El pact’ignorat

“Com serà el mar,
Serà blau i gran com diuen,
Serà vritat?”

(Mariner de terra endins. Havanera de
Narcisa Oliver i Josep Bastons)

Sembla que des de Falgons poc que conti qu’hi sigui o que es vegi
el mar que don a-n alguns tot lo que els fa nar tirant.
No s’ha de ser gota savi per veure qu’hi fa moltes coses.
Passa am prò en el costum qosibé cum si no hi fos.
Pró el caçador de bolets qon s’enfila en alguna muntanya,
maco botó de la vall, veu allí’nllà flotar el mar
Cum un núvol que porta el pescadors que trebaien
entaforats allà dins; molls cada dia, pró vius.
Passa qon l’aire es fa transparent, pró si no, tot se tenca;
es veu la vall i re més i el pensament va tot sol
a cadascú p’r un-te més bé li vé i aixís un món aixeca.
Pró bé que en mengen de peix. El de riu l’han avorrit.
o han avorrit de pescà’l; netejà’l per tan poca vianda.
Plou tot sovint sobre el camps i el boscos creixen tot sols.
Sense morí’s pot segar cad' istiu i a l’hivern nar a cacera.
La terra encara don prou. No è perquè el mar ès a prop?
El falgonins bé que han nat a la vora del mar en viatges
amb tot el poble podé, o a celebrar el casament.
S’han acostat a les ones i el peus han posat en remuia.
Molt atrevits són aquells que a alguna barca han pujat.
Gaires estones no s’hi estarien, no mar endintre.
Poc a la vida en el mar remuiarien el peus;
remuiarien els uis mé’ sovint des de les carboneres.
“Gràcies a Déu que hi ha mar!” Pensen els uis remuiats
mentres s’afanyen perdent la memòria a caçar les tasqueres
i a tornar un atre cop a mirar cum solen fer
fins sap qon que poran retroba-se b’el mar des del caires.
A-hi ha un pact’ignorat entre gent de terra i mar.


Paraules clau, palabras clave, key words: Elegia, elegía, elegy, dístic elegiac, dístico elegíaco, elegiac distich, distique élégiaque, Carles Riba, la sirena se'n feu un xic ençà i un xic ençà el pastor de la muntanya