El llingüistes a-hi han de posar l'ui tabé

Fa pa' gaire qu' ha sortit una notíca al punt diari avui que diu que un llingüista de Girona ha nat a York del Canadà i n'ha tornat pr'estudiar el nostre català de per la banda del Plà de l'Estany. Li diuen Jordi Fornells.

Fins ara me semblaria molt que només ho hvia fet la Montserrat Adam a la seua Tesi, pró era nomé' de morfologia.

Són molt benvinguts tots aquets estudis perquè ne sabem molt poc de la nostra llenga. A-n'hi han pocs llibres fets.

Iam, fa de mal dir, pró hi ha força gent que qon se troben diuen: guita, te hi has fitsat que qon parlem diguems aixó i aixó atre? Poc ho diuen aixó mb atres puestos cum a Girona a Figueres o a Olot. Allavores se posen a pensar a veure de quines praules i enfilerades de praules se n'en recorden que siguin diferentes dels atres puestos. Lo que no fa gaire gràcia è que se posen a dir castellanismes cum una catedral que se varen començar a dir podé ara fa quinz' o vin' anys i se pensen qu' è' lo més banyolí del món i resulta que tabé 'ls-a diuen a per tot.

Pró ja ms-a sembla bé que faixin llistes de praules. Ara, que després hi deixin ficar l'ui al llinguistes. A-n'hi han que s'ho han de pensar dos cops, perquè vegades som sentit que "basura" è una praula de les més banyolines, la mare que els va pollastre!

Idiologia de 'quet blog

Des de que vàrems començar 'quet blog, som après moltes coses. A-n'hi han algunes que ms-a fan canviar les ideies. Ja ho dèiems el dia 30/07/2009 a l'escrit que vàrems fer 'qui 'l blog que es deia Toca remirar. Avui escicriurems amb un registre mé' periodístic perque se'ms-a 'ntengui mé depressa.

Aquí reconeixems que va bé tenir un estàndard de llenga. Ès una manera de ser mé' forts i que la llenga visqui. Va bé que 'quet estàndard serveixi a per tot unt-a s'hi parla alguna cosa semblant al català. L'estàndard vol aconseguir ser neutre i servir a tots els dilectes difrents. Escriure d'una manera diferent de l'estàndard pot ser prillós i dolent per la llenga, perquè se poria 'ntenrre que 's vol nar en contra de l'estàndard.

S'ha vist molt de cops que la gent que 'scriu amb dilecte té un idiologia de foment del castellà cum a 'stàndard i, sovint, tabé un idiologia política de centralisme espanyol i homogenització política. Només volen la seua pitita llenga per ells i el castellà per tots. D'estàndard general semblant al català 'n volen pa' cap. No ès el cas nostre. 'Questa mena d'idiologies volen que no hi gagi cap terreny d'intercanvi entre 'ls que parlems aquesta llenga semblant del català, cap projecte comú ni de societat, ni de cultura, ni de política.

L'idiologia nostra de 'qui 'quet blog è' la de mantenir la força d'un estàndard comú, el que hi ha ara. Poria ser mellor? Podé si. El poriem canviar. Si hi hgués consens sí. Pró de moment ès aquet. La força de l'estàndard fa que el nous parlants de català cum a segona llenga sàpiguen què han de penrre. Fa que sapiguems cum hems d'escriure qon volem abastar ab el català el màtsim de persones: hem de fer servir l'estàndard. Prou que costa penrre a escriure a colègit. Qontes ortografies hem d'ensenyar al nens? Amb un ortografia per llenga n'hi ha prou. Ara, els hi hem d'ensenyar a menystenir les atres ortografies i variants dilectals cum se fa a vegades? Aixó tapoc. A-hi ha mil coses que fan necessari l'estàndard.

'Quet pensaments els-a dic aquí perquè fa poc som trobat a internet algunes iniciatives dilectals que funcionen amb idiologies homogenistes i excluients. D'aquestes iniciatives n'hi han més a València i a les Balears. La nostra idiologia no ès excluient perquè atceptem totes les llengues i dilectes. La nostra idiologia è' plurilingüista, mai bilingüista i mai monolingüista. Atceptem l'estàndard català i l'estàndard castellà, pró cadascun al seu puesto. Quin è' 'l puesto? Això ja ho deixems pr'un atre dia.

Un cop vàrems parlar amb un que 'scrivia un dilecte d'Alacant. Me va dir: tu no deus estar gaire d'acord amb l'estàndard oficial si 'scrius aixís cum al blog. Des d'algun puestos entenen que 'scriure 'm dilecte s'associa a un idiologia anti-stàndard, pró no ès aixís.

