Per què tornareus a Falgons?

Volrria 'splicar un xic cum è' que al cap d'aquet bloc a-hi ha 'quet dibuix que diu "Voltareu tots els recons y tornareu a Falgons". D'unt-a surt aquet dibuix? Tabé va ser un' ideia de Mossan Pius. Qon se li va 'cudir? Encar' ho sé pa' ben cert, pró segur que va ser al principi dels anys xixanta. Se veu ben bé que volia que tothom conegués el pobble de Falgons. Xó ho plantaven al vidres del cotxes perquè voltessen a per tot i qon tornaven, només que tornéssen un cop, ja era vritat: voltaven tots el recons i tornaven a Falgons. È' un rodolí tan fàcil de ser vritat que només de tornar un sol cop ja n'hi ha prou. È' una cosa fàcil d'endevinar: si 'l centífics ho tinguessen tan fàcil pr'endevinar!

Pró goiteu l'ortografia. Va ser culpa de Mossan Pius? Poc ho sé. A-hi ha el Goits de Sant Ferriol, que ja en parlarem en un atre 'scrit, que tabé 'ls-a va fer èll. Són de l'any 1968 i no hi ha cap falta d'ortografia. Per què 'qui fa servir la y castellana? Lo que sí que s'entén mé' bé è' que 'scrigués recons amb "e". Fa pa gaire qu'han dit que nomé' la volen 'mb "a". Deu ser perquè els de Valéncia la fan amb a i l'etimologia è' pa' gaire clara. Qui sap.

Tabé se pot comparar l'ortografia del titol del blog a'b la que hi ha 'l dibuix. Les difréncies al títol són: falta una "a" a voltreu, "el" surt sense "s" encara qu'è' plural, a-hi ha una "s" al final de tornareus. La "a" de voltreu no hi è' perquè, cum que la "a" neutr' è' dèbila, cau segons el sons que té 'l costat. L'articl' "el", en falgoní, no pot fê'l plural a davant de praules que comencen am' consonant; pró poc-a li cal, perquè el nom que va radere de l'article ja 'ndica el plural. La "s" al final de tornareus nomé' surt qon a radera hi ha vocal, ampró no sempre, nomé' qon vol: è' una "s" un xic boj' i poc xermelluda. È' un' "s" cum la de soms i de sous? È' de plural, feta per nalogies? Qui sap.

A-hi ha un escut, tabé, al dibuix. È' l'escut de Falgons. El va inventar Mossan Pius, es veu qu'era forç' artista. Cum qu'era Mossèn, què hi va posar? Doncs la Deuvosalvemaria 'm' Llatí, 'sclar. Repartit al tres escuts pitits que hi ha dins de l'escut gros diu: Ave Maria 'mb un, Gratia plena l'atre, i Dominus tecum a l'atre. A l'atre cap hi ha un dibuix de l'iclèsia de Falgons. A casa meu vàrem portar molt d'anys aquet paper clavat al vidre del vell cotr-L, 'l Renault 4 L, el mé' bó per portar el dibuix de Mossan Pius.

Renault 4 L, cotxe molt Falgoní (font: Wikipedia polonesa)

Paraules clau, palabras clave, key words: enganxina, pegatina, sticker, escudo, coat of arms, car, coche, propaganda, difusió, difusión, spreading, poesia religiosa, goigs, religious poetry, poesía, slogan, pareado,

Aplec de Sant Ferriol

L'Aplec de Sant Ferriol è' la festa Major de Falgons, que cad' any torna el segon diumenge del mè' de setembre. El 8 de setembre passat a-hi vaig a-ser. Sé pa' qon feia que no hi nava. En vist cum hvia sigut qon jo era pitit, o 'bantes, era prou difrent. A-us-a poria 'splicar l'história de la Festa, pró sortirien esplicades a mils i seria mellor fer-ho ''b un atre 'scrit. Pró sí qu'heu de saber que 'bantes hi hvia la Festa grossa i la Festa pitita. La grossa era la de Sant Ferriol. La pitita era la de Sant Vicenç i è' per xó que el nom enter del pobble è' Sant Vicenç de Falgons.

