29 de febr. 2008

de boc' oreia de boc' oreia

Fa mé' de deu anys, qon estudiava la secundària, vaid demanar l'avi que me digués versos o me cantés cançons. M'ho vaig apuntar tot a'b un paper i ho devia dar a colègit cum un trebai. Aquell joc de poemes i cançons se va quedar embaumat a les baumes de l'ordinador. Fa poc dies que 'l som tornat a lligir i som pensat de posâ'l aqui 'l blog. Vaig començar a buscar l'internet aiam si trobaba alguna cosa sobre 'quell poemes i em som quedat parat de lo que som trobat. Jo no'm pensava pas que tinguéssem tot aixó a Falgons!

Tres poemes d'aquells eren romaços! Sí, romanços d'aquell' populars, ancestrals, que 's passaven de boc' oreia i de pares a fills. Som començat a mirar llibres de romanços i som vist que són molt intressants: un gruix molt gros de fantasia i de saviesa de la gent senzilla. L'avi 'ls-a va penre qon nava bosc a fer jornal a'b una colla d'homes. Ell era 'l mé' jove. Mentres trebaiaven un començava cantar la primera ¡strofa d'un romanço. Allavons tots junts el contestaven cantant la tornada. I després seguia cantant la segona estrofa 'quell mateix que hvia començat a cantar. A-hi ha molta gent de la generació de l'avi que sap pa' 'questes cançons. Es hvia d'haver nat a bosc aa'b el veis per sabê'ls-a.

De romanços a-n'hi ha a cents, i cada poble ne saben un qonts, a vegades parlen d'atres pobles i ciutats que són molt lluny. Aquet romanços deuen hver viatxat molt. A mi ja 'm hvia semblat que 'quell poemes que 'm hvia dit l'avi eren força ben fets, que no podia pas a-ser que 'ls-a hgués fet qonsevol. Els-a devien fer capellans o 'studiants o 'scrivents qu'ho feien sense dir 'l seu nom, per gonyar qotre monedes de l'impresor que 'l hi 'ncarregava o per passar l'estona.

Pró no només me va dir romanços, l'avi; tabé me va dir cançons i versos de totes menes. Aquí us-a n'ensenyaré un qonts; per començar nomé' 'l romanços. L'avi me'ls-a va dir a trossos. Qon pugui li daré cues de pança aiam si se'n recorda dels atres trossos. Som trobat el seu romanços al llibres, pró són un xic difrents, perquè cada romanço canvia d'un pobble a l'atre. A-us-a daré el de l'avi de Falgons i amprés el del llibre perquè tingueu tota 'ntera l'história qu' esplica cada romanço. Els iré 'mplenant si l'avi se'n recorda més. Si vosatros ne sabeu una atra versió o un atre tros digueu-m'ho i escriviu-el al comentaris!

El llibres que som goitat.

Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta, 1979, vol. 2, pàg. 523, 594.

Llorens de Serra, Sara. Cançoner de Pineda. Barcelona: Alta fulla, 1992, pàg. 75, 169.

Massot i Muntaner, Josep. (ed.). Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Memòries de Missions de Recerca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, vol. 6. pàg. 264, 270.

Milà i Fontanals, Manuel. Romancer català. Barcelona: Edicions 62, 1980.


Per un galant de muntanya

Si n’hi havia tres ninetes

i allí a dintre d’un jardí
i elles canten i s’alegren
passen el temps divertit

menos una que es diu Clara
que el seu cor sempre en viu trist.
Perquè no us alegreu Clara,
perquè no us alegreu un xic.

(...)

Qon va ser 'l replà de l’escala,
un infant li va venir.
I se’l mira i se’l remira
i qon lo 'n veu tan eixorit:

Ai! infant, si jo te llenço
no hi porà haver cel per mi;
i si jo te’n donc la teta
ja mai més trobré marit.


(...)

I si Déu no me la mata
jo me la 'n faré morir.

No ho feu pas aixó gran jove
no ho feu pas aixó per mi;
qu' ar' ho fariu amb ella
i un atre di' ho fariu amb mi.


Obra del Cançoner. Collit a Olot el 1925.



Cançoner de Pineda.


Cançoner de Pineda (atre tros).

L'avi me va dir que 'xó era una cançó. La som trobat al llibres am' molt de títols; a més a més del que l'hi som posat, qu' è' de l'Obra del Cançoner, a-hi ha el que li va posar Milà i Fontanals, qu' è La Jove i el Rei Moro, i el de Llorens, qu' è' La Proposició del Fill del Rei. Sembla que l'avi nomé' me ne va dir un tros. Falta sobretot la part final i tabé les tornades de la cançó, que l'avi no me ne va dir cap. Tapoc me ne va cantar cap; nomé' les va dir. Goiteu a les fotos que som plantat a per tot l'escrit, que vureu el romanço 'nter. Goiteu's-a bé les difréncies entre 'l romanç de Pineda i el d'Olot.


Mestre Joan

Déu vos gord mestre Joan,
gran botiga n’heu parada
de tupins valencians
i algun' olla envernissada.

(Tornada)
Jo que no 'n puc dormir la nit
sinó un xic la matinada.
Jo que no 'n puc dormir la nit
sinó la matinad' un xic.

¿Un te’n teniu la muller
que no en sigui per criada?
I el frares de sant Francesc
si me l’han enmanllevada.

Tretze dies, tretze nits,
i encara no me l’han tornada.
Si l’en tinc d’anar a buscar
li’n faré mala arribada.

(…)

¿Què te’n feien fer muller
que te n’hagin ben pagada?
Em feien rentar i cuinar
i també fer la bugada.

(...)



Obra del Cançoner. Collit a Sant Privat d'en Bas, el 1925.