Escrivims amb dilecte falgoní perquè volems que se coenixi que 'tzisteix i volems que no se'n descuidin els que l'han conegut. Alguns pensen que se n'han de descuidar, que ès incorrecte. No ès incorrecte, simplement ès diferent de l'estàndard i es fa servir 'mb atres moments. Els-a podem fer servir i escriure tot dos. La nostra idiologia ès a favor dels estàndards i a favor de totes les escriptures variades i variables sense qu'una faci mal a l'atra. Val la pena tabé que 'l nostre 'standard i 'l nostre 'stil a l'hora de parlar 'standard begui del nostre dilecte. Tabé val la pena cultivar 'l dilecte pur. Ara diguem-ho clar: aquesta ès la nostra idiologia, no pas un' atra.

Aquí teniu uns etzemples de baraies qon se vol fer servir 'l dilecte amb idiologies excluients. Veieu la primacia del castellà en algun d'aquests casos: surten només a la Viquipèdia en castellà. Informació ràpida sobre el tema. Un article acadèmic per qui ne vulgui saber més.

Vinga dir p'renostres

Goiteu, aquet cop el nostre 'scrit parla del p'renostre, allò que 'ms-a vàren ensenyar dir per resar. Ara 'ms el mirarem del costat de la llenga. Som trobat un llibre que parla de llenga unt hi deien aixó:

«La diversitat lingüística inclou altres aspectes: la diversitat de sistemes de categorització o conceptualització/segmentació de la realitat tal com és percebuda -i, per exemple, les diferents versions del parenostre en múltiples llengües ens ofereix un camp d'estudi especialment rellevant-».

Fuentes-Calle, Alicia. «Pregària i diversitat lingüística». A: Junyent Figueras, M. Carme. Llengua i acollida. Barcelona: Horsori, 2009. (Quaderns per a l'anàlisi; 27)

El p'renostre se pot trobar am' moltes llengues i l'han fet servir molt de cops els entesos per veure cum ne són de dif'rentes les llengues. Podé són les p'raules qu' hi són am' mé' llengues totes dif'rentes. Ara 'ms-a 'gradaria passar 'l p'renostre 'l falgoní. 'Llà Falgons poc el diuen pa' 'm' falgoní eh 'l p'renostre; el diuen am' el català tot estrany de resar. 'Qui farems la provatura de dir'l am' falgoní, pró ho farems de dugues maneres: primer canviarems nomé' la llenga i després mirarem d'escriure'l cum si Jesús el hgués fet esprés pel falgonins.

P'renostre 'm català de resar normal

Pare nostre, que esteu en el cel,

sigui santificat el vostre nom;

vingui a nosaltres el vostre regne;

faci´s, Senyor, la vostra voluntat,

així en la terra com es fa en el cel.

El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d'avui;

i perdoneu les nostres culpes,

així com nosaltres perdonem els nostres deutors;

i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,

ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

P'renostre 'm' falgoní

Pare nostre, que sous al cel,

sigui santificat el vostre nom;

vingui a nosatros el vostre regne;

faixis, Senyor, la vostra voluntat

aixís a la terra cum se fa 'l cel.

El nostre pa de cada dia

doneu-ens-el, Senyor, el dia d'avui;

i perdoneu les nostres culpes,

aixís cum nusatros perdonem els nostres deutors;

i no permeteu que nosatros caiguems a la temptació

ans deslliureu-nos de qonsevol mal.

P'renostre pel falgonins

Pare nostre que sous allà al cel,

que faixin sant el vostre nom;

que vingueu vos a mandar;

que faixin, Senyor, lo que vos volgueu,

tant a la terra cum al cel.

El pa nostre de cada dia,

doneu-ens-el avui, Senyor;

i perdoneu les nostres malifetes

aixís cum nosatros perdonem a-n els que 'ns en han fet alguna;

i no deixeu pas que al final ne fem cap;

lo qu'huriu de fer è' priva'ns-a de qonsevol mal.

Cotre coses de tractors

Vet aquit una foto de cap al 1972 que som trobat del tractor mateix que hi ha en una foto d'ara fa poc que ja hvia posat. Encara que la foto sigui 'm blanc i negre 's veu prou que 'l tractor è' nou. Goiteu la xemineia cum brilla i cum xoca el vermei de Massey-Fergusson a sota del sol que enlluerna a l'istiu: ara en canvi è' roveiada, les lletres esborrades i el motort brut de greix. Goiteu la foto de celebració i de triomf del nou amic-màquina.