Porta de la rectoria ''b el programa de la festa

Tabé heu de saber que l'Aplec de Sant Ferriol va tenir les últimes bones anyades qon Mossan Pius Masvidal era rector. Èll va ser el que es va inventar la festa tal cum ès ara; poc era 'xís abantes. 'Bantes hvia sigut un semblant de les atres festes del pobbles. Èll va ser el que va fer venir gent de fora, i de molt lluny, a veure la festa de Falgons. Hasta va canviar el dia de la festa, que se celebrava qon tocava, cad' any difrent, i la va posar un diumenge, perquè pogués nar-hi la gent de fora. Ara a cada pobble hi ha mercats o teatre medieval, perquè è' la moda, ampró Falgons devia ser del primers que va tenir una professó 'm' la gent disfressada cum aquell temps del baró Guillem Galceran de Cartellà, senyor de Falgons. Tabé hi hvia hgut gent que venia joguets i menjar i de tot, o una paradeta pel nens, d'aquelles de les fires, per pescar uns anecs pitits de plastic. Qon se va hver mort Mossan Pius, al cel siga, ja tot se va nar pansint. Engony només hi hvia el de can Baldirot, que fa pa' gaire que s'hi 'stà, que venia la seua mel. Hi té bucs allà i fa mel de mil flors de Falgons. È' molt bona.

El músics a davant del castell

La festa comença 'l dematí qort de dotze 'm' la professó. La gent van arribant i deixen el cotxes a'b un camp de Can Pont, que l'obren cad' any per dexâ'ls-hi. Hi veig gent coneguda, sobretot els de la comisió de festes, que se'n cuiden de perparar la festa, i els de l'Ajuntament. Tabé un' atra gent que no conec de rè i poc-a sé per què són allà; molts van am' criatures i xerren castellà. La majoria, pró, són veis, que venen sempre i que 'ncara se'n recorden d'aquell temps. Qonta gent que hi ha 'vui a Falgons! Quina fressa que menen! Normalment nomé' se sent el bestiar o, si no, ben rè. Avui hi ha la gent i el músics que s'ensegen allà a la vora del castell i esperen els de la professó que s'acaben de disfressar.

El baró (a l'esquerra) qon va a visitar el mossèn

La gent que va tot radere

'L final comença la professó, que 'l programa de la festa ne diuen cavalcada medieval, i alguna gent va tot davant; tot radere hi van el músics, que toquen una marxa; després el soldats; tot radere el baró, 'm' la seua capa que li baixa fins a tapar l'esquena del cavall; més enrader' un frare que porta le relíquies del màrtir Sant Ferriol; després mé' soldats i, al capdevall, mé' gent i jo que m'ho goito tot i la Lucila que fa fotos. La professó va del castell fins a la plaça. Ne diuen plaça, pró è' només un clap de bosc sens' abres a la vora de la carretera.

El nens (nenes aquest any), el mossèn i el sant

Qon el frare dón le relíquies mid de la plaça

'Bantes de ribar, qon passen a l'iclèsia, s'hi 'fegeixen el nens, que porten un cistells de romaní entre dos, el mossèn, i l'estatua de Sant Ferriol, que va 'l cim d'una fusta 'm' mànecs i plena de romaní i de flors, que la traginen entre cotr' homes. El nens sempre hvien nat disfressats de pastorets. Naven un nen i una nena tot dos a'b un cistell de romaní. Hi hvia una foto 'm' blanc i negre de la meu mare i el meu tiet qon eren pitits que va sortir moltes revistes dels anys xixanta en endavant. Era mellor 'llavontes. Pró 'quest any no sé què ha passat que 'l nens naven vestits normal. Qon 'riben a la plaça el baró fa una xerrada ''b el mossèn i li regala le relíquies de Sant Ferriol. Allavontes se'n van tots el disfressats i el cavalls i comença la missa.

