En Serra de Banyoles

I començarems l'any dos mil nou am' mé' películes: una cosa que no passa gaire al blogs cum aquet, perquè de películes dilectals n'hi ha pa' gaires. Us a presentoc el director de cine mé' dilectal del bisbat de Girona. Parlems de l'Albert Serra, que a Xisca de Gardi el coneixen com el director mé' comercial de Banyoles.

L'Albert Serra fa unes d'aquelles películes que no s'acaben mai. Ja ho diu qon ensenya les seues películes a la gent: només us-a demanaria un xic de paciéncia. No è' que les películes durin molt, è' que hi passen poques coses en vist les atres. Pró què vol dir qu' hi passin poques coses? Qui diu lo qu' è' poc i lo qu' è molt?

Estem massa 'vesats al cine normal de sempre. Pró qon sembla que no passi rè, a les películes de l'Albert Serra lo que es mou è' 'l cel, són les herbes: a-hi ha una 'scena que dura tant que la lluna es mou. I no è' molt lo que diu la lluna qon se mou? Bé que si hi fossems de vritat a mirar la lluna ems-a 'gradaria i ems-a faria venir molt de pensaments.

(El Cant dels Ocells )

Pró tabé hi ha gent a les películes de l'Albert Serra. Són gent de Banyoles, que no hvien fet cap película 'bantes. Són gent que parlen cum nosatros. Són allò que 'n diuen actors no-professionals o amateurs, que 's veu que ja sortien a les películes de directors dels que diuen qu'ho fan bé, cum aquell en Passolini. I el directors de fotografia tapoc hvien tocat cap càmera abantes. I l'Albert va estudiar filologia hispànica a Barcelona, aixís que tot lo que saben ho han après ells tot sols a Banyoles.

Els actors xerren cum ho fan sempre i parlen amb una llenga vritable i no s'han après re' i no lligeixen re'. L'Albert els hi diu parleu d'aixó: i ells ne parlen. Els actors han de creure molt am' tres coses: no poden parar d'actuar, no poden mirar el director i no li poden contestar. Pró mentrestant l'Albert els hi va diguent coses i no totes les entenen i ell ja 'ls-a diu perquè no les entenguin. Les coses que 'ls hi ha dit ell els hi fa fer coses i dir coses i aixís surt la película. De guió n'hi ha pa' cap: no cal, perquè ells poc-a fan teatre filmat, qu' è' lo que estems avesats a veure.

Ha fet tres películes ell: Crespià, the film not the village (2003), Honor de Cavalleria (2006) i El Cant dels Ocells (2008). La primera película no la som vist. La segona sí, è' la del Quijote i en Sancho que van pel camps de l'empordà. L'última è' la del tre reis que van a veure el nen Jesús: hi surten el reis, el nen Jesús, la Mare de Déu, Sant Josep i un àngel. El tre reis els-a fan en Lluís Carbó, (que tabé feia de Quixot i è' conegut de Xisca de Gardi), en Lluís Serrat Masanelles (el pare) i en Lluís Serrat Batlle (el fill, el que feia de Sancho). La Mare de Déu è' la Montse Triola, que tabé è' productora i Sant Josep el fa 'n Mark Peranson, que parla amb Hebreu i fa conversa bilingüe amb la Mare de Déu. L'Àngel è' la Victòria Aragonès.

Les dugues últimes películes de l'Albert Serra parlen de llibres i históries molt coneguts, pró 'l tros que surt a la película è' 'l que no diuen el llibres, són el camin llars del Quixot, d'en Sancho i del tre reis i tot lo que van xerrant mentres no 'riben allà unt han de 'ribar.

I per què té tanta 'nomenada en Serra de Banyoles? Perquè es veu que l'han anomenat amb una revista francesa de cine que se'n diu Cahiers du Cinéma i es veu qu' han dit que les seues películes són de lo mellor que hi ha. I d'ençà d'aixó que té tanta 'nomenada i li donen premits i surt al festival de Cannes i no sé pas a-u-on.

A-hi ha gent que li sembla que en Serra è' un capdetrons i que estan ofesos per la manera cum ell parla perquè diu les coses sense pensar gaire si 'gradarà 'ls atres. Pró ja podem dir i n'estem certs que 'questa gent no hi entenen pa' ben re'. Poc-a diguem que no sigui vritat lo que diuen, pró si ho diuen è' perquè no ho entenen. El que ho enten calla i escolta i encabat ne parla i esplica pensaments un xic ben fets, pa' una colla de renecs.

(Honor de Cavalleria)

Hem de parlar un xic del dilecte, que 'xó 'ms intressa. Els actors que són ben banyolins són el tre reis, els atres no us els escolteu pa' gaire. Pró hem de dir que no tot lo que diuen è' banyolí, perquè hi deixen colar molt de castellanismes que no 's hvien dit fins fa poc i tabé cultismes que la gent de falgons no entenen.

Pró tenen un merit molt gros, fan una cosa que costa molt i que si no s'è' nascut allà mateix no 's pot pa' fer; aquí jo mateix no me'n surto prou i ells ho fan cum qui 'ngruna blatdemoros: ells parlen de vritat encara que no totes les paraules siguin de les de 'bantes, les seues converses porten pensaments banyolins de vritat i porten sentiments banyolins tabé, se fan de la mateixa manera que les fan de fa segles a tota la comarca, tan a casa cum a la cort cum al camps, se tracten entr' ells cum s'ha fet sempre; encara que no tots el trossos de la llengua siguin de vritat, la manera de fê-la servir no pot pas a-ser mé' vritable.

Al Youtube nomé' hi hem trobat aquet trossos, pró no són pa' 'l mellors. Al Cant dels Ocells a-hi ha converses que no tenen preu. Encara la fan a molt de cinemes: neu-la veure!

Paraules clau, palabras clave, keywords, stichwörter, avainsana, avainsanat: cinema, Kino, cinéma, film, pel·lícula, parla espontània, habla espontánea, sociolingüística, pragmàtica, pragmatik, pragmatics,