Joan Amades. Collit a Reus, el 1925.

J' heu vist aquet romanço, de la dona de Mestre Joan. È' ben estrany qu' el tupins valencians arribin fins a Falgons! Un romanço humorístic que tal cum podeu lligir a la foto, segueix amb un to encara mé' bromista. È' 'l tema del cornuts alegres, qu' è' normal de trobar 'l romancer.


El testament d’Amèlia

El castell de bons aires
el moros l’han emprès.
No l’han emprès per riquesa
ni tapoc per diners.
L’han emprès per una nina
filla del rei francès.
La gent l’en van a veure,
condes i cavallers,
i tabé hi va la seu mare
cum si rè no hi sabés.

(...)


Joan Amades. Collit a Riu de Cerdanya? el 1919.


Cançoner de Pineda.


Cançoner de Pineda


Aquet è' 'l romanço mé' famós de tot Catalunya. De boca de l'avi som sentit l'incipit del mé' corprenedor del romanços. Tabé 'l cull en Milà i Fontanals. El romanço dramàtic de la mare qu' envrena la filla per treure-li el castells i el marit. La mare i la filla van xerrant durant el versos. El romanço de l'avi comença difrent que 'l d'en Milà, perquè té un principi que nomé' se trob a 'lguna comarca. Jo som vist internet una fuia qu' hi surt una versió d'Osona que parla del castell de Bonsaires, cum fa l'avi. A l'Alt Empordà tabé se comença semblant, pró 'l nom del castell è' un atre. Cum veieu a la foto, a Pineda ja no començ' igol.

Intentarem mellorar 'questa collida. Digueu-me vosatros el romanços que coneixeu i sobretot les versions que sabeu d'aquet mateixos que jo us-a som ensenyat. Aiam si nosatros a 'ls a 'nsenyem tabé 'l nostres fills.


Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter: literatura popular, tradició oral, poesia popular, romanç, transmissió oral, etnografia, cançó popular, antropologia, tradición, romance, canción, folk literature, oral tradition, folk poetry, romance, ethnography, folk songs, anthropology.

10 comentaris:

Merike ha dit...

Bon matí, Eduard! Sounds beautiful, I hope to learn soon:-) Meanwhile, you can translate:-) APRENGUI A PARLAR FINÈS EN 3 MINUTS Salut!

Joan deu Peiroton ha dit...

El treball de col.lecta de la tradició oral és essencial. Les formes dialectals que hi posen a les lletres hi són ben indicades als reculls o bé són correccions teves?

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Joan, è molt bona pregunta. Jo som escrit el poemes que me va dir l'avi 'fegint-hi 'lgun dilectalismes freqüents. Qon ell me va dir 'quet poemes jo no era sensible al dilecte i escrivia massa normativament. Algun toc dilectal que hi som posat ara, doncs, me'l som inventat. Tinc la sospita, pró, que l'avi recita amb menys dilectalismes qon recita que qon parla normal. Per 'xó sé qu' haig de tornar dema-li que em reciti 'l poemes i, ara que soc sensible 'l dilecte, poré transcriure mé bé. È' difrent de les fotos que som posat, que són atres versions de folcloristes dels anys 20. Som vist qu' hi posen dilectalismes certs, pró no ne posen d'atres que molt probablement devien sentir. Aixís, doncs, a-hi ha un xic de correcció 'fegida.

Lucila ha dit...

Ho veig molt difícil que cantem aquests romanços als nostres fills... perquè a nosaltres els nostres pares tampoc ens els van cantar de petits. Ho hauríem de fer "artificialment", aprenent-se'ls de memòria i després cantant-els-hi. És una pena, però em sembla que aquestes cançons, com a memòria oral ja estan pràcticament perdudes.

Anònim ha dit...

Eduard,

És fantàstic que publiquis aquests romanços que encara recorda el teu avi. Lucila, és veritat que potser ja no els cantarem nosaltres, però crec que la contribució que podem fer és enregistrar-los dels nostres avis. Ara em ve al cap que a un museu de la pesca que hi ha a Palamós van fer una cosa semblant, enregistrant les cançons que cantaven les dones mentres arreglaven les xarxes dels mariners. Crec que són iniciatives molt boniques!

Rosa

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Me sembla que jo sí que els-a cantaré 'l meu fills. No us-a sembla que 'quells que 'ls hi 'grada cantar un xic, qon han de fer dormir 'l seu nen pitit no canten alguna pitita cançó que hvien après del pares? I prou m'imaginoc d'agafar la guitarra per fer ballar la mainada pitita.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ja vaig fer menjar cues de pansa a l'avi i me va dir un pitit tros de poema més. Encara li puc fer venir mé' la memória 'm pensoc. Goiteu, que hi ha 'lgun bocí nou.

Lucila ha dit...

Sembla molt maco això de cantar una pitita cançó als nens abans d'anar a dormir... Jo ho vull veure... :*

Ferran Recio Calderó ha dit...

Genial, sense més. A vegades la simple memòria és millor que l'arqueologia més avançada.

Posant-me cinèfil, diria que tot això es perdria en el temps com llàgrimes enmig de la pluja sinó fos perquè tu avui ho has publicat de nou.

Per acabar-ho com cal, faltaria que gravessis com sona cantat i ho publiquessis (i no em posis l'excusa que no saps cantar). Així tothom podria escoltar-ho i no s'ho enduria el vent.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Gràcies, Ferran. No me pensava pa' que et 'gradés tant. Doncs sí: iria bé qu' ho gravés aixó. Ho faré qon puga. Ja m'ensenyaràs cum se penjen els arxius de só a blogger, no? ;)Poria ser qu' algú ho hgués gravat en un estudi i am' música. Ja ho envestigaré.