El nens, que 'quest any són només cotre nenes, s'estan ajocades a davant de l'altar a la vora del cistells. L'altar i el mossèn són a l'ombra, a sota les ulines, i el coro tabé. Els del coro són set o vuit de Sant Miquel que hi tenen afició, el mateixos del grup de Caramelles, que canten a una sola veu a radere el mossèn, a l'ombra. A l'atre cap de la plaça, davant per davant de l'altar, la gent, qosi tots veis, fan pilons cum les bales de paia a les ombres: podé soms trenta. Al mid de la plaça no hi ha ningú i hi fa un sol que esquerda. Aquell tros de plaça abandonat allà entre l'altar i el pobble i les veus de la gent que no vol nar missa i crida a baix a la carretera fan venir ideies tristes. La festa ès agra, perquè ha quedat mig abandonada, pró dolça perquè encar' hi podem nar, i enrecorda'ns-en de cum hvia sigut i disfrutar del país de Falgons, que es conserva molt bé.

Le sardanes am' la cobla Prencipal de Porqueres

'L final de la missa es beneieix el romaní i tothom va a buscâ'n' un ram per gordar a casa. Després comencen les sardanes. Aquest any amb la prencipal de Porqueres. Se fan dugues rotllanes d'encara no deu persones. A-hi ha servei de bar, arrossada popular, una rifa cum cad' any unt-a s'hi pot gonyar un xai, un rellotxe i no sé què més; i tabé hi ha un' atra mena de rifa tota estranya unt-a s'hi pot gonyar un' ampolla de vi o de xampany. Qui tria el que gonya è' un animal, que no sé cum ne diuen; no sé si è' un conill porquetí o què hi è', pró ès aquest animal que el deixen anar i es fica ''b un forats am' numbros: qui té el numbro unt-a s'ha ficat gonya el prèmit.

Qon repartien el romaní beneït

A-us en poria esplicar moltes de coses de la festa. Nosatres vàrem marxar hvent dinat i no vàrem veure cum va ser tot a la tarda. Pró sempre lo més animat è' 'l dematí i el middia. Després de missa vàrem nar a saludar el' coneguts, cum tothom, i després la gana els va nar fent callar a tots fins que se'n varen nar a seure les ombres a dinar.

L'iclèsia ''b el sant tot sol; la festa è' defora

Paraules clau, palabras clave, Key words: festa major, fiesta mayor, festa local, fiesta local, local feast, dorf fest, ball, baile popular, catalan dance, catalan music, traditional celebration, festa medieval, fiesta medieval, medieval feast, mel de mil flors, miel de mil flores, mel multifloral, miel multifloral, polyfloral honey, sant patró, santo patrón, patron saint

El pact’ignorat

“Com serà el mar,
Serà blau i gran com diuen,
Serà vritat?”

(Mariner de terra endins. Havanera de
Narcisa Oliver i Josep Bastons)

Sembla que des de Falgons poc que conti qu’hi sigui o que es vegi
el mar que don a-n alguns tot lo que els fa nar tirant.
No s’ha de ser gota savi per veure qu’hi fa moltes coses.
Passa am prò en el costum qosibé cum si no hi fos.
Pró el caçador de bolets qon s’enfila en alguna muntanya,
maco botó de la vall, veu allí’nllà flotar el mar
Cum un núvol que porta el pescadors que trebaien
entaforats allà dins; molls cada dia, pró vius.
Passa qon l’aire es fa transparent, pró si no, tot se tenca;
es veu la vall i re més i el pensament va tot sol
a cadascú p’r un-te més bé li vé i aixís un món aixeca.
Pró bé que en mengen de peix. El de riu l’han avorrit.
o han avorrit de pescà’l; netejà’l per tan poca vianda.
Plou tot sovint sobre el camps i el boscos creixen tot sols.
Sense morí’s pot segar cad' istiu i a l’hivern nar a cacera.
La terra encara don prou. No è perquè el mar ès a prop?
El falgonins bé que han nat a la vora del mar en viatges
amb tot el poble podé, o a celebrar el casament.
S’han acostat a les ones i el peus han posat en remuia.
Molt atrevits són aquells que a alguna barca han pujat.
Gaires estones no s’hi estarien, no mar endintre.
Poc a la vida en el mar remuiarien el peus;
remuiarien els uis mé’ sovint des de les carboneres.
“Gràcies a Déu que hi ha mar!” Pensen els uis remuiats
mentres s’afanyen perdent la memòria a caçar les tasqueres
i a tornar un atre cop a mirar cum solen fer
fins sap qon que poran retroba-se b’el mar des del caires.
A-hi ha un pact’ignorat entre gent de terra i mar.