Un xic d'história. 'Quet devia ser 'l tercer tractor de la vall de Campmajor (sense contar el que venia abans d'aquet que no va durar gaire). El primer devia ser un Ford i el segon un Lans. Qui tenia tractor llavontes el llogaven els atres perquè 'ls-a vingués a 'judar. 'Xis se varen gonyar un qon cèntims aquells que ne varen tenir primer, de tractor. Ja 'ls hi hvia costat cart per 'xo: quet de la foto va valguer 349.000 pessetes. N'hi hvia d'atres qu'ho deien d'un atre manera: en Sitjar, Déu l'hagi perdonat, tenia 'l mateix tractor i deia que l'hi hvia costat tretze vedells.

A-hi ha gent que diuen que 'quet tractor è' de l'any 1972: ja poria ser. I que 'ms-a roben les fotos: 'ms ès igol. Cum ja 's veu al llaç que som posat, aquet tractor è' fet a Barcelona. Les peces els-a feia Massey-Ferguson a Inglaterra pró 'ls-a muntava Ebro, marca que menava l'Estat d'aquell temps. Primer 'bans de la guerra havia sigut la Ford, després s'ho hvia quedat l'Estat i 'n hvien dit Motor Iberica, i després ne varen dir Ebro. Els de Massey-Ferguson tenien forces atcions d'Ebro i per 'xo feien tractes. Cap d'un temps aquestes atcions les va tenir Nissan, s'ho varen quedar tot i llavores el tractors ja no eren Masseys ni eren vermeis, sinó que eren blaus. A l'any 1980 varen plegar de fer tractors.

Paraules clau, palabras clave, keywords, Stichwörter: tractor, traktor, Трактор, economia rural, rural economy, pensament contemporani, sociologia, pensamiento contemporáneo, sociología, contemporary thinking, sociology, evolució social, evolución social, social evolution, disseny, ruralisme, ruralismo, ruralism, antopologia, anthropology, industrialització, industrialization, història industrial, industrial history, màquines agràries, máquinas agrarias, vehicle agrari, vehículo agrario.

La scenssió a la panoràmica

Al meu primer vídio demostroc cum per pujar fins a les més encimbellades contemplacions del paisatge falgoní va molt mé' bé de fer-ho de l'escala de la cort estant.

Toca remirar

Amics, fa temps que no scrivim rè qui l blog. Pró si qu hems pensat molt. Ja no pensems ben bé lo mateix que qon vàrems començar-hi scriure. Ja veieu que provems d'escriure b un ortografia diferent i tot. L'ideia è que no costi tan de lligir i que s'assembli més a l'ortografia sms del telefans mòbils. Tapoc pensems lo mateix de per què serveix de scriure m dilecte i de qon s'ha de fer. Per xó ara ms-a remirarem algun dels escrits que hvíems fet sobre cum huriems d'escriure. Farems tot una colla d'escrits que diguin què ès lo que pensems ara de cada scrit que hvíems fet que parlés de cum s'ha d'escriure l nostre dilecte, qon s'ha d'escriure i per què.

En Serra de Banyoles

I començarems l'any dos mil nou am' mé' películes: una cosa que no passa gaire al blogs cum aquet, perquè de películes dilectals n'hi ha pa' gaires. Us a presentoc el director de cine mé' dilectal del bisbat de Girona. Parlems de l'Albert Serra, que a Xisca de Gardi el coneixen com el director mé' comercial de Banyoles.

L'Albert Serra fa unes d'aquelles películes que no s'acaben mai. Ja ho diu qon ensenya les seues películes a la gent: només us-a demanaria un xic de paciéncia. No è' que les películes durin molt, è' que hi passen poques coses en vist les atres. Pró què vol dir qu' hi passin poques coses? Qui diu lo qu' è' poc i lo qu' è molt?

Estem massa 'vesats al cine normal de sempre. Pró qon sembla que no passi rè, a les películes de l'Albert Serra lo que es mou è' 'l cel, són les herbes: a-hi ha una 'scena que dura tant que la lluna es mou. I no è' molt lo que diu la lluna qon se mou? Bé que si hi fossems de vritat a mirar la lluna ems-a 'gradaria i ems-a faria venir molt de pensaments.

(El Cant dels Ocells )

Pró tabé hi ha gent a les películes de l'Albert Serra. Són gent de Banyoles, que no hvien fet cap película 'bantes. Són gent que parlen cum nosatros. Són allò que 'n diuen actors no-professionals o amateurs, que 's veu que ja sortien a les películes de directors dels que diuen qu'ho fan bé, cum aquell en Passolini. I el directors de fotografia tapoc hvien tocat cap càmera abantes. I l'Albert va estudiar filologia hispànica a Barcelona, aixís que tot lo que saben ho han après ells tot sols a Banyoles.

Els actors xerren cum ho fan sempre i parlen amb una llenga vritable i no s'han après re' i no lligeixen re'. L'Albert els hi diu parleu d'aixó: i ells ne parlen. Els actors han de creure molt am' tres coses: no poden parar d'actuar, no poden mirar el director i no li poden contestar. Pró mentrestant l'Albert els hi va diguent coses i no totes les entenen i ell ja 'ls-a diu perquè no les entenguin. Les coses que 'ls hi ha dit ell els hi fa fer coses i dir coses i aixís surt la película. De guió n'hi ha pa' cap: no cal, perquè ells poc-a fan teatre filmat, qu' è' lo que estems avesats a veure.

Ha fet tres películes ell: Crespià, the film not the village (2003), Honor de Cavalleria (2006) i El Cant dels Ocells (2008). La primera película no la som vist. La segona sí, è' la del Quijote i en Sancho que van pel camps de l'empordà. L'última è' la del tre reis que van a veure el nen Jesús: hi surten el reis, el nen Jesús, la Mare de Déu, Sant Josep i un àngel. El tre reis els-a fan en Lluís Carbó, (que tabé feia de Quixot i è' conegut de Xisca de Gardi), en Lluís Serrat Masanelles (el pare) i en Lluís Serrat Batlle (el fill, el que feia de Sancho). La Mare de Déu è' la Montse Triola, que tabé è' productora i Sant Josep el fa 'n Mark Peranson, que parla amb Hebreu i fa conversa bilingüe amb la Mare de Déu. L'Àngel è' la Victòria Aragonès.

Les dugues últimes películes de l'Albert Serra parlen de llibres i históries molt coneguts, pró 'l tros que surt a la película è' 'l que no diuen el llibres, són el camin llars del Quixot, d'en Sancho i del tre reis i tot lo que van xerrant mentres no 'riben allà unt han de 'ribar.

I per què té tanta 'nomenada en Serra de Banyoles? Perquè es veu que l'han anomenat amb una revista francesa de cine que se'n diu Cahiers du Cinéma i es veu qu' han dit que les seues películes són de lo mellor que hi ha. I d'ençà d'aixó que té tanta 'nomenada i li donen premits i surt al festival de Cannes i no sé pas a-u-on.

A-hi ha gent que li sembla que en Serra è' un capdetrons i que estan ofesos per la manera cum ell parla perquè diu les coses sense pensar gaire si 'gradarà 'ls atres. Pró ja podem dir i n'estem certs que 'questa gent no hi entenen pa' ben re'. Poc-a diguem que no sigui vritat lo que diuen, pró si ho diuen è' perquè no ho entenen. El que ho enten calla i escolta i encabat ne parla i esplica pensaments un xic ben fets, pa' una colla de renecs.

(Honor de Cavalleria)

Hem de parlar un xic del dilecte, que 'xó 'ms intressa. Els actors que són ben banyolins són el tre reis, els atres no us els escolteu pa' gaire. Pró hem de dir que no tot lo que diuen è' banyolí, perquè hi deixen colar molt de castellanismes que no 's hvien dit fins fa poc i tabé cultismes que la gent de falgons no entenen.

Pró tenen un merit molt gros, fan una cosa que costa molt i que si no s'è' nascut allà mateix no 's pot pa' fer; aquí jo mateix no me'n surto prou i ells ho fan cum qui 'ngruna blatdemoros: ells parlen de vritat encara que no totes les paraules siguin de les de 'bantes, les seues converses porten pensaments banyolins de vritat i porten sentiments banyolins tabé, se fan de la mateixa manera que les fan de fa segles a tota la comarca, tan a casa cum a la cort cum al camps, se tracten entr' ells cum s'ha fet sempre; encara que no tots el trossos de la llengua siguin de vritat, la manera de fê-la servir no pot pas a-ser mé' vritable.

Al Youtube nomé' hi hem trobat aquet trossos, pró no són pa' 'l mellors. Al Cant dels Ocells a-hi ha converses que no tenen preu. Encara la fan a molt de cinemes: neu-la veure!

Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter, avainsana, avainsanat: cinema, Kino, cinéma, film, pel·lícula, parla espontània, habla espontánea, sociolingüística, pragmàtica, pragmatik, pragmatics,