Pors engegats i senglans
ara s'han entremesclat;
i si ès anyada de glans,
bé prou qu'huran gudaiat.
A-n'hi han tan de ramats
cum de caçadós n'hi han.
Un trobs camins afressats?
Guilles i gotlles què fan?
Un són ara el llars aigats?
Fures i llebres què fan?
No tenim tan cum abans,
prò aqui 'ncar' hi vivim bé
i cum que el cèntims són pans
gordem tasquer' i cellé.
Qon d'anys que ha vist a passar
l'obi 'm l'iclèsia a davant!
Qonta gen hi ha nat passant,
tret la set, nat a aburà.
Doncs no tanta cum n'ha vista
el vellaner del costat;
i poc que ha de fé-la trista
saber que l'obi è comprat,
que el va comprar el sabaté
fent-ho a mijes ab en pont
i durarà allà sap qon
i molts hi trobaran bé.
I totes les coses d'abans,
unt-a són? qon duraran?
S'han perdut o es perderan,
prò de veis cum que n'hi ha tans
i gorden a dintre el cap
coses que ningú sap,
escoltem-els-a nosatres
i gordem-els-a per d'atres
que podé les gordaran.
Paraules clau, palabras clave, key words: poesia popular, estrofa popular, popular stanza, popular poetry, elegia, elegía, elegy, ubi sunt, guatlla, fura, porc senglar, quail, guilla, zorra, fox, llebre, liebre, codorniz, hare, jabalí, hurón, ferret, boar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
No sé si n'hi ha "tans" de veis, però és veritat que els que queden els hauríem d'escoltar molt més.
Sovint m'he preguntat si n'hi ha prou d'escoltar o si també hauríem d'anotar tot allò que ens expliquen. Normalment sóc reàcia a pervertir amb la lletra allò que hi ha la memòria, però d'altra banda és l'única manera que aquestes experiències i aquests records no es perdin.
A la pel·lícula per la qual van nominar al Goya a l'Emma Vilarasau (Para que no me olvides), el personatge d'en Roger Coma escrivia tot el que el seu avi li explicava sobre la Guerra Civil i altres coses, i després enquadernava aquests quaderns a la manera tradicional, amb pell, com el seu avi mateix li havia ensenyat. N'hi havia moltíssims, i deia que els havia començat a escriure quan s'havia adonat que el seu avi començava a perdre la nitidesa dels detalls en els records.
hola Eduard! com pots veure acabo de visitar el teu blog. N'he fet un primer cop d'ull ràpid, prometo que algun dia li dedicaré més temps i m'hi entretindré com cal, mirant tots els textos i comentaris, perquè el blog s'ho mereix. M'he llegit el text sobre la literatura dialectal en català, i certament, tens raó costa molt trobar-ne coses escrites a Catalunya. Trobo que és un tema molt interessant i dóna gust poder llegir coses i tenir la sensació que sents parlar algú del lloc. L'estandard té avantatges i ha enfortit al català però també despersonalitza tots els altres dialectes, i és una llàstima...
clara
Molt preciós, el teu text!
Molt preciós, el teu text!
Bé, dos cops valen més que cap. Mil persons!
Mercès. M'agradaria 'scriure'n més pró mai troboc el moment.
Publica un comentari a l'entrada