Paraules clau, palabras clave, key words: Elegia, elegía, elegy, dístic elegiac, dístico elegíaco, elegiac distich, distique élégiaque, Carles Riba, la sirena se'n feu un xic ençà i un xic ençà el pastor de la muntanya

Què quedarà?

Pors engegats i senglans
ara s'han entremesclat;
i si ès anyada de glans,
bé prou qu'huran gudaiat.
A-n'hi han tan de ramats
cum de caçadós n'hi han.
Un trobs camins afressats?
Guilles i gotlles què fan?
Un són ara el llars aigats?
Fures i llebres què fan?
No tenim tan cum abans,
prò aqui 'ncar' hi vivim bé
i cum que el cèntims són pans
gordem tasquer' i cellé.
Qon d'anys que ha vist a passar
l'obi 'm l'iclèsia a davant!
Qonta gen hi ha nat passant,
tret la set, nat a aburà.
Doncs no tanta cum n'ha vista
el vellaner del costat;
i poc que ha de fé-la trista
saber que l'obi è comprat,
que el va comprar el sabaté
fent-ho a mijes ab en pont
i durarà allà sap qon
i molts hi trobaran bé.
I totes les coses d'abans,
unt-a són? qon duraran?
S'han perdut o es perderan,
prò de veis cum que n'hi ha tans
i gorden a dintre el cap
coses que ningú sap,
escoltem-els-a nosatres
i gordem-els-a per d'atres
que podé les gordaran.


Paraules clau, palabras clave, key words: poesia popular, estrofa popular, popular stanza, popular poetry, elegia, elegía, elegy, ubi sunt, guatlla, fura, porc senglar, quail, guilla, zorra, fox, llebre, liebre, codorniz, hare, jabalí, hurón, ferret, boar

Litertura Dilectal Catalana

A-n'hi ha de litertura 'scrita 'm' dilecte al països un s'hi parla català? Qosibé 's poria dir que no. È' molt estrany trobâ-n'hi. Almenos jo 'n sóc vist pa mai. È' vritat que 'tzisteixen escrits de dilecte; pr'etzemple le' Rondaies Mallorquines de Mossan Alcover. Pró 'xó è' un trebai d'antorpologia pa de litertura. Podé 'quet è' l'escrit d'antorpologia que té mé' litertura, 'xó sí. È' molt estrany, ampró, que no hi hagi hgut cap mallorquí o valencià que no hagi volgut fugir de la llenga 'standard. Am' tant de valencians cum a-hi ha que no volen seguir l'estandard que es va fer Catalunya! Ja ho crec que n'hi deu hver d'aquets escrivents de dilecte, pró deuen ser molt amagats en vist els atres.

De litertura dilectal n'hi ha per tot: a Itàlia molta, a Alemanya tabé, a França Déu n'hi do, i a 'Spanya tabé, pró molt menos; sobretot al països de llenga aragonesa, al de lleng' Asturlleonesa, al de llenga gallega, al de llenga 'stremenya i al de llenga 'ndalusa. Donc algun nusos per nar veure 'lguna fuia d'internet per fê's una primer' ideia de lo que hi ha.

Perquè no hi ha litertura dilectal al països de llenga catalana? Vaig començar contestar 'questa pregunta al primer 'scrit d'aquet bloc, pró ar' ho faré mé' bé. È' perquè la mena de llenga que la gent important han triat i han escampat a per tot è' un estàndard a-perparat per fê'l servir de llenga nacional. Fer 'quet estandard, cum ja vad dir, è' una cosa bona per fer la llenga forta, que no es barregi ''b el castellà i que no 's mori.

