La colla de caçadors (tercer tros)

AVÍS: 'Quet escrit è' 'l tros que vé després d'un atre 'scrit. Si ho voleu entenre tot mé' bé podeu lligir l'escrit que fa cap, que se titula Nem a fer un volt a la vall de Campmajor per veure cum parla cadascú (primer tros) i tabé El grups que som trobat a la vall (segon tros)

Oficialment s’anomena Societat de Caçadors de Sant Miquel de Campmajor. Ès una societat integrada únicament per homes, des de ben joves fins a veis, tot i que la majoria sobrepassa els quranta anys. Està dividida en tres grups segons els animals que cacen: els que van al senglar, els que van a la pluma i els que van al conill. Aquests tres grups no tenen gaire relació entre ells en la pràctica quotidiana de la cacera: cacen en dies diferents i no hi ha persones que estiguin en dos grups. Cacen als municipis de Sant Miquel, Porqueres (una part), Canet d’Adri (una part), Sant Ferriol, i Camós. Tots són territoris limítrofs, excepte Camós. No tots els municipis tenen colla de caçadors. Cacen quatre dies a la setmana, dos dels qols són feiners, amb la qol cosa només hi poden assistir els jubilats i les persones amb horaris flexibles, cum ara alguns pagesos. Posarem una atenció especial a la colla de senglanaires, ja que ès la mé nombrosa i actiua.

Un dia de cacera de la colla de senglanaires segueix la seqüència següent: primer es troben un qonts per decidir unt se caçarà aquell dia, ja que cal delimitar la zona de cacera. Les persones que fan aquesta feina han de tenir un cert pes a la colla, i ser persones experimentades i de pagès. En segon lloc, cal que cada persona triï una parada, ès a dir, un lloc unt el caçador espera el pas de l’animal. Durant la cacera el caçadors es comuniquen per ràdio. Pot ser que un qonts se trobin en algun punt per fer comentaris. L’hora en què la jornada de cacera s’acaba no està fixada; cadascú plega qon vol i alguns pleguen qon se fa vespre. Hi ha una hora de plegar general, al voltant de l’hora de dinar, en què es va a escorxar i repartir el porc. Aquest ès un moment de trobada i discussió. Una bona part del caçadors dina a l’hostal. Després de dinar es fa una partida de cartes.

Hem dit que el caçadors se comuniquen durant tot el dematí per ràdio. La manera de parlar per ràdio no ès gaire diferent, en els aspectes socials i dialectals, de la manera corrent de parlar. Així doncs, cadascú hi parla tal cum ho sol fer habitualment amb el companys de colla. Tot i així, sí que hem de dir que es tracta d’un parlar funcional, més conscient i per tant, en segons quins moments, menys espontani.

La colla de caçadors ès un grup social complex unt, cum a totes les societats, hi ha jerarquies no escrites, prestigis, simpaties i antipaties etc. Hi ha tabé algun càrrecs necessaris per a la legalitat de la societat de caçadors, cum ara el president, el secretari etc. Val a dir, però, que a la colla de caçadors no hi ha cap membre de l’ajuntament. La cacera genera moltes ocasions de parlar, tant en les jornades de cacera cum en trobades fortuïtes, o a l’hostal, o en visites personals a casa d’un dels membres. Les converses poden ser llargues i entusiastes.

El nostres informadors han sigut J.P. i J.C., tot dos de la mateixa edat, al voltant de setanta-cinc anys. El primer ès un caçador que ha nascut i viscut sempre a la vall i té experiència. El segon té el càrrec de secretari de la Societat i ha nascut i viscut la infantesa i part de la joventut a la vall. Un cop casat, se va traslladar a viure i trebaiar a Banyoles cum ho varen fer tants cap als anys xixanta.

El nombre total de membres de la societat de caçadors ès actualment de vuitanta-un. Farem ara una llista de les poblacions en les qols resideixen i indicarem al costat de cadascuna, el nombre de persones de la colla que resideixen en aquella població.

Pla de l’Estany Sant Miquel de Campmajor 11 Porqueres 20 Banyoles 25 Fontcoberta 3 Serinyà 2 Cornellà del Terri 2	Garrotxa Mieres 1 Santa Pau 1 Olot 3 Sant Martí de Llémena 1
Gironès Girona 2 Salt 2	Empordà Figueres 2 Torroella de Montgrí 1
La Selva Fornells 3 Cassà 1	Maresme Arenys de Mar 1

