, manyac, a-hi ha cotre gats, è' un pitit pobble de cinc mil persones. La costa té grans ciutats, pró trossos molt grossos qosi deserts. Catalunya serà una part de la CCE, la Confederació Continental Europea. L'estat nació hurà desaparescut.

¿I què se n'hurà fet del nostres esforços perquè Falgons se mantingui rural, encara que sigui que canviem el sistema económic i tingui 'l fonaments nous amb el turisme naturalista, l'educació i les feines a distància? Doncs, algú se n'hurà descuidat d'aixó, pró hurà servit per mantenir la cultura tradicional i el català falgoní prou temps perquè sigui 'rel de la nova cultura civil. El pobbles rurals nous huran sigut plantats a sobre el mar, o al Vallès o al Maresme o què sé jo. Pró conservaran les tradicions del pobbles rurals d'abantes i tabé d'atres cultures rurals del món.



Xavier Maria Puigvert serà un poeta de Falgons el civil, que a començaments del segle XXIV 'scriurà un esbós per fer un poema de lloança al seu pobble natal. La llenga que farà servir, segurament no serà ben bé cum aquesta que vureu, pró poria ser que no 'n fos gaire lluny. Vet aquit l'esbós.

Sardana Coral I
de Xavier Maria Puigvert (2282-2253)

De la vall de Falgons me meravelloc i per 'xò, jo,
Xavier Maria Puigvert, i els meus amics veïns dansem avui
amb el cap i el cor plens dels seus carrers i cases.

Trenem la dansa: dona amb ome, ànimes dispars amb ritme i gest!
Vosaltres Mallart, Krurrush, Elayachi, Recio, Majoko, Riba, Bartra, Zankaré i tots els restants:
trenem-la per cordar el petit món nostre!

Tenim dos països bressol: Falgons, el civil, i l'enmurallat Bassegoda, que engendra espontàniament; dues sines que ens alimenten, prò una sola mare: Catalunya, amb moltes atres sines per als fills! Les accions conjuntes de les generacions són Catalunya. Es va definint un objectiu.

Una noieta plorava i omplia
el curs sec de la Riera del Corral. Li vaig dir: què plores?
I respongué: llegeixoc novel·la istòrica del pobre segle XX.

I a casa, quan entrava, els-i vaig preguntar: què són aquets crits d'arenga?
Van respondre'm: el documental que parla de l'empenta
que el poble va tenir en el gloriós segle XXII.


Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: futurisme, futurismo, futurism, utopia futurista, fturist utopia, ciència ficció, ciencia ficción, science fiction, la Catalunya del futur, la Cataluña del futuro, the future Catalonia, urbanisme, ordenació del territori, urbanismo, urbanism, economia rural, rural economy, pensament contemporani, sociologia, pensamiento contemporáneo, sociología, contemporary thinking, sociology, evolució social, evolución social, social evolution, literatura utòpica, utópica, utopic literature, diacronia, diacronía, diacrony, distopia, distopía, dystopia

Gŵr Pen y Bryn / La Masia del Turó

'Quet de 'qui 'l cim són el títols am' galès (atre llaç) i am' català de la novela galesa que va 'scriure Edward Tegla Davies a l'any 1923. 'Quest' è' la novela que som lligit per nadal i que us-a conselloc.

Davies, Edward Tegla. La Masia del Turó. Trad. i pròleg d'Esyllt T. Lawrence. Barcelona: Proa, 1985. Col. A tot vent.

El títol català è' pa' tradudció clavada, perquè Gŵr vol dir home, pen vol dir cap, i bryn vol dir turó. Pen, igol que cap, vol dir moltes coses. È' normal que qon les llengues 'gafen parts del cos per dir coses, ne vulguin dir moltes: cap è' lo que tenims a sobre el cos, è' 'l capatàs o l'amo, è' una preposició... Am' galès è' igol. L'esplicació d'aquestes coses que passen a les llengues è' intressanta, pró ara no toca. Allavons seria L'home del cim del turó, podé. Pró 'l galesos, qon ho lligeixen ja enten que vol dir l'home de cal cim del turó. A-hi ha una web sobre Catalunya i Gales que ne parl' un xic. Té mé' coses de lo que sembla, 'questa web, pró è' veia i feta ''b unes eines no gaire bones i costa de moure-s'hi.

A-hi ha una tradudció am' català! Visca! È' l'única tradudció am' català que surt a l'Index Trnaslationum de la Unesco. Pró sé prou que n'hi ha més. A-hi ha prou aquets atres que som trobat:

Poesia gal·lesa actual; introducció de R. Gerallt Jones; selecció de Sian Ithel; traducció edició i notes de Carme Manuel i Josep V. Garcia. València : Alfons el Magnànim. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1992.

A sota a-hi ha la referéncia d'aquet llibre.

Amorós, Xavier; Davies, Mererid Puw; Fitzgerald, John; Llwyd, Alan; Huws, Meirion MacIntyre; Parcerisas, Francesc; Rodés, Montserrat; Zabala, Júlia. Veus paral·leles. D'Yr Wyddfa al Canigó. Poetes gal·lesos i catalans. Trad. Ian O'Hannaidh. Barcelona: Re&Ma 12 S.L., 2005.

Del primer d'aquet dos llibres no us-a ne puc pa' dir re. Del segon sí: són el versos que se varen dir a la Semmana de la poesia de Barcelona, el maig del 2005. Durant uns anys hvien fet una trobada que 'n deien Veus paral·leles i convidaven poestes catalans i poetes d'una atra llenga minoritària. Malit siga, ara ja no ho fan. Allá hi vaig poder sentir la "ll" galesa: un fonema que no us-a podeu deixar perdre. Sembla que sentes parlar 'ls elfs.

I per què podem lligir La masia del Turó 'm català? Prencipalment perquè hi hvia una traduttora qu' era galesa i sabia 'l català. Se deia Esyllt T. Lawrence, va neixre a gales, va 'studiar a Cambridge, se'n va nar a Mèjic i allà va coneixre l'escriptor Lluís Ferran de Pol i s'hi va casar. Varen nar viure a Catalunya i varen viure Arenys de Mar molt tranquils, sense fer fressa, que qosibé ningú 'ls-a coneixia. Varen morî-se el 1995 i després els hi varen dar creus de Sant Jordi i tota la pesca.

Han fet un llibre de la seua vida i tot:

Garcia Raffi, Josep-Vicent; Manuel Cuenca, Carme. Esyllt T. Lawrence : un gal·lesa entre dracs. València: Universitat de València, 2007.

Hem de dir 'lguna pitita cosa sobre la tradudció i la corredció del llibre. La tradudció è' 'dceptabble, se pot lligir bé, té troços macos. A vegades, a-hi ha castellanismes i è' culpa del correttors de no hvê'ls-a tret. Atres vegades, a-hi ha un sinónims que són buscats al didcionari Franquesa, que 's veu d'un' hora lluny. Les faltes, si no sous llepafils, se poden tolerar, no són masses ni massa grosses, pró si que n'hi ha unes qontes de greus, que són per falta de corredció.

L'escrivent qu'ha fet el llibre, l'Edward Tegla Davies, er' un mossèn de l'iclèsia metodista, un' iclèsia cristiana lligada ''b el nacionalisme galès, que nava contra l'iclèsia 'nglicana, que era la dels Inglesos. Va neixre 'l 1880 i es va morir el 1967. Era fill de pagesos pobres i 'm' l'ajut de l'iclèsia va fer 'ls estudis. Va 'scriure sempre 'm' galès.

(Viquipèdia galesa)

A 'quelles lletres que hi ha l'esquena del llibres (perquè si tenen llom, bé han de tenir 'squena, tabé) hi solen presentar 'l tema del llibre. A n'aquesta 'dició de proa ho fan difrent: posen un cartró prim prim a dintre 'l llibre que hi ha 'questes mateixes lletres. I allà hi diu:

"La Masia del Turó presenta els conflictes vitals d'una societat camperola a la fi del segle passat. Sobre el verd intens i el relleu suau d'una comarca de Gal·les, Davies dibuixa uns personatges, concrets i arrelats a la terra, que podrien ser, amb lles seves misèries i les seves grandeses, de tots els temps i de totes les contrades. Guiada pel profund sentit dramàtic de l'autor, la novel·la ultrapassa el simple compromís amb la lluita social i nacional i esdevé obra literària, plena d'entitat per ella mateixa. Qui no se sentirà apassionat pel misteri dels gossos matadors, que apropa La Masia del Turó a la millor novel·la negra?"

Aiam, tot aixó è' vritat, pró lo de la novela negra no. Té 'lgun moment que fa intrigar, pró 'l voltant è' tot sempre de pagès. A més a més, aixó només ès un pitit bocí que no pesa gaire. Allà les lletres del pitit cartró tabé diu qu' è' un semblant de Víctor Català, pró menos aixó dels voltants de pagès, no hi ha rè que s'hi sembli.

La novela parl' un xic d'história. Més aviat tot passa en un moment históric que fa 'penrr' hitória, pró no è' lo prencipal. Ell parla d'un temps qon ell era pitit, de lo que va veure i va sentir dir. Tabé devien ser histories que sonaven al seus lectors. Per ells hi hvia un bon troç de conegut, per nosatros no. Pró 'l valor de la novela no è' 'n lo conegut, sinó 'm' la manera d'entenrr-ho de l'autor. Lo conegut els-hi servia pr'enrecordâ-se de coses, i per posar una gota de fantasia en les coses un xic fades de que 's podien enrecordar.

El temps que passa tot è' qon feien la guerra del delme. 'Xó vol dir, qon la gent no volia pagar el delme, els impostos, a l'iclèsia 'nglicana, perquè ells eren galesos i metodistes. Er' una guerra tirant a nacionalista. No hi ha pa' l'história sola, ampró, perquè tabé 'splica molt bé costums i paisatg' i tot. No us-a penseu qu'è' un estil de nomé' descriure, no; té troços que sí i troços que no: combina moltes eines d'escriure.

Les eines d'escriure d'en Tegla Davies són pa' cum les películes que 'stems abesats a veure, ni cum les de la novela realista, que s'espliquen les coses una radera l'atra i a-hi ha un cap, un nu, i una cua molt fàcils de seguir; no, 'qui 'quet llibre, lo que hi ha è' cum una pelicula d'autor que a vegades passen abantes les coses qu' hurien de hver passat després. A-hi ha capítols que s'hi 'spliquen només históries passades del personatxes, o es dedica molt de troç a 'splicar-ho ben tot d'un aplec que fan...

Allavontes ems-a podem perguntar: per qui va 'scriure 'questa novlea en Tegla Davies? Només al galesos d'aquell temps o tabé 'ls inglesos o tabé pensava ''b el futur? Me sembla que per tothom, pró podé ell tenia 'l cap primer de tot el galesos. Esclar, la novlea era 'm' galès, i no la varen traduir l'inglès fins el 1975 (ai aquets inglesos!).

Pró 'l temes que fa són molt universals, per 'xó poden servir per tothom. Amb ell, cum qu' er' un bon pastor metodista, li 'ntressaven la gent, les persones i 'l seu esprit. I si 'ms-a mirem les persones i cum canvien i creixen a la novela, veiem que 'l canvis de l'esprit són lo que guia tota la novela. No la guia l'ordre del temps, ni el rimm' intressant, la guia l'escrivent, cap al final, unt-a hi ha el sentit de tot.

No è' pa' una novela que enganxi a lligir des del principi, è' una novela que va cap aqui i cap allá, cum una fuia del riu, que sembla que no sap unt-a va, perquè 'l fil se segueix a miges. Pró l'escrivent ho sap molt bé, ems-a guia cap al final unt-a tot té sentit. Tampoc a-us-a penseu qu' è' 'sprimental, no; è' per totes menes de gent, i è' de bon lligir.

A-hi ha simbols, sí, pró la seua gràcia no è' cum la d'atres escrivents, cum la Mercè Rodoreda, que diuen: au, aiam qui è' l'eixerit que veu el simbols que som amagat. Són simbols que s'espliquen, perquè si ho ha de lligir un' àvia de pagès, tabé ne tregui tot el suc. Allavons, l'esplicació té gràcia, no trenca el goig que fa, perquè è' cum una metàfora de Proust de 'quelles originals, pró d'estar per casa.

El tema prencipal de l'escrit, que s'enten al final, è' l'humilitat i les virtuts de cada persona. Tegla Davies ems-a vol dir que no s'ha pa' de ser nacionalista cum aquells que diuen vinga, lluitem per nosatros i abastarem coses per nosatros. Aixó tapoc se diu al pitit cartró. Lo que s'ha de fer è' lluitar cadascú contr' ell mateix tabé. 'questa novela vol corretgir 'l nacionalisme, vol fer pensar.

No us-a penseu qu' è' un llibre que sembli un sermó, no. Podé ho sembla només un capítol, cap al final, qu' è' ben curt curt. Lo que conta durant la novela è' lo que passa, tot el virolament de personatxes del pobbles. Només al final se veu unt-a volia nar a parar. I no è' cum les pelicules americanes, que s'hi poria semblar un xic, a tai de Frank Capra, amb un final de victòria i alegria i aplaudiments, sinó una cosa agra i dolça, fina, enfonsada, íntima, personal, cum les aigues de sota terra.

Primera edició de la novela. (Viquipèdia galesa)

Paraules clau, palabras clave, keywords, agoriadau geiriau, allweddau geiriau: gal·lès, welsh, galés, novel·la, novel, roman, autor, setmana de la poesia de barcelona, semana de la poesía de barcelona, barcelona poetry week, barcelona dichtung woche, ressenya, reseña, review, cymru, cymraeg

Cum diuen Bon Nadal?

Primer de tot Bon Nadal i Bon Any Nou!

Podé ems-a pensem que 'l català è' l'única llenga am' que 's diu Bon Nadal i no, no: a-n'hi ha d'atres.

Tabé diuen Nadal am': gallec (Bon Nadal), occità (segos quin' dilectes, Polit Nadal), romantx (bella festas daz Nadal), friülà (Bon Nadâl), sard (Bonu Nadal), padà (Bón Nådàl), aragonès (Buen Nadal), asturià i lleonès i càntabre (Bon Nadal).
Pró no en els petitons Aranès (Nadau) i Mirandès (Natal).

'Qesta praula vé del llatí dies natalis. Si 'scabotes natalis per la cua queda "natal", praula molt feta servir per tot el món. Si les "as" de natal endolceixen la te, allavons tenim Nadal. Natal è molt fet servir per tot el món perquè moltes llengues del sud-est d'asia i atres llengues aixís la fan servir: è' per culpa del portuguès? N' ho sé. Qui ho sapiga qu'ho digui.

'Quet any 2007 s'han volgut enrecordar del 125 anys del dia que va neixre Antoni Rovira i Virgili. 'Quet bon home va 'scriure molt. Tabé 'xó:

"Quina bella ressonància la del mot Nadal en la llengua nostra! (...). Totes les idees i tots els redords que la festa de Nadal suscita i desvetlla dins nosaltres troben una expressió meravellosament sintètica en les dues síl·labes d'aquest mot català: Nadal."
(«Nadal», La Publicitat, 24-xii-1928)


Ho traduirem al català settentrional de transisió, varietat falgonina, per 'qells que 'ls hi gradi tabé lligir-ho 'xis:

"Quin retruny tan maco el de la praula Nadal am' la nostra llenga! (...). Totes les ideies i tots el records que la festa de Nadal fa venir i desperta a dintre nostre troben una manera de dir curta que fa quedar parat a les dugues sílabes d'aquesta praula catalana: Nadal."

Ara volria 'fegir-hi un xic més a tot això que diu en Rovira, per obrir-ho més i fer pensar. Ell diu: aquest mot català: Nadal.

Ar' unt-a diu "català" poseu-hi tabé: gallec, occità, romantx,friulà, sard, padà, aragonès, asturià i lleonès i càntabre. No s'us eixampl' un xic més el món?

Ara podem versionar les praules d'en Rovira 'xís:

"Quin retrunys tan macos els de la praula Nadal am' les nostres llengues! (...). Totes les ideies i tots el records que la festa de Nadal ems-a fa venir i desperta a dintre nostre troben una manera de dir curta que fa quedar parat, a les dugues sílabes d'aquesta praula catalana, gallega, occitana, romantxa, friulana, sarda, padana, aragonesa, asturiana, lleonesa i càntabra: Nadal."

A-us aconselloc que us-a mireu les felicitacions de nadal del blogs An nighean neònach, O chemeco d'as parolas, Diva yva op 'e trie, Ål blòg dål bårdügh, Froles mirandesas, Diesel, dat oostfreeske bladdje... i tots els atres companys.

Tabé hi han cançons de nadal que no les canten nens que desafinen i que canten sempre les mateixes fins a fê'ls-a 'vorrir. Tabé hi ha gent que canten bones nadales, cum ara en Pau Riba i el grup d'empordaneses De Calaix.

Imatge de Wikipedia

Bon Any nou blogaire 2008!




Paraules clau, palabras clave, Key words: Navidad, christmas, weinacht, escriptor català, escritor catalan, catalan writer, Katalanisch verfasser, autor, celebració, celebración, celebration, weinachtslied, christmas carol, villancico, mapa d'Europa, terres del Nadal, map of Europe, Karte