Si no hguessen fet aquet estandard ara la llenga catlana se fria servir molt menos, seria molt mé' dèbila 'punt de morî-se, i cadascú la fria servir cum a ca seu. Tot aixó vol dir que hi huria molta mé' litertura dilectal que pas ara. 'Xó è' lo que 'ls hi passa Franç', Itàl'' i 'Lemanya: el seu dilectes i pitites llengues, si 'ncara viuen, tenen bona litertura, pró el próleg d'un llibre de litertura dilectal d'Itàlia deia que la preciositat del seu poemes són el seu cant de cigne. Més enllà podé nomé' 'ls hi queda la mort. Qui sap si les maneres noues de pensar giraran les arades.

Pró 'quet països que tenen litertura dilectal no hi hvia pa cap prill que la seua llenga 'standard es moris i, sobretot, no tenien pa ningú per baraiâ-s'hi. El Francès té pa ningú; el català té el castellà. Cum que no 'ls-a pretava rè prillós, aquet països no varen afogar ben bé la litertura del seu dilectes. Al països de llenga catalan' è' 'l revés: a-hi ha prill de morî-se! A-hi ha una baraia! I per poder gontar la baraia la litertura del dilectes ha quedat estabornida. Per baraiâ-se ''b una llenga nacional s'ha de fer un' atra llenga nacional.

Al cap de molt d'anys de baraia es veu qui gonya: el castellà. El català gonta, pró va reculant aplàusit. Només cuidâ-se de l'estandard fa fort al principi i juda a gontar, pró ''b aixó n'hi ha pa prou perquè, ja ho deia jo 'l primer 'scrit, l'estandard è' buit, sense 'rels, plè d'estriotips, d'unes esquerdes pr'unt-a s'hi fica 'l castellà i va 'fogant la llenga. I un són les fonts de la llenga? Al dilectes! È' per 'xó que cridoc a per tot: dilectofons del món, ajunteu's-a!

Poc-a vui nomé' 'nsenya 'l costat del cop de punys entre dugues llengues, perquè no són pa les llengues soles, è tota la cultura del món que pot nar mé' bé. La cultura del món ha de tenir 'rels a baix de tot, el peus a terra, i lo més enavall de tota la cultura, que pot servir de terra, è' la cultura de les famílies, pa la de les nacions. Primer la cultura de cada família, amprés la de cada pobble, i al final la de tot l'estat, si è' que 'tzisteix. Pró no parloc de la família sola, parloc de la cultura de cada família, que ve de molt enradere, que ve d'antany, pró que mira endavant, que vol un demà nou, un demà canviat, i a la vegada que no 'xeca cap casa, si no è' enrecordant-s' un xic de cum ho feien abantes.

Paraules clau, Palabras clave, Key words: Literatura Dialectal Catalana, Antropologia i literatura, Iliada, Mahabarata, Eneida, Carles Riba, Elegies de Bierville, Rondalles Mallorquines, Rondalla, llengua andalusa, andalús, andalú, andaluz, llengua Extremenya, Estremeñu, Castúo, llengua estandard, llengua nacional, conflicte lingüístic, bilingüisme, transmissió tradició, contacte de llengües, Pimontès, Llombard, Antropología, Elegia, Leyendas, lengua estandard, lengua nacional, conflicto lingüístico, bilingüismo, transmisión tradición, contacto lingüístico, Lombardo, Piamontés, Anthropology and literature, Elegy, Iliad, Aeneid, fairy tales, Majorca, Andalusian, Standard Language, Dialect literature, national language, linguistic conflict, language contact, bilingualism, tradition transmission, Lombard, Piedmontese

Porta

Au Maria! Deia ‘l que ribava. I vegades abantes o vegades mé' tard el de la casa contestava: au Maria! Allavontes ja venia: qui hi ha? o què feu per ‘qui? I aqui n’aquesta Porta lo qu’hi ha primer són ganes d’escriure ‘m’ dialecte i desseguida; encara que ‘questa llenga tan maca encara no tingui un escrit molt i molt bo, qu’è lo que ‘s mereix.