Si ens-a preguntem ara qontes persones que no vénen de Sant Miquel hi són, en canvi, nascudes, vurem que són tretze i qosibé totes procedents de Porqueres i Banyoles. El gruix de les persones, segons veiem, vénen del Pla de l’Estany i, especialment de Porqueres i Banyoles. La raó d’això ès que són les poblacions més properes a Sant Miquel, amb més habitants, i unt varen establir-se qosibé tots els emigrants de la vall de Campmajor, algun del qols manifesten un vincle amb el poble qon participen de grups socials cum ara la colla de caçadors. Tabé ès veritat que moltes persones de la colla que no són nascudes a la vall, potser són fills o cònjuges de persones que hi són nascudes. La resta de persones que venen de pobles mé llunyans poden ser tabé familiars o amics d’atres membres de la colla i són aquestes relacions personals les que els atreuen cap a la colla. Molt del pobles de procedència del membres de la colla tenen tabé una colla de senglanaires, això indica que si no volen anar amb la colla del poble unt viuen, ès perquè prefereixen les persones de la colla de Sant Miquel o, en algun cas, perquè defugen algunes persones de la colla del poble de residència. Per altra banda, el fet que dugues persones puguin provenir d’una població aparentment tant deslligada de Sant Miquel cum ès Salt, no ès per atre motiu que el de ser aquestes persones pare i fill. Aquest ès un cas que es dona freqüentment.

Fem ara algunes interpretacions sociolingüístiques. Tres dels socis de la colla de senglanaires parlen habitualment castellà. Cum se pot explicar? Perquè són persones de fora de Sant Miquel a qui interessa la cacera i són amics o companys de feina d’atres persones de la colla. La Majoria d’integrants de la colla parlen el català septentrional de transició, tot i que ho fan en graus diferents. Tabé hi ha persones que parlen un català estàndard o bé un català influït pel castellà, però són un grup petit. Cadascú s’expressa a la seua manera, dins de la colla.

Així doncs, la colla està oberta a la influència de persones prou llunyanes, sociolingüísticament, del nucli rural de la vall de Campmajor. Ens hurem de preguntar si aquestes persones poden influir gaire el parlar de les atres persones de la colla. Podríem pensar que els atres poden valorar-los de tal manera que siguin influïts pel parlar d’ells.

Una persona de la colla que ve de Girona ès metge. Hem sentit dir a J.P., amb un cert orgull, que a la seua colla hi havia un metge de Girona i explica anècdotes de qon ell era a l’hospital i aquest metge el va afavorir a causa de la relació que tenien. La figura del metge es relaciona a la vall amb el tradicional metge rural que anava de casa en casa i tothom tenia en alta estima.

Però si aquest metge parla un català amb masses trets fonètics o idiomàtics castellans, o bé massa estàndard, les seues expressions no seran especialment benvingudes, ja que hem sentit comentar a J.P. que els presentadors de tv3 no en saben gaire, perquè utilitzen una certa paraula. Si aquest metge no coneix les paraules precises del camp de la cacera, o els coneixements tradicionals, potser serà ben valorat i tingut en estima, però es podria tendir a mirar-lo de manera paternalista.

D’aquest metge, una persona gran de la vall en podria adoptar, potser, una expressió divertida, elegant o precisa que no tingués equivalent en català septentrional, però no una que tingués equivalent. Igualment, la persona de la vall pot canviar una mica la seua manera de parlar qon se dirigeix al metge, però només en alguna paraula o expressió o formula considerada antiga.

Si prenem en consideració ara una persona nascuda a la vall però emigrada a Banyoles i amb un ofici que inclou l’atenció al públic, cum ès ara el de comerciant, administratiu o barber, veurem que si parla amb el metge utilitzarà formes lingüístiques més acostades a l’estàndard, i si parla amb el pagès de la vall assolirà graus força elevats de català septentrional. Aquest tipus de persona, coneix i utilitza totes dugues variants de manera funcional, amb consciència o sense; fa una mena de bilingüització. A l’estàndard tendeix a associar-hi l’educació i la cultura i al català septentrional, la familiaritat. El pagès està més orgullós de la pròpia varietat, probablement.

La persona forana, per exemple el metge, aprendrà paraules i expressions de la vall, però mai adoptarà formes morfològiques, si el seu contacte amb el català septentrional no va més enllà de la colla de caçadors. Així doncs, les persones que es veuen més influïdes, a la fi, són les que tenen capacitat per a la bilingüització, que són les mateixes que coneixen i usen el català estàndard, bé perquè han viscut fora de la vall, bé perquè són joves de la vall, que han fet l’adquisició de la llengua ja de manera bilingüitzada.

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: jabalí, bidialectalisme, bilingüisme, canvi de codi, canvi lingüístic, bidialectalismo, bilingüismo, cambio de código, cambio lingüístico, language shift, code switching, wild boar, bilingualism, bidialectalism, keiler, wildscwein, hunting, Jagd, Jägerei, caza, cacería