Muntanya de Golany, que 's veu des de tota la Vall de Campmajor

Els escrits que hi-hurà ‘qui seran un xic mal xirgats perquè l’escrivent, qu’è l’amo de la casa, tot just ara comença a ‘scriure ‘m’ la seua llenga; i è' per ‘xó qu’ha volgut escriure ‘lguna cosa: pr’apenrre’n. I vol escriure coses de moltes menes; perquè ‘s vegi que ''b aquet dialecte ‘s pot escriure i xerrar de tot: es poria fer servir al parlament (l’europeu o qonsevol atre), al diari, a la televisió, a colègit i a l’universitat, al congressos; es poria traduir l’Odissea en vers, o la Bíblia, o el Quijote (‘'b un piti’ pobble de la Manxa que té un nom qu’ara no me’n vui enrecordar, fa pa gaire tems qu’hi vivia un hidalgo...); o tabé ‘s poria ‘scriure a internet i fer un bloc, qu’è lo mé’ fàcil i è' pr’unt ha volgut començar l’escrivent.

A n-aquet bloc hi volrria ‘scriure un xic de tot, pró sobretot coses de pagès, tan de la llenga cum de la vida o del tocoms. Començarem sovint des de Falgons, el pobble unt-a viuen des de sempre els avis de l’escrivent, i després irem al mediterrani i a la Penínsul’ Ibèrica i a tot Uuropa i encara mé’ lluny, per trobar-hi llengues i gent. Pró no xerrarem pa nomé’ de pagès, sinó tabé de vila i de qonsevol tema que’ns vingui bé. No serà pa un bloc personal cum aquet’ que semblen diaris íntims, pró sí que serà un bloc d’opinió personal, sempre que pugui, contrastada i metódica. A més a més, no m’esforçaré pa gaire a fugir d’alló que’n diuen “deformació professional” i, cum que trebaioc am’ lingüística, ‘xó ‘s notarà.

La llenga catalana fa molt d’anys, ja qon hi hvia ‘n Pompeu Fabra, que qosi nomé’ l’estudiaven per fê-la ‘stàndar i que tothom la sapigués; i ara ‘ncara fan igol. I això è’ molt bó, prou que sí, i per ‘xó ‘ls hi diguem moltes mercès a tota ‘questa gent qu’ha dedicat tanta feina a fer el català ‘stàndar i a ‘nsenyâ’l a tothom. Sense ‘xó la llenga catalana seria molt dèbila i els que la parlen no tinrrien cultura. Pró, per molt qu’hagin fet tota ‘aquesta gent, a-hi ha una cosa que no è’ gota bona: sense volguer molta gent, i sobretot el mé’ joves, ja nomé’ xerren cum si fossen llibres, senyors de Barcelona o locutors de TV3; i aixó vol dir que deixen la llenga catalana sense ‘rels, sense fonts i sense peus.

Els entesos diuen que ‘l dialectes són la realisació local de la llenga, pró ‘xó no è’ pa vritat; è’ la llenga qu’è’ la realisació no local del dialectes, perquè són el dialectes que són les arrels, les fonts i el peus de la llenga. Primer etzisteixen ells i després, gafant-els amb ells se fa la llenga. Ja fa molt de temps qu’hem taiat el camins que ens-a menen al dialectes, que gorden la saviesa de mil d’anys; i ara ens-a poriem quedar cum si no sabéssem re de nosatres mateixos. È’ vritat que la naturalesa de la llenga è’ gordar coses, pró no ‘n gorda pa gaires am’ cent anys; ne tarda mils a gordar-ne prous. Si només tinguéssem l’estandar tardariem mil d’anys a tornar a fer una llenga tan sabia cum la que teniem al dialectes.

Aquet bloc è’ un etzempl’ a dintre la llenga catalana d’unes ideies que són a molt de puestos del món i que, gràcies a la globalitsació poden gafar força i escampâ’s a per tot. A-hi ha d’haver un canvi d’ideies que faixi ‘spavilar ‘l dialectes: tabé ‘l colègits i les universitats, que són un del responsabbles mé’ grossos.

Paraules clau, palabras clave, key words: internet, globalització, blogosfera, introducció, globalización, introducción, introduction, globalization, presentació, presentación, presentation, mas, masia, masada, arquitectura rural, catalan rural